Segons un estudi universitari, el valencià avança "cap a la minoració i possible desaparició"
El valencià, en vies d'extinció. És la conclusió de l'estudi elaborat per la física Clara Miralles Vila partint de mètodes matemàtics. Segons sosté, si la llengua local queda sotmesa exclusivament a l'elecció individual i a les regles de mercat, el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10% l'any 2050. Si agafem com a referència l'últim baròmetre de la Generalitat Valenciana, eixe percentatge supera actualment el 30%.
L'autora ha utilitzat dues fórmules matemàtiques per a descriure la situació sociolingüística del País Valencià. Basant-se en el model d'Abrams-Strogatz, Miralles mesura la competició existent entre el valencià i el castellà i l'atractiu socioeconòmic d'una i altra llengua. La conclusió a què arriba és que el castellà, sense unes polítiques de compromís col·lectiu que defensen la llengua autòctona, exerceix una posició de domini clar. Perpetuat durant dècades, aquest escenari condemna una de les llengües a la desaparició davall la preponderància de l'altra.
"Tendència decreixent en l'ús del valencià"
El segon model utilitzat, el de J. Mira i A. Paredes, incorpora l'opció del bilingüisme. Segons Miralles, els bilingües perviuran en la mesura en què es mantinga la competició entre llengües. Però preveu un procés de fusió final basat en raons d'utilitat, pragmatisme i estatus social. Per una via o per altra, l'autora conclou que “hi ha una clara tendència decreixent en l'ús del valencià que condueix a la seua minoració i possible desaparició.”
Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, assegura que les polítiques aplicades des de la Generalitat generen “preocupació social” i “dubtes entre la comunitat científica”. Els atacs del govern autonòmic a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua no fan sinó incrementar eixa preocupació. Després de vint anys en el poder i malgrat els pronunciaments acadèmics, el Partit Popular persevera en la negació de la unitat de la llengua i utilitza l'anticatalanisme com a bandera electoral. Caiga qui caiga.
L'autora ha utilitzat dues fórmules matemàtiques per a descriure la situació sociolingüística del País Valencià. Basant-se en el model d'Abrams-Strogatz, Miralles mesura la competició existent entre el valencià i el castellà i l'atractiu socioeconòmic d'una i altra llengua. La conclusió a què arriba és que el castellà, sense unes polítiques de compromís col·lectiu que defensen la llengua autòctona, exerceix una posició de domini clar. Perpetuat durant dècades, aquest escenari condemna una de les llengües a la desaparició davall la preponderància de l'altra.
"Tendència decreixent en l'ús del valencià"
El segon model utilitzat, el de J. Mira i A. Paredes, incorpora l'opció del bilingüisme. Segons Miralles, els bilingües perviuran en la mesura en què es mantinga la competició entre llengües. Però preveu un procés de fusió final basat en raons d'utilitat, pragmatisme i estatus social. Per una via o per altra, l'autora conclou que “hi ha una clara tendència decreixent en l'ús del valencià que condueix a la seua minoració i possible desaparició.”
Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, assegura que les polítiques aplicades des de la Generalitat generen “preocupació social” i “dubtes entre la comunitat científica”. Els atacs del govern autonòmic a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua no fan sinó incrementar eixa preocupació. Després de vint anys en el poder i malgrat els pronunciaments acadèmics, el Partit Popular persevera en la negació de la unitat de la llengua i utilitza l'anticatalanisme com a bandera electoral. Caiga qui caiga.
Fonte: Nació Digital
Como l'asturianu, pero nós, pa enriba, ensin oficialidá entá.
ResponderEliminarDel cas valencià podeu extreure dues conclusions.
ResponderEliminarPrimera, que l'oficialitat únicament no salva la llengua.
I segona, que els asturfalantes actuals podeu ser l'última generació.
Sicasí la esistencia y reconocencia de la oficialidá ayudaría bien de nel casu del asturianu, anque la parte más importante tener que protagonizar el pueblu, la xente.
ResponderEliminar