11/12/16

L'eina de la societat civil europea per a garantir els drets lingüístics


Els drets lingüístics han de ser inclosos entre els drets humans bàsics. Les llengües són per a la comunicació, però la situació de les llengües no pot limitar-se a la dimensió comunicativa tan sols, atès que les llengües no es poden separar de les cultures. Quan es nega la connexió entre llengües i cultures, s'està deixant sense consideració la dignitat dels parlants i dels ciutadans. Per tant, donar suport a la diversitat lingüística forma part de la defensa dels drets de tothom. Això també obrirà un canal que pot contribuir al benestar social i la convivència pacífica, atès que treballar pel tractament democràtic de les comunitats lingüístiques és una forma de garantir que es respectin tots els drets humans.

Arreu d'Europa, les comunitats lingüístiques han pres mesures perquè la gent pugui viure les seves vides en les seves pròpies llengües. Hi ha centenars d'organitzacions d'aquestes comunitats actuant en diferents camps amb la finalitat de donar suport a les llengües minoritzades. El projecte del Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics proposa la creació d'un punt de trobada on la societat civil a Europa pugui fer-se càrrec del procés de nodrir la diversitat lingüística europea. Aquest projecte serà l'inici d'un procés dut a terme per entitats socials, organitzacions no governamentals i especialistes per establir una nova proposta per a garantir els drets lingüístics recollits en la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Aquest document té l'ambició de ser útil, una eina per a tota la societat civil arreu d'Europa.

El Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics és una base innovadora per la construir una nova Europa basada en la igualtat entre comunitats lingüístiques

El Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics és el fruit d'una sèrie de converses al llarg dels darrers anys per part de nombrosos grups de treball; un instrument que reuneix diferents perspectives científiques, opinions acadèmiques i punts de vista socials; i una base innovadora per la construir una nova Europa basada en la igualtat entre comunitats lingüístiques. Per tant, el protocol resultat d'aquest projecte serà dut a fòrums i institucions internacionals perquè entitats de tota mena l'utilitzin per regular el seu compromís amb la diversitat lingüística.

El projecte ha estat presentat arreu d'Europa: al País Basc, Catalunya, Galícia, Irlanda, Gal·les, Frísia, Flensburg, Brussel·les, Astúries, Noruega i Estònia, amb presentacions en altres llocs a través de videoconferència amb entitats a Sardenya, Còrsega, Bretanya, Escòcia i el Friül. S'han organitzat tallers per aprofundir en cada sector de la societat on s'han de defensar els drets lingüístics. Això ha conduït a una fase de treball més intens, amb la majoria dels assistents en sessions especialitzades on han participat representants del món laboral, mitjans de comunicació, educació, tècnics, actors, escriptors, figures culturals, organitzadors d'activitats d'oci, sindicats, acadèmics i experts en tecnologies de la informació i la comunicació, entre d'altres.

S'han rebut més de 400 contribucions d'entitats civils involucrades en el suport a les llengües minoritzades a Europa. Un Comitè Científic ha revisat i ha donat el toc final al text

S'han rebut més de 400 contribucions d'entitats civils involucrades en el suport a les llengües minoritzades a Europa. Un Comitè Científic ha revisat i ha donat el toc final al text, que consistirà en aproximadament 185 mesures. El comitè organitzador ha finalitzat el text del Protocol de Donostia i s'esperen les ratificacions de les entitats socials. La presentació oficial es tindrà a Donostia/Sant Sebastià (País Basc), Capital Europea de la Cultura 2016, al Palau Kursaal el 17 de desembre.

Serà un nou pas endavant en el camí cap a la convivència pacífica de tots els ciutadans a Europa. A Donostia, Europa rebrà de mans de la seva societat civil un Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, una eina eficaç per satisfer els drets de tots els parlants d'arreu d'Europa, una eina eficaç per al desenvolupament de les llengües minoritzades.
Fonte: Nationalia

2 comentarios:

  1. Bon y reconfortante noticia pa les llingües minorizadas, como por casu l'asturianu.

    ResponderEliminar
  2. La unió fa la força, Txiki Llope. Tots units aconseguirem que les llengües minoritzades siguin reconegudes, afavorides, recolzades, i TOTS siguin al cap oficials, incloent-hi la vostra la llengua asturiana que tant ho necessita, a treballar TOTS JUNTS.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.