25/12/10

La sentencia del TS escontra'l catalán dende la Cataluña del Norte



Des de Catalunya Nord, sembla prou clara la situació de la llengua catalana a Catalunya Sud i doncs per ara encara a Espanya : els catalans defensen el seu model lingüístic (català llengua pròpia, oficial i preferent) i els espanyols també defensen el seu (català llengua regional cooficial de segona categoria que serveixi per a subtitular l’espanyol llengua oficial de primera categoria). El bilingüisme és per als catalans, el monolingüisme per als espanyols.

La sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística en català a Catalunya és un clar atac, segons els especialistes sociolingüistes, no segons els juristes o els polítics (eh que quan tens mal de queixal, no te’n vas a veure un mecànic !). Què fer ara ?Al pla jurídic, en la realitat quotidiana, no cal aplicar una decisió judicial improcedent, incoherent des del mateix punt de vista dels juristes. El que ens ensenya el dret és que és lluny de ser una ciència exacta i fins i tot se pot arribar a dubtar bastant sovint de si respecta el principi de racionalitat. O sigui que a Catalunya, l’escola en català, i prou. I no passarà res més que un punyat de procediments judicials que no desembocaran mai en res concret i que la Generalitat de Catalunya té els mitjans de gestionar. I és més : quants centenars i milers de lleis i decrets no s’apliquen sense que passi absolutament res ?Al pla polític, és una altra cosa : aquí la resposta cal que sigui contundent –i així ho esperem des de Perpinyà, des del mateix interès propi per la salut del català a Catalunya Nord, perquè les actituds lingüístiques al sud tenen un fort impacte al nord. Totes les forces polítiques (menys les ‘populistes’ és clar, en els dos sentits de la paraula) han de rebutjar una posició escandalosament –però lògicament– agressiva envers una llengua minoritzada, legítima, històrica, cohesionadora de la societat catalana. Els catalans –i els catalanòfons– no se poden permetre el luxe de prestar ajut al model lingüístic espanyol. Hi ha pressa ; la UNESCO preveu que aquest mateix segle XXI desapareixerà la meitat de llengües del planeta ; el català en fa part, l’espanyol, no. Des de posicions sobiranistes (autonomistes o independentistes), a Catalunya en català i prou. Si els espanyols són a favor del bilingüisme, me sembla bé ; que comencin d’aplicar-ho a les 13 autonomies hispanòfones encara monolingües.

Des de Perpinyà és força interessant veure com els espanyols miren de seguir el model francès. Altres sentències de l’alta autoritat judicial francesa (el 2002) ja prohibien la immersió en « llengües regionals »… Seguirà. Alà Baylac-Ferrer. Universitat de Perpinyà.

Fonte: Avui

1 comentario:

  1. otru que desconoz Asturies26 de diciembre de 2010, 19:44

    ta claro que la supervivencia del idioma tien que ser cola inmersión llingüística y tamién que cola xida del billingüismu lo que quieren ye desaniciar tolo que nun seya castellano.En Francia sabenlo bien dende'l Tratáu de los Pirineos y toles lleis que fixeron p'aniquilar el catalán.
    Pero nun me salen les mismes cuentes qu'a Alà Baylac-Ferrer,qu'hai 13 autonomíes monollingües.

    17 qu'hai -13 monollingües = 4 comunidaes billingües.Siendo catalán, de xuru que 3 son:Cat.,IB y Valencia.
    ¡¡A ver si va ser qu'otra vuelta los asturianos quedamos fuera.!!

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.