13/6/10

Sudáfrica: exemplu del multillingüismu oficial




Sud-àfrica ha saltat aquests dies a totes les portades, de la mà de l'esport rei. El Mundial de Sud-àfrica 2010 s'estrena al país més meridional de l'Àfrica, el primer cop que un esdeveniment esportiu de primer ordre aterra al continent. Més enllà de l'esport, la competició permet aprofundir el coneixement sobre un país del qual pengen no pas poques etiquetes.
'Unitat en la diversitat'Un tòpic gastat que en el cas de Sud-àfrica va més enllà: és el lema escrit de l'escut d'armes del país, on hi apareix escrit en una llengua de la família khoisan: !ke e: /xarra //ke. Sud-àfrica és un país multilingüe i multiètnic; res de nou, si tenim en compte que som a l'Àfrica, el continent més ric en llengües, amb unes 1.500 llengües parlades i, encara més, l'indret del món amb una taxa de substitució lingüística més baixa. Dos estats africans, Nigèria i Camerun, es troben entre els sis països amb més diversitat lingüística del planeta. Ho explica LinguaMón.
L'excepció la trobem, això sí, al camp de l'oficialitat. Sud-àfrica té onze llengües oficials, dues d'origen europeu, l'anglès i l'afrikaans, i nou llengües bantus: zulu, xhosa, swati, ndebele, sotho del nord, sotho, tswana, venda i tsonga.
D'aquestes, la més parlada al país és el zulu: vora el 24% de la població la té com a llengua materna, segons el cens oficial del 2001. La segueix el xhosa, una llengua propera al zulu i que, com aquesta, és rica en clics consonàntics. És la primera llengua del 18% de la població. La segueix l'afrikaans, l'idioma derivat del neerlandès, parlat pels colonitzadors del país i que encara avui és la llengua del 13% dels sud-africans, majoritàriament blancs i mestissos. L'anglès, el sotho, el sotho del nord i el tswana tenen totes entre un 7 i un 10% de parlants.
Blancs, negres, mestissos... i indisLa demografia de la Sud-àfrica explica algunes claus de la història del país: els pobles bantus van prendre l'hegemonia als pobles khoisans, els primers pobladors del territori, cap als segles IV i V. Avui conformen la immensa majoria de la població negra, que correspon a quatre cinquenes parts del total de la població. Un 9% de la població és blanca, descendent directa dels colons que van arribar a partir del segle XVII, provinents dels Països Baixos, França i Gran Bretanya. Aquells d'origen holandès avui considerats el poble afrikaaner, en són la majoria.
Una altra categoria que apareix a tots els censos sud-africans és la dels mestissos o, utilitzant el terme específic anglès, els 'coloured'. Aquest és un terme utilitzat especialment als Estats de l'Àfrica meridional, i es refereix a aquells ciutadans d'origen sud-saharià, que al llarg dels anys s'han anat mesclant amb d'altres pobles, especialment europeus, asiàtics o d'altres punts del continent. Són el 9% de la població.
Definits els grups blancs, negres i mestissos, als mapes demogràfics sud-africans hi destaca encara una altra categoria: els indis, que, amb un 2'5% de la població, representen el principal contingent migratori asiàtic del país. La seva arribada data del 1860, provinents del nord-est de l'Índia, així com també de les zones de parla tàmil i telugu. Els indis van arribar principalment per treballar a les plantacions de sucre, i avui dia són aproximadament 1.100.000 persones.
Fonte: Nationalia

12 comentarios:

  1. quien deba facelu...13 de junio de 2010, 13:33

    La verdá que la República de Sudáfrica, país de recientísima formación e integración multicultural y racial,ye un perbon exemplu de multillingüismu oficial, onde primen imperiosa y perentoriamente les necesidaes raciales y tribales de comunicación e históriques de auténtica necesidá pa podese rellacionar entre elles. N'Asturies ansina como n'otres llugares y rexiones de la nuesa variada y antiquísima nación qwue ye España son otros los motivos y reivindicaciones de oficialización de les llingües propies de les rexiones y comarques de índoles totalmente diferente porque tenemos un idioma común dende munchos sieglos atrás que ye'l español o castellanu. Non por eso son menos válides, llícites y llegales les llingües cooficiales tan riques que tenemos (catalán, euskera, gallegu, asturianu, etc) y que tienen vida propia y nun debemos dexar de facer too lo posible pa la so pervivencia y promoción, la so conocencia y el so usu cotidián. Ye equí onde non se entiende que la llingua asturiana nun tenga l'apoyu que merez del grupu que debería defendela con toes sos fuercias, o seya les autoridaes autonómiques que gobiernen en coallición, que más bien paez que tán deseyandu la so estinción y el so desaparecimientu de la faz d'Asturies, como si fuera solamente algo folklóricu en sin importancia denguna, pa les postales y souvenirs pa les turistes, les asturianaes nas fiestes de l'aldea y acabóse, sin prestar mayor importancia a organismos de mayor importancia como l'Academia de la Llingua Asturiana conmunchos años d'esistencia y de trabayu d'altura científica y universitaria pola llingua. Tamién fai pensar que n'otres llugares aprovechen y la riqueza de les sos llingües autóctones non solo pa querelels como algo propio y fomentales dándoles vida propia y cotidiana sino tamién pa obtener delles(pergrandes munches vegaes) partides presupestaries de euros anuales del Estau al figurar como llingües cooficiales, o seya al proclamase oficialmente como llingua oficial. Ye dalgo que'l nueso gobiernu asturianu (el parlamentu asturianu) o non comprende, o non alcanza a ver por causes que se m'escapen, o menosprecia sin más, que ye peyor. Paezme dabondo una grave irresponsabilidá política, amás d'económica, y una notable falta de sensibilidá ciudadana. Quien deba facelu que tome nota.

    ResponderEliminar
  2. aquí quan es parla d'indis hauria de posar-hi hindus ¿no?.Els indis són els de les pelis, els amerindis.

    ResponderEliminar
  3. sí ye una llaceria la castra política que tenemos.Perder toes eses perres por aneciar na non oficialidá ¿632 millones d'euros?
    Solo quería dici-y al de "quien deba facelu...(sic)" q diz:porq tenemos un idioma común dende munchos sieglos atrás que ye'l español o castellanu. Non por eso son menos válides, llícites y llegales les llingües cooficiales tan riques que tenemos (catalán, euskera, gallegu, asturianu, etc).....

    Home nun va tanto que ye común.Nun solo que hasta va poco había zones non castellanizaes sinó que de común nada, más bien impuestu.Y válides son toesl lo malo que que tenga qu'haber unos porgüeyos políticos pa oficializales y non unos porgüeyos humanos, drechos civiles, yaeso..
    Y poner como exempl de llingua oficial al asturianu... o ye un lapsus o ye una broma.

    ResponderEliminar
  4. yo la unica nación que tengo ye Asturies, españa ye ún estáu

    ResponderEliminar
  5. "quien deba": en quines altres "rexones" penses quan dius que "sino tamién pa obtener delles(pergrandes munches vegaes) partides presupestaries de euros anuales del Estau"?

    ResponderEliminar
  6. Tien razón amigu; por exemplu Cataluña, Euskadi, Galicia, y d'algunes más... ¿o no reciben bones cantidaes d'euros de papá estau pol asuntu de la so llingua por tar oficializá? cosiquina que n'Asturies nun ye posible.

    ResponderEliminar
  7. Per això t'ho preguntava: perquè és mentida que rebin ni un cèntim per a la promoció de les llengües pròpies.

    En tot cas, si creus que hi ha algú que gasta molts diners del "papá estau" en promoció d'algun idioma, és el Ministerio de Cultura i l'Instituto Cervantes.

    Veus? Parlant ens entenem i ara ja tens clar de qui t'has de queixar.

    ResponderEliminar
  8. Gracies y peragradecío per la aclaración, David, saludos.

    ResponderEliminar
  9. llavors si cap autonomia rep diners per tindre llengua oficial pròpia, ¿quin és el conte que ens van contar amb l'assumpte de la financiatzió?
    Doncs, el Tini no va perdre diners per no tenir oficialitzat l'asturià...

    ¿¿¿???

    ResponderEliminar
  10. en dos palabras: im presionante16 de junio de 2010, 23:53

    N'Asturies ansina como n'otres llugares y rexiones de la nuesa variada y antiquísima nación qwue ye España.....

    ajajjaja

    ResponderEliminar
  11. tolerancia y talante17 de junio de 2010, 19:30

    Toes les collaboraciones y comunicaos, toles participaciones y comentarios tien alrodiu la so parte positiva, nun solamente la negativa. Delles persones pícanse dabondo a la mínima cosiquina colal que non comulguen talmente. Respeta y serás respetau dixo un sabio, o seya tolerancia y "talante".

    ResponderEliminar
  12. val zapatero, talante

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.