Protestes perquè el projecte de llei sobre la radiotelevisió italiana discrimina el friülà i el sard

Les dues llengües minoritzades més parlades a la República Italiana, excloses de l'articulat de la norma · El projecte, però, preveu emissions en llengües oficials d'estats veïns com el francès, l'alemany o l'eslovè 

Una seu de la RAI. Autor/a: Sailko

  Les llengües minoritzades surten malparades del projecte de llei de reforma de la radiotelevisió pública, la RAI, que està sent discutit al Parlament italià. L'articulat preveu la inclusió d'emissions en a certes llengües minoritzades dins de l'Estat italià, com són el francès, l'alemany, l'eslovè i el ladí, però ignora totes les altres, algunes de les quals amb centenars de milers de parlants, com el sard i el friülà. Precisament des del Friül i Sardenya s'alça la contestació a la norma.

  Crida l'atenció, de fet, que de les quatre llengües reconegudes pel projecte de llei, tres -francès, alemany i eslovè- siguin oficials en diversos estats veïns d'Itàlia. I en canvi, les llengües que no tenen oficialitat als estats fronterers -cas del friülà, del sard o del català- no apareixen en l'articulat de la llei. 

  Les crítiques des del Friül estan capitanejades pel president de la província d'Udine, Pietro Fontanini. Les ha expressades amb paraules dures contra el primer ministre, el socialista Matteo Renzi: “Sobre el friülà a la RAI ha arribat per enèsima vegada la presa de pèl del govern Renzi”. Ho ha afirmat després que hagi transcendit que el govern italià no hagi admès una proposta de la diputada friülana del mateix partit del govern, Gianna Malinasi, d'incloure en el nou ordenament de la RAI l'ús de la llengua friülana.

  Davant d'aquesta discriminació, Fontanini ha demanat que tots els diputats i senadors friülans que pressionin per a introduir en l'articulat de la llei una referència al friülà, en sintonia amb allò previst per la llei 482/99, que reconeix el friulà i les altres llengües minoritzades d'Itàlia.

  En cas que ni així es doni la correcció al projecte de llei, Fontanini es reserva el dret de recórrer a l'alt comissari europeu per a les minories i al Tribunal Constitucional, tot al·legant que el projecte de llei és una violació de l'article 6 de la Constitució italiana i dels tractats internacionals als quals està subscrit l'Estat italià.

Denúncies d'associacions i diputats sards       Pel que fa a l'omissió del sard, associacions com l'Institut Camillo Bellieni i la Coordinació d'Operadors de Llengua i Cultura Sarda han publicat denúncies similars, com també ho ha fet el diputat Luciano Uras (Esquerra Ecologia Llibertat), que el juliol va intentar esmenar la norma per a introduir-hi una referència al sard i no se'n va sortir. Uras va dir llavors que els sards "volen ser iguals entre els iguals. Això té a veure també amb la consciència de cadascú de nosaltres, la sensibilitat de cadascú de nosaltres, envers la comunitat que massa sovint és discriminada”.

  A les crítiques d'Uras s'hi va afegir un altre diputat, Roberto Cotti (Moviment 5 Estrelles), qui no sabia explicar-se per quin motiu el sard, “potser la llengua no italiana més parlada a Itàlia, era exclosa" de l'articulat.                                         Fonte: nationalia.cat