Mostrando entradas con la etiqueta Institut Ramon Llull. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Institut Ramon Llull. Mostrar todas las entradas

17/4/17

Els editors catalans tornen de la fira de Bolonya amb una vintena de drets venuts

Satisfacció general entre els editors, agents literaris i l'Institut Ramon Llull (IRL) per la participació catalana i balear com a convidada d'honor a la Fira del Llibre infantil i juvenil de Bolonya. Malgrat que els efectes no seran palpables fins d'aquí uns mesos, la quarantena d'editorials catalanes, valencianes i balears desplaçades han tornat del certamen amb centenars de contactes i almenys una vintena de drets venuts a nivell internacional. Entre els països amb els quals han tancat acords, destaca l'auge del mercat asiàtic –especialment, de la Xina i Corea del Sud- i la consolidació dels europeus, com Itàlia, Franca o Regne Unit. Per l'IRL, el repte ara és "posar en valor" la literatura infantil i juvenil a Catalunya perquè rebi el prestigi "que mereix" i consolidar la presència a Bolonya l'edició que ve.
La directora de l'Àrea de Literatura i Pensament de l'IRL, Izaskun Arretxe, ha constatat un increment substancial del nombre de contactes d'agents i editors durant la fira. Una circumstància que, per Arretxe, confirma la valoració "extraordinàriament positiva", un "aparador" cap al món.

Al seu entendre, l'objectiu ara és que la literatura infantil i juvenil en català trobi l'espai de prestigi tan dins com fora del país, per exemple, apareixent en els populars rànquings de llibres més venuts, i consolidar la "feina feta" en el certamen mantenint una presència d'editors similar a la d'aquest any la pròxima edició.

Diversos editors que han participat a la Fira del Llibre han expressat la satisfacció perquè se'ls ha obert la porta a mercats que, fins ara, els volums en català no tenien. És el cas, per exemple, de la Xina i Corea del Sud, a qui BromeraEdebé o Edicions 62 –que fa anys que participaven al certamen- estan a les portes de rubricar la venda de drets.

Sense anar més lluny, l'editorial valenciana –que fa set anys que assisteix al certamen- calcula que sorgiran una vintena de contractes per títols i, fins i tot, per alguna col·lecció. El nombre de trobades amb editors i agents han incrementat un 10% i confirma un increment de la projecció a la Xina, Turquia, Regne Unit i una consolidació al mercat americà i europeu en general.

De la seva banda, Edebé també confirma que ha entaulat més visites que cap altra edició, gràcies a la invitació de Catalunya i Balears com a convidats d'honor. De moment, ja té quatre ofertes en ferm després d'un centenar de visites a Itàlia.

Un dels llibres que ha generat més interès és 'Molsa', de David Cirici, i és que el fet que guanyés el Premi Strega ha catapultat l'interès a altes països. També confirma que es traduirà la novel·la de Ricard Ruiz Garzón'L'immortal' (Premi Edebé 2017) i l'última obra de Maite Carranza. Els contactes permetran a l'editorial obrir-se al mercat asiàtic, a Alemanya, els països àrabs, i europeus com Regne Unit, França i Itàlia.

Des de la històrica editorial La Galera, que fa 50 anys que va a la fira, s'espera tancar una vintena de drets per traduir obres en català. Així, per exemple, l'interès d'una quinzena de països per traduir 'L'illa de Paidonesia', d'Oriol Canosa, el 54è Premi Folch i Torres.

Una altra de les obres de les quals s'espera tancar traduccions a Brasil, Corea, Itàlia i Grècia és l'àlbum il·lustrat 'Mariona i els monstres', d'Oriol Malet; 'Yellow band', de Roser Calafell, que podria arribar a Xina; i 'L'aventura de la vida', de Pilarin Bayés, a Brasil, Itàlia i Rússia.

Segons Iolanda Bethecourt, s'ha notat "un canvi" per l'efecte crida de ser país convidat, un fet que ha apropat editors d'arreu del món als quals fins ara no s'hi mantenia contacte.

Finalment, des del Grup 62, Patrizia Campana confirma que la presència catalana i balear ha estat un "èxit", amb una forta presència d'editors i agents els dos primers dies. "La invitació d'honor al certamen ha posat Catalunya en el mapa", ha precisat.

De moment, ja s'ha tancat la venda de drets de l'obra infantil 'En Pere i el bosc' de Jaume Cabré. "Per primera vegada, hem tancat un tracte a la mateixa fira", ha reblat. Així mateix, ha destacat la importància creixent del mercat xinès i coreà els últims anys.
Fonte: ElNacional.cat

3/6/15

L´anglès ja és la segona llengua de traducció de literatura catalana


Àlex Susanna atribueix
el fenomen a la "qualitat inqüestionable" de les obres catalanes

L'anglès es va convertir per primera vegada el 2014 en la segona llengua de destí, després del castellà, de les traduccions de la literatura catalana, segons va explicar ahir el director de l'institut Ramon Llull, Àlex Susanna, qui va considerar que el 2015 aquesta tendència es mantindrà.
Amb un total de 112 traduccions l'any passat, de les quals 79 han rebut subvencions del Ramon Llull, Susanna va destacar les traduccions a l'anglès d'Incerta Glòria, de Joan Sales, per part de MacLehose Press al Regne Unit, o El Quadern Gris, de Josep Pla, per part de la nord-americana NYRB.
També va ressaltar l'"èxit" als Estats Units i la Gran Bretanya de La mala dona, de Marc Pastor, traduïda per Mara Faye Lethem i escollida com una de les millors de l'any passat pel diari The Times.
Després del castellà i l'anglès, les altres llengües a les quals més obres catalanes s'han traduït són l'italià, el polonès i el francès, fins ara la segona llengua de destí de les traduccions de les obres en català, desbancada ara per l'anglès.
Àlex Susanna va indicar que el mercat anglosaxó és "molt poc propens a traduir" i el fet que ara comenci a abocar a l'anglès obres catalanes és perquè "hi ha una matèria de primera qualitat, inqüestionable".
En aquest punt, va sostenir que la bona recepció crítica dels llibres de Pla, Mercè Rodoreda o Joan Sales "és revelador del molt interès que la literatura catalana està causant". Encara que les editorials són poc propenses a donar a conèixer les xifres de vendes, Susanna va dir que a Polònia l'escriptor Jaume Cabré en tan sols tres setmanes va esgotar tres edicions de Jo confesso.
Fonte: Diari de Girona

3/6/11

Los Institutos Etxepare y Ramon Llull collaborarán na difusión del eusquera y el catalán






El Instituto Vasco Etxepare y Institut Ramon Llull han firmado un convenio que tiene como fin establecer las bases de colaboración entre ambas instituciones en programas y actividades destinadas a la promoción y difusión de la lengua y cultura vascas y catalanas.
En una rueda de prensa en San Sebastián, la directora del Instituto Vasco Etxepare, Aizpea Goenaga, acompañada del director del Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, han dado cuenta de este convenio y han mostrado su satisfacción, con la firma del mismo.
En este sentido, Goenaga ha destacado que el Institut Ramon Llull constituye "un referente importante" para el Instituto Etxepare, además "tienen una experiencia con un camino recorrido".
Asimismo, Villatoro, ha indicado que las dos entidades tienen objetivos en común como "proyectar sus lenguas y culturas al mundo" o dar una imagen "multicultural de la península ibérica" y si estos objetivos "se manifiestan en coro, se escucharán más".
El Instituto Ramon Llull, consorcio creado por la Generalitat de Cataluña y el Gobierno de las Islas Baleares en 2002, busca la proyección exterior de la lengua y la cultura catalanas en todas sus modalidades y medios de expresión. Además, cuenta con la Fundación Ramon Llull, en la que colaboran entidades como el Gobierno de Andorra o varias entidades de la Comunidad Valenciana.
Goenaga, ha mostrado el interés del Instituto Etxepare de tener "una estructura parecida", con una Fundación que haría posible la colaboración con "Iparralde y la Comunidad Foral de Navarra", con los que ya existe "voluntad de llevarlo adelante".
En cuanto al convenio suscrito ha señalado que tiene una vigencia de cuatro años y entre los proyectos concretos, ambas instituciones pretenden crear 'minors' o especialidades en lenguas ibéricas que incluyan el euskera y el catalán, ya que, "son cada vez más las universidades que contribuyen a dar a conocer toda la diversidad lingüística y cultural del Estado y de la Península Ibérica, ofertando clases de euskera, catalán y gallego".
Para poder llevar a cabo estas propuestas, y promover actividades culturales conjuntas, responsables del Instituto Etxepare y del Institut Ramon Llull han mantenido una reunión de trabajo junto con responsables de Política Lingüística de la Xunta de Galicia.
Fonte: Europa Press
Espublizáu orixinalmente por Llugás.