ANÀLISI. Rhodri ap Dyfrig, investigador del departament d'Estudis Teatrals, Cinematogràfics i Televisius de la Universitat d'Aberystwyth (Gal·les), repassa les fortaleses i debilitats del panorama mediàtic actual en llengua gal·lesa en aquest article que us ofereixen conjuntament Nationalia i MónDivers. Ap Dyfrig constata la necessitat d'una 'atenció urgent' als mitjans en aquesta llengua per tal que el gal·lès 'prosperi com una llengua destacada i efervescent dels mitjans i de la comunicació'.
Rhodri ap Dyfrig
Per a qualsevol persona interessada en el desenvolupament dels mitjans, el temps que vivim és una font inesgotable de fascinació, turbulències i oportunitats. La creació, la distribució i el consum s'han transformat completament mitjançant l'increment de l'accés a internet i del seu ús. Aquesta força disruptiva ha tingut efecte en tots els mitjans de comunicació tradicionals, malgrat que algunes prediccions sobre la seva desaparició immediata semblen haver estat una mica exagerades, amb una premsa, televisió i ràdio que encara juguen un paper important en les nostres experiències mediàtiques.
Des de la perspectiva de la llengua gal·lesa, ara podríem dir que ens trobem a la tercera generació després de l'arribada de la radiotelevisió nacional i pública gal·lesa (el 1977 amb Radio Cymru i el 1982 amb S4C). Aquesta generació està acostumada a tenir moltes opcions per triar. Ells no es coformen amb tenir una televisió o ràdio en gal·lès: per tal de connectar-s'hi, aquesta televisió o ràdio ha de ser tan bona o millor que els altres mitjans.
Aquest és un repte enorme per a tota la gent que vol veure el món a través de la seva pròpia llengua, donat que les pressions financeres, polítiques i socials que s'exerceixen sobre els mitjans signifiquen que sempre hi ha feina a fer. No obstant aixo, aquesta també és la generació que no només consumeix mitjans, i que té moltes altres maneres de crear i de distribuir.
Heus aquí una mirada ràpida a la situació actual dels mitjans en gal·lès, amb unes quantes pistes del que vindrà. En sintonia amb la pròpia naturalesa dels mitjans convergents, hi ha moltes coincidències entre les quatre àrees:
Mitjans audiovisualsS4C va celebrar el seu 25è aniversari el 2007, però la cadena ha anat rebent cada cop més crítiques per ser massa tradicional i per no ser prou gal·lesa. Les pressions financeres també estan a la primera pàgina, amb
la decisió del nou govern de manar una retallada de 2 milions de lliures per al pressupost de S4C aquest any, amb efecte immediat. I no és impensable que es demanin més retallades. Això deixa el canal lluitant per demostrar que és vàlid en el món digital, i significa que la direcció futura del canal és incerta.
Una àrea en què encara hi ha problemes és la relació de S4C amb l'espai en línia. Mentre que d'altres cadenes públiques han estat creant materials no televisius per al web durant els darrers anys, encara és hora que S4C abraci de veritat internet, creant continguts i serveis que tinguin un altre objectiu que el de fer de suport per als programes de televisió.
Aquesta llacuna ha estat destacada
en un recent article de Ron Jones, executiu en cap de Tinopolis, un dels grups de comunicació gal·lesos líders, que ha dit que "si no conservem el gal·lès com a llengua en línia, la llengua no podrà reivindicar el seu lloc al món modern". Els mitjans tradicionals tenen un paper important per popularitzar la llengua gal·lesa en línia i la pressió sobre S4C està augmentant per tal que doni serveis en línia que funcionin d'una forma completament diferent a la de la televisió tradicional.
Recerques recents (Cunliffe & ap Dyfrig) han demostrat que la llengua gal·lesa certament té una presència efervescent en serveis de vídeos en línia com YouTube, però que encara hi ha dificultats per trobar aquests materials i oferir-los a una audència gal·lesòfona. És clar que la televisió (i els altres mitjans) han de treballar amb el món no professional en línia per tal de crear noves formes d'arribar a les audiències.
Ràdio / àudioLa ràdio en gal·lès sembla haver-se encallat en termes de desenvolupament. No hi ha hagut una explosió de ràdios en línia en gal·lès, i les ràdios comunitàries estan mal distribuïdes -i de forma fragmentària- pel que fa al tant per cent de temps que es parla en gal·lès i que s'emeten cançons en aquesta llengua. En la nostra era multiplataforma i multicanal, encara existeix només una ràdio nacional en llengua gal·lesa,
BBC Radio Cymru, que ha de complir amb tot tipus d'audiències i d'edats. Això planteja preguntes serioses sobre la capacitat de l'emissora d'arribar a l'audiència potencial gal·lesòfona (i més enllà).
En aquesta àrea,
Radio Amgen (Ràdio Alternativa) és un far d'innovació i d'esperit independent. La ràdio ha estat emetent via web i podcast des de 2001, i malgrat això es troba gairebé sola en la tasca d'oferir una experiència radiofònica diferent als oients.
Els mitjans d'internetLa naturalesa dispersa de la web i la poca recerca que existeix sobre l'ús de la llengua gal·lesa en línia fa molt difícil d'avaluar-ne clarament la salut i la vitalitat. La Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries fa poc o gens d'esment d'aquest espai en els seus informes, la qual cosa sembla il·lustrar aquesta llacuna, així com, alhora, demostra el poc respecte que normalment es dóna als mitjans en línia.
El text escrit continua dominant la web com a forma principal de comunicació lingüística. Això significa que potser és menys probable que la gent contribueixi en gal·lès que no pas en anglès, probablement a causa de la seva menor confiança en l'habilitat escrita en gal·lès, cosa possiblement combinada amb la percepció que no hi ha registres informals i no escrits en gal·lès. La naturalesa global de la web també pressiona els usuaris per comunicar-se en llengües com l'anglès, que tenen molt més abast potencial, malgrat que les millores de les tecnologies lingüístiques com Google Translate ja poden fornir algunes formes de relaxar aquesta pressió en alguns casos.
No obstant això, existeixen comunitats en línia en llengua gal·lesa a les diferents xarxes, blocs i altres llocs, amb una producció de material diària àmplia. Hi ha poques xarxes exclusivament en gal·lès, molta de l'activitat de les quals té lloc en plataformes mundials originades als Estats Units, com Facebook i Twitter. Només Facebook ha estat traduït al gal·lès fins ara, donat que la localització continua sent tenint poca prioritat fins i tot per als serveis de Google, com el Gmail.
Les estimacions del número de blocs actius en llengua gal·lesa van dels 50 als 100, i molts es poden veure a través de l'agregador de blocs
Blogiadur. Es pot dir amb seguretat que hi ha la necessitat de més activitat en aquesta àrea, especialment a escala local.
La gran batalla per a la llengua als mitjans en línia és assegurar-se que molta més gent produirà els seus continguts a la xarxa. Això és necessari per tal de garantir que la llengua gal·lesa sigui vista com una llengua d'internet, no tan sols com una llengua d'alguns racons de la xarxa.
Mitjans informatiusDesprés d'una llarga campanya que va aconseguir més de 300.000 lliures del públic en accions, Y Byd -un diari en gal·lès llargament esperat- va fracassar en el seu intent d'aconseguir una subvenció del Govern gal·lès el 2008. Alguns analistes
han dit que la quantitat oferta no era suficient per finançar un diari i que equivalia a trencar la promesa feta per la coalició de govern de crear un diari en gal·lès.
El finançament va ser atorgat a Golwg Cyf, l'editor de la revista setmanal Golwg, que el maig de 2009 va llançar
Golwg360, un servei de notícies gal·leses i internacionals exclusivament en línia. El seu llançament va quedar tacat per greus problemes de disseny i del web, però un redisseny uns mesos després ha permès d'estabilitzar el servei. Resta per veure si es podrà convertir en una font de notícies popular i desafiar el servei de notícies de
BBC Cymru, malgrat que el seu baix finançament significa que haurà de lluitar per desenvolupar serveis adicionals, com continguts de vídeo, a curt o mig termini.
Gal·les té una tradició forta de crear diaris comunitaris mensuals, anomenats Papurau Bro. Globalment, aquests diaris encara es publiquen de forma comunitària i es lliuren en mà, i malgrat alguns intents de migrar cap a edicions en línia, pocs hi han tingut èxit. Per tant, els mitjans locals en línia en gal·lès són escassos, cosa que indica que replicar els Papurau Bro a internet no funcionarà. Aquesta llacuna podria deixar els Papurau Bro amb lectors i contribuïdors cada cop més escassos, cosa que s'ha d'encarar si aquesta important activitat comunitària ha de continuar.
* * * * * * * * *
El que es conclou de tot el que s'ha dit fins ara és que és necessari un nou enfocament en totes les formes de mitjans de comunicació, inclosos els no professionals. Sembla que, després de períodes de relativa fortalesa, el paisatge dels mitjans en gal·lès es troba en una cruïlla un cop més, i que hi ha força àrees que necessiten una atenció urgent si es vol que el gal·lès prosperi com una llengua destacada i efervescent als mitjans i a la comunicació.
Fonte: Nationalia
