14/6/14

Casals: “Els mestres no estan sols en la defensa del català”

La presidenta d'Òmnium Cultural fa una crida a participar de manera massiva en la manifestació d'aquesta tarda a favor de la immersió lingüística

Demana fermesa al govern en el compliment de les lleis aprovades pel Parlament


Muriel Casals, entrevistada pel director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, en el programa ‘L'illa de Robinson' d'El Punt Avui Televisió Foto: JOSEP LOSADA.
1
La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, es va sumar ahir a les múltiples crides a participar en la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona en defensa de l'escola en català. En una entrevista al programa L'illa de Robinson, d'El Punt Avui Televisió, Casals va demanar als ciutadans que surtin al carrer a “donar confort i seguretat als responsables dels centres educatius” amenaçats per resolucions com ara la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga cinc centres a fer un 25% de les classes en castellà i la llei Wert, que liquida el model d'immersió lingüística en català.
“Quan ens fereixen en la llengua, fereixen un ampli ventall de catalans”, va dir Casals en referència al gran consens que hi ha a Catalunya en la defensa del model d'escola en català. “Els que volem l'escola en català som encara més que els que volem votar el 9 de novembre”, hi va afegir.
Un a mostra de la unitat a l'entorn d'aquesta qüestió és la llarga llista d'entitats relacionades d'una manera o una altra amb el món educatiu que s'han sumat a la plataforma Som Escola en defensa del model d'immersió lingüística. Fins a 43 entitats molt diverses, va remarcar la presidenta d'Òmnium Cultural, han estat capaces de deixar de banda les seves diferències per treballar a favor d'un model que garanteix la cohesió social i que ara està amenaçat.
Per tot plegat i pel nombre de persones que hi ha implicades, “les samarretes venudes, els autocars...” pensen que, “tot i que la manifestació no serà tan massiva com la de l'11 de setembre, es veurà que el que passa a l'escola afecta tota la societat”.
De motius per sortir al carrer, no en falten –afirma Casals–. “La llei Wert [la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe)] és un intent exageradíssim i poc democràtic d'espanyolitzar-nos”, va denunciar. “És una llei que fa entrar la política en el terreny de la pedagogia”, hi va afegir, i va posar com a exemple el fet que un tribunal hagi establert el percentatge d'assignatures en castellà que han de fer els centres educatius del país.
Casals va aprofitar per recordar a l'executiu català que té la societat civil al seu costat en aquesta qüestió “mentre continuï fent el que fa”, però va avisar que mantindran una “actitud vigilant” amb el que fan els governants. “El govern –va advertir– ha de ser molt ferm a l'hora d'aplicar les lleis que aprova el Parlament de Catalunya.”
La presidenta d'Òmnium Cultural també es va referir al procés polític que viu Catalunya i va negar que la seva entitat i l'Assemblea Nacional Catalana marquin el tempo de l'executiu: “Nosaltres empenyem, posem el focus sobre alguns problemes, però el calendari polític el fixa el govern.”
Fonte: Avui

3 comentarios:

  1. La LOMCE nagua por esborrar trenta años d'ésitu educativu d'integración social al traviés de la inmersión llingüística na escuela catalana.

    ResponderEliminar
  2. Abogáu llegalista14 de junio de 2014, 22:32

    Esplicación llegal pa Xira: toles lleis -incluyida la LOMCE o la que sía- el primer pasu ye que hai que cumplila porque ye la legalidá vixente aprobada pol Congresu y el Senáu y ratificada pol Tribunal Constitucional. Y de segundes, si nun gusta o nun convien a quien sía inténtase modificar o camudar nel so casu pero siempres pelos medios llegales pa ello.
    En Cataluña incumplir de manera totalmente illegal lo mesmo que cantidá de lleis que dimos toos y toes cono riegles comunes de xuegu democráticu pa faer posible la convivencia llegal d'una nación con munches llingües y una común.
    Aclaráu.

    ResponderEliminar
  3. A Catalunya tenim la Llei d'Educació de Catalunya (una llei, no cinquanta com les espanyoles) que desenvolupa les competències exclusives atorgades per l'Estatut d'Autonomia, llei orgànica espanyola que dimana directament de la Constitució.

    Si a Catalunya, Asturies o Cuenca, algú infringeix la llei, les autoritats actuen immediatament. Si el govern espanyol no actua, no penses que és perquè no poden actuar i les "illegalidaes" de què parles no són tal "illegalidaes"?

    "Abogáu" tu? No em facis riure.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.