Mostrando entradas con la etiqueta dominiu llingüísticu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta dominiu llingüísticu. Mostrar todas las entradas

1/5/11

Una rellación ensin señal.Catalanes y valencianos: un mundu d'incomprensiones y tracamundios.

Programa de TV3 “30 minuts”

L'apagada de TV3 al País Valencià és l'últim exemple de les complexes relacions entre catalans i valencians. El "30 minuts" d'avui parteix d'aquest fet per endinsar-se en una llarga tradició d'incomprensions i malentesos, que cada cop més valencians de diferents sensibilitats, sobretot els joves, volen superar.


La fi de les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys, ha fet visible una llarga història d'incomprensions i malentesos entre catalans i valencians. Una part de la societat valenciana s'ha sentit desasistida sense el senyal de TV3, mentre que una altra continua sentint una Catalunya amenaçadora. D'altra banda, potser hi ha una progressiva indiferència des de Catalunya pel destí dels veïns del sud.

La delegació de TV3 al País Valencià i "30 minuts", conjuntament, han fet un retrat de la reacció ciutadana contra el tancament de les emissions i del debat sobre quines relacions –culturals i econòmiques– han de tenir totes dues comunitats. La reivindicació del corredor mediterrani, ara per ara, sembla que sigui l'únic punt de confluència entre valencians i catalans. Però això ha de suposar oblidar-nos dels vincles culturals i lingüístics?

Com ens veiem uns i altres, la llengua, la recerca d'una identitat valenciana, la utilització política de l'anticatalanisme, el paper dels mitjans de comunicació i, també, com interpreten tot això els joves, la generació del futur?

Intervenen en aquest reportatge l'economista Vicent Soler, l'exmilitant d'Unió Valenciana Artur Ahuir, l'editor Eliseu Climent, els portaveus dels governs català i valencià, l'exdiputat popular Joserra García Fuster, l'exconseller de Cultura català Joan Manuel Tresserras, l'editora Rosa Serrano i l'economista Germà Bel, entre altres.

Fonte: programa 30 minuts de TV3 tituláu "Sense senyal", programa 30 minutos de TV3.
Más info: anuncia del programa.

16/4/11

Manifestación en València pol catalán y TV3


Concert de Lluís Llach per reclamar TV3 al País Valencià

Informatius - 16/04/2011 12.20

Feia quatre anys que Lluís Llach no pujava a l'escenari i hi ha tornat, excepcionalment, per afegir la seva veu a les dels milers de manifestants que han reclamat tornar a veure TV3 al País Valencià. La manifestació ha estat convocada per Acció Cultural i 14 entitats més, a favor de la llengua i la transparència.



Fonte: Informatius TV3



Multitudinari "sí" a la llengua i a TV3 a València



Acció Cultural ha aplegat milers de persones en una gran manifestació que ha culminat amb una actuació de Lluís Llach, que ha tornat excepcionalment. El cantautor ha hagut de tocar enfilat a un camió perquè les autoritats locals no han permès instal·lar un escenari.


El concert més esperat:



Fonte: 3cat24


Multitudinari clam a València amb colofó de Lluís Llach a favor de la llengua i les emissions de TV3
Acció Cultural del País Valencià ha commemorat aquest dissabte la diada del 25 d'abril i ho ha celebrat com fa cada any, amb una marxa que recorda la desfeta d'Almansa. Aquesta vegada, però, la manifestació tenia un altre motiu: un clam a favor de la llengua i de les emissions de TV3 al País Valencià després que el govern de Francisco Camps les suprimís fa uns mesos. La causa fins i tot ha mobilitzat Lluís Llach, que ha tornat per un dia amb un recital a favor de la llibertat d'expressió que ha conclòs la jornada. El cantautor ha hagut de tocar enfilat a un camió perquè les autoritats locals no han permès instal·lar un escenari. La música d'una banda dirigida per Carles Santos ha encapçalat la manifestació d'Acció Cultural del País Valencià que ha arrencat a dos quarts de set, mitja hora més tard del previst, sota el lema "Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència". Milers de persones, moltes arribades amb autocars des de Catalunya, les Balears o la Catalunya del Nord, s'han aplegat a les torres de Quart, les restes de l'antiga muralla medieval que protegia la ciutat, amb banderes quadribarrades i amb moltes ganes de marxar a favor de la llibertat d'expressió i la llengua catalana i en contra de la censura. Han fet sentir la seva veu de forma pacífica i festiva, i han arribat a col·lapsar en alguns moments el centre de València. Acció Cultural ha comptat amb el suport d'Òmnium Cultural i d'Obra Cultural Balear i representants polítics catalans, com Joan Ridao, d'Esquerra Republicana, o Uriel Bertran, de Solidaritat, han assistit a la marxa. Des del mes de febrer se n'ha organitzat una seixantena i la d'aquest dissabte coincidia amb la Diada Nacional del País Valencià. La cita commemora el 25 d'abril de l'any 1707, quan en el marc de la Guerra de Successió va tenir lloc la derrota d'Almansa, que va comportar la pèrdua dels drets i llibertats dels territoris dels Països Catalans sota administració espanyola. Enguany, però, ha estat especialment dedicada a la supressió de Televisió de Catalunya al País Valencià per part de la Generalitat Valenciana comandada per Francisco Camps i el Partit Popular. "Ens han apagat TV3, però la recuperarem" L'actriu Pepa López ha estat l'encarregada de llegir un manifest que consistia en un memoràndum de les raons perquè el govern de Camps ha tancat TV3. Rancúnia antivalenciana, obsessió per controlar els mitjans de comunicació, per deformar la realitat amb propaganda i per silenciar qualsevol veu que es nega a la reverència han estat alguns dels motius esgrimits. Els convocants asseguren que l'executiu detesta la llengua però alerten també que aquest és un moviment de distracció perquè s'oblidin els casos de corrupció que els impliquen i els judicis que vénen. "Ens han tancat TV3, però la tornarem a obrir", ha dit Pepa López en el moment culminant de la lectura del text. Afirmació que ha desfermat un llarg aplaudiment i crits de "Volem TV3" entre els milers de persones que omplien la plaça de les Amèriques. El manifest ha denunciat que ja fa quatre anys que la Generalitat Valenciana va començar la batalla contra Acció Cultural però ha llançat un advertiment: "No podrà contra nosaltres." Acció Cultural del País Valencià ha iniciat una campanya per recaptar fons per poder pagar la multa de 800.000 euros imposada per la Generalitat Valenciana. De moment, ja n'han recollit 80.000. El concert més esperat Un concert de Lluís Llach ha conclòs la jornada. El cantautor ha decidit tornar per un dia als escenaris, dels quals es va retirar fa quatre anys, davant de la situació excepcional, denuncia, que pateixen la llibertat d'expressió i la llengua catalana. Llach actualment només actua per causes benèfiques o polítiques. Ha cantat, però, des de dalt d'un camió perquè l'Ajuntament de València no ha donat permís per instal·lar un escenari. Llach ha interpretat tres cançons, "No abarateixis el somni", "Abril 74" i "Silenci". Camps comparat amb Mubarak El president d'Acció Cultural, Eliseu Climent, ha comparat la manifestació amb les de la plaça Tahrir del Caire perquè, assegura, "el govern valencià té molt de Hosni Mubarak tallant les comunicacions i reprimint als dissidents". Climent assegura que aquesta "és una manifestació per la llibertat d'expressió, per TV3 i per la democràcia" i s'ha preguntat si era democràtic no deixar la plaça de toros per fer l'acte.
Concert de Lluís Llach per reclamar TV3 al País Valencià

28/2/11

Pieslle de los repetidores de TV3 en Valencia


Quinze mil persones demanen que TV3 torni a emetre al País Valencià
Unes 15.000 persones van secundar dissabte passat a Castelló la manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià per reclamar que la Generalitat valenciana restableixi les emissions de TV3 en aquesta comunitat. Una pancarta on es podia llegir “Si a TV3”, volem TV3” encapçalava la marxa. Un portaveu dels organitzadors va dir que aquesta és la resposta a “una agressió a la llibertat d’expressió”.
Fonte:diari Segre

ERC compara a Camps con los dictadores árabes caídos
El dirigente independentista Joan Puigcercós, presidente de ERC, ha comparado las desaparecidas dictaduras de Túnez y Egipto con el Gobierno valenciano, al declarar que los antiguos regímenes de ambos países cerraban internet y el Ejecutivo autonómico cierra los repetidores de la televisión catalana (TV3) en territorio del País Valencià.
En el marco de la reunión del Consejo Nacional de ERC, máximo órgano de dirección del partido, Puigcercós aludió en tales términos a la polémica suscitada por el cierre de los repetidores. “Mientras las dictaduras de Túnez y Egipto cerraban internet, en Europa occidental una pequeña parte de sus gobernantes van en la misma dirección e intentan aplastar algunos medios de comunicación”, afirmó el diputado.
Pese a subrayar que el primer responsable del caso es el Gobierno valenciano del PP, señaló que también son responsables el PSOE y el Gobierno, que actúa “a golpe de consigna del grupo de presión Uteca (Unión de Televisiones Comerciales Asociadas), la patronal de las televisiones privadas, que no quiere más competencia”. El líder de ERC criticó que el Gobierno central no haya ofrecido a la Generalitat valenciana un nuevo multiplex de reciprocidad, a partir del cual se podría emitir TV3 en Valencia y recibir los canales de esta comunidad en Catalunya.
Ante la próxima reunión de abril entre el presidente de la Generalitat, Artur Mas, y el de la Comunitat Valenciana, Francesc Camps, el presidente de Esquerra Republicana ha anunciado una novedosa propuesta en el Parlament para determinar la agenda del encuentro e incluir la polémica de los repetidores.
Fonte:diario Público

25/2/11

El Ayuntamiento de Castelló insta al Consell y Gobierno catalán a un acuerdo de reciprocidad de las emisiones de TV3 y C9




CASTELLÓN, 24 Feb. (EUROPA PRESS)
Los tres grupos políticos representados en el Ayuntamiento de Castellón --PP, PSPV y Bloc-- han aprobado este jueves en el pleno y por unanimidad una declaración institucional en la que se insta al Consell y al Gobierno catalán a llegar a un acuerdo de reciprocidad por lo que se refiere a las emisiones de TV3 y los otros canales públicos catalanes y Canal 9 y el resto de canales públicos valencianos que permita que todos sean recibidos en el conjunto del territorio valenciano y catalán.
Así mismo, se insta al Gobierno central a que habilite un canal múltiple adicional de TDT y a prestar conformidad a la tramitación de la Iniciativa Legislativa Popular 'Televisió sense fronteres' para garantizar las emisiones de todas las televisiones realizadas total o parcialmente en la lengua propia en el conjunto del dominio lingüístico.
El portavoz del Bloc, Enric Nomdedéu, ha felicitado a todos los grupos políticos por este acuerdo y ha agradecido la presencia en el pleno de la TV3, mientras que ha lamentado la ausencia de Canal 9 "que parece no importarle lo que sucede en este pleno", ha dicho.
Así mismo, ha manifestado que "se trata de una reivindicación colectiva de la ciudad", y ha pedido al alcalde y a los grupos 'popular' y socialista que participen en la manifestación que se celebrará el sábado en Castellón para rechazar el fin de las emisiones de la TV3 en la Comunitat Valenciana.

23/5/10

El BNG quier meter topónimos y antropónimos gallegos fuera de Galicia




BNG propón convenios con Asturies, Castiella y Estremadura sobre los topónimos y apellíos gallegos


Pide garantizar por llei la rotulación en gallegu

SANTIAGO DE COMPOSTELA, 19 de Mayu (EUROPA PRESS)
El Bloque Nacionalista Galego (BNG) impulsó una iniciativa llexislativa nel Parlamentu autonómicu coles mires de garantizar por llei la posibilidá de "restituyir" la onomástica na so forma gallega orixinal, asina como que la información y rotulación d'infraestructures y servicios figuren, "polo menos, en gallegu". Amás, plantegó convenios con Asturies, Castiella y Lleón y Estremadura pa que los habitantes de les zones de "fala gallega" d'estes comunidaes vean reconocíos estos derechos.
Asina, apunta a la posibilidá de zarrar convenios con estes comunidaes pa que "los habitantes de zones de fala gallega puean ver estendíos y reconocíos estos mesmos derechos", que plasmen na so proposición de llei.
El documentu que recueye esti espíritu presentóla güei'l diputáu del BNG responsable en materia de Lingua, Bieito Lobeira, qu'alvirtió que los nacionalistes "nun quieren obligar a naide a cambiar nada que nun quiera", sinón que "frente a la imposición qu'esistió mientres sieglos" pa cambiar les formes gallegues, haya un instrumentu llegal que dote de "llibertá" a los ciudadanos que sí quieren devolver "a los apellíos la so forma gallega orixinal".
"Nun se trata de galleguizar, sinón de restituyir la forma xenuina con llegalidá, lo otro (la castellanización d'apellíos y otres denominaciones) sí foi imposición", destacó na so intervención en rueda de prensa güei na Cámara autonómica. Pal BNG "ye necesario facer un esfuerzu de recuperación, fixación y caltenimientu" de la toponimia y antroponimia gallega, que tán en "peligru d'estinción", aseguró Lobeira.
Na esposición de motivos de la llei que propón el BNG, que consta de trés artículos y delles disposiciones adicionales, los nacionalistes culpen a la Ilesia católica y al funcionariáu como "responsables directos de la imposición españolizadora" d'una gran parte de los apellíos, "con un resultáu güei a la vista".
Coles mesmes, recuerda que l'Estáu español aprobó una llexislación que reconoz oficialmente la toponimia y antroponimia gallega, sin que la llexislación gallega incorporare estes disposiciones, como ye'l casu del cambiu de denominación de les provincies d'A Coruña y Ourense, en virtú d'una llei del añu 1998.
ARTICULÁU
El primeru de los artículos de la llei reclama a la Xunta que va cumplir y va faecr cumplir el mandatu llegal sobre l'usu y espardimientu oral de tolos topónimos, hidrónimos y cualquier accidente xeográficu, na so forma correcta, la única oficial y llegal, esto ye, la que se correspuende cola ortofonía y ortografía gallegues.
Amás, va garantizar qu'en toles alministraciones gallegues s'usen estes formes en toles funciones, asina como que nes estaciones d'autobuses, empreses de tresportes de viaxeros y medios de comunicación seya la fórmula oficial la qu'apaeza. Tamién l'Alministración de Xusticia operante en Galicia "va responder al mandatu de la presente llei", recueye'l testu.
Coles mesmes, esta normativa pretende que tolos ciudadanos tengan derechu por llei a la plena reconocencia llegal y usu a tolos efectos de la forma normativamente correcta en gallegu de los sos nomes y apellíos, mientres que los interesaos van poder llograr oficialmente la constancia de la forma normativa correcta en gallegu de los sos nomes y apellíos nel Rexistru Civil.
Nesti apartáu, la propuesta de llei apunta a que la Xunta "va establecer reglamentariamente el procedimientu documental qu'acredite la corrección llingüística nel procesu" y que va realizar campañes periódiques d'información y sensibilización.
A lo último, la iniciativa promovida pol Bloque establez qu'indicadores de señalización y rotulación de los viales de circulación en Galicia tienen de tar, polo menos, en llingua gallega. Esta mesma condición axudícala a les señalizaciones de carreteres y autopistes, estaciones ferroviaries, d'autobuses y marítimes, puertos d'interés xeneral, aeropuertos abiertos al pasu comercial o otres instalaciones d'esti tipu.
PACTU
D'otru llau, el parlamentariu nacionalista llamentó que la ufierta de pactu llingüísticu del presidente de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, "nun tien nenguna credibilidá", puesto que ye'l mesmu gobiernu qu'interpreta que "el Consello Consultivo avala'l decretu del gallegu". "Mienten más que falen", censuró.
Coles mesmes, consideró que'l PP va tener "una oportunidá" de demostrar "si tien voluntá" d'algamar algún acuerdu cola oposición nesta materia, puesto que va debatise una moción del BNG que pide "partir de cero", a antes del 1 de marzu y de les midíes qu'adoptó la Xunta nesti tiempu y que'l Bloque considera "en contra" de la llingua propia.
Fonte: Europa Press