Lliteratura y normes ortográfiques del Aranés
La llengua d'Òc
Quan la Val d'Aran vivia un dels moments clau de la seva història, entre els segles XIV i XV, en què els llargs anys de disputa entre francs i hispans culminava en el reconeixement dels privilegis que respectaren la seva autonomia organitzativa mitjançant diferents tractats i la Querimònia que va concedir Jaume II, es configurava també una llengua que seria fins als nostres dies el seu símbol de distinció: l'aranès.
A partir del segle XIII, la llengua occitana, llengua d'Oc o llengua dels trobadors evolucionaria del llatí en paral·lel però separada de la llengua d'Oil i des de França aniria quedant relegat feia el sud fins arribar a la península Ibèrica, on va prendre altres camins i altres influències. A val d'Aran quedaria la influència del tronc gascó de la llengua occitana i rebria algunes influències de les llengües del basc antic que es van parlar en segles anteriors al Pirineu, fins a la Cerdanya.
A partir del segle XIII, la llengua occitana, llengua d'Oc o llengua dels trobadors evolucionaria del llatí en paral·lel però separada de la llengua d'Oil i des de França aniria quedant relegat feia el sud fins arribar a la península Ibèrica, on va prendre altres camins i altres influències. A val d'Aran quedaria la influència del tronc gascó de la llengua occitana i rebria algunes influències de les llengües del basc antic que es van parlar en segles anteriors al Pirineu, fins a la Cerdanya.
Així doncs, no és estrany que els primers documents escrits en aquesta varietat de l'occità gascó siguin documents censals i relatius als quefers a la Vall per aquells segles de constants canvis i pressions polítiques, i no seria fins a l'obra del poeta Mossèn Condó Sambeat , ja a finals del segle XIX, que trobem ja una mostra pròpiament literària d'aquesta llengua que ha perviscut amb formes pròpies fins als nostres dies.
A partir de mitjans del segle XX la literatura aranesa cobrarà especial impuls amb l'arribada de la Democràcia i l'impuls de premis literaris, com el mossèn Condó Sambeat i altres guardons literaris que es lliuren cada any durant la festa d'Aran, cada 17 jun . Des de llavors un gran nombre d'autors d'edats molt diferents s'han convertit en autèntics referents de la llengua aranesa, amb obres de gran interès, que van des dels assajos sobre la història del país a la poesia les portes va obrir aquest capellà del segle XIX.
A la biblioteca de Les es troben molts dels documents sobre la història de la Val d'Aran que estan escrits en una llengua occitana més primitiva, així com a l'arxiu del Conselh Generau d'Aran conservat a Arròs. A les biblioteques de Vielha i de Salardú es poden trobar nombroses obres d'autors aranesos, en què abunda el gènere de la novel·la, i també traduccions a l'aranès d'obres d'altres autors. Fonte: http://www.visitvaldaran.com/literatura-aranesa/
Bien interesante.
ResponderEliminarLa llingua aranesa y los sos esfuerzos por sobrevivir, oficialidá incluyida, constitúin, son un exemplu vivu a siguir p'Asturies y l'asturianu. Falamos enforma de la llingua asturiana, bien grandonos, pero faemos bien pocu por ella.
ResponderEliminar