19/12/09

Les Cortes d'Aragón apreben la Llei de Llingües


Les Cortes d’Aragón aprebaron esti xueves la Llei de Llingües, que nun reconoz la oficialidá del aragonés nin del catalán, pero sí la promoción, enseñu y el drechu a dirixise a l’alministración nestes llingües. La norma foi aprebada colos votos favoratibles del PSOE y Chunta Aragonesista, mientres que’l PP, IU y PAR votaron a la escontra.

La llei, que va entrar en vigor un mes dempués de la espublización, reconoz esplícitamente que la única llingua oficial de la comunidá ye’l castellán y establez una zonificación llingüística d’Aragón. Xunto col castellán hai tres zones; de fala aragonesa, de fala catalana y una zona onde se falen les dos llingües propies. Mientres qu’hai otra d’usu esclusivu del castellán. No que cinca a la educación, l’enseñu curricular de les llingües propies sedrá voluntariu y se fairá efeutivu enantes del cursu 2011/2012. Mientres que la Universidá creará los títulos d’especialista en filoloxía catalana y aragonesa. Esplicita que los profesores de llingües propies tarán sometíos al mesmu réxime xurídicu que’l restu d’enseñantes. La nueva norma va crear un Conseyu Superior de les Llingües d’Aragón encargáu de desendolcar la política llingüística, establecer los conceyos que formen les zones llingüístiques y nomar a los miembros de les futures Academia de la Llingua Aragonesa y Academia Aragonesa del Catalán. Esclaria que van respetase siempres les modalidaes llingüístiques “d’alcuerdu coles normes ortográfiques”.

Les Alministraciones van favorecer l’usu de les llingües, inclusu dientro del Parllamentu, onde va regulase’l so usu. Mientres que la xusticia tendrá que defender los drechos llingüísticos de tolos aragoneses. Los documentos oficiales podrán redautase nel Boletín Oficial de la Comunidá en cualesquier de les llingües propies “por separtáu”. Mientres que los ciudadanos podrán dirixise a l’Alministración na so llingua llariega, retrucando ésta na llingua propia y en castellán. La toponimia sedrá afitada namái que na forma hestórica, mientres que los conceyos de zones billingües espublizarán los documentos oficiales obligatoriamente nes dos llingües. CHA dio-y el so sofitu al testu, anque refuga la non oficialidá, midida pola qu’IU nun apostó pol testu. PP y PAR nun tán d’alcuerdu cola nueva llei por considerar el catalán llingua propia de la comunidá.

Fonte: Asturies.com

3 comentarios:

  1. Mabel y les sos collacies20 de diciembre de 2009, 20:16

    Y les cortes asturianes, o seya'l gobiernu asturianu ¿cuándo van a aprebar la oficialidá de la llingua asturiana? siempre tamos atrás. Ya ye'l momentu de facer, non solo falar, incluyida l'Academia de la LLingua Asturiana: a más de les sos perinteresantes reuniones y xornaes culturales tien que facer más coses, más fuercia n'a sociedá y n'el gobiernu.

    ResponderEliminar
  2. Cola llei d'usu y propomocón del asturianu de 1998, asemeyada a esta d'Aragón, el pasu a dar agora ye'l de la oficialidá.La movilización pa llograla ye mui importante pal so inxerimientu nel Estatutu d'Autonomía, que ye'l so llugar.

    ResponderEliminar
  3. Los del PAR y los del PP voten a la escontra porque son catalanófobos.Éstos y asociaciones filonazis y filofacistes como Lo Timó,Facao,Amigos de la Litera,..con vínculos col partíu nazi y non illegalizáu Democracia Nacional-de fechu foron xuntos nuna manifestación en Zaragoza- y con grupos terroristes blaveros anticatalanes como GAV,tan escontra de cualquier cosa cola pallabra catalán o Cataluña. La so fobia ye enfermiza y ensin nengún rigor científicu, filolóxicu o llingüísticu, afiten que lo que falen ye aragonés oriental(sic) pero nada dicen entós del aragonés occidental qu'habría d'esistir si ye qu'esiste l'aragonés oriental.Consideren que ye una invasión del nacionalismu catalan con vistes a incorporar estes fasteres énte una posible independencia de Cataluña. Asociaciones que tan tamién arreyaes a otres del País Valencianu y de les Islles Baleares y formen la Plataforma No Hablamos Catalán. Asociaciones asemeyaes nos sos porgüeyos,furrulamientu y allugamientu ideolóxicu a la antiasturiana "Amigos de los Bables".Tamién na so estructura porque son 4 vieyos alloriaos que dicen falar "chapurreao".Pa comunicase ente ellos empleen el castellanu pero non les llingües dixebraes del catalán que dicen falar y viven de llombu a la realidá y a la opinión de los habitantes que magar sentise unos catalanes y otros aragoneses,son conscientes de lo que falen ye catalán.Convoquen concentraciones na Plaza del Pilar de Zaragoza colos sos eslóganes perroneros na que se concentren 12 persones.
    Como llamen al catalán d'Aragón(ye dicir de la Franja aragonesa que fala catalán)aragonés oriental,ñeguen la esistencia tamién del aragonés o fabla aragonesa. Crearon la so propia Academia del Aragonés y espubicen los sos propios llibros con una gramática propia y ensin xacíu dalo.Por ñegar,ñieguen tamién la esistencia y particularidá de la Franja.Con esi enfotu lo que faen ye torgar los derechos llingüísticos non solo de los habitantes de la Franja sinon tamién de los aragonésfablans.
    Esto nun pasaría si a la llingua falada ente el ríu Cinca y los ríos Isàbena y Éssera se llamara franjès o isàbena-cinquès. El problema ye que ye catalán y que se llama catalán.

    Sacáu d'un periódicu dixital catalá:
    La Internacional Blavera: El blaverisme ha creat la seva pròpia Internacional amb la creació de l'explícita plataforma No Hablamos
    Catalán. Formen part d'aquesta entitat associacions de la Franja de
    Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i el Principat de Catalunya.
    Esperem que ben aviat s'hi afegeixin associacions d'Andorra, l'Alguer i
    la Catalunya Nord, ja que d'aquesta manera els seus socis podran enorgullir-se de tenir representació arreu de l'àmbit lingüístic del
    català, altrament dit Països Catalans.Òbviament, les entitats que en formen part no utilitzen cap de les vint o trenta llengües diferents al
    català que asseguren parlar sinó que tiren pel dret i s'expressen en castellà. Curiosament, dominar tantes llengües no els permet
    comunicar-se ni tan sols entre els membres de la mateixa associació i han de recórrer a això que en diuen lengua común per poder-se entendre.
    Al capdavall, l'única intenció d'aquests tipus d'associacions és intentar dividir la llengua catalana en tantes variants com parlants,
    amb la paradoxa que polititzen el castellà en convertir-lo en amalgama de l'anticatalanisme.Imaginin per un moment que entitats defensores de
    la singularitat del castúo(bajo y medio extremeño), el panocho, el cubà
    i l'argentí, molt respectables totes elles, muntessin la plataforma "No
    hablamos castellano". Imaginin la reacció dels partits polítics i les
    institucions espanyoles. Per a afartar-se de riure, oi?

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.