Mostrando entradas con la etiqueta Valencia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Valencia. Mostrar todas las entradas

25/5/16

Asturies va trabayar en comuña colos otros territorios con llingua propia pa protexer los idiomes del Estáu

Asturies va trabayar en comuña colos otros territorios con llingua propia pa protexer los idiomes del Estáu
El nuesu país súmase al protocolu de collaboración llingüística que caltienen dende va años Euskadi, Catalunya, Illes Balears y Galicia, y va acoyer la próxima reunión de trabayu d'esti grupu. Comunitat Valenciana, Navarra y Aragón incorpórense tamién al mesmu cola fin de siguir afondando na ellaboración d'una llei estatal de llingües propies.
Estos cuatro territorios con llingua propia conformen un grupu que lleva años trabayando en comuña pa defender los intereses del multillingüismu y intercambiar bones práutiques. Nel I Seminari de Direccions Generals de Política Lingüística, entamáu recién en València pola direición xeneral de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, nel que tuvo presente Fernando Padilla, decidieron ampliar la collaboración a otros países, ente ellos Asturies.
Amás, Padilla comprometióse a entamar la próxima sesión de trabayu n'Asturies, polo que los responsables de política llingüística d'estes siete territorios acudirán al país pa continuar trabayando xuntos na defensa de les llingües del Estáu diferentes al castellanu. Ún de los oxetivos ye l'impulsar una llei estatal de llingües propies, tema que se tocó nel seminariu de València y nel que se va siguir afondando. La idea d'esti grupu ye la de facer, al menos, dos reuniones añales.
Fira de les Llengües
Asturies tamién participó, de manera paralela al grupu de trabayu, na Fira de les Llengües con un stand propiu. Nel s'amosaron creaciones lliteraries y musicales en llingua asturiana y gallego-asturiano, amás de material editao pola Conseyería d’Educación y Cultura pa favorecer la normalización llingüística.
D'igual forma, Padilla participó nel congresu 'L’apueste pol multillingüismu. 15 años de marcu européu común de referencia y el porfoliu européu de les llingües', una temática que resultó bien útil pal desenvolvimientu del trabayu que ta faciendo'l Gobiernu d'adaptación de los niveles de conocencia del asturianu al Marcu Européu Común de Referencia de les Llingües.
Na semeya, Padilla –primeru pela derecha– col restu de responsables de política llingüística de territorios con idioma propiu frente al monumentu de nome 'Arbre de les Llengües'.
Fonte:Asturies.com

14/5/16

Asturies va participar con un stand propiu na Fira de les Llengües que se celebra en València


Asturies va participar con un stand propiu na Fira de les Llengües que se celebra en València
Fernando Padilla, direutor xeneral de Planificación Llingüística y Normalización, va acudir el sábadu al I Seminari de Direccions Generals de Política Lingüística, na que participen toles llingües oficiales del Estáu y l'aragonés. Asturies va llevar a València una muestra de la producción lliteraria y musical n'asturianu y gallego-asturiano.
Estes actividaes tán encuadraes na#PrimaveraEducativa qu'entama la Generalitat Valenciana y que ta dedicada al multillingüismu, cola Ferie de les Llengües como exe central. Amás de la direición xeneral de política llingüística d'Asturies van participar con stand les de Catalunya, Illes Balears, Euskadi y Galicia xunto con entidaes como l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Real Academia Española, l'Institut d'Estudis Catalans, Euskalitzaindia, l'Academia da Lingua Galega, servicios de normalización de delles universidaes y ayuntamientos, entidaes cíviques como Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, El Tempir d'Elx, Acció Cultural del País Valencià, Faga-Federación Autonómica de Asociaciones Gitanas de la CV y Fesord, o los consulaos d'Alemaña, Francia, Brasil, Ecuador y Costa de Marfil, ente otros munchos coleutivos.
Asturies, amás de presentar una esbilla de la producción lliteraria y musical en llingua asturiana, va mostrar les campañes de promoción y normalización que vien entamando, asina como la situación del asturianu y el gallego-asturianu nel sistema educativu, los medios de comunicación y la sociedá.
Llei estatal de llingües propies
Mañana, de 16 a 18 hores, na Sala Capitular del Centre del Carme va celebrase'l I Seminari de Direccions Generals de Política Lingüística, nel que va tomar parte Fernando Padilla xunto colos col restu de responsables de los servicios autonómicos de política llingüística de los territorios con llingua propia del Estáu. La presencia de la llingua asturiana, xunto cola aragonesa nesti conceyu, ye bien importante, al frayar la dinámica de trabayu en bloque de los idiomes oficiales a la hora de defender aspeutos comunes.
L'oxetivu principal del seminariu ye'l d'intercambiar puntos de vista y propuestes sobre diversidá llingüística y sobre el papel qu'ha d'asumir l'Estáu cola realidá multillingüe, cola propuesta d'impulsar ente toes estes alministraciones una llei estatal de llingües propies, esto ye, desendolcar un borrador de llei orgánica pa desplegar l'artículu 3 de la Constitución.
Fonte: Asturies.com

27/4/15

Mobilitzacions per la llengua i la cultura a València i Mallorca

Desenes de milers de persones es manifesten pel canvi polític · Els manifestants denuncien la marginació a què el PP ha sotmès la llengua catalana als mitjans, l'escola i l'administració · Els conservadors espanyolistes podrien veure's fora del govern dels dos territoris el mes vinent, segons les enquestes
Desenes de milers de persones s'han manifestat aquest cap de setmana al País Valencià i a les Illes Balears demanant la fi de la discriminació contra la llengua catalana, a un mes de les eleccions als parlaments dels dos territoris.
A la capital de Mallorca, Palma, una vintena d'associacions de la societat civil i sindicats van reclamar a les institucions que protegeixin i impulsin la llengua i la cultura pròpies de les illes, durant la celebració de la Diada per la Llengua, dissabte 25. Les entitats afirmen que el govern balear, en mans del Partit Popular (PP), ha soscavat els drets dels catalanoparlants, marginant la llengua a les escoles, a l'administració pública i als mitjans de comunicació, cosa que inclou el tall en la recepció dels canals 3/43 i 33 des de Catalunya.
Segons l'Ara Balears, al voltant de 8.000 persones es van reunir al centre de Palma, i unes altres 12.000 es van manifestar en la marxa per l'educació en llengua catalana. A Menorca, Eivissa i Formentera també van tenir lloc altres concentracions a favor de la llengua catalana i la cultura pròpia.
Mentre, el mateix dia Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va reunir milers de manifestants a la marxa pels carrers de València, demanant la fi de la "corrupció i la negligència" per part de les institucions valencianes. Els manifestants també van demanar un canvi en les polítiques lingüístiques i culturals, i van reclamar una acció renovada per a impulsar el valencià.
Des que el PP va arribar al govern valencià el 1995, els conservadors espanyols han marginat creixentment la llengua catalana de la vida pública valenciana. El govern valencià va tallar les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià el 2011, i va tancar Radiotelevisió Valenciana (RTVV) el 2013 sota arguments d'estalvi econòmic. Al mateix temps, el govern valencià no ha atès les peticions de desenes de milers de famílies perquè els seus fills i filles puguin estudiar en valencià.

(Imatge: la manifestació de València de dissabte 25 / fotografía: ACPV.)
Fonte: Nationalia

17/11/14

Iniciativa pol Asturianu solidarízase con asociaciones en defensa de llingües minorizaes n'Europa


 

Hai unos díes conocíase en País de Gales la política llingüística de la marca de supermercaos Lidl, que prohibía a los sos emplegaos facer usu del galés con otros trabayadores, incluyendo los descansos, y colos clientes, a nun ser qu'estos nun pudieren falar inglés, daqué que va a la escontra de la llegalidá vixente nel país británicu. L'asociación "Cymdeithas yr Iaith Gymraeg" foi la responsable de denunciar esta situación, algamando una rápida rempuesta de la cadena alemana, que dixo que revisaría les sos polítiques. Y agora Iniciativa pol Asturianu vieno de solidarízase con estes asociaciones en defensa de llingües minorizaes n'Europa.

D'otra miente, esta selmana dábase tamién a conocer la multa de 66.000€ que'l Gobiernu español-y imponía a l'asociación valenciana "Acció Cultural del País Valencià" por da-y puxu a les emisiones de Catalunya Ràdio na Comunidá Valenciana, una situación asemeyada a la que nun hai muncho tuvieron espuestos, cuando se-yos condergó con otra multa de más de 400.000€ por una aición asemeyada con emisiones de la televisión pública catalana TV3, multa qu'agora'l Gobiernu tien orden de reembolsar a l'asociación.

Nun comunicáu asoleyáu esti día, Iniciativa pol Asturianu afita qu'en dambos casos, "la Vocalía de Rellaciones Internacionales d'Iniciativa vieno acabante d'amosar el so fonderu sofitu a dambes organizaciones y a dambes comunidaes de falantes como exemplu de la so política y los sos entamos de solidaridá pa colos falantes de llingües minorizaes y en peligru nel mundu, dalgo qu'en dambos casos recibió una cálida bienllegada per parte de les organizaciones enantes mentaes".
Fonte:  Asturnews

24/9/14

I Cursu d'asturianu en Valencia


Ñaz de la collaboración de la Casa d'Asturies cola ALLA ya Iniciativa pol Asturianu.

La Casa d’Asturies en Valencia en collaboración con Iniciativa pol Asturianu y l’Academia de la Llingua Asturiana presenten el I Cursu d’Asturianu en Valencia. El cursu impartiráse de forma presencial en 25 hores dividides en clases de dos hores, un día a la selmana, d’ochobre a xineru de 2015 nel llar de la Casa d’Asturies.

A lo llargo les clases trataránse nociones de gramática, vocabulariu y sociollingüística como pa poder comprender y caltener una conversación básica al traviés de diferentes recursos didáuticos, recreación d’escenes, exercicios, videos, cantares… El cursu tará reconocíu con un diploma d’aprovechamientu emitíu pola Academia de la Llingua.

Cursu válidu tanto pa quienes desconozan totalmente la llingua asturiana como p'aquellos con conocencia por motivos familiares o d’orixe. Sí va ser requisitu necesariu pa siguir adecuadamente'l cursu lleer y escribir de forma fluyida en llingua castellana.

Matrícula 5€ pa socios de la Casa d’Asturies y 7€ pa los que nun lo seyan (inclúi'l material didáuticu que se va usar nel cursu)
Fonte: Infoasturies

22/5/14

La European Language Equality Network aconceya en Valencia


 
Ye l'Asociación Europea de defensa de llingües minoritarios de la que forma parte Iniciativa pol Asturianu

La organización d'entidaes activistes na defensa de llingües llider n'Europa, European Language Equality Network, va axuntase a la so directiva en Valencia. La xunta del Comité Directivu va celebrase'l próximu sábadu 24 de mayu entamada nesta ocasión por Acció Cultural del País Valencia y axuntando a les principales organizaciones de defensa de les llingües rexonales o minoritaries de toa Europa, ente les que s'alcuentra Iniciativa pol Asturianu, entidá miembru de la organización.
Los alderiques van centrase na evolución de la Xunión Europea y de la Organización de les Naciones Xuníes pa les llingües rexonales o minoritaries , la ratificación francesa del ECRML, amás de los retos actuales qu'enfrenten les llingües de la península.
La xunta va llevase a cabu na mesma fecha que les elecciones europees nun momentu en que les comunidaes llingüístiques minoritaries s'enfrenten a problemes de puesta en peligru y discriminación. Un momentu nel que, acordies col entidá internacioanl el sofitu de la Xunión Europea pa estos idiomes llegó al so puntu más baxu. La rede, formada n'Estrasburgo en 2011, sustituyó a l'antigua Oficina Europea de Llingües Minoritaries (OELM) y güei representa 42 comunidaes llingüístiques de 23 estaos europeos. El so trabayu céntrase na promoción y protección menos utilizaes , rexonales, minoritaries d'Europa , y les llingües en peligru d'estinción, amás de trabayar pa la so revitalización.

Fonte: Asturnews

26/2/14

Universidaes de Valencia, Alicante y Jaume I van promover la "lliteratura catalana" actual con escritores valencianos

 COLLABORA L'ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA
L'Aula de Llectura i Escriptura de la Universitat de València, dirixida pol catedráticu y escritor Josep Ballester de la Universitat de València y la profesora de la Universitat Noelia Ibarra, xunto cola Aula Literària de la Universidá d'Alicante, la Universitat Jaume I y cola collaboración de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) programaron l'actividá 'Veus literàries'.

   L'oxetivu ye "promover la lliteratura catalana contemporanea al traviés d'escritores valencianos nesta primer edición", informen los responsables de la iniciativa nun comunicáu.

   El ciclu va incluyir seis conferencies nes trés universidaes pa promover l'acercamientu a la obra y trayectoria de seis reconocíes voces a la comunidá universitaria y d'accesu llibre a tol públicu.

   L'actividá inaugural na Facultat de Magisteri de la Universitat de València cola conferencia de Mercé Viana esti miércoles, día 26 de febreru, a les 12.00 hores, col títulu 'Llegir... Quina responsabilitat tenim els mestres?', y va rematar tamién na Facultar de Magisteri de la Universitat de València cola participación de Silvestre Vilaplana el miércoles, día 9 d'abril, a les 12.00 hores.

Fonte. Europa Press

24/4/13

En Crevillent lléese El Quixote tamién n'asturianu, el Día del Llibru

La llocalidá valenciana de Crevillent celebró'l Día del Llibru cola llectura d'El Quixote tamién n'asturianu

Crevillent

   La Casa Cultura de Crevillent, nel País Valencianu, celebró esti 23 d'abril el Día del Llibru cola llectura d'El Quixote en numberoses llingües, ente les que tuvo l'asturianu. Nel actu participó l'alcalde de Crevillent, César Augusto Asencio, alumnos de los colexos del conceyu y personalidaes de la llocalidá.

 Fonte:  Asturnews.

29/7/12

L'AVL robla un alcuerdu col IRL pa la promoción del catalán


La AVL firma por primera vez un convenio con una institución catalana para la promoción de la lengua


El Institut Ramon Llull aporta su financiación para que se mantengan tres lectorados en tres universidades europeas

M. TOMÀS /EFE VALENCIA Es un acuerdo tan simbólico como histórico y la demostración de que, a veces, la crisis también sirven para algo positivo. Es la primera vez que la institución normativa del valenciano, la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), y una institución catalana como el Instituto Ramon Llull (IRL), han firmado un acuerdo de colaboración en materia lingüística que permite financiar y mantener para el próximo curso tres lectorados de lengua y cultura valencianas en tres universidades europeas de Cambridge (Reino Unido), Turín (Italia) y Amiens (Francia).

La firma del convenio tenía lugar ayer en la sede de San Miguel de los Reyes entre el presidente de la AVL, Ramón Ferrer y su homólogo en el IRL, Vicenç Villatoro. Según afirmaron, el acuerdo «abre una larga trayectoria» de colaboración entre las dos instituciones en beneficio de la lengua y la cultura y en su proyección exterior.

Durante los últimos tres años, los lectorados —un total de siete— estaban financiados por la AVL, las universidades valencianas y la Generalitat, pero los recortes del gobierno valenciano amenazaban su continuidad para el próximo curso. De hecho, hay cuatro lectorados que desaparecen: un segundo en Cambridge y los de Kent, Messina y Basilea.

El presidente de la Acadèmia ha explicado que «en este momento, la Generalitat no puede seguir promocionando esta labor y la universidad también ha replegado su aportación», por lo que se hacía necesario encontrar un socio que pudiera financiarlos. «Era un crimen cortarlos», señalaba. Ayer Ramón Ferrer agradecía al IRL que haya venido «en su auxilio» y que la colaboración se pueda extender en el tiempo.

La cuantía del acuerdo asciende a 60.000 euros, 24.000 de los cuales son aportados por la AVL, con una aportación menor de la Universitat Jaume I de Castelló (4.000 euros) y la Universitat de València (6.000). El resto son financiados el Instituto Ramon Llull, cuya finalidad es la proyección exterior de la lengua y la cultura catalanas.

La misma lengua

El presidente de la institución catalana, Vicenç Villatoro, ha expresado que el acuerdo «tiene una doble importancia». En primer lugar, «su contenido es práctico, real y y efectivo». Además, ha subrayado que «posee un contenido simbólico, ya que es la primera vez que se firma un documento entre las dos instituciones». Según sus palabras, «si las dos instituciones vamos a la vez en la enseñanza de una lengua en una universidad extranjera es porque estamos hablando de la misma lengua» razonaba.

El director del IRL ha agradecido también a la Acadèmia «el esfuerzo, la buena voluntad y el interés por cerrar este acuerdo y encontrar espacios comunes» y ha abundando en la importancia de la reafirmación de una lengua compartida con sus diferentes denominaciones.

Finalmente, el representante del IRL se ha mostrado seguro de que los gobiernos catalán y balear «verían con buenos ojos» la posibilidad de que la Generalitat valenciana se incorporara a esta entidad.

Los lectorados valencianos son instrumentos que dan a conocer la historia, la sociedad y la cultura valencianas

Fonte: Levante-emv.com

16/6/12

El Premi d'Honor Josep Massot denuncia les agresiones escontra'l catalán en Mallorca y Valencia

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, li entrega el guardó i defensa la unitat del català: "La nostra llibertat és la nostra llengua". Òmnium Cultural ha lliurat aquest vespre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a l'historiador, filòleg i editor Josep Massot i Muntaner. L'acte de lliurament, que ha comptat amb l'actuació especial de l'Escolania de Montserrat, ha estat un homenatge a la feina incansable que Josep Massot i Muntaner ha fet per la llengua catalana durant 50 anys. El monjo i lingüista mallorquí Josep Massot, s'ha mostrat "preocupat" per la situació de la llengua catalana en tots els territoris on es parla i ha llançat missatges als governants de les Balears, el País Valencià i Catalunya. Massot ha denunciat que la unitat del català passa per moments "especialment difícils" a les Illes Balears i al País Valencià, però també a Catalunya, on considera que les retallades en cultura poden "desfer" una infraestructura treballada durant dècades. En el seu discurs, el monjo de l'Abadia de Montserrat s'ha "solidaritzat" amb els qui intenten aconseguir que el president balear, José Ramón Bauzá, "faci marxa enrere" amb les seves mesures "clarament lesives" contra el català, una llengua que, segons el seu parer, "necessita una protecció especial i no posa en perill llengües més consolidades i conegudes". En un sentit similar, el lingüista ha demanat "esforç" al president valencià, Alberto Fabra, per defensar "la llengua pròpia del País Valencià", portada allà per Jaume I per ser un "vehicle de comunicació" amb altres terres que "haurien de ser germanes i no rivals". No obstant això, les crítiques de Massot han anat més enllà dels governs del PP a València i Balears i el monjo ha demanat al govern nacionalista de CiU que reconsideri les retallades en Cultura, que poden "desfer" una infraestructura treballada durant "dècades". "Si les administracions i la societat civil no s'esforcen per defensar els èxits d'aquestes últimes dècades, es pot retrocedir a uns extrems dels quals mai no podríem recuperar-nos". La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, ha recordat les múltiples agressions que pateix la nostra llengua arreu del territori. Una llengua i una cultura, segons Casals, que "cal reivindicar d'una punta a l'altra del nostre llarg país" per no cometre un "suïcidi lingüístic i cultural". "La nostra llibertat és la nostra llengua", ha dit. Fonte: Ara

15/2/12

ARA, l'únicu diariu en catalán en Valencia


L'ARA omple el buit de la premsa diària en català al País Valencià.
El dia 26 el diari desembarca als quioscos enmig d'un panorama on totes les publicacions diàries en paper són en castellà.

L'arribada de l'ARA als quioscos del País Valencià (excepte a les comarques alacantines en un primer moment) permetrà omplir el buit existent de premsa diària en català. Des del dia 26 de febrer els lectors valencians podran accedir a un rotatiu pensat i escrit íntegrament en aquesta llengua i l'ARA serà, doncs, l'única capçalera implantada en aquest territori que expliqui el món d'aquesta forma.

Dels principals diaris valencians, 'Información', 'Mediterráneo', 'Las Provincias' i 'Levante', només aquest últim reserva la seva pàgina 'Panorama' a la informació en català. Aquests quatre periòdics amb implantació en el País Valencià cobreixen una audiència de més de 750.000 lectors diaris. Tampoc les capçaleres d'àmbit estatal afavoreixen una major presència d'informació elaborada en llengua pròpia i només 'El País' publica setmanalment unes pàgines en català en el seu suplement 'Quaderns'. Històricament l''Avui' s'havia distribuït al País Valencià, i també 'El Punt' va intentar fer una edició valenciana.

A partir del dia 26, l'ARA se sumarà a l'escassa oferta mediàtica en català a la qual es pot accedir des del País Valencià, sobretot a partir del tancament del senyal de TV3 ara fa un any. Internet és l'excepció i ha obert la porta a l'aparició de mitjans i portals de notícies com 'L'Informatiu', 'ARA Multimèdia' i 'Comarques Nord' –editats al País Valencià– o 'Vilaweb', que, encara que des de Barcelona, ofereix una àmplia informació de la realitat valenciana.

Fonte: Ara.cat

6/7/11

Denuncien a Europa'l decretu valencianu del trillingüismu





La entidad cívica Escola Valenciana trasladará mañana al consejo Europeo el decreto de la Generalitat "contra las líneas en valenciano"durante una reunión en Valencia con expertos del comité de la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias.
La entidad se ha mostrado firme en la defensa de un "modelo educativo plurilingüe en valenciano" para la que asegura tener una "estrategia en tres direcciones: movilización, acción legal y relaciones institucionales".


El Alto Comisionado de las Lenguas Regionales y Minoritarias ya ha afirmado en varias ocasiones que el modelo de inmersión lingüística en valenciano es "el más eficiente" para la formación de los alumnos, según la entidad cívica.


En el marco de la movilización, Escola Valenciana ha destacado una gran respuesta ciudadana durante las últimas semanas que "ha dado frutos". Concretamente sin este apoyo ya podría haber sido aprobado mucho antes un decreto que, en palabras de l´Escola, "prohíbe las líneas en valenciano, ignora el inglés y rompe todos los consensos educativos".


Fonte: ADN.es

3/7/11

El Congresu sofita que'l catalán seya llingua vehicular en Valencia y Baleares


Nel “Debate de la Nación”, el Congresu sofita que’l catalán seya llingua vehicular nel enseñu en Valencia y Baleares.

El Congreso de los Diputados ha aprobado una propuesta de resolución presentada por ERC en las que se instaba al Gobierno a garantizar que el catalán será lengua vehicular en la enseñanza en las comunidades autónomas de Valencia y Baleares.

El texto resultó aprobado por 192 votos a favor, de los socialistas y todos los grupos minoritarios de la Cámara Baja, y se opusieron los 154 diputados del PP.

ERC muestra su "preocupación" por el anuncio de los nuevos gobiernos valenciano y balear de "introducir modificaciones en el sistema educativo en relación al uso vehicular de sus lenguas propias que intensificarían su minorización".

En concreto, Esquerra insta al Gobierno a "difundir la labor cultural y pedagógica de los sistemas educativos que introducen como lengua vehicular en la enseñanza la propia y oficial del territorio autonómico".

Fonte: Diario Siglo XXI

7/4/11

Les Trobades 2011 axuntarán 220.000 persones


Bajo el lema 'El valor del valencià' recuerdan a Enric Valor. Trobades 2011 esperan reunir más de 220.000 personas en un momento "clave" para el futuro de la enseñanza en valenciano. Lamentan que Educación lo "arrincone" en sus programas pese a que, según expertos, "facilita el aprendizaje de lenguas extranjeras" Les Trobades en valencià 2011 esperan batir récords de asistencia y reunir este año a más de 220.000 personas a lo largo de las 19 fiestas por la lengua que se celebrarán por las comarcas de la Comunitat bajo el lema 'El valor del valencià'. Recuperan así la figura de Enric Valor en un momento "clave" para el futuro de la enseñanza en valenciano que, según advierten, se ve "amenazada por las intenciones de la Conselleria de Educación de implantar un sistema en el que el valenciano quedará arrinconado". Así lo ha manifestado este martes el presidente de Escola Valenciana, Vicent Moreno, en un acto junto a la presidenta de la Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Educació Pública en Valencià, Laura Font, i el portaveu de Reviscola, Adrià Martí, en el que han presentado el programa de las Trobades d'Escoles en Valencià, que se tendrán lugar del 3 de abril al 4 de junio, y que abrirán boca este sábado día 2, con una Cercavila a las 19.30 horas, entre el Panterre y el campo de futbol del Sporting de Benimaclet (Valencia). Un total de 19 trobades, 7.500 talleres y más de 300 actos lúdicos y culturales en los que participarán más de 700 centros educativos y más de 200 entidades, las Trobades de 2011 pretenden ser "un gran sí" al valenciano para "evitar que se desmantelamiento el sistema educativo público en valenciano" además de impulsar su uso "en la calle, en las oficinas, en los juzgados, en el teatro, en el cine, en los libros y en todos los ámbitos del día a día". Según Moreno, los expertos aseguran y los resultados demuestran que los programas de inmersión en valenciano "los que mejor resultado dan en materia lingüística, tanto en inglés como en castellano y valenciano". "El valenciano no es problema para el pluriligüismo, todo lo contrario, facilita el aprendizaje en lenguas extranjeras", y así, la demanda para matricularse en valenciano crece cada curso, ha insistido. Sin embargo, "los programas en valenciano se ven amenazados por las intenciones de la Conselleria de Educación de implantar sistema donde valenciano quedaría arrinconado" y "poco a poco va dando pasos en esta dirección", ha alertado. Ante esta situación, desde Escola Valenciana se ha impulsado un documento a modo de "hoja de ruta", elaborado por expertos en plurilingüismo que "afirman que la enseñanza en valenciano es la mejor garantía para conseguir plurilingüismo", y que se han enviado a todos los partidos políticos para que "tengan en cuenta" sus sugerencias. Las formaciones políticas tienen de plazo hasta el 4 de abril para contestar, y lo que digan será recogido en la web de Escola Valenciana. En este sentido, Moreno ha querido dejar claro que "el valenciano "no tiene color político, ni es de ningún partido ni está contra ningún partido", eso sí, desde Escola serán "críticos" con quienes no estén a favor del valenciano, ha advertido. Con este objetivo, les Trobades recuperan la figura del que fuera "un trabajador incansable por la lengua" y la cultura, "imprescindible por su aportación". Enric Valor "mantuvo viva la llama durante los años más difíciles, nos enseñó como utilizar mejor nuestro idioma común" y que "ningún pueblo del mundo puede contemplar impasible como la parte más importante de su esencia cae en el olvido, víctima de la apatía de sus hablantes".

"NORMALIDAD Y MÚSICA"

En esta línea, Laura Font ha reclamado a los responsables políticos que el valenciano sea una "lengua de normalidad como lo son las demás". Por su parte, desde la asociación de jóvenes Reviscola, Adrià Martí ha anunciado una gira de 25 conciertos en diversas comarcas de la Comunitat de música en valenciano, que se celebrarán en el marco de las Trobades. Para Martí, 2011 es un "año decisivo" en el que "no daremos un paso atrás" ha asegurado. "Queremos que, como nosotros, las siguientes generaciones puedan escolarizarse en la lengua de nuestro país", ha reivindicado.

Fonte: Europa Press

28/2/11

Pieslle de los repetidores de TV3 en Valencia


Quinze mil persones demanen que TV3 torni a emetre al País Valencià
Unes 15.000 persones van secundar dissabte passat a Castelló la manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià per reclamar que la Generalitat valenciana restableixi les emissions de TV3 en aquesta comunitat. Una pancarta on es podia llegir “Si a TV3”, volem TV3” encapçalava la marxa. Un portaveu dels organitzadors va dir que aquesta és la resposta a “una agressió a la llibertat d’expressió”.
Fonte:diari Segre

ERC compara a Camps con los dictadores árabes caídos
El dirigente independentista Joan Puigcercós, presidente de ERC, ha comparado las desaparecidas dictaduras de Túnez y Egipto con el Gobierno valenciano, al declarar que los antiguos regímenes de ambos países cerraban internet y el Ejecutivo autonómico cierra los repetidores de la televisión catalana (TV3) en territorio del País Valencià.
En el marco de la reunión del Consejo Nacional de ERC, máximo órgano de dirección del partido, Puigcercós aludió en tales términos a la polémica suscitada por el cierre de los repetidores. “Mientras las dictaduras de Túnez y Egipto cerraban internet, en Europa occidental una pequeña parte de sus gobernantes van en la misma dirección e intentan aplastar algunos medios de comunicación”, afirmó el diputado.
Pese a subrayar que el primer responsable del caso es el Gobierno valenciano del PP, señaló que también son responsables el PSOE y el Gobierno, que actúa “a golpe de consigna del grupo de presión Uteca (Unión de Televisiones Comerciales Asociadas), la patronal de las televisiones privadas, que no quiere más competencia”. El líder de ERC criticó que el Gobierno central no haya ofrecido a la Generalitat valenciana un nuevo multiplex de reciprocidad, a partir del cual se podría emitir TV3 en Valencia y recibir los canales de esta comunidad en Catalunya.
Ante la próxima reunión de abril entre el presidente de la Generalitat, Artur Mas, y el de la Comunitat Valenciana, Francesc Camps, el presidente de Esquerra Republicana ha anunciado una novedosa propuesta en el Parlament para determinar la agenda del encuentro e incluir la polémica de los repetidores.
Fonte:diario Público

6/2/11

Campaña pa desixir los drechos llingüísticos nel País Valencianu


ACPV considera que cal guanyar espais d'ús social més enllà de l'ensenyament.
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha iniciat la potent campanya "Tenim drets, sí a la nostra llengua" per tal que el català guanyi espais d'ús social al País Valencià. L'entitat cultural considera que després de quatre dècades treballant en garantir la llengua a l'ensenyament i als mitjans de comunicació ara és el moment de fer un pas més cap a àmbits on és absolutament minoritzada com l'administració autonòmica i les grans empreses.


En aquest sentit la campanya es basa en accions informatives i pedagògies, per exemple amb l'edició d'un guia de drets lingüístics que faci "pedagogia de la necessitat d’uncomportament col·lectiu de fidelitat lingüística i d’exigència de respecte" però també en accions concretes com instar als valencianoparlants a realitzar la declaració de renda en la llengua pròpia.

La campanya vol aprofitar la xarxa de voluntaris teixida per la ILP Televisió Sense Fronteres -va aconseguir 253.000 signatures només al País Valencià- per desenvolupar aquesta tasca per fer créixer l'ús social del català.

Fonte: Nació Digital.cat

9/10/10

Defenden el catalán de Valencia na escuela y na cai


La Federació Escola Valenciana celebra avui, 9 d'Octubre, un quart de segle de les Trobades amb una gran festa.
La iniciativa ha anat agafant pes tot i l'evident falta de col·laboració institucional.

L'escola en valencià està d'aniversari. Han passat 25 anys d'aquelles dues primeres Trobades d'Escoles en Valencià celebrades a Benifaió (Ribera) i a la Xara (Marina Alta). Aleshores, només 10.000 nens i nenes estudiaven en català, una xifra que contrasta amb els que ho fan actualment, 222.300 del total de 764.972 alumnes valencians d'infantil, primària i secundària, el 29%.
La Federació Escola Valenciana (FEV), organitzadora de les Trobades, que aquest curs van reunir més de 200.000 persones de nord a sud del País Valencià, ha estat clau en l'assoliment d'aquesta xifra de matriculats en català. Una xifra que, si bé des de la mateixa organització consideren insuficient, té el mèrit d'haver-se aconseguit pràcticament sense promoció institucional i fins i tot amb l'administració a la contra. En molts casos la conselleria es nega a obrir noves línies en valencià tot i haver-hi demanda.

Les Trobades, però, són l'evidència que al carrer la FEV ha guanyat la partida a un PP obstinat a ignorar aquest moviment. Mai han volgut reunir-se amb ells ni el president de la Generalitat ni el conseller d'Educació, malgrat les reiterades sol·licituds. Tampoc els han concedit cap ajuda econòmica des de la Generalitat, únicament la mateixa que rep qualsevol associació de la partida d'“ajudes a la promoció del valencià”, i que enguany s'ha reduït de 700 euros a 252 euros a l'any.
I quin ha estat el secret? Com explica Àngel Martí, gerent d'Escola Valenciana, les Trobades són una “fórmula festiva, capaç de sumar el sentiment de molts valencians més enllà de colors polítics i ideologies, un sentiment bàsic, la voluntat de viure en la nostra llengua”. De fet, les Trobades han acabat aconseguint a totes les comarques on s'han celebrat el suport dels governs locals, tant del PP com d'altres colors polítics, i han comptat també amb la presència d'escoles que no ensenyen en valencià.

Fonte: Avui

6/5/10

el valencianu y el catalán son la mesma llingua


La Generalitat valenciana reconeix filologia catalana en les oposicions a cossos docents.
Amb tot, el govern del PP evita anomenar la carrera universitària i remet a un decret de l'Estat per referir-s'hi
La Conselleria d'Educació ha acabat per admetre la realitat de la unitat de la llengua i reconeix en la convocatòria d'oposicions als cossos de mestres i professors la llicenciatura de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement de valencià.Després de quasi 30 sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià i del Tribunal Suprem, el conseller Alejandro Font de Mora ha signat dues resolucions en què, entre les titulacions que eximeixen de fer la prova de valencià, figuren les llicenciatures “que disposa l'annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre”, decret que només recull Filologia Catalana per a matèries connexes amb la llengua pròpia.Acció Cultural i l’STE-PV, les associacions autores dels recursos judicials que han motivat les 35 sentències guanyades a la Conselleria, han valorat el fet com un èxit.Tal com informa l'associació Acció Cultural, en les resolucions només se citen pel seu nom les antigues llicenciatures de Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana) i Filologia, Secció Hispànica (Valencià), que fa més de 15 anys que són obsoletes i que, en qualsevol cas, van quedar homologades i substituïdes per la vigent llicenciatura de Filologia Catalana, segons l’esmentat Reial Decret 1954/1994. A més, l’àrea de coneixement de Filologia Catalana és des de fa més de 25 anys (Reial Decret 1.888/1984, de 26 de setembre) l'única àrea existent i l'única vigent i reconeguda per l'Estat.El 1997 el Tribunal Constitucional ja va establir (sentencia 75/1997) que català i valencià eren denominacions equivalents i plenament constitucionals per referir-se a la llengua pròpia i que català era el nom acadèmic de la llengua que l'Estatut anomena valencià. Des d'aquell pronunciament, totes les successives sentències del TSJCV i el Tribunal Suprem han recordat al govern valencià que “aquella llicenciatura [de Filologia Catalana] avala sobradament el coneixement de la llengua d'aquesta comunitat, denominada oficialment valenciana en el seu Estatut d'Autonomia i acadèmicament, catalana”.Malgrat això, en totes les convocatòries d'oposicions, el govern valencià del PP ha persistit a ignorar la legalitat i ha evitat esmentar Filologia Catalana. Acció Cultural assegura que el govern valencià "ara, continua fent el mateix, però en previsió de més sentències contràries i de la reacció dels tribunals davant la seua rebel·lia a complir la llei, afegeix el circumloqui “sense perjuí del que disposa l'annex del Reial Decret 1954/1994”.

Fonte: avui.cat

12/12/09

Teléfonu de la llingua


• ¿Dalguna vegada díxote un policia que-y fales en castellán porque nun tien obligación d’atendete en valencianu?
• ¿Entrugasti nuna tienda’l preciu d’un productu en valencianu y te sentisti ignoráu?
• ¿Enxamás topaste denguna carta nun restaurante redautada dafechu en valencianu?
• ¿Refugaron notificate en valencianu una resolución xudicial, de l’alministración llocal o autonómica?
• ¿Qué camientes que sedría útil facer pola promoción y usu del valencianu en cualesquier ámbitu?
• ¿Tas satisfechu pol bon usu que se fai del valencianu na to llocalidá? ¿Quies felicitar pol so llabor de promoción llingüística a dalguna entidá o persona?
Si te ves reflexáu en cualesquier de les situaciones anteriores, y quies efeutuar dalguna quexa, suxerencia o, a la escontra, que se felicite a dalguna persona o entidá, ponemos al to serviciu’l TELÈFONU DE LA LLINGUA.
¿Y qué fadremos?
1.- Recibir y tramitar les tos quexes, por nun tenese respetaos los drechos llingüísticos. Les quexes tresmitiránse a los organismos competentes, instanlos a que se tomen midíes correutores que torguen una nueva discriminación, proponiéndo-yos aiciones positives a propósitu d’ello y faciendo un siguimientu de la evolución y/o resolución del conflictu. Y cuando la gravedá del casu asina lo aconseye, aniciaránse los procedimientos llegales, alministrativos o xudiciales que faigan falta.
2.- Asesoramientu y atención de consultes. Informarémosvos de cualos son los drechos llingüísticos que mos amparen, y vos ufriremos asesoramientu sobre como exercitalos.
3.- Espublizaremos les bones y les males prautiques llingüístiques. Añalmente espublizaremos un informe nel que recoyeremos les vueses denuncies y quexes, asina como aquelles infraiciones y ataques de los cualos sepiamos, y de los sos responsables. Y neto difundiremos el llabor positivu, felicitando públicamente les actitúes positives haza la llingua, y tresmitiendo a les organizaciones y particulares que garanticen los drechos llingüísticos l’agradecimientu pol so trabayu.
¿Cómo lo fadremos?
Al traviés del teléfonu 96 315 77 99 est: 231. y de la web http://www.acpv.cat/ per aciu d’un formulariu. Les persones interesaes en realizar una quexa, denuncia o consulta namái habrán de telefonear y dexar los sos datos d’identificación y de contautu, asina como una breve desplicación de lo que motiva la so llamada. O bien optar por rellenar el formulariu web que colos mesmos requisitos figurará na rede. El serviciu nun permitirá en dengún casu pidimientos anónimos.
Fonte: Acció Cultural del País Valencià