El plenu de Carreño refuga la moción del PP a favor de la denomación castellanizada de dellos topónimos.
Los votos de los conceyales del PSOE, IX, UICA, Unión Asturianista y UNA refugaron la propuesta del PP pal caltenimientu como oficiales de los topónimos castellanizaos de Guimarán, Logrezana, Pervera, Piedeloro y Prendes, agora sustituyíos polos asturianos Quimarán, Llorgozana, Prevera, El Pieloro y Priendes, de mou que les cinco parroquies caltengan la duple denomación. El PP defendió nel plenu l’usu de les formes castellanizaes, desaniciaes oficialmente dende 2005 a les que queríen axuntar con una barra en mediu les formes asturianes.
UICA que la UNA refugaron la posibilidá de castellanizar esos topónimos por cuenta que ye "una minoría de los vecinos" los que piden el cambéu y amás la duple denomación facilitaría "la pérdiga del topónimu n'asturianu".
Bé, de tant en tant una bona notícia sempre és agradable.
ResponderEliminarEl motiu d'escriure aquí és que sempre m'ha meravellat les obsessions (tan castellanes com franceses o d'altres; recordem els casos alemany-polonès o gal·lès-anglès, per exemple) de batejar els llocs en una llengua estranya. I a més que molts d'aquest batejos són simples adaptacions fonètiques o traduccions burdes.
Em recorda els Villanueva (Vilanova) o els Sant Quirico (Sant Quirze) del franquisme.
Un dels casos més divertits era el d'un poble valencià que va passar a dir-se Muchamiel, quan en català no es diu Moltamel: és Mutxamel, nom d'origen àrab o anterior, que no té res a veure amb la mel.
I pel que fa al bilingüisme asturià-castellà, jo també el considero una solució dolenta. No és més que admetre que la forma bastarda és tan legítima com la pròpia.