Ara, quan s'està a punt de complir el desè aniversari de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia que reconeix l'aranès, el sociolingüista Jusèp Loís Sans recorda que era un somni que l'occità fos oficial a tot Catalunya i afirma que la declaració d'oficialitat de l'aranès és ''l'acte de respecte més important de la història cap a la llengua occitana'' que mai ha fet de forma pública el Govern.
Sans destaca que per la població ha suposat ''desenvolupar una consciència extraordinària que no s'havia fet fins ara'' i ''una consideració que fa 20 anys era impensable''. En aquest sentit, afegeix que ara ''hi ha orgull de la llengua fins i tot en molta gent que no la parla''. ''Hem superat èpoques (anys 50-60) on hi havia certa vergonya'', afirma Sans.
Aquest reconeixement, seguit de l'aprovació de la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, el 2010, ''ha ajudat a aturar el procés de desaparició de l'aranès'', sentencia el sociolingüista. L'any 2015 es va crear l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana que en el seu primer any de vida ha fet una labor molt important: ordenar una normativa de la llengua amb dos volums;Gramatica basica der occitan aranès i Per escriure l'occitan.
L'aprovació de la llei, ara fa 10 anys, també ha aconseguit una presència molt forta de l'aranès en àmbits com les institucions, la política, l'escola, les publicacions i els mitjans de comunicació. Pel que fa a l'ús habitual de l'aranès al carrer està força malmès, segons Sans.
Durant els darrers anys el català s'ha mantingut i el castellà ha ocupat l'espai de l'aranès pel que fa a l'ús habitual de la parla. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, explica que un estudi del 1983 deia que un 60% de la població utilitzava habitualment l'aranès, un 10% el català i un 30% el castellà. Pel que fa a les dades del 2013, Franquesa ha dit que les xifres s'havien capgirat, i el 55,1% parlaven castellà i el 17,6% aranès, mentre que el 16,4%, català i un 10,6% d'altres llengües, que probablement s'incorporaran al grup majoritari del castellà.
Sans destaca que per la població ha suposat ''desenvolupar una consciència extraordinària que no s'havia fet fins ara'' i ''una consideració que fa 20 anys era impensable''. En aquest sentit, afegeix que ara ''hi ha orgull de la llengua fins i tot en molta gent que no la parla''. ''Hem superat èpoques (anys 50-60) on hi havia certa vergonya'', afirma Sans.
Aquest reconeixement, seguit de l'aprovació de la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, el 2010, ''ha ajudat a aturar el procés de desaparició de l'aranès'', sentencia el sociolingüista. L'any 2015 es va crear l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana que en el seu primer any de vida ha fet una labor molt important: ordenar una normativa de la llengua amb dos volums;Gramatica basica der occitan aranès i Per escriure l'occitan.
L'aprovació de la llei, ara fa 10 anys, també ha aconseguit una presència molt forta de l'aranès en àmbits com les institucions, la política, l'escola, les publicacions i els mitjans de comunicació. Pel que fa a l'ús habitual de l'aranès al carrer està força malmès, segons Sans.
Durant els darrers anys el català s'ha mantingut i el castellà ha ocupat l'espai de l'aranès pel que fa a l'ús habitual de la parla. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, explica que un estudi del 1983 deia que un 60% de la població utilitzava habitualment l'aranès, un 10% el català i un 30% el castellà. Pel que fa a les dades del 2013, Franquesa ha dit que les xifres s'havien capgirat, i el 55,1% parlaven castellà i el 17,6% aranès, mentre que el 16,4%, català i un 10,6% d'altres llengües, que probablement s'incorporaran al grup majoritari del castellà.
Resultats de l'enquesta d'usos lingüístics de la població
Des del 2008 i fins al 2013 la població que entén l'aranès ha crescut lleugerament, un 2,5%, mentre que la parla, la lectura i l'escriptura pràcticament s'han mantingut estables. El 80,7% de la població de la Val d'Aran entén l'aranès i el 55,6% el sap parlar, ha explicat Franquesa.
Pel que fa a llengua habitual en el mateix període, s'observa un creixement de 17,1 punts del castellà, una estabilitat del català (+0,4 punts), un decreixement de l'aranès (5,8 punts) i una pèrdua d'11,8 punts per a les altres llengües.
En nombres absoluts, la població adulta aproximada que entén l'aranès és d'unes 6.800 persones, la que el sap parlar és d'unes 4.700, la que el sap llegir una mica més de 5.000 persones i la que el sap escriure no arriba a les 3.000 persones. Aquestes dades del 2013, són molt similars a les de l'any 2008.
Pel que fa a llengua habitual en el mateix període, s'observa un creixement de 17,1 punts del castellà, una estabilitat del català (+0,4 punts), un decreixement de l'aranès (5,8 punts) i una pèrdua d'11,8 punts per a les altres llengües.
En nombres absoluts, la població adulta aproximada que entén l'aranès és d'unes 6.800 persones, la que el sap parlar és d'unes 4.700, la que el sap llegir una mica més de 5.000 persones i la que el sap escriure no arriba a les 3.000 persones. Aquestes dades del 2013, són molt similars a les de l'any 2008.
El paper de l'escola
Manuela Ané, tècnic de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, diu que el reconeixement de l'aranès com a llengua pròpia a l'Aran ha fet que ''la normalitat sigui un fet''.
Un dels grans encerts va ser l'any 1983 introduir l'aranès a l'escola, afirma Ané. A partir d'aquest moment els nens el coneixen i el parlen. Anualment, des de fa 26 anys, se celebra el concurs literari per a joves i infants Mossèn Condò Sambeat, amb una participació mitjana d'unes 300 obres. Ané explica que la implicació de l'escola és fonamental en l'organització del concurs i la participació de tants joves. Aquest concurs està plenament consolidat, igual que el premi Aran de Literatura que enguany arriba a la 16 edició.
Ané destaca també que les classes que fan per a adults han contribuït que cada cop siguin més els que saben escriure i parlar aranès. La consolidació d'aquests cursos es deu al fet que és un requisit indispensable per treballar a l'administració a la Val d'Aran i la gent l'aprèn per necessitats laborals.
Rosa Maria Salgueiro, directora del Centre de Recursos Pedagògics de l'Aran, explica que la immersió lingüística a l'escola assegura la supervivència de l'aranès, ja que tots els nens finalitzen els estudis sabent-lo parlar i escriure correctament. Salgueiro reconeix que la realitat al carrer és una altra i la presència massiva del castellà és un fet. Al pati de l'escola és habitual que els nens es comuniquin en castellà, afegeix. L'elevat percentatge d'immigració, tant espanyola com internacional, i una economia basada gairebé exclusivament en el turisme, expliquen l'augment de l'ús del castellà.
Salgueiro recorda els inicis de l'aranès a l'escola i diu que les condicions van ser difícils per manca de material didàctic i reconeix la tasca feta pels professors d'aleshores, conscient que l'escola tenia un paper molt important si es volia que l'aranès sobrevisqués més enllà de l'àmbit familiar. Avui, l'aranès és la llengua vehicular a tota la primària, però a l'ESO i el batxillerat comparteix espai amb el castellà, el català, l'anglès i el francès.
Rosa Maria Salgueiro, fa classes d'aranès per a adults i explica que la demanada creix per necessitats laborals però també per part de pares i mares que volen aprendre la llengua per poder ajudar els seus fills.
Sembla clar que la lluita per la supervivència de l'aranès està guanyada a les aules gràcies a la immersió lingüística i a les administracions per l'aprovació de la llei que reconeixia l'aranès com a llengua pròpia. La realitat al carrer és una altra, i l'ús habitual és el castellà, a causa en bona part de la immigració que arriba a la Val per motius laborals relacionats amb el turisme. La poca població, 9.926 habitants, és un factor que no ajuda per la supervivència de l'aranès. Però en el que sí que han contribuït les diferents lleis i accions que s'han anat fent en benefici de l'aranès ha estat en el fet que hi hagi consciència lingüística i que la llengua s'hagi dignificat.
Un dels grans encerts va ser l'any 1983 introduir l'aranès a l'escola, afirma Ané. A partir d'aquest moment els nens el coneixen i el parlen. Anualment, des de fa 26 anys, se celebra el concurs literari per a joves i infants Mossèn Condò Sambeat, amb una participació mitjana d'unes 300 obres. Ané explica que la implicació de l'escola és fonamental en l'organització del concurs i la participació de tants joves. Aquest concurs està plenament consolidat, igual que el premi Aran de Literatura que enguany arriba a la 16 edició.
Ané destaca també que les classes que fan per a adults han contribuït que cada cop siguin més els que saben escriure i parlar aranès. La consolidació d'aquests cursos es deu al fet que és un requisit indispensable per treballar a l'administració a la Val d'Aran i la gent l'aprèn per necessitats laborals.
Rosa Maria Salgueiro, directora del Centre de Recursos Pedagògics de l'Aran, explica que la immersió lingüística a l'escola assegura la supervivència de l'aranès, ja que tots els nens finalitzen els estudis sabent-lo parlar i escriure correctament. Salgueiro reconeix que la realitat al carrer és una altra i la presència massiva del castellà és un fet. Al pati de l'escola és habitual que els nens es comuniquin en castellà, afegeix. L'elevat percentatge d'immigració, tant espanyola com internacional, i una economia basada gairebé exclusivament en el turisme, expliquen l'augment de l'ús del castellà.
Salgueiro recorda els inicis de l'aranès a l'escola i diu que les condicions van ser difícils per manca de material didàctic i reconeix la tasca feta pels professors d'aleshores, conscient que l'escola tenia un paper molt important si es volia que l'aranès sobrevisqués més enllà de l'àmbit familiar. Avui, l'aranès és la llengua vehicular a tota la primària, però a l'ESO i el batxillerat comparteix espai amb el castellà, el català, l'anglès i el francès.
Rosa Maria Salgueiro, fa classes d'aranès per a adults i explica que la demanada creix per necessitats laborals però també per part de pares i mares que volen aprendre la llengua per poder ajudar els seus fills.
Sembla clar que la lluita per la supervivència de l'aranès està guanyada a les aules gràcies a la immersió lingüística i a les administracions per l'aprovació de la llei que reconeixia l'aranès com a llengua pròpia. La realitat al carrer és una altra, i l'ús habitual és el castellà, a causa en bona part de la immigració que arriba a la Val per motius laborals relacionats amb el turisme. La poca població, 9.926 habitants, és un factor que no ajuda per la supervivència de l'aranès. Però en el que sí que han contribuït les diferents lleis i accions que s'han anat fent en benefici de l'aranès ha estat en el fet que hi hagi consciència lingüística i que la llengua s'hagi dignificat.
Fonte: El Nacional
Qué perbón exemplu el del aranés pa la llingua asturiana.¿Cuántos años más han de pasar por que el asturianu sía oficial n'Asturies? diez, venti, ochenta...?
ResponderEliminarPos Sinesio, cenciellamente por que el asturianu sía oficial han de pasar tantos años como tarden los cañuelos del psoe en desasnarse.
ResponderEliminarL'exemple de l'aranès té una altra cara: que l'oficialitat és condició necessària però no suficient per a garantir-ne la supervivència.
ResponderEliminarA més de i després de l'oficialitat, la població ha d'exercir la llengua.
La supervivencia o la desapaición de les llingua minorizadas, amás de la oficialidá de les mesmes o non, depende na so maryor parte de los usuarios.
ResponderEliminar