El departament de Cultura publica un recull de totes les vulneracions per part de l'Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
J.P.
Amb el títol 'Greuges contra la llengua catalana 2010-2013', el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat un informe que recull els incompliments de l’Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM).
El document constata la voluntat de recentralització de competències i de refermament del castellà a Catalunya per part de l’Estat; la nul·la receptivitat de l'Estat a les recomanacions del Comitè de Ministres del CE, i les dificultats d'ús del català a les institucions europees, entre altres greuges
La CELRoM és un conveni internacional aprovat pel Consell d'Europa (CE) el 25 de juny de 1992 i que va ser ratificat el 2001 per l’Estat espanyol. Aquesta ratificació compromet l’Estat espanyol a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües oficials pròpies diferents del castellà.
Obstacles per l'aplicació de la Carta a Catalunya
L'informe presentat ara mostra les darreres dades sobre la situació de coneixement i ús de la llengua catalana i la llengua occitana; exposa la política lingüística de la Generalitat; informa sobre les novetats normatives, i denuncia els obstacles per a l’aplicació de la CELRoM a Catalunya.
El document destaca, entre d'altres, els greuges causats pels efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya; la voluntat de recentralització de competències i de refermament de la posició del castellà a Catalunya per part de l’Estat; les mesures contràries a la CELRoM, com ara el Projecte de llei estatal d’educació, promogut pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport; les mesures dels governs de les Illes Balears, el País Valencià i l’Aragó, regressives pel que fa a l’aplicació de la CELRoM.
Així mateix també tracta qüestions com l’impacte del dèficit fiscal en el finançament d’activitats de suport a la llengua; la no aplicació, per part de l’Administració de Justícia espanyola, de la CELRoM, com si no fos un text normatiu vigent a Espanya; la nul·la receptivitat de l'Estat a les recomanacions del Comitè de Ministres del CE; les situacions de discriminació que comporta el desconeixement del català de col·lectius dependents de l’Estat; la impugnació de l’Estat per les quotes de català en la Llei del cinema (2010); la impugnació de la regulació lingüística de la Llei del codi de consum (2010); de la Llei d’acollida, en la part en què fa referència a competències lingüístiques (2010), i de la Llei de l'occità per la declaració de l’ús preferent de l’aranès (2011).
Traves a la recepció dels canals en català
Finalment, el recull també repassa les traves de l’Estat a l’emissió i la recepció de canals de ràdio i televisió en català entre els llocs on es parla, així com la presència escassa o nul·la del català en els mitjans de comunicació d’abast; les dificultats d'ús del català a les institucions europees i l'escassa o nul·la contribució de l’Estat a la promoció exterior del català.
El contingut del document 'Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013', ha estat extret de l’informe previ 2013 que la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura va elaborar per avaluar el seguiment de la CELRoM per part de l’Estat Espanyol en relació amb la llengua catalana. Aquest text es va tancar l’octubre de 2013 i es va lliurar a l’Oficina de Llengües del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques de l’Estat per a l’elaboració del IV Informe espanyol de seguiment de l’aplicació de la CELROM.
L’informe final que l’Estat va trametre al Consell d’Europa, però, omet les informacions sobre les polítiques lingüístiques de l’Estat adverses a la llengua catalana, tant a Catalunya, com en els altres territoris de parla catalana i exclou les crítiques a aquestes polítiques. Aquest fet ha motivat que la DGPL hagi lliurat per primera vegada l’informe previ complet al Comitè d’Experts del Consell d’Europa i hagi fet públics els Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013.
La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de cultura ha publicat també en línia un resum del document Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013 en versió catalana i anglesa.
El document constata la voluntat de recentralització de competències i de refermament del castellà a Catalunya per part de l’Estat; la nul·la receptivitat de l'Estat a les recomanacions del Comitè de Ministres del CE, i les dificultats d'ús del català a les institucions europees, entre altres greuges
La CELRoM és un conveni internacional aprovat pel Consell d'Europa (CE) el 25 de juny de 1992 i que va ser ratificat el 2001 per l’Estat espanyol. Aquesta ratificació compromet l’Estat espanyol a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües oficials pròpies diferents del castellà.
Obstacles per l'aplicació de la Carta a Catalunya
L'informe presentat ara mostra les darreres dades sobre la situació de coneixement i ús de la llengua catalana i la llengua occitana; exposa la política lingüística de la Generalitat; informa sobre les novetats normatives, i denuncia els obstacles per a l’aplicació de la CELRoM a Catalunya.
El document destaca, entre d'altres, els greuges causats pels efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya; la voluntat de recentralització de competències i de refermament de la posició del castellà a Catalunya per part de l’Estat; les mesures contràries a la CELRoM, com ara el Projecte de llei estatal d’educació, promogut pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport; les mesures dels governs de les Illes Balears, el País Valencià i l’Aragó, regressives pel que fa a l’aplicació de la CELRoM.
Així mateix també tracta qüestions com l’impacte del dèficit fiscal en el finançament d’activitats de suport a la llengua; la no aplicació, per part de l’Administració de Justícia espanyola, de la CELRoM, com si no fos un text normatiu vigent a Espanya; la nul·la receptivitat de l'Estat a les recomanacions del Comitè de Ministres del CE; les situacions de discriminació que comporta el desconeixement del català de col·lectius dependents de l’Estat; la impugnació de l’Estat per les quotes de català en la Llei del cinema (2010); la impugnació de la regulació lingüística de la Llei del codi de consum (2010); de la Llei d’acollida, en la part en què fa referència a competències lingüístiques (2010), i de la Llei de l'occità per la declaració de l’ús preferent de l’aranès (2011).
Traves a la recepció dels canals en català
Finalment, el recull també repassa les traves de l’Estat a l’emissió i la recepció de canals de ràdio i televisió en català entre els llocs on es parla, així com la presència escassa o nul·la del català en els mitjans de comunicació d’abast; les dificultats d'ús del català a les institucions europees i l'escassa o nul·la contribució de l’Estat a la promoció exterior del català.
El contingut del document 'Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013', ha estat extret de l’informe previ 2013 que la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura va elaborar per avaluar el seguiment de la CELRoM per part de l’Estat Espanyol en relació amb la llengua catalana. Aquest text es va tancar l’octubre de 2013 i es va lliurar a l’Oficina de Llengües del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques de l’Estat per a l’elaboració del IV Informe espanyol de seguiment de l’aplicació de la CELROM.
L’informe final que l’Estat va trametre al Consell d’Europa, però, omet les informacions sobre les polítiques lingüístiques de l’Estat adverses a la llengua catalana, tant a Catalunya, com en els altres territoris de parla catalana i exclou les crítiques a aquestes polítiques. Aquest fet ha motivat que la DGPL hagi lliurat per primera vegada l’informe previ complet al Comitè d’Experts del Consell d’Europa i hagi fet públics els Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013.
La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de cultura ha publicat també en línia un resum del document Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013 en versió catalana i anglesa.
Fonte: Nació Digital
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.