El PSIB vol la intervenció del Consell Consultiu perquè considera que la reforma de la Llei de funció pública, que promou el Govern de Bauzá, deixa de tractar el català com a llengua pròpia de Balears, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia. Lluny de ser una qüestió formal, aquest punt esdevé clau, ja que cada cop semblen més clares les intencions del Consolat de limitar el pes i el prestigi de la llengua de Ramon Llull i Joan Alcover.
Amb la immensa majoria dels mitjans de comunicació en castellà i amb la marea d'uniformisme ideològic que arriba des de Madrid, l'Estatut es veu desbordat per l'escomesa actual, i la llengua de Balears des del segle XIII torna a patir un greu perill d'arraconament. Els que ho desitgen han estat incapaços d'assumir el concepte estatutari de "llengua pròpia", que desarma jurídicament qualsevol intent d'imposar l'hegemonia del castellà. Si aquesta és la intenció oculta, la qual cosa passaria per retallar l'Estatut, que ho diguin clarament i no vagin per l'esquena.
Fonte: Diari de Balears
Igualito que Asturies.
ResponderEliminarPerò havíem quedat que a les balears es parla el balear i no el català?
ResponderEliminarNo, a Mallorca havíem dit que es parlen el mallès i l'orquí, segons de quina part siguin, i que al conjunt es diu mallorquí. Com el serbocroat és el serbi més el croat.
ResponderEliminarA Menorca, per contra, parlen el menès i l'orquí, dialecte septentrional, relacionat amb el de Mallorca.
A Eivissa, l'eiviès i l'issenc; a Formentera, el formès i l'enterenc, i a Cabrera, les cabres que l'habiten parlen noméscabrerès i no s'entenen amb les de l'illa de Mallorca perquè són idiomes totalment diferents.
Gracies pola to información tan completa, David.
ResponderEliminar