La comunitat deline vota a favor d'assumir "l'autogovern indígena més ampli del Canadà"

Part del poble sahtú, als Territoris del Nord-oest, es dota d'un nou govern amb competències en llengua, cultura, serveis socials, educació i impostos · Els delines han signat l'acord d'autogovern amb el govern territorial i el canadenc · La llengua sahtú, declarada oficial

Una comunitat del poble sahtú, als Territoris del Nord-oest del Canadà, ha ratificat en referèndum un acord d'autogovern amb el Canadà que li permetrà disposar de capacitat legislativa i competències en llengua, cultura, serveis socials, educació, espiritualitat i impostos. Així, la comunitat deline (una de les quatre que formen part del poble sahtú)disposarà de la seva pròpia Constitució, president, consell legislatiu i executiu i tribunal propi. Aquestes institucions estaran agrupades sota el nom de Govern Deline Got'ine. L'acord ha estat ratificat per 449 dels 699 membres amb dret de vot, és a dir, el 64,5%.

Segons ha explicat el cap negociador dels delines, Danny Gaudet, l'acord d'autogovern és fruit una negociació que ha durat 18 anys. Fins ara, diverses agències autòctones gestionaven algunes de les competències que ara passaran a l'autogovern deline. A banda d'aquestes competències, el Govern Deline Got'ine n'assumirà de noves, entre les quals la capacitat de legislar en afers locals (incloent-li l'educació) i en afers aborígens. També li serà transferida la responsabilitat d'implementar programes i serveis que són competència del Canadà i dels Territoris del Nord-oest. Tot amb tot, Gaudet ha dit que els delines tindran "l'autogovern indígena més ampli del Canadà".

Segons Gaudet, l'autonomia estarà finançada per tres vies: fons federals canadencs, fons dels Territoris del Nord-Oest i fons propis, que l'autonomia deline recaptarà a través d'impostos propis. L'autogovern "combinarà el sistema públic amb el component aborigen", de manera que els no aborígens que visquin a les comunitats delines també estaran subjectes l'autonomia autòctona.

Un altre objectiu de l'acord d'autogovern era augmentar la transparència de l'autonomia indígena. De forma que es crearà una assemblea -que es reunirà un cop l'any- on l'executiu haurà de retre comptes de la seva obra de govern, i els ciutadans delines podran fiscalitzar-ne les accions.

Tot plegat, explica Gaudet amb una metàfora, mira de crear un nou sistema més adaptat a les necessitats dels delines: "Som un cercle i hem entat intentant encabir-nos en una capsa. I no podem".

Oficialitat de la llengua autòctona

La Constitució del Govern Deline Got'ine preveu que les institucions d'autogovern funcionaran amb l'anglès i en sahtú (North Slavey, en anglès), la llengua pròpia dels delines, com a idiomes oficials. Tots els ciutadans delines tindran dret a comunicar-se amb les institucions governamentals en qualsevol de les dues llengües.

De fet, el sahtú té reconeixement oficial als Territoris del Nord-oest des de 1988, juntament amb l'anglès i unes altres nou llengües autòctones parlades en aquest territori federal canadenc.

El poble sahtú viu a la regió del Gran Llac dels Óssos (cliqueu al mapa per a ampliar-lo), i està organitzat en quatre grups: el deline, el behdzi ahda, el begade shotagotine i el k'sasho go'tine.

Fonte: Nationalia