Sònia Pauemail protegit Moment de la jornada reivindicativa ahir a la plaça de la Mercè a Barcelona.
Santa Coloma de Gramenet Barcelona Badalona, una trentena de centres oberts de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besòs que cada tarda atenen uns dos mil infants en risc d'exclusió van treure ahir l'activitat al carrer per reivindicar el seu paper com a eines d'integració i de lluita contra la pobresa. “Intuïm que la continuïtat dels nostres centres perilla, i precisament en un moment en què el que fem és més important que mai”, va explicar ahir Maria Serra, membre de l'equip directiu del Centre Obert Tria, de Ciutat Vella, a Barcelona.
Els centres que s'apleguen sota el paraigua de la Federació d'Entitats d'Educació i Atenció a la Infància (Fedaia) funcionen un cop s'acaba l'escola amb activitats d'oci i reforç escolar, però alhora donen suport a les famílies tant en qüestions d'educació dels fills com en formació i reinserció laboral dels adults. La majoria d'infants hi arriben derivats pels serveis socials o per la direcció general d'Atenció a la Infància (DGAIA). “Un casal o una ludoteca fa una funció, però nosaltres anem més enllà per intentar treballar per una igualtat d'oportunitats”, va especificar Serra. En el cas de Tria, que pertany a la Fundació Comtal, atén uns dos-cents nens i joves d'entre 3 i 18 anys. La base són el reforç escolar i activitats lúdiques i esportives per transmetre valors com ara la solidaritat i el treball en equip. Des de fa dos anys també donen berenar. “La situació és preocupant –diu Serra–, perquè no sabem si aquella criatura menjarà res més abans d'anar-se'n a dormir.” El Centre Obert Joan Salvador Gavina, del Raval, també dóna esmorzars per evitar que vagin a l'escola amb l'estómac buit.
Els professionals dels centres tenen el cap posat en l'estiu: més de dos mesos sense menjador escolar. L'objectiu és ara aconseguir prou places en casals i colònies perquè els infants no es quedin sense fer res i tinguin com a mínim un àpat assegurat.
LES XIFRES
. 26,4 per cent dels catalans menors de 16 anys estan en risc de pobresa, segons les dades del 2011, segons l'Idescat.
. 8.000 infants menors de 2 anys van rebre ajuda el 2012 d'entitats que col·laboren amb el Banc dels Aliments a Barcelona.
. 703 són els ajuts suplementaris que ha concedit aquest curs l'Ajuntament de Barcelona per a menjadors escolars.
Fonte: El Punt Avui.
I tant...
ResponderEliminarPero en Cataluña ¿tamién pasen fame? nun ye posible.
ResponderEliminarCol dineru de una sola "embaixada" catalana nel estranxeru quitábase la fame a los nenos catalanes.
ResponderEliminarY col sueldu del Mas y de dellos caciques del separatismu.
ResponderEliminarYe que los mangantes advenedizos de la política catalana trabayen munchu y bien escontra la xente'l pueblu catalán y labren día a día la fame y la ruina de Cataluña.
ResponderEliminarLa mayoría dientro y fora de Cataluña ver claro y saber, quien nun lo quieren ver son esi puñáu de politiqueros y llogreros baratos que quieren llevar a esi preciosu llugar del nordeste al desastre total.
ResponderEliminarAmbaixades=32'8 milions d'€uros.
ResponderEliminarNomés amb la despesa d'un any de la Nova York o la de París es pot alimentar molt bé a TOTS els nens catalans i encara sobraría molts diners.
Sembla que l'objectiu d'alguns nouvinguts visionaris redemptors/salvadors de la pàtria és la ruina moral i física del seu propi partit i de la enganyada Catalunya.
Ministerio de Defensa: agujero de 30.000.000.000 euros. Sólo con la deuda de Defensa (no hablo del presupuesto) se pueden pagar 1.000 veces las embajadas de Catalunya y alimentar durante 1.000 años todos los niños de España que pasan hambre.
ResponderEliminarDiners que paguem a Espanya i no tornen: 16.000.000.000 euros. Dóna per a 500 vegades les ambaixades de Catalunya y amb aquests diners alimentem durant 500 anys tots els nens d'Espanya que passen gana.
Voleu que seguim parlant de diners?
Parla seriosament perquè això no t'ho creus ni tu ni els teus amics, és clar.
ResponderEliminarLes embaxaes como'l exércitu tien que ser de tola nación esto ye de toa España y non de una sola autonomía que pa más inri va pol estranxeru falando mal del restu, ¿entendisti? y amás lo que dices nun ye verdá, ye pura falacia victimista.
ResponderEliminarTessa, no tens més arguments? I no cal que facis servir el Google Translate, que t'entenc igual.
ResponderEliminarManfredo, quan parles de l'exèrcit per a tot l'Estat (la nació és una cosa diferent, saps?), parles també del General Mena, del Coronel Alamán o del General Chicharro que volen enviar els tancs contra les urnes de Catalunya?
I quan parles d'ambaixades "de toa España", vols dir com el consolat de Boston, que "a las cinco chapamos, que no cobramos horas extras"? O de les ambaixades que, a les passades eleccions del 25-N, no van tramitar 150.000 sol·licituds de vot per correu de catalans residents a l'exterior?
Quan tinguis una sola prova, només una, que una sola delegació comercial (no es diuen ambaixades, entendisti?) ha parlat malament d'Espanya, aleshores tornes aquí, me l'ensenyes i et pago una cerveseta. Va, que sé que t'agrada.
Ah, i aprofito els comentaris per a fer-vos notar que aquests centres d'infància els fem servir per a adoctrinar els immigrants, rentar-los el cervell i convertir-los a la nova fe independentista. I al que es posa rebel, garrotada. No sabeu com som els independentistes quan ens posem durs.
ResponderEliminarYe una opción...
ResponderEliminarDaqué dura sí que ye la opción que ve y que paez que quixera l'amigu Ayuso nel so segundu puntu y aparte, sí; pero dacuando nun se dexen munches salíes honroses y yá pasó nun fai enforma n'Europa y en munchos más llugares del planeta. Comoquier permal y perfeu asuntu y pelligrosa deriva Ayuso, esa que planteges. Nin a chancia, mocín.
ResponderEliminarSuposo que no heu entès la pregunta. Mireu-vos el Google Translate que ja veureu que està ben clara.
ResponderEliminarAh, i em fa "gràcia" que a Asturies, on també teniu memòria (alguns) de les actuacions de l'exèrcit espanyol, encara hi hagi qui el defensi.
Queríu Gimeno, siempres hubo gran almiración y gran respetu por tou/toos lo/los catalán/catalanes en tol estáu español y muncha tamién n'Asturies, hasta apocayá en que dellos catalanes s'esforciaron en que se perdiera casi tou. Agora, una pena, camudó la cosa y ye distinta, nun sé, andar con cuidu.
ResponderEliminarSuposat Quirós, no diguis mentides. Ni admiració ni respecte. El màxim que hi ha hagut és curiositat quan ens heu tingut sota la bota d'algun dictador i hem passat a ser "el lindo nordeste peninsular". Així que vés-te'n acostumant, que ara no podeu tornar-nos a obligar a res.
ResponderEliminarI si no m'estimes, no et preocupis que ja en tinc d'altres que em tallen el bacallà.