Set de cada deu famílies a les Balears trien el català per a escolaritzar els fills

La llengua pròpia de les Illes és escollida encara per una clara majoria, malgrat els esforços del govern del PP per a castellanitzar la vida pública · Les associacions de professors diuen que només un sistema on el català tingui una posició hegemònica a l'escola pot garantir el ple coneixement de català i castellà

El 70% dels alumnes d'entre 3 i 8 anys tindran el català com a llengua d'escolarització a les Illes Balears, segons les dades publicades per la conselleria d'Educació. L'altre 30% tindrà el castellà. Les xifres reflecteixen les tries individuals dels pares dels alumnes, un sistema que va ser introduït a les Illes el 2012-2013.

Hi ha diferències significatives entre les illes. La tria pel català és al 74,5% a Mallorca, al 66,2% a Menorca, al 42,4% a Eivissa i al 61% a Formentera.

Però cal destacar que l'elecció del castellà està avançant: el darrer curs, aquesta llengua només va ser escollida pel 13% dels pares.

Així doncs, set de cada deu famílies han triat el català malgrat els esforços del govern balear per inclinar la balança a favor del castellà. El govern s'ha implicat en una campanya de castellanització de la vida pública illenca. D'una banda, l'executiu està actuant per tal d'evitar que el català mantingui un lloc hegemònic al sistema escolar balear. Les associacions de professors de les Balears argumenten que només un sistema en què el català sigui la llengua principal a l'escola pot actuar de contrapès a l'hegemonia social del castellà i, per tant, és l'única forma de garantir que els alumnes acabin l'escolarització coneixent els dos idiomes oficials.

Però la posició del català a l'escola encara ha rebut un altre cop després que la conselleria d'Educació hagi anunciat l'inici de la implementació del programa TIL, que busca un ús "equilibrat" de català, castellà i anglès com a llengües vehiculars a l'escola. Aquest ús "equilibrat" va, lògicament, contra la posició del català com a llengua principal de l'ensenyament.

Els professors oposats al pla diuen que l'ensenyament a través de l'anglès es farà d'una forma improvisada. Segons diuen, el professorat no està prou preparat per a poder impartir matèries en anglès de forma efectiva.

Tota aquesta campanya per a treure-li importància al català a les aules se suma a la recastellanització de la toponímia illenca. El 2011, l'Ajuntament de Palma va aprovar rebatejar la ciutat oficialment com a "Palma de Mallorca", la seva denominació castellana. I enguany, l'Ajuntament de Maó ha introduït el nom "Maó-Mahón".

Fonte: Nationalia