La llengua catalana gaudeix de bona salut, malgrat els obstacles a la normalització de part del Govern de l'Estat

Joan Lladonet 
Aprofitaré, una altra vegada, l'Informecat 2016 50 dades sobre la llengua catalana de la Plataforma per la Llengua, l'ONG del català (entitat que compta amb més de 10.000 socis), que explica 50 dades significatives de la llengua catalana, a partir de fonts de diferents institucions, a partir d'articles i d'observació de la realitat. En aquest article parlaré de les dades sociodemogràfiques i el que faré serà més que un article d'opinió, un article de divulgació d'una tasca ingent que ha realitzat aquesta Plataforma, que fa una feina de construcció de l'edifici de la llengua catalana per contrarestar la de destrucció que fan alguns grupuscles.

La població pertanyent als Països Catalans, tenint en compte el padró de l'1 de gener de 2014, i per a l'Alguer, el de 2015, era de 14.626.189 habitants (devers la meitat de la població que tenia l'Estat espanyol el 1960). Sempre tenint en compte les mateixes fonts, 10.047.102 sabien parlar el català i 13.406.271 l'entenien. Queda clar que en un territori on hi ha tal nombre de persones que entenen la llengua pròpia, els seus habitants no han de tenir cap problema per viure en la seva llengua. Per territoris, més de 7 milions d’aquestes persones viuen al Principat de Catalunya, 4,44 milions al País Valencià i més d'un milió a les Illes Balears. Les aproximadament 800.000 persones restants que entenen el català es reparteixen entre la resta de territoris de parla catalana i els censats com a residents a l’estranger.

També és molt important analitzar el nombre de parlants. Segons l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, un 80,5% dels residents a les Illes Balears parlen català. És el territori amb un % més elevat de parlants dels Països Catalans, una dècima més que en el Principat (80,4%) i 3 dècimes més que a la Franja (80,2%). Les dades mostren un augment en totes les habilitats orals i escrites respecte de l’anterior edició feta el 2004. La comprensió oral del català ha pujat un 3,7%, la comprensió lectora, un 3,9%, la capacitat de l'expressió oral, un 5,9% i la capacitat d'expressar-se per escrit ha augmentat un 13,1% i ha arribat al 60% dels residents a les Illes Balears.

La càmera parlamentària d'Aragó va decidir el 2013 (malauradament hi ha polítics que són capaços de decidir qualsevol cosa de la qual són totalment ignorants) que el català que es parlava a la Franja es diria a partir d'aquell dia “lapao” (llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental). Malgrat aquest contratemps ideat des de Madrid i impulsat pel Govern del Partit Popular, segons una enquesta d'usos lingüístics del 2014, “català” era la forma més habitual en què els habitants de la Franja anomenaven la seva llengua. En 10 anys, els habitants de la Franja havien passat del 20,6% al 45,6 que l'anomenaven català. Segons les dades del 2014, el percentatge de franjolins que anomena la llengua amb un localisme (com ara “fragatí” o “maellà”) se situa en el 27,7% i només un 26,7% s’hi refereix amb la denominació pejorativa de “xapurriau”. Aquest 2016 el Parlament ha restituït el nom acadèmic i reconegut per totes les universitats del món, el de català (ja no governa el PP i això demostra la lluita d'aquest partit contra totes les llengües de l'Estat espanyol que no siguin el castellà).

Igual que fan a l'Informe en qüestió, em referiré ara a la Catalunya Nord, aquella que Espanya va regalar a França, i allà on els reis de Mallorca tenien el palau on vivien, i si visitau Perpinyà, podreu contemplar a la part més alta del castell, la nostra quadribarrada. Si aquí la persecució de la llengua catalana ha estat molt dura i continuada, allà no ho ha estat menys. En aquesta qüestió el centralisme francès ha guanyat a l'espanyol, encara que aquí s'ha fet un camí semblant, ja que no podem oblidar que els reis espanyols, des del segle XVIII són Borbons, que tenen els seus orígens a França, o com a mínim allà regnaven. Recordem “L'estat som jo” de Lluís XIV. Doncs a Catalunya Nord, el 61% dels habitants entén el català i el 35,4% el sap parlar. L'estudi s'ha fet amb una enquesta dels usos lingüístics durant el 2015 i s'ha publicat enguany. Si es compara amb l'enquesta que s'havia fet el 2004, 11 anys abans, es comprova que la comprensió oral ha baixat un 4,3% i l'expressió oral ho ha fet un 1,7%. Tot això fruit de la persecució del govern francès. Només la voluntat dels catalans que habiten aquesta terra ha aconseguit pujar els percentatges d’habitants capaços de llegir i escriure en català un 7,8% i un 3,7%, respectivament.

L'estudi sociolingüístic de la Plataforma per la Llengua determina que el 72% dels francesos està a favor que el català sigui oficial a Catalunya del Nord, segons una enquesta de l’Institut Français d’Opinion Publique (IFOP). Si només s'avalua l'opinió dels habitants del territori, el 85% hi són totalment favorables i demanen que el català guanyi espais a les institucions públiques i a tots els estaments municipals, supramunicipals i regionals, en especial a l’àmbit de l’ensenyament públic, i a tots els nivells, des dels estudis de primària fins als de caràcter universitari. L'Estat espanyol segurament hi haurà d'intervenir, perquè no ha de consentir que ni a un sol territori dels Països Catalans es vagi normalitzant la llengua catalana. El PP sap, orientat per la FAES, que ha d'anar posant tots els obstacles possibles perquè si aconsegueix que es mori a qualsevol indret, al tercer dia no ha de ressuscitar.  

Fonte: Diari de Balears