Carme Junyent: "Al segle XXI desapareixerà entre el 50 % i el 90 % de les llengües"

Del 19 al 21 d’abril té lloc a Barcelona i a Vic el I Congrés Internacional sobre Revitalització de Llengües Indígenes i Minoritzades. Aquesta cimera, que organitzen les universitats de Barcelona, Indiana Bloomington i Vic-Central de Catalunya, aplegarà uns 300 especialistes provinents dels cinc continents. Parlem sobre aquest esdeveniment amb Carme Junyent, membre del Comitè Organitzador d’aquest Congrés i reconeguda especialista en aquest tema.

Per què fer aquest Congrés ara?

A partir de l'any 2000 es van posar de moda els estudis lingüístics sobre la mort de les llengües, un tema al qual abans molt poca gent donava importància. I aquests estudis anuncien que al segle XXI desapareixerà entre el 50 % i el 90 % de les llengües que avui es parlen.

No són dades exagerades?

Aquestes dades s'extreuen d'estudis molt seriosos. Les llengües passen per tres fases de desaparició: la fase primària, que normalment dura segles, és la bilingüització, és l'estadi en què es troba el català. La fase secundària és el punt en què es trenca la transmissió de la llengua: ja hi ha moltes llengües en aquest estadi. A partir d'aquí es passa ràpidament a la fase terciària, la dels darrers parlants. Hi ha ja moltes llengües que estan en les dues darreres fases. Ens estem quedant sense patrimoni lingüístic.

Per què es dóna aquest procés? Al segle XIX i XX podia haver-hi la influència del colonialisme, però el colonialisme s'ha acabat...

El que ha fet el segle XX ha estat accelerar uns processos que han existit sempre. Sempre hi ha hagut llengües que desapareixien, però no a la mateixa velocitat que ara. Des del 1492 les llengües del món ja s’han reduït a la meitat, especialment al món colonial. Però ha estat un procés molt lent. Per perdre una llengua calen com a mínim quatre generacions: no desapareix d’un dia per l’altre. Avui en dia ja portem uns segles de molta pressió, i això fa que moltes llengües estiguin a punt de desaparèixer. A Austràlia, amb 200 anys de colonització i el genocidi dels aborígens, han desaparegut la majoria de les llengües autòctones. De fet, hi queden molt poques llengües aborígens viables, si en queda alguna...

L’impacte de les noves tecnologies és perceptible?

Òbviament, no el podem ignorar. En alguns casos aquest impacte pot ser negatiu, perquè l'usuari tendeix a usar llengües dominants per adreçar-se a un món global. Però això no té per què ser necessàriament així, perquè a internet hi és qui vol, i com vol. Pots participar-hi amb la llengua que vulguis i ningú t'ho prohibeix. Després de la ràdio, internet és el mitjà més plurilingüe, i això és bo... Ha ajudat bastant algunes llengües.

Es pot revertir aquest procés de desaparició?

Molts dels assistents a aquest congrés aporten idees de com revitalitzar les llengües minoritzades i indígenes. Aquests processos s’haurien de poder revertir. Però jo, un exemple de procés de revitalització completament reeixit, no en conec cap. Hi ha qui parla del cas hebreu, però per a mi el procés de l'hebreu és únic, irrepetible i no desitjable. Malgrat tot, espero que sí que sigui possible revitalitzar les llengües. Si no, estem perduts.

El procés de revitalització, depèn de legislacions lingüístiques?

Els especialistes, avui en dia, creuen que han de ser els parlants els que reaccionin: ells tenen la clau del que passarà. Les institucions arriben fins on arriben, tot i que ja aniria bé que no perseguissin les llengües minoritzades. L’oficialitat de les llengües és un parany que a algunes llengües no els ha servit de res. Cal que la gent es faci responsable de les seves llengües i que s’alliberin de prejudicis lingüístics. Per altra banda, hem de comptar amb la solidaritat dels parlants de llengües majoritàries. Això és clau. El gran problema de la revitalització de les llengües d’Europa és que no hi ha forma d’aconseguir nous parlants. Sense la generositat dels parlants de les llengües majoritàries no podrem fer res. La desaparició de les llengües és un problema de tots, i no només dels seus parlants, i cal que tothom en sigui conscient.

Quines propostes fan els especialistes presents a aquest Congrés?

Hi ha molta diversitat, però el més sorprenent és que tots mostren tendència al que anomenen “empoderar la gent” (tot i que a mi no m'agrada gens el terme "empoderar"). Proposen que els parlants es facin càrrec de la seva llengua. No es parla tant d’oficialitat i de protecció com de participació. Hi ha moltes propostes basades en la música (un camp en què nosaltres podem mostrar certa experiència: vam tenir la "nova cançó"). També s'aposta per autobiografies lingüístiques, per accions a les escoles... Fa 20 anys s’hauria parlat més de drets lingüístics i d’oficialitat, però ara no és això el que domina. Molts investigadors creuen que han de ser els parlants els que recuperin la llengua.

El català es podria considerar una d’aquestes llengües amenaçades?

El català estaria en una fase  primària, de bilingüització. Dóna símptomes de ser en procés de substitució. Jo diria que no ens trobem en un procés irreversible, però duem massa anys de caiguda sostinguda i caldria revertir la tendència. A algunes zones, com a la Catalunya Nord, el català està en un procés molt preocupant. Per altra banda, jo crec que hi ha molts miratges en el català. Hi ha gent que pensa que a les zones rurals la situació del català és molt bona, però ara per ara el català ja està tocat per tot arreu.

Catalunya ha rebut 300 llengües noves en els darrers 20 anys. Han arribat per quedar-se?

Dependrà completament del comportament lingüístic dels seus parlants. Però jo crec que ningú hauria de perdre la seva llengua perquè el pressionen, perquè l’obliguen. Això és importantíssim. Cal establir una relació dereciprocitat: no podem esperar que respectin la nostra llengua si nosaltres no respectem la dels altres. La gent hauria de ser lliure de triar. L’avantatge de les llengües és que són acumulables: per parlar una altra llengua no cal deixar la pròpia...

Quina política lingüística recomanaria per a una Catalunya independent?

Jo ja ho he dit moltes vegades. Crec que no hi hauria d’haver cap llengua oficial. Hauríem de reconèixer el patrimoni lingüístic que tenim, tot. Ara bé, hem de tenir clar que tenim la responsabilitat de preservar el català. A més del català, hi ha dues llengües que juguen un paper especial, al nostre país: l’anglès i el castellà, per motius diferents. Respecte al castellà, hauríem d’assumir que té una gran diversitat, perquè ara per ara estem fent la tasca de la RAE de "preservar la unitat de la llengua". Ens hauríem d’alliberar de prejudicis per canviar les dinàmiques, i acceptar que hi ha moltes formes de parlar l'espanyol. Pel que fa a l'anglès, als meus alumnes els dic que l’anglès s’ha de saber, però no s’ha de fer servir. Hauríem de buscar alternatives i no renunciar a les nostres llengües. A l'acte de presentació del congrés, s'hi ha parlat en català, castellà, anglès i quítxua. No cal fer-ho tot en anglès. S’ha de ser conscient que cal preservar la llengua en la vida quotidiana.

Quina valoració feu de les inscripcions al congrés que comença avui?

Estem molt sorpresos de la quantitat de la gent que s'hi ha apuntat i de la qualitat dels participants. Ara sí: estem convençuts que aquest serà el primer congrés sobre el tema i que n’hi haurà un segon. Estem molt satisfets que hagi vingut gent de tot el món, dels cinc continents... Hi ha una implicació del territori i del món, en aquest I Congrés. No podíem estar més contents.

Fonte: ElNacional.cat