«Han estat uns continguts encertats els que han possibilitat que la llengua hagi arribat a uns nivells de penetració insospitats»
L'altre dia amb motiu de la cerimònia de lliurament dels Premis Joan Coromines vaig tenir l'oportunitat de dir en veu alta allò que sovint he pensat i que havia de trobar el marc oportú per deixar-ho anar. Dissabte dia 10 d'aquest mes de maig i amb la gent de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua) va ser el moment oportú.
Mireu, vivim un moment brillant pel que fa al seguiment de mitjans de comunicació pensats i dits en català. Que l'últim EGM (Estudi General de Mitjans) hagi senyalat per exemple que diàriament un milió i mig de persones escolten ràdio en català és una fita que depassa els càlculs més optimistes. Que els dos primers llocs de la classificació els ocupin a més, la ràdio privada i la ràdio pública en català, encara és molt més remarcable. Alguns diran: és el més lògic i natural. Els que pensin això m'haurien d'explicar el perquè de tanta lògica quan si repassem el dial, el trobarem farcit d'emissores amb la seu central a Madrid i per tant en castellà. És veritat que cada vegada hi ha més presència del català al dial perquè totes les cadenes hi tenen unes hores dedicades, per no dir les emissores de tipus local, però tot i així, l'oferta en castellà és molt més àmplia, tal com passa en televisió on el desequilibri encara és més evident. Però no volia parlar de l'oferta quant a número, sinó pel que fa a la qualitat i en concret a la qualitat de l'oferta radiofònica.
Aquell dia al Casal Pere Quart de Sabadell vaig dir que si ens pensàvem que la gent havia fet líders a les ràdios de casa perquè parlaven en català, anàvem errats. Els oients ens han fet líders perquè hem fet i fem les coses ben fetes. I no ho vaig dir per penjar-me cap mena de medalla. Ho vaig esmentar com a un element de raonament i en tot cas, de debat posterior. Quan un mitjà de comunicació sap sintonitzar de ple amb els receptors als quals dirigeix la seva programació, l'èxit està garantit. Si ho treballa, si sap organitzar, mantenir i canalitzar el talent del seu equip humà, té molts números d'assolir les fites desitjades.
D'uns quants anys cap aquí, hem hagut d'adaptar lèxic, demostrar que amb el català es podien fer i narrar qualsevol dels gèneres que el periodisme utilitza per a informar i comunicar i, a la vegada, ho hem hagut de fer tenint al costat una competència d'anys i panys amb una penetració en la societat total i absoluta. Poc a poc i oferint alternatives al que en aquell moment dominava les graelles, ens n'hem sortit. Sobretot defugint esquemes encarcarats... rigorosos... típics de temps pretèrits. Deixant que la frescor i els nous hàbits relacionals flueixin d'una manera puntual, hem connectat emissors i receptors, hem comunicat. És evident que la proximitat hi juga un paper fonamental a l'hora que ajuda a definir uns continguts i una manera d'expressar-los, però aquesta simbiosi és pot fer bé o no. I a hores d'ara, ningú dubta que s'ha fet d'una manera totalment plausible.
No ha estat la llengua doncs la que ha possibilitat que l'oferta sigui encertada. Han estat uns continguts encertats els que han possibilitat que la llengua hagi arribat a uns nivells de penetració insospitats fins fa uns anys.
Aquesta és la manera d'actuar davant els atacs múltiples que el català pateix a tota la seva àrea d'influència. Poden retallar-lo, anul·lar-lo, obviar-lo... la nostra resposta sempre ha de ser intel·ligent, talentosa, imaginativa. Oferint alternatives i aconseguint el màxim d'audiència. Aquesta és la millor manera de ser combatius.
Mireu, vivim un moment brillant pel que fa al seguiment de mitjans de comunicació pensats i dits en català. Que l'últim EGM (Estudi General de Mitjans) hagi senyalat per exemple que diàriament un milió i mig de persones escolten ràdio en català és una fita que depassa els càlculs més optimistes. Que els dos primers llocs de la classificació els ocupin a més, la ràdio privada i la ràdio pública en català, encara és molt més remarcable. Alguns diran: és el més lògic i natural. Els que pensin això m'haurien d'explicar el perquè de tanta lògica quan si repassem el dial, el trobarem farcit d'emissores amb la seu central a Madrid i per tant en castellà. És veritat que cada vegada hi ha més presència del català al dial perquè totes les cadenes hi tenen unes hores dedicades, per no dir les emissores de tipus local, però tot i així, l'oferta en castellà és molt més àmplia, tal com passa en televisió on el desequilibri encara és més evident. Però no volia parlar de l'oferta quant a número, sinó pel que fa a la qualitat i en concret a la qualitat de l'oferta radiofònica.
Aquell dia al Casal Pere Quart de Sabadell vaig dir que si ens pensàvem que la gent havia fet líders a les ràdios de casa perquè parlaven en català, anàvem errats. Els oients ens han fet líders perquè hem fet i fem les coses ben fetes. I no ho vaig dir per penjar-me cap mena de medalla. Ho vaig esmentar com a un element de raonament i en tot cas, de debat posterior. Quan un mitjà de comunicació sap sintonitzar de ple amb els receptors als quals dirigeix la seva programació, l'èxit està garantit. Si ho treballa, si sap organitzar, mantenir i canalitzar el talent del seu equip humà, té molts números d'assolir les fites desitjades.
D'uns quants anys cap aquí, hem hagut d'adaptar lèxic, demostrar que amb el català es podien fer i narrar qualsevol dels gèneres que el periodisme utilitza per a informar i comunicar i, a la vegada, ho hem hagut de fer tenint al costat una competència d'anys i panys amb una penetració en la societat total i absoluta. Poc a poc i oferint alternatives al que en aquell moment dominava les graelles, ens n'hem sortit. Sobretot defugint esquemes encarcarats... rigorosos... típics de temps pretèrits. Deixant que la frescor i els nous hàbits relacionals flueixin d'una manera puntual, hem connectat emissors i receptors, hem comunicat. És evident que la proximitat hi juga un paper fonamental a l'hora que ajuda a definir uns continguts i una manera d'expressar-los, però aquesta simbiosi és pot fer bé o no. I a hores d'ara, ningú dubta que s'ha fet d'una manera totalment plausible.
No ha estat la llengua doncs la que ha possibilitat que l'oferta sigui encertada. Han estat uns continguts encertats els que han possibilitat que la llengua hagi arribat a uns nivells de penetració insospitats fins fa uns anys.
Aquesta és la manera d'actuar davant els atacs múltiples que el català pateix a tota la seva àrea d'influència. Poden retallar-lo, anul·lar-lo, obviar-lo... la nostra resposta sempre ha de ser intel·ligent, talentosa, imaginativa. Oferint alternatives i aconseguint el màxim d'audiència. Aquesta és la millor manera de ser combatius.
Fonte: Nació Digital
Lóxiques y argumentaciones aplastantes y perfectamente válides pal casu de laproblemática qu'afecta a la llingua asturiana.
ResponderEliminarSabría daquién dicime porqué'l fala perbién catalán, valencianu, euskera, gallegu, andaluz, etc. y nun quier falar asturianu?
ResponderEliminar...el psoe, ta claro. Quedó omitíu por error nel anterior comentariu que tal como ta escritu enriba nun tien mayor sentíu. Agora sí.
ResponderEliminarSabría daquién dicime porqué'l PSOE fala perbién catalán, valencianu, euskera, gallegu, andaluz, etc. y nun quier falar asturianu?
ResponderEliminarMiesterios que tien la vida y n'especial la política con minúscules bien pequenes.
ResponderEliminarInope, segurament és que saben que a Catalunya, València, Andalusia, Galícia o País Basc, han d'expressar-se en la llengua del poble, encara que sigui per a vendre un missatge espanyolista.
ResponderEliminarEn canvi, a Asturies poden expressar-se perfectament en castellà que tothom pensarà que són molt ben educats, es nota que tenen estudis, fan unes frases molt boniques... i ningú pensarà que són uns forasters amb idees forasteres que defensen la pàtria forastera i parlen en llengua forastera.
Ah, i a Catalunya parlen en català tant el PSC, com el PP, com Ciutadans, com UPyD i fins i tot la Falange Espanyola. Pots veure el cartell a http://www.naciodigital.cat/noticia/68614/falange/espanola/miting/dissabte/barcelona.