L'organització europea, que agrupa governs i entitats de la societat civil, vol que Brussel·les assumeixi que els idiomes no estatals són actius econòmics i culturals · Les peticions es basen en una resolució de 2013 del Parlament Europeu · La xarxa impulsarà el Full de Ruta per a la Diversitat Lingüística durant els propers mesos
Totes les llengües no estatals que siguin oficials en algun territori de la UE també haurien de ser declarades oficials per les institucions comunitàries. És una de les demandes principals del Full de Ruta per a la Diversitat Lingüística, que la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, sigles en anglès) va presentar ahir al Parlament Europeu.
La mesura beneficiaria els parlants de llengües com el català, el basc, el gallec, el gal·lès o l'occità: es tracta d'idiomes que no disposen d'oficialitat a escala estatal, però sí que en gaudeixen en alguns dels territoris on es parlen tradicionalment.
El full de ruta de l'NPLD també demana que la UE fomenti l'ús de totes les llengües europees -i per tant no només les dels estats-, que treballi per a garantir el compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, i que assumeixi que les llengües no estatals són actius importants per al desenvolupament econòmic i cultural de la UE.
La proposta, segons l'NPLD, es basa en la resolució sobre les llengües amenaçades que el Parlament Europeu va aprovar el setembre de 2013. La moció reclamava a les autoritats de la UE i als estats membres que prenguessin accions serioses a favor de les llengües minoritzades del continent.
Procés d'aportacions
La presentació d'ahir marca l'inici d'un procés obert d'aportacions i discussió sobre el full de ruta. L'NPLD vol que, "durant els propers mesos", el full de ruta desemboqui en una "visió d'alt nivell d'una Europa multilingüe i lingüísticament diversa". La xarxa diu que això casa perfectament amb el lema de la UE: "Units en la diversitat".
La xarxa està formada per governs i per entitats de la societat civil. En el cas dels primers, hi són presents Catalunya, Galícia, Euskadi, Frísia, Gal·les, Navarra, Irlanda, Trentí, Bretanya, Friül-Venècia Júlia i el Parlament Suec de Finlàndia.
Fonte: Nationalia
Perfeutamente.
ResponderEliminarÚ ta'l gobiernu asturianu? En Madrid de xuru.
ResponderEliminarFelipe, ¿qué quies dicir<? acláralu meyor.
ResponderEliminarToos y toes tranquilos qu'aína lo va igua tou Llamazares n'especial la oficialidá de la llingua asturiana.
ResponderEliminar¿Llamazares?... d'esta xubílase na política n'Asturies, na poltronina como politiqueru profesional de tola so vida porque nunca fixo otra cosa, ye l'auténticu vividor recalcitrante a mariña del erariu públicu. Llistu que ye'l paisanu. Eso sí diz qu'agora sí que va oficializar la llingua.
ResponderEliminarYe tou un espertu n'iguar situaciones llingüístiques reinales.
ResponderEliminar