3/1/17



L’Aragó es queixa perquè l’atenció sanitària de l’Arnau només és en català
Segons publica el diari ABC, el govern aragonés presentarà una queixa davant de la Generalitat

 Imatge de l'entrada principal de l'Hospital Arnau de Vilanova

A l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida arriben molts pacients residents en àrees limítrofes de les regions de Catalunya i l’Aragó. Per aquest motiu, i a causa d’un protocol de col.laboració entre ambdues comunitats, l’hospital lleidatà fa les funcions de centre de referencia per a un determinat nombre d’aragonesos.
Aquesta setmana a través d’algunes publicacions s’ha pogut saber que el govern aragonés es queixarà pròximament a la Generalitat al tenir la constancia que pacients aragonesos reben els seus informes clínics exclusivament en català, i no en castellà. El conseller de Sanitat del govern aragonés, Sebastián Celaya, va respondre a una pregunta parlamentària plantejada pel PP sobre el protocol de col.laboració que “exigirà a les autoritats sanitàries catalanes que els informes mèdics de pacients aragonesos estiguin escrits en castellà”. Celaya asegura que “a vegades els informes mèdics que redacten els especialistes están en català” i que “no es facilita en castellà”. Alguns mitjans de comunicación s’han posat en contacte amb l’hospital de Lleida, la Direcció del qual ha assegurat que “en aquests moments no consten queixes per aquest motiu”, i que “les poblacions de la Franja(Aragó) parlen les dues llengües, i si algú demana l’informe en castellà, sí que se’l facilita”.
A banda d’aquest assumpte, diverses publicacions fan ressò del problema que causen algunes de les receptes facilitades pels especialistes de l’Arnau, que, segons han denunciat el afectats, no segueixen el model oficial i els pacients de l’Aragó no podien utilitzar-les en les seves corresponents farmàcies. Celaya va informar que la qüestió ja va ser traslladada a les autoritats catalanes durant l’última reunió el 7 de novembre, les quals van asegurar que “es donarien les instruccions pertinents perquè no tornés a pasar”. A més, va mostrar l’interès de la Comunitat en mantener el "Conveni Específic per l’assistencia sanitària a urgències i emergències de la zona limítrof entre ambdues comunitats”, que venç l’abril del 2017.

Fonte: la ciutat de Lleida

16 comentarios:

  1. Creo qu'esti fechu demuestra qu'esiste un pergrave problema de fonda raigón de vulneraciones aneyes y fondes que por malos entendíos consentimientos de pésimos políticos, (creyendo qu'asina s'anidiaben dellos espíritos catalanistes independentistes, terrible erru porque l'independentista enxamás se va conformar nada que nun sía la imposible independencia), fueron derivando en daqué sangrante y agora yá de mala solución. Nun ye solo una aventadura catalanista que nun atiende a dereches (llei de lleis: actual Constitución Española) del billingüismu español-catalán sinón lo que ye peor que ye que cai nuna flagrante falta d'humanidá, lóxicu y fraternal tratu de vecindá, y nun fanatismu incalificable ya intolerable.

    ResponderEliminar
  2. Nun hai que buscar tres pies al gatu, compañeros. Confunden los víspora coles dómines o meyor dichu la velocidá col tocín pero con un sentíu radical perbién conocíu y desconocen totalmente el conceutu humanitariu de collaboración y compañerismu vecinal. Nun faen falta ONGs pa entendelo.

    ResponderEliminar
  3. La Franja de Ponent ye la que tien el porcentaxe más altu de falantes de catalán de tolos Països Catalans.
    Y los usuarios aragoneses d'esti hospital son toos de la Franja. Nun sé onde ta'l problema....

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pa albentestate: el problema ta en qu'hai de cumplise -por respetu escontra los falantes de castellán- la obligación lexislativo y moral del billingüismu, ¿o non?

      Eliminar
    2. A veure, avui estic pedagògic. Serà l'esperit del dia de Reis.

      El bilingüisme és que tots els ciutadans han de conèixer i entendre les dues llengües. Aleshores i només aleshores tots els ciutadans tenen absoluta llibertat d'usar qualsevol de les seves llengües.

      Per exemple, a Asturies els únics bilingües sou els que no teniu la llibertat d'usar una de les dues llengües perquè hi ha una part de la població que es nega a entendre-la.

      Entens ara què és bilingüisme, petita llagosta? Doncs procura no tornar-te a omplir la boca amb paraules que no saps què volen dir.

      Eliminar
  4. És que cirrosi hepàtica, apendicitis o hipertiroidisme és incomprensible. Els has de dir que és cirrosis hepática, apendicitis i hipertiroidismo, respectivament.

    I Paracetamol ja ni t'ho explico.

    Però bé. Aquest problema no el teniu a Asturies. Aqui totes les receptes us les fan en castellà i, com que sou molt simpàtics, les accepteu sense cap problema i sense que l'ABC us faci un article.

    Continueu així, continueu.

    ResponderEliminar
  5. El Pilu L'Entregu5 de enero de 2017, 14:54

    Vamos ver, David. Ye que n'Asturies -tierra de mineros y de pescadores- entendemos enforma de solidaridá ente vecinos, ye polo que nos llamen l'atención ciertes coses como lo espuesto na entrada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Els catalans, terra de comerciants i pagesos, som totalment solidaris amb els aragonesos que acudeixen als nostres hospitals i els atenem com si fossin catalans. Quina part no entens? I repeteixo, Paracetamol s'entén igual en castellà. Només cal que els "solidaris" veïns aragonesos tinguin una mica de la bona voluntat que tu ens reclames a nosaltres i vulguin entendre una llengua... que com t'explica l'Albentestate és la que parlen a casa el 70% dels pacients de la Franja.

      Eliminar
    2. Igual dalgo más del 70% d'habitants de la Franja.

      Eliminar
  6. L’Aragó es queixa perquè l’atenció sanitària de l’Arnau només és en català: lóxicu y normal, ¿ónde queden la solidaridá y l'humana vecindá?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Per a tu la "solidaridá y l'humana vecindá" és que t'exigeixin parlar la llengua del visitant? Hostes vingueren que de casa ens tragueren.

      No m'estranya que l'asturià no sigui ni oficial ni res. Se us morirà la llengua però a la làpida podreu posar que es va morir de solidaritat i humà veïnatge... mal entès.

      Eliminar
  7. Pilu, ye bien comprensible la to argumentación pero hai qu'aceptar d'acordies y como daqué natural que cada autonomía tien les sos virtúes pero tamién los sos defectos. Pero ye que toos tenemos defectos.

    ResponderEliminar
  8. Sí Valdés, tou lo que quieras, pero ye qu'a esta xente (catalanistes monollingüistes nesclusiva)nótase-yos demasiáu, enseñen tantu'l plumeru que se-yos ve tou, tou...

    ResponderEliminar
  9. Presumpta Muriel, em pots dir quants "catalanistes monollingüistes" coneixes tu?

    És més, saps quants "catalanistes monollingüistes" hi ha? Jo t'ho diré: zero. O si ho prefereixes, zero mil zero-cents zeranta-i-zero.

    Ara continua ensenyant-nos el plomall. O la ceba, com diem en català.

    ResponderEliminar
  10. Bien bones David, Muriel ye'l mio apellíu si non te importa... pero por favor, pol to bien, non te piques tantu y tómate les coses con serenidá que te va dar un infartu y sería verdaderamente llamentable, ¿nun crees? a lo menos a mi asina me lo paez y sería bien llamentable.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.