El PADDUC posa d'acord autonomistes i independentistes corsos i els partits de l'esquerra francesa a l'illa · El pla aprovat ara substitueix el de 2009, que ecologistes i nacionalistes corsos consideraven molt lesiu per al medi ambient i per a la societat illenca · La proposta queda pendent d'una votació final a la cambra corsa
El grup principal del nacionalisme cors a l'Assemblea de Còrsega (Femu a Corsica, 11 diputats de 51) ha qualificat de "victòria política del poble cors" l'aprovació del Pla d'Ordenament i Desenvolupament Sostenible de Còrsega (PADDUC, sigles en francès). El PADDUC va tenir 38 vots a favor, d'un total de 51, a la sessió de la cambra corsa del dia 31 d'octubre. A banda dels autonomistes de Femu a Corsica, hi van votar a favor els independentistes de Corsica Libera i gairebé tots els diputats dels partits de l'esquerra francesa a l'illa, que tenen la majoria relativa a la cambra. La dreta francesa es va retirar de la votació, argumentant que el pla és irrealitzable i que aturarà el desenvolupament de Còrsega.
El pla fixa les línies mestres del desenvolupament econòmic, social, cultural i turístic de Còrsega. L'objectiu de la proposta aprovada el dia 31 és fer compatible la preservació de l'entorn de l'illa, de la seva cultura i llengua i de la seva identitat, amb la urbanització i la gestió dels recursos naturals.
La proposta aprovada el dia 31 ara ha de ser analitzada per diverses instàncies públiques de l'illa, que podran donar recomanacions de modificació durant els propers tres mesos. Després, el pla tornarà a l'Assemblea de Còrsega, on es farà la votació definitiva.
Segons Femu a Corsica, hi ha quatre grans motius perquè el nacionalisme cors estigui satisfet amb el PADDUC aprovat: la inscripció de la noció de "poble cors" al si del text, l'esment de la cooficialitat del cors, una protecció ampliada per a zones agrícoles i espais naturals, i l'obertura "d'elements dinàmics de governança".
Per Corsica Libera, l'aprovació del PADDUC envia dos missatges. Un, cap a dins de l'illa: "No seran els especuladors i els mafiosos qui decidiran l'estratègia de desenvolupament", sinó "els representants escollits del nostre poble". I l'altre, cap a París: "Els corsos han demostrat que són capaços de decidir el seu futur ells mateixos".
Els partits nacionals corsos consideren que ara el govern francès hauria de respondre a aquestes demandes. La cooficialitat és un dels punts importants de discrepància. El maig de 2013, l'Assemblea corsa va votar una proposta a favor de la cooficialitat del cors i el francès, que ara repeteix al PADDUC. Però la cambra corsa no té capacitat legislativa, i el govern francès ha replicat que atorgar-li al cors caràcter de llengua oficial -cosa que s'hauria de fer a l'Assemblea Nacional francesa- "és impossible".
Fonte: Nationalia
El corsu va camín de la oficialidá na Francia centraliega mentes l'asturianu nun sal del folclorismu nel que lu metió la castra política que carecemos. ¡Oficialidá darréu!
ResponderEliminarQueríu Carllos te cuerdo que la castra o la casta política somos toos nóos, esto ye los asturianos y asturianes, col nuesu votu, asina de bono y de malu, y de real.
ResponderEliminar@Carllos, no et preocupis que ara el PSOE proclamarà l'oficialitat de l'asturià.
ResponderEliminar>> Les apel·lacions al diàleg, al respecte a les singularitats, el caràcter plurilingüe de l'Estat o el blindatge de les competències autonòmiques han estat constants en els darrers mesos des de l'entorn socialista...
http://www.naciodigital.cat/noticia/77966/psoe/psc/acorden/full/ruta/enterrar/consulta
Bien bonu, David.
ResponderEliminar