Mostrando entradas con la etiqueta TV3. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta TV3. Mostrar todas las entradas
22/10/12
18/2/12
Un añu #sensesenyal. Manifestación al añu del pieslle de TV3 en València
Manifestación organizada este sábado por las calles del centro de Castellón para reclamar el restablecimiento de la señal de TV3 en la Comunidad Valenciana y la reciprocidad de emisión de las televisiones públicas catalana y valenciana en ambas autonomías
Varios miles de castellonenses se manifestaron a favor de TV3
La organización cifra la participación en más de 15.000 manifestantes, mientras la Policía Local reduce la cantidad a 3.000 personas
Castelló reclamó la legalización de las emisiones de TV3 en la Comunitat Valenciana. Y lo hizo de forma masiva: los organizadores hablan de 15.000 participantes y la Policía Local rebaja la cifra hasta los 3.000. En cualquier caso, fue más de medio kilómetro de manifestación portando pancartas contra la política cultural y económica del PP.La manifestación ha coincidido con el primer aniversario del cierre de las emisiones y ha transcurrido bajo el lema "Volem TV3 al País Valencià". La marcha, organizada por Acció Cultural del País Valencià (ACPV) y por la plataforma Sense Senyal, congregó a numerosos representantes de la sociedad y la cultura valenciana, como el rector de la Universitat Jaume I de Castellón, Vicent Climent; el presidente de ACPV, Eliseu Climent; el miembro de la Acadèmia Valenciana de la Llengua Lluís Messeguer o el escritor Vicent Usó, así como a numerosos políticos y representantes sindicales.De hecho, la segunda pancarta, en la que se leía "Per la legalització de les emissions de TV3", la portaban el secretario provincial del PSPV, Francesc Colomer; el diputado de Compromís en el Congreso, Joan Baldoví, o la diputada autonómica de EUPV Marina Albiol, así como los secretarios generales en Castelló de CC OO y UGT, Encarna Barragán y Tino Calero, respectivamente.El presidente de ACPV, Eliseu Climent, aseguró al respecto que, en el último año, "se ha avanzado mucho" y "estamos en el camino para resolver el problema este año" y asegura que la pelota, ahora, está en manos de "Mas y Fabra, que ahora deben ponerse de acuerdo".Para Climent, TV3 "no va en contra de las señas de identidad valenciana, sino todo lo contrario" y la recepción de TV3 significa para los castellonenses "una garantía de la libertad de expresión, tener más opciones, tener una televisión en la lengua del país y poder ver una televisión que se basa en el modelo de la pluralidad, que no estaría más que copiásemos por aquí".En este sentido, el rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, asegura que en su condición de representante de la red Vives, que agrupa a 21 universidades de cuatro comunidades autónomas que hablan catalán "estamos a favor de tener acceso a información y a comunicación en la misma lengua". Con respecto a la polémica del respeto para las señas de identidad valencianas, Climent asegura que se trata de un tema "que deben resolver los políticos y creo que ahora hay una buena sintonía entre los gobiernos de Cataluña y la Comunitat Valenciana y lo que deben hacer es atender las reclamaciones de los ciudadanos".Por su parte, el secretario general del PSPV-PSOE en Castelló, Francesc Colomer, calificó la manifestación de ayer como "una fiesta que grita por la libertad de expresión, por la cultura, la tolerancia y la lengua". Para Colomer, Alberto Fabra debe tomar medidas para superar "la actitud inquisidora e intolerante del expresidente Camps y debe escuchar cual es el latido real de la sociedad castellonense y valenciana".ACPV pide que Fabra adopte una actitud "activa" ante TV3El coordinador de ACPV, Toni Gisbert, asegura que la respuesta ciudadana a la convocatoria ha sido "mucho mejor de lo esperado", por lo que están "muy contentos" de haber conseguido nuevamente mostrar a la opinión pública que "hay una mayoría social que reclama la vuelta de las emisiones".La manifestación se inició en la plaza de la Independencia, y recorrió las principales calles del centro para finalizar en la plaza Mayor, en la que Eliseu Climent leyó un manifiesto.Gisbert ha detallado, 365 días después de que el Consell pusiera punto y final a las emisiones de la cadena autonómica catalana en territorio valenciano e impusiera una cuantiosa multa a ACPV, la asociación ha conseguido "superar la asfixia económica" derivada de esta situación y ha congregado un número similar de manifestantes al conseguido hace un año.Gisbert ha insistido en que la posibilidad de que los valencianos vean TV3 es una reclamación "asumidísima por la sociedad" que debe ser satisfecha por el Gobierno de Alberto Fabra. Precisamente al jefe del Consell le ha reclamado que evidencie el cambio de actitud "desde la beligerancia de Camps a su no beligerancia" y lo haga de una forma "activa", permitiendo de nuevo las emisiones, y no de una forma "pasiva", como lo ha hecho hasta la fecha. En este sentido, ha celebrado que mientras el expresidente Camps "es un cadáver político", ACPV "sigue viva" y con ganas de "seguir trabajando" para conseguir finalmente el regreso de las emisiones de TV3, con iniciativas como la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisión Sin Fronteras, pendiente de trámite en el Congreso. "Estamos satisfechos, pero hemos de seguir trabajando para seguir ampliando la base social que nos apoya, que hoy es prácticamente la mayoría de los valencianos", afirma.
Fonte: levante-EMV.com
más info: acció cultural país valencià, l'informatiu, llibertat.cat, levante-emv, telenoticies tv3, twitter
Castelló reclamó la legalización de las emisiones de TV3 en la Comunitat Valenciana. Y lo hizo de forma masiva: los organizadores hablan de 15.000 participantes y la Policía Local rebaja la cifra hasta los 3.000. En cualquier caso, fue más de medio kilómetro de manifestación portando pancartas contra la política cultural y económica del PP.La manifestación ha coincidido con el primer aniversario del cierre de las emisiones y ha transcurrido bajo el lema "Volem TV3 al País Valencià". La marcha, organizada por Acció Cultural del País Valencià (ACPV) y por la plataforma Sense Senyal, congregó a numerosos representantes de la sociedad y la cultura valenciana, como el rector de la Universitat Jaume I de Castellón, Vicent Climent; el presidente de ACPV, Eliseu Climent; el miembro de la Acadèmia Valenciana de la Llengua Lluís Messeguer o el escritor Vicent Usó, así como a numerosos políticos y representantes sindicales.De hecho, la segunda pancarta, en la que se leía "Per la legalització de les emissions de TV3", la portaban el secretario provincial del PSPV, Francesc Colomer; el diputado de Compromís en el Congreso, Joan Baldoví, o la diputada autonómica de EUPV Marina Albiol, así como los secretarios generales en Castelló de CC OO y UGT, Encarna Barragán y Tino Calero, respectivamente.El presidente de ACPV, Eliseu Climent, aseguró al respecto que, en el último año, "se ha avanzado mucho" y "estamos en el camino para resolver el problema este año" y asegura que la pelota, ahora, está en manos de "Mas y Fabra, que ahora deben ponerse de acuerdo".Para Climent, TV3 "no va en contra de las señas de identidad valenciana, sino todo lo contrario" y la recepción de TV3 significa para los castellonenses "una garantía de la libertad de expresión, tener más opciones, tener una televisión en la lengua del país y poder ver una televisión que se basa en el modelo de la pluralidad, que no estaría más que copiásemos por aquí".En este sentido, el rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, asegura que en su condición de representante de la red Vives, que agrupa a 21 universidades de cuatro comunidades autónomas que hablan catalán "estamos a favor de tener acceso a información y a comunicación en la misma lengua". Con respecto a la polémica del respeto para las señas de identidad valencianas, Climent asegura que se trata de un tema "que deben resolver los políticos y creo que ahora hay una buena sintonía entre los gobiernos de Cataluña y la Comunitat Valenciana y lo que deben hacer es atender las reclamaciones de los ciudadanos".Por su parte, el secretario general del PSPV-PSOE en Castelló, Francesc Colomer, calificó la manifestación de ayer como "una fiesta que grita por la libertad de expresión, por la cultura, la tolerancia y la lengua". Para Colomer, Alberto Fabra debe tomar medidas para superar "la actitud inquisidora e intolerante del expresidente Camps y debe escuchar cual es el latido real de la sociedad castellonense y valenciana".ACPV pide que Fabra adopte una actitud "activa" ante TV3El coordinador de ACPV, Toni Gisbert, asegura que la respuesta ciudadana a la convocatoria ha sido "mucho mejor de lo esperado", por lo que están "muy contentos" de haber conseguido nuevamente mostrar a la opinión pública que "hay una mayoría social que reclama la vuelta de las emisiones".La manifestación se inició en la plaza de la Independencia, y recorrió las principales calles del centro para finalizar en la plaza Mayor, en la que Eliseu Climent leyó un manifiesto.Gisbert ha detallado, 365 días después de que el Consell pusiera punto y final a las emisiones de la cadena autonómica catalana en territorio valenciano e impusiera una cuantiosa multa a ACPV, la asociación ha conseguido "superar la asfixia económica" derivada de esta situación y ha congregado un número similar de manifestantes al conseguido hace un año.Gisbert ha insistido en que la posibilidad de que los valencianos vean TV3 es una reclamación "asumidísima por la sociedad" que debe ser satisfecha por el Gobierno de Alberto Fabra. Precisamente al jefe del Consell le ha reclamado que evidencie el cambio de actitud "desde la beligerancia de Camps a su no beligerancia" y lo haga de una forma "activa", permitiendo de nuevo las emisiones, y no de una forma "pasiva", como lo ha hecho hasta la fecha. En este sentido, ha celebrado que mientras el expresidente Camps "es un cadáver político", ACPV "sigue viva" y con ganas de "seguir trabajando" para conseguir finalmente el regreso de las emisiones de TV3, con iniciativas como la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisión Sin Fronteras, pendiente de trámite en el Congreso. "Estamos satisfechos, pero hemos de seguir trabajando para seguir ampliando la base social que nos apoya, que hoy es prácticamente la mayoría de los valencianos", afirma.
Fonte: levante-EMV.com
más info: acció cultural país valencià, l'informatiu, llibertat.cat, levante-emv, telenoticies tv3, twitter
5/2/12
Documental sobro l'enguedeyu belga
"Això no funciona, o potser sí? "
Estrena, dimecres 8 de febrer de 2012.
Estrena, dimecres 8 de febrer de 2012.
El documental fa una aproximació a la realitat de les regions estats que integren Bèlgica. Els espectadors podran llegir en clau europea i catalana l'"embolic" belga. I s'adonaran que el que passa a Catalunya també passa al cor d'Europa.
Durant un any i mig, Bèlgica ha funcionat amb un govern en funcions. Aquest petit país del cor d’Europa acull les institucions europees i l’OTAN. No només les acull, sinó que en va ser membre fundador. Contrasta aquesta funció representativa d’una Europa unida –teòricament, unida- amb una Bèlgica federal –oficialment, federal i unida- que no sap o no pot integrar les regions que la formen. De fet, el contenciós entre Flandes i Valònia és un exponent del problema que hi ha a la Unió Europea entre el nord i el sud. El mateix problema que hi ha entre Catalunya i Espanya.Bèlgica va néixer com a país independent, el 1830. I, en els darrers trenta anys, ha passat de ser un país centralista a un país federal. La transformació d’un model a l’altre ha necessitat reformar la Constitució cinc vegades. I ara s’han posat d’acord a redactar-ne la sisena.
El documental fa una aproximació a la realitat institucional, social, cultural i econòmica de les regions-estats que integren Bèlgica: Brussel•les, Flandes, Valònia i la Comunitat Germanòfona. Amb una extensió semblant a la catalana i uns 11 milions d’habitants, a Bèlgica es parlen tres llengües: neerlandès, francès i alemany. Un país on cada comunitat lingüística viu d’esquena a l’altra. Els espectadors de TVC podran llegir en clau europea i catalana l’“embolic” belga. I s’adonaran que el que passa a Catalunya també passa al cor d’Europa.
Durant un any i mig, Bèlgica ha funcionat amb un govern en funcions. Aquest petit país del cor d’Europa acull les institucions europees i l’OTAN. No només les acull, sinó que en va ser membre fundador. Contrasta aquesta funció representativa d’una Europa unida –teòricament, unida- amb una Bèlgica federal –oficialment, federal i unida- que no sap o no pot integrar les regions que la formen. De fet, el contenciós entre Flandes i Valònia és un exponent del problema que hi ha a la Unió Europea entre el nord i el sud. El mateix problema que hi ha entre Catalunya i Espanya.Bèlgica va néixer com a país independent, el 1830. I, en els darrers trenta anys, ha passat de ser un país centralista a un país federal. La transformació d’un model a l’altre ha necessitat reformar la Constitució cinc vegades. I ara s’han posat d’acord a redactar-ne la sisena.
El documental fa una aproximació a la realitat institucional, social, cultural i econòmica de les regions-estats que integren Bèlgica: Brussel•les, Flandes, Valònia i la Comunitat Germanòfona. Amb una extensió semblant a la catalana i uns 11 milions d’habitants, a Bèlgica es parlen tres llengües: neerlandès, francès i alemany. Un país on cada comunitat lingüística viu d’esquena a l’altra. Els espectadors de TVC podran llegir en clau europea i catalana l’“embolic” belga. I s’adonaran que el que passa a Catalunya també passa al cor d’Europa.
REGIÓ BRUSSEL•LES-CAPITAL
Més d’un milió de persones viuen als 19 municipis, un a tocar de l’altre, que formen la regió. Si bé l’àrea metropolitana, que traspassa les fronteres lingüístiques, n’aplega uns 2 milions. Les llengües oficials són el neerlandès i el francès.Una ciutat-regió cosmopolita i multicultural que arrossega problemes. Una taxa d’atur del 17’4%, la més alta de Bèlgica, i un terç dels joves menors de 24 anys sense feina.La regió de Brussel•les representa el 20% del PIB de Bèlgica i, segons els francòfons, està mal finançada. La situació s’agreuja per una raó: no tothom paga impostos al territori, uns ho fan a Valònia; d’altres, a Flandes; i els funcionaris de les institucions europees no cotitzen.
VALÒNIA
VALÒNIA
Namur és la capital d’aquesta regió que aplega 3’5 d’habitants. L’única llengua oficial és el francès. Als 60 van tancar les grans indústries de la siderúrgia i del carbó que havien estat el motor de l’economia belga des del segle XIX.Des de fa uns 6 anys, el govern való ha fet un gran esforç per aixecar l’economia i ha creat, al voltat de Lieja, tot un pol d’atracció de noves empreses que es beneficien d’una política fiscal baixa i bones comunicacions. El resultat és que, segons les últimes dades oficials, l’atur a Valònia és de l’11,5% quan, fins no fa gaire, ascendia al 17%.
COMUNITAT GERMANÒFONA
Integrada a la regió de Valònia, la Comunitat Germanòfona està formada per unes 75.000 persones que tenen l’alemany com a única llengua oficial. La capital és Eupen. L’origen d’aquesta comunitat lingüística és conseqüència dels moviments de frontera que van tenir lloc durant les guerres europees del segle XX.Els belgues germanòfons són els que es consideren més belgues, més monàrquics i més catòlics, però reivindiquen ser estat com Flandes i Valònia.
FLANDES
A Flandes hi viuen més de 6 milions de persones (són majoria a Bèlgica) en una extensió semblant a la província de Lleida. L’única llengua oficial és el neerlandès.Si bé la seva capital institucional és Brussel•les, seu del govern i el parlament flamenc, la capital econòmica és Anvers, el gran port d’Europa darrere de Rotterdam.A grans trets, Flandes significa el 60% de la facturació belga. I representa el 80% de les exportacions. I, si mirem el mercat laboral, constatem que l’atur se situa en el 5-6%.La gran reivindicació flamenca és posar fi a la transferència, via impostos, del nord al sud que quantifiquen en un 3% del PIB flamenc.
16/12/11
50 años d'Òmnium Cultural
Cap de setmana de preestrenes del documental ”#Òmnium50A esdevé un èxit arreu del territori
El documental #ÒMNIUM50A, realitzat per l’espai Sense Ficció de Televisió de Catalunya, es preestenarà aquest cap de setmana a 15 localitats del país. Així, des de divendres a diumenge, diverses seus d'Òmnium Cultural, conjuntament amb TV3, han organitzat visionats previs d'un documental que repassa en paral·lel la història del país i de l'entitat. El documental ja es va preestrenar amb èxity dijous a deu viles i ciutats. Un dels espais on hi va haver més afluència va ser l’Auditori CosmoCaixa de Barcelona on els assistents van poder gaudir del treballat dirigit pel periodista Josep Rovira.. Abans de la projecció, Joan Salvat, cap de l’àrea de Documentals de TV3 i director de “Sense Ficció”, Josep Rovira i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural van voler destacar que és molt difícil resumir la història de l'entitat en 50 minuts alhora que van ressaltar que Òmnium, des de la seva fundació, ha esdevingut un actor imprescindible per entendre la història del país. En aquest sentit, Muriel Casals va reafirmar la voluntat d'Òmnium Cultural de continuar jugant un rol molt actiu dins la societat civil catalana en moments complicats com els actuals.
En l’acte en el qual hi va assistir l’equip tècnic d’#ÒMNIUM50A, algunes de les persones que apareixen en el documental així com membres de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural es va presentar també el llibre Òmnium Cultural. Mig segle fent país. El llibre, editat coincidint amb el 50è aniversari de l’entitat, agrupa 84 regals que personalitats d'arreu del país han ofert a Òmnium Cultural per la seva llarga trajectòria. Precisament, algunes d’aquestes personalitats també van voler fer acte de presència durant aquesta doble presentació.
En l’acte en el qual hi va assistir l’equip tècnic d’#ÒMNIUM50A, algunes de les persones que apareixen en el documental així com membres de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural es va presentar també el llibre Òmnium Cultural. Mig segle fent país. El llibre, editat coincidint amb el 50è aniversari de l’entitat, agrupa 84 regals que personalitats d'arreu del país han ofert a Òmnium Cultural per la seva llarga trajectòria. Precisament, algunes d’aquestes personalitats també van voler fer acte de presència durant aquesta doble presentació.
Òmnium Cultural preestrenarà aquesta setmana el documental '#Òmnium50A', realitzat pel programa Sense ficció de TV3, a 25 localitats d'arreu de Catalunya. D'aquesta manera l'entitat aposta, una vegada més, per portar la seva activitat arreu del territori i, en aquest cas, de forma simultània. '#Òmnium50A' repassa els 50 anys de l'entitat, destaca alguns dels episodis més importants de la seva història i apunta els debats més profunds que Òmnium i el catalanisme afronten en l'actualitat. Els actes serviran també per presentar el llibre que l'entitat ha editat per commemorar els 50 anys de la seva fundació, en el qual 84 personalitats d'arreu del país han ofert un regal a Òmnium Cultural per la seva llarga trajectòria.
A Barcelona, la preestrena es farà al CosmoCaixa. Pel que fa a la projecció del documental a la capital catalana, Òmnium ha organitzat una presentació pública el dijous 15 de desembre a 2/4 de 9 del vespre a l'Auditori del CosmoCaixa de Barcelona (c/ Isaac Newton, 26. Transport: Ferrocarrils de la Generalitat (Estació Avinguda Tibidabo i autobusos 17, 22, 58, 73, 75, 60 i 196). L'acte del dia 15 és gratuït i obert tant a persones sòcies com no sòcies. Qui vulgui assistir-hi, pot fer la seva reserva (màxim 4 places) enviant un correu electrònic a l'adreça inscripcions@omnium.cat o bé trucant al 933198050 (Alba). Les places són limitades.
Llista de localitats on es projectarà el documental:Amposta: Dijous 15 a les 8 del vespre al Casal d'Amposta
Badalona: Dissabte 17 a les 7 de la tarda al Museu de Badalona
Barcelona: Dijous 15 a 2/4 de 9 del vespre a l'Auditori del CosmoCaixa
Berga: Diumenge 18 a les 6 de la tarda al Pavelló de Suècia
Camprodon: Dissabte 17 a les 7 de la tarda al Casal Camprodoní
Figueres:Dijous 15 a 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca Fages de Climent
Girona: Dijous 15 a les 8 del vespre a l'Aula Magna de la Casa de Cultura
L'Hospitalet de Llobregat: Dijous 15 a 1/4 de 9 del vespre a l'Ateneu de Cultura Popular
La Garriga:Divendres 16 a les 8 del vespre a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música
La Seu d'Urgell: dia i hora pendent de concretar
Lleida: Dilluns 19 a les 8 del vespre al Cinema Rambla
Manresa: Divendres 16 a les 8 del vespre a l'Auditori Fundació Caixa Manresa
Olot: Dijous 15 al Teatre dels Catòlics a 2/4 de 9 del vespre
Pinell del Brai: Dissabte 17 a les 7 de la tarda al Centre Polivalent
Reus: Dissabte 17 a les 7 de la tarda a la Sala d'Actes de la seu d'Òmnium Cultural
Rubí: Dijous 15, hora pendent de concretar
Sabadell: Dijous 15 a l'Auditori del Centre Cívic de la Creu Alta
Sant Feliu de Llobregat: Divendres 16 a 2/4 de 8 del vespre al CineBaix
Sant Martí de Tous: Dijous 15 a 2/4 de 8 del vespre al Casal de Sant Martí de Tous
Santa Coloma de Farners: Divendres 16 a les 8 del vespre a la Biblioteca Joan Vinyoli
Solsona: Dissabte 17 a 2/4 de 9 del vespre a la Sala Cultural de l'Ajuntament de Solsona
Tarragona: Divendres 16 a les 7 de la tarda a la Seu dels Serveis Territorials de Cultura
Terrassa: Dilluns 19 al Cineclub Catalunya
Tortosa: Divendres 16 a les 8 del vespre a l'Associació d'Amics dels Castells de Tortosa
Vic: Dijous 15 a les 8 del vespre a l'Auditori Unnim
Vilafranca del Penedès: Divendres 16 a les 8 del vespre als Cinemes del Casal
A Barcelona, la preestrena es farà al CosmoCaixa. Pel que fa a la projecció del documental a la capital catalana, Òmnium ha organitzat una presentació pública el dijous 15 de desembre a 2/4 de 9 del vespre a l'Auditori del CosmoCaixa de Barcelona (c/ Isaac Newton, 26. Transport: Ferrocarrils de la Generalitat (Estació Avinguda Tibidabo i autobusos 17, 22, 58, 73, 75, 60 i 196). L'acte del dia 15 és gratuït i obert tant a persones sòcies com no sòcies. Qui vulgui assistir-hi, pot fer la seva reserva (màxim 4 places) enviant un correu electrònic a l'adreça inscripcions@omnium.cat o bé trucant al 933198050 (Alba). Les places són limitades.
Llista de localitats on es projectarà el documental:Amposta: Dijous 15 a les 8 del vespre al Casal d'Amposta
Badalona: Dissabte 17 a les 7 de la tarda al Museu de Badalona
Barcelona: Dijous 15 a 2/4 de 9 del vespre a l'Auditori del CosmoCaixa
Berga: Diumenge 18 a les 6 de la tarda al Pavelló de Suècia
Camprodon: Dissabte 17 a les 7 de la tarda al Casal Camprodoní
Figueres:Dijous 15 a 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca Fages de Climent
Girona: Dijous 15 a les 8 del vespre a l'Aula Magna de la Casa de Cultura
L'Hospitalet de Llobregat: Dijous 15 a 1/4 de 9 del vespre a l'Ateneu de Cultura Popular
La Garriga:Divendres 16 a les 8 del vespre a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música
La Seu d'Urgell: dia i hora pendent de concretar
Lleida: Dilluns 19 a les 8 del vespre al Cinema Rambla
Manresa: Divendres 16 a les 8 del vespre a l'Auditori Fundació Caixa Manresa
Olot: Dijous 15 al Teatre dels Catòlics a 2/4 de 9 del vespre
Pinell del Brai: Dissabte 17 a les 7 de la tarda al Centre Polivalent
Reus: Dissabte 17 a les 7 de la tarda a la Sala d'Actes de la seu d'Òmnium Cultural
Rubí: Dijous 15, hora pendent de concretar
Sabadell: Dijous 15 a l'Auditori del Centre Cívic de la Creu Alta
Sant Feliu de Llobregat: Divendres 16 a 2/4 de 8 del vespre al CineBaix
Sant Martí de Tous: Dijous 15 a 2/4 de 8 del vespre al Casal de Sant Martí de Tous
Santa Coloma de Farners: Divendres 16 a les 8 del vespre a la Biblioteca Joan Vinyoli
Solsona: Dissabte 17 a 2/4 de 9 del vespre a la Sala Cultural de l'Ajuntament de Solsona
Tarragona: Divendres 16 a les 7 de la tarda a la Seu dels Serveis Territorials de Cultura
Terrassa: Dilluns 19 al Cineclub Catalunya
Tortosa: Divendres 16 a les 8 del vespre a l'Associació d'Amics dels Castells de Tortosa
Vic: Dijous 15 a les 8 del vespre a l'Auditori Unnim
Vilafranca del Penedès: Divendres 16 a les 8 del vespre als Cinemes del Casal
Tothom que vulgui més informació sobre els actes respectius, cal que contacti amb cadascuna de les seus territorials organitzadores.
Fonte: preestrena aquest cap de setmana del documental #ÒMNIUM50A, 25 localitats de la preestrena, sense ficció
8/10/11
Una llingua que camina
Documental na canal 33 de TV3
Un treball que examina la salut de la llengua al País Valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits.
Amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià,el proper 9 d'octubre, "El documental" estrena "Una lengua que camina", un treball que mostra l'estat de salut del valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que van participar a la diada de 2010 en les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en valencià.
Fonte: canal 33
29/7/11
Alberto Fabra ta a favor de les emisiones de TV3 na Comunidá Valenciana
Alberto Fabra, ex-alcalde de Castellón y presidente de la Comunidá Valenciana, dixo nuna entrevista n'El Periódico que va lluchar pa que TV3 –la televisión catalana– se pueda ver na so autonomía, lo mesmo que Canal 9 en Cataluña. Nun ye la primer vez que l'escoyíu pol PP pa sustituír a Francisco Camps se declara a favor de les emisiones recíproques de les canales autonómiques, tema polémicu na Comunidá Valenciana al obligar el Gobiernu autonómicu a ciarrar los emisores de TV3 qu'existíen na comunidá dende últimos de los 80. L'equipu municipal de Castellón qu'encabeza Fabra llegó a aprobar, por iniciativa del PSPV y Bloc y col apoyu del PP, una declaración institucional en favor de les emisiones de l'autonómica catalana. Otra manera, Fabra afirmó que nun podía ser «qu'a estes altures» se pongan llímites a la posibilidá d'escoyer el mediu de comunicación que se quier sintonizar.Fonte: Les Noticies
1/5/11
Una rellación ensin señal.Catalanes y valencianos: un mundu d'incomprensiones y tracamundios.
Programa de TV3 “30 minuts”L'apagada de TV3 al País Valencià és l'últim exemple de les complexes relacions entre catalans i valencians. El "30 minuts" d'avui parteix d'aquest fet per endinsar-se en una llarga tradició d'incomprensions i malentesos, que cada cop més valencians de diferents sensibilitats, sobretot els joves, volen superar.
La fi de les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys, ha fet visible una llarga història d'incomprensions i malentesos entre catalans i valencians. Una part de la societat valenciana s'ha sentit desasistida sense el senyal de TV3, mentre que una altra continua sentint una Catalunya amenaçadora. D'altra banda, potser hi ha una progressiva indiferència des de Catalunya pel destí dels veïns del sud.
La delegació de TV3 al País Valencià i "30 minuts", conjuntament, han fet un retrat de la reacció ciutadana contra el tancament de les emissions i del debat sobre quines relacions –culturals i econòmiques– han de tenir totes dues comunitats. La reivindicació del corredor mediterrani, ara per ara, sembla que sigui l'únic punt de confluència entre valencians i catalans. Però això ha de suposar oblidar-nos dels vincles culturals i lingüístics?
Com ens veiem uns i altres, la llengua, la recerca d'una identitat valenciana, la utilització política de l'anticatalanisme, el paper dels mitjans de comunicació i, també, com interpreten tot això els joves, la generació del futur?
Intervenen en aquest reportatge l'economista Vicent Soler, l'exmilitant d'Unió Valenciana Artur Ahuir, l'editor Eliseu Climent, els portaveus dels governs català i valencià, l'exdiputat popular Joserra García Fuster, l'exconseller de Cultura català Joan Manuel Tresserras, l'editora Rosa Serrano i l'economista Germà Bel, entre altres.
Más info: anuncia del programa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)