El Senat rebutja que els funcionaris de Justícia coneguin les llengües cooficials

El Senat ha rebutjat, amb els vots del PP i l'abstenció del PSOE, una moció presentada per Unidos Podemos per fixar com a requisit per als funcionaris de l'Administració de Justícia el coneixement oral i escrit de totes les llengües cooficials de la demarcació en la qual exerceixin.

La representant d'Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea a la Comissió de Justícia del Senat, Celia Cánovas, ha defensat en el debat que el text busca preservar el "dret a fer ús de l'idioma propi" en processos relatius a la justícia, i que no s'"imposi l'ús del castellà" de manera "discrecional" per part de jutges i fiscals.

Mentre, ha assenyalat que la voluntat del PP és "fer de les llengües cooficials una cosa folklòrica i minoritari" per al que busquen "establir una jerarquia" entre aquestes i el castellà.

Per la seva part, la portaveu del PP, Esther Muñoz de la Iglesia, ha explicat que el dret a expressar-se en qualsevol de les llengües oficials "està perfectament reconegut per la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei d'Enjudiciament" i ha mostrat la negativa del seu grup a aprovar el text.

Segons Muñoz, el coneixement de llengües cooficials per part dels funcionaris s'ha de considerar com a "mèrit", no com a "requisit" i ha puntualitzat que "ningú no està obligat a respondre en castellà".

Al seu torn, ha criticat un altre dels punts de la moció, el que busca establir que la primera actuació processal determini l'idioma oficial en què es desenvoluparà el procés judicial, en considerar-lo "difús" i "gairebé inconstitucional", ja que es traduiria en "un desavantatge" per a la resta de les parts.

Al contrari, el portaveu del grup basc en la comissió, Jokin Bildarratz, ha mostrat el seu suport a la moció i ha indicat que aquesta pot servir per revertir una situació que ha portat a què l'any passat al País Basc es publiquessin "tres sentències en eusquera".

Bildarratz ha respost a la portaveu del PP que per poder parlar a la seva llengua, els ciutadans necessiten "que les altres persones la coneguin" ja que si no, "no existeix tal llibertat d'elecció".

"No trobo raons per les quals no aprovar aquesta moció, perquè és molt respectuosa amb el castellà i les cooficials" ha sentenciat al final de la seva intervenció.

Abstenció socialista

Finalment, el portaveu del grup socialista, Antonio Julián Rodríguez, ha recordat el compromís del seu grup amb el bilingüisme i ha defensat "que ningú no es pugui sentir discriminat per la llengua que utilitzi".

Tanmateix, ha mostrat la seva oposició a dos dels punts del text. En primer lloc, el que fa referència a l'idioma del procediment, ja que considera que "va en contra sentit comú" que un procediment judicial es tramiti "a una llengua minoritària" perquè així ho ha demanat una de les parts durant la fase d'instrucció.

I en segon lloc, ha criticat l'obligació que els funcionaris del cos de Justícia tinguin l'obligació de conèixer les llengües cooficials a nivell escrit i parlat, i ha coincideixo amb la representant del PP en assenyalar que el seu coneixement és un "mèrit" però no pot ser "una obligació".

"Les llengües cooficials no poden ser un gravamen i un menyscapte de drets o un desavantatge, han de ser una font de riquesa per a Espanya, com a model d'integració, no d'exclusió" ha finalitzat.

La moció va ser rebutjada amb 15 vots en contra i 3 a favor gràcies a la majoria absoluta de què gaudeix el PP a la Cambra Alta.

Fonte: ElNacional.cat