El català treu el nas a la pàgina oficial del Parlament Europeu

Jaume Duch: "El català no és oficial de la UE, però s'intenta fer les coses el millor possible" La campanya promocional de les eleccions també es fa oficialment en català Bernat Ferrer

L'opció de 'català' apareix en algun submenú de la web oficial de l'Eurocambra per als comicis. Foto: Parlament Europeu Les eleccions europees del 25 de maig tornen a posar sobre la taula el debat sobre la no-oficialitat del català a les institucions comunitàries. El Parlament Europeu ja es troba plenament immers en la campanya de foment de la participació, i ha creat tot un seguit de material imprès i audiovisual que està difonent arreu del continent. I, per aquesta via, la llengua català apareix tímidament a la web oficial de l'Eurocambra per informar dels comicis, al mateix nivell que l'alemany, el danès, el búlgar o el maltès, tots ells idiomes plenament oficials i, per tant, amb interfície web pròpia. El portaveu del Parlament Europeu, el català Jaume Duch, explica a Nació Digital: "La versió catalana de la web central no existeix perquè el català no és llengua oficial de la Unió Europea. Ara bé, s'intenta fer les coses el millor possible i, com que el Parlament Europeu es va autoobligar a utilitzar el català sempre que s'adreci als ciutadans catalans, tota la campanya per informar sobre les eleccions també es fa en català." Deixant de banda la impossibilitat que el ciutadà consulti la web oficial de l'Eurocambra en català, Duch recorda que la institució compta amb una oficina permanent a Barcelona "que informa de l'activitat en català", i que tan edita llibrets informatius com emet notes de premsa en aquesta llengua, de manera oficial. Així mateix, també disposa d'una web on l'internauta catalanoparlant hi pot trobar informació de les institucions comunitàries en la seva llengua. Segons Duch, la situació actual de la llengua catalana a Europa "no és una contradicció". És a dir: en tant que llengua no-oficial, perquè així ho determina l'Estat espanyol, és una llengua tan externa a les institucions comunitàries com ho podrien ser el rus, el coreà o el quítxua. Però, en tant que uns deu milions de ciutadans europeus la parlen, la institució mira de comunicar-s'hi en aquells àmbits en què l'afecten directament, com els comicis del 25 de maig. Fonte. Nació Digital