La Pujada al Port de Salau reuneix participants occitans i catalans a més de 2.000 metres d'altitud.
Veus crítiques en la trobada pel recurs d'inconstitucionalitat de l'Estat contra la llei que n'afavoreix l'ús
La 24a edició de la Pujada al Port de Salau ha servit per reivindicar l'aranès com a llengua preferent d'Aran. Aquesta trobada té com a principal objectiu reforçar els vincles entre les zones frontereres de Lleida i l'Arieja francesa. Els organitzadors, el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), han destacat la importància i la necessitat de desplegar la llei de l'aranès i reivindicar la llengua d'aquests territoris, català i occità (aranès a la Val d'Aran).
El pas natural de Salau, al Pallars Sobirà, va ser de nou el punt de reunió de la jornada, on es va simbolitzar un intercanvi de productes entre participants francesos i catalans a 2.010 metres d'altitud. Com sempre, els occitans hi van portar formatge i els catalans, vi. Músics dels dos vessants del Pirineu van posar el toc festiu a la jornada.
El temps no va acompanyar i els actes es van celebrar enmig d'una intensa boira. No obstant, aquesta circumstància no va impedir que unes 300 persones pugessin fins al port. Durant la trobada es van sentir protestes contra el Govern espanyol pel recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la llei de l'aranès. Un dels més crítics va ser el responsable de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, Josèp Loís Sans, que va defensar el dret dels pobles a viure i parlar la seua pròpia llengua.
Els representants occitans també van voler fer sentir la seua veu exigint el desenvolupament de l'esmentada llei. Jordi Bosque, vicepresident del CAOC, va remarcar que la finalitat amb què va néixer la trobada continua vigent i no és altra que reivindicar la llengua i la cultura occitanocatalana i l'amistat entre els dos pobles.
La Pujada al Port de Salau és una festa que, des de fa 24 anys, reivindica la llengua i la cultura. En el transcurs de la jornada d'ahir no es va sentir cap reivindicació sobre la construcció del túnel de Salau per millorar les comunicacions entre els dos territoris.
El pas natural de Salau, al Pallars Sobirà, va ser de nou el punt de reunió de la jornada, on es va simbolitzar un intercanvi de productes entre participants francesos i catalans a 2.010 metres d'altitud. Com sempre, els occitans hi van portar formatge i els catalans, vi. Músics dels dos vessants del Pirineu van posar el toc festiu a la jornada.
El temps no va acompanyar i els actes es van celebrar enmig d'una intensa boira. No obstant, aquesta circumstància no va impedir que unes 300 persones pugessin fins al port. Durant la trobada es van sentir protestes contra el Govern espanyol pel recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la llei de l'aranès. Un dels més crítics va ser el responsable de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, Josèp Loís Sans, que va defensar el dret dels pobles a viure i parlar la seua pròpia llengua.
Els representants occitans també van voler fer sentir la seua veu exigint el desenvolupament de l'esmentada llei. Jordi Bosque, vicepresident del CAOC, va remarcar que la finalitat amb què va néixer la trobada continua vigent i no és altra que reivindicar la llengua i la cultura occitanocatalana i l'amistat entre els dos pobles.
La Pujada al Port de Salau és una festa que, des de fa 24 anys, reivindica la llengua i la cultura. En el transcurs de la jornada d'ahir no es va sentir cap reivindicació sobre la construcció del túnel de Salau per millorar les comunicacions entre els dos territoris.
Fonte: diari Segre
Tá claru que tán nel so drechu... pero nun tien razón porque que ye anticonstitucional del too. Ye un asuntu que ya tá perdebatíu y aclaráu.
ResponderEliminarYe una minoría poco representativa que nun diz na. Son los cuatro de siempres ¿porqué tan pocos? porque tan convendíos y saben que nun tien razón y nun tien nada que faer.
ResponderEliminarSi lleeís la noticia, dareisvos cuenta que ye un alcuentru de occitanos d'Ariege(departamentu de Midi Pirineos)y de catalanes del Pallars Sobirà magar que tamién haiga araneses. Estos son "minoría" porque son 4000-5000 falantes pero nun por eso tienen menos drechos que los 400 mil falantes d'otres llingües.Tamién ye anticonstitucional que l'asturianu nun seya oficial.Dambos casos(asturianu non oficial y la non preferencia del aranés n'Aran) son torgues a los drechos llingüísticos de les persones.
ResponderEliminarArticle 3
ResponderEliminar1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols
tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives
comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya
és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
On diu que sigui anticonstitucional [sic] que l'occità sigui llengua preferent a l'Aran, setciències?