1/11/13

El Consell de l'Advocacia reclama que el català sigui un "requisit" per als jutges i el personal judicial a Catalunya

La tinent d'alcalde Anna Erra, el 
conseller de Justícia, Germà Gordó, i el 
president del Consell de l'Advocacia 
Catalana, Miquel Sàmper. (Foto: ACN)
El Consell de l'Advocacia Catalana, que representa els 14 col·legis d'advocats del país, reclama que el català sigui un "requisit" per al personal judicial destinat a Catalunya. El seu president, Miquel Sàmper, ha assenyalat que volen que el català sigui considerat "un requisit", i no només un "mèrit", cosa que "converteix el dret en una fal·làcia". En la IV Jornada de l'Ús del Català a la Justícia, celebrada aquest divendres a Vic, el conseller Germà Gordó ha donat suport a la proposta i ha avançat que des del Parlament els partits prepararan una proposició de llei per garantir el dret de l'ús del català a la justícia que, un cop aprovada, es presentarà al Congrés.

"Es tracta de fer efectiu un dret lingüístic de tots els ciutadans", ha assegurat Gordó, que també ha encoratjat els professionals a fer servir el català en tots els àmbits d'actuació.

La importància del compromís personal

D'altra banda, el conseller ha encoratjat els professionals de l'administració de justícia a utilitzar el català en tots els seus àmbits d'actuació: "L'advocat, el jutge, el procurador, el funcionari han de creure que el català té la mateixa dignitat que qualsevol altra llengua per ser usada en l'àmbit judicial; en els procediments, en les vistes, en els manuals de dret, en les classes a la universitat, en la investigació o en articles especialitzats". Germà Gordó ha assenyalat que les institucions poden tirar endavant moltes iniciatives per fomentar l'ús del català entre els professionals de la justícia, però que també depèn del compromís personal de cada professional. Així, Gordó ha recordat que respectar el dret lingüístic dels ciutadans és respectar també la tutela judicial efectiva.

D'altra banda, Gordó ha reiterat que el compromís del Departament de Justícia és continuar impulsant mesures perquè el català sigui un requisit per accedir a la judicatura i a la fiscalia de Catalunya i ha subratllat que "tot funcionari, tot jutge ha de saber els dos idiomes oficials de Catalunya".

Finalment, el titular de Justícia ha apuntat que un Consell de Justícia propi, que depengués de la Generalitat de Catalunya, canviaria el panorama ja que es podrien unificar els criteris lingüístics i ha anunciat que s'han iniciat els treballs per a la seva creació. "No hem d'oblidar que la llengua és més que un mitjà de comunicació. És un codi, una ànima, una referència geogràfica i una marca de caràcter col·lectiu", ha conclòs.

El Consell de l'Advocacia demanarà noves mesures a tots els partits

Per la seva banda, el Consell de l'Advocacia Catalana ha anunciat que s'adreçarà a tots els partits polítics catalans per demanar-los que impulsin una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
Actualment, només es requereix el coneixement del català al personal no judicial de l'administració de justícia a Catalunya, ja que la resta de funcionaris --jutges, magistrats, fiscals i secretaris judicials-- tenen caràcter de cos estatal, per la qual cosa el coneixement de la llengua catalana només compta com a "mèrit". Això dificulta que es pugui garantir el dret efectiu de l'ús del català als ciutadans davant l'administració de justícia, un dret reconegut a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Encara que es facin esforços, ara per ara, només un 12 per cent de les sentències que es dicten a Catalunya són en català. A més, el percentatge ha disminuït de manera progressiva en els últims anys i si l'any 2007 el 16,77 per cent de les sentències eren en català, l'any 2011 només van ser el 13,11 per cent.

Fonte: 3/24

8 comentarios:

  1. Catalán y español nos xulgaos catalanes na mesma dómina esto ye billingüismu al 50% dambas dos llinguas n'igualdá de condiciones de derechos y deberes, esto ye la cuenta xusto y llegal n'aplicación de la constitución española, como llei angular española y vertebradora de too el territoriu nacional. Lo demás amigu David ye totalmente illegal, imposible ya irrealizable.

    ResponderEliminar
  2. L'únicu "requisit" esixible a les persones, catalanes incluyíos, ye la lealtá y la solidaridá.

    ResponderEliminar
  3. Estos catalinos ya empalagan...

    ResponderEliminar
  4. Amic plurinònim habitual de les 17.52: "tot funcionari, tot jutge ha de saber els dos idiomes oficials de Catalunya". Quina part és la que no entens?

    Suposo que el bilingüisme que defenses és el que es pot veure cada dia als jutjats de qualsevol vila i ciutat d'Asturies, no?

    Ah, "collacios", més valdria que us preocupéssiu dels nens asturians que no poden estudiar la seva llengua, com un que es diu Illán.

    Loché: saps què diu ma mare? Que com més t'ajups, més se't veu el cul. Preneu nota.

    ResponderEliminar
  5. ¿Sabes lo que es la lealtad, sabes lo que es la solidaridad? busca en el diccionario, te llevarás una pequeña sorpresa.

    ResponderEliminar
  6. Sí, sé que és la lleialtat. És que quan hi ha una llengua que és cooficial amb una altra, es poden usar totes dues lleialment.

    Sí, sé que és la solidaritat. La solidaritat és que quan un asturià rep un atac contra la seva llengua, un català se solidaritzi. I quan un català rep un atac contra la seva llengua, un asturià se solidaritzi.

    El que em sembla que s'ha emportat una gran sorpresa ets tu, que et preocupes més per com està el castellà a 800 km de casa teva que no com està l'asturià a Mieres, per exemple.

    Ara mira't les teves prioritats de lleialtat i solidaritat, "asturià".

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.