Catalunya i Barcelona tornen a participar amb un estand únic a la Fira del Llibre de Frankfurt

Enguany es compleixen 10 anys de la participació de Catalunya com a convidada d'honor a la Fira

La marca Catalonia, land of books/ Barcelona city of literature, aixopluga la presència institucional i dels editors catalans

Catalunya i Barcelona repeteixen enguany la fórmula de l’estand únic a la Fira del Llibre de Frankfurt que es va estrenar fa tres anys amb excel·lents resultats. La Fira, que tindrà lloc del 11 al 15 d’octubre, és la mostra més important del món del llibre, sobretot pel que fa a comerç de drets d’explotació editorial. El Departament de Cultura hi serà present mitjançant un estand compartit amb l’Institut Ramon Llull (IRL), l’Ajuntament de Barcelona, el Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. A més, el Govern de les Illes Balears tornarà a estar representat a l’espai de l’IRL.

 

La presència de les institucions de Catalunya a l’estand de Frankfurt queda identificada amb el lema Catalonia, land of books/ Barcelona city of literature. Sota aquest segell, Catalunya i Barcelona es presenten davant el sector editorial internacional amb una imatge de país conjunta i consolidada i evidencien que la capital és també ciutat literària de la UNESCO, amb una important potencialitat, creativitat i connexió internacional.

 

Les editorials que aixoplugarà l’estand són: 9 Grup Editorial, Barcanova, Barcelona Multimedia, Brau Edicions, Bromera, Enciclopèdia Catalana, La Galera, Eumo, Flamboyant, Grup 62, Millenniars, Aragón tiene talento, Norma Editorial, Pagès Editors i Zahorí de Ideas, a més de l’entitat FICÒMIC.

 

Aquest any, l’espai de treball de l’IRL posarà l’èmfasi en les 1.143 subvencions a la traducció a la promoció i les 843 subvencions a la mobilitat atorgades per l’Institut, així com en les llengües a les quals s’han traduït obres de literatura catalana gràcies al seu suport. Avui ja es compta amb una àmplia representació de traduccions a llengües (44) i països (48), així com un gran increment en llengües clau com l’anglès. L’Institut Ramon Llull (IRL) ha contribuït a aquest increment mitjançant subvencions a la traducció i a la promoció, a la literatura infantil i juvenil, la presència a fires del llibre, el suport als traductors i la cooperació amb les editorials i agències literàries catalanes. Dijous, a les 13 hores, s’oferirà una copa de cava a l’estand català amb la presència del director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano i la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats.

 

Enguany se celebra una dècada des que l’any 2007 la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt. Aquesta participació va donar gran rellevància internacional a Catalunya i va significar un punt d’inflexió tant per l’augment del número de traduccions d’autors en llengua catalana a altres llengües, com pel reconeixement de la cultura catalana a l’estranger.

 

L’Institut Ramon Llull ja fa més de 15 anys que treballa en la creació d’una xarxa de contactes amb el sector editorial internacional (editors, traductors, agents literaris, institucions culturals, fires, festivals), amb la finalitat de promoure a l’exterior l’obra dels autors en llengua catalana. Per a l’ampliació d’aquesta xarxa de contactes internacionals viatjaran a la Fira del Llibre de Frankfurt el director de l’IRL, Manuel Forcano; la cap de l’àrea de Literatura, Izaskun Arretxe; la delegada de l’IRL a Berlín; Sílvia González i Misia Sert, Carles Navarrete i Julià Florit, tècnics de l’equip de literatura per mantenir al voltant de 150 cites.

Fonte: Govern.cat

La Setmana del Llibre en Català 2017 factura un 13,56% més que l'any passat

La venda de les novetats assoleix el 55%, mentre que el llibre de fons representa el 45% del total

La Setmana del Llibre en Català ha fet aquest dimarts el balanç definitiu. La facturació ha crescut un 13,56% respecte l'edició anterior, assolint la xifra de 402.000 euros. En les tres últimes edicions, La Setmana ha incrementat la facturació global en un 66,6%. El canvi de data ha afavorit l'afluència de públic a La Setmana i això s'ha traduït amb el nombre de participants en les activitats.

En total, quasi 26.000 persones han participat algun dels 270 actes programats -un 15% més que l'edició del 2016-, s’han venut 26.189 exemplars de revistes i llibres -un 17,44% més que l'any passat- i continua la tendència dels últims tres anys en relació al percentatge de venda de novetat, que assoleix el 55%, respecte el llibre de fons, del 45%. La Setmana del Llibre en Català també ha fet un pas més cap a esdevenir un Saló del Llibre, amb la visita de 16 editors i agents literaris estrangers, de 14 països diferents de la mà de l'Institut Ramon Llull.

El model actual de La Setmana, amb una ubicació que l'organització qualifica "d'excel·lent", l'aposta "en ferm" de tot el sector, i el suport de patrocinadors privats i institucions públiques han estat, al seu entendre, les "claus" de l'èxit d'aquesta edició. Enguany, l'esdeveniment ha comptat amb convidats internacionals del nivell de Paul Auster, a qui NacióDigital va fer aquesta entrevista.

Fonte: NacioDigital.cat

AENA comunica a l'ASM que els encarregats dels taulells d'informació tenen l'obligació de saber català

Responsables d'AENA a l'aeroport de Palma han rebut els representants de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, que havia sol·licitat una entrevista arran dels fets ocorreguts el passat 11 d'agost quan una encarregada del servei d'informació va etzibar «hábleme en castellano» al president del Cercle Mallorquí de Negocis.

Els directius d'AENA han explicat que varen obrir una investigació i que la treballadora s'ha disculpat per la seva actitud. Han remarcat que el contracte amb l'empresa concessionària, de domini públic, estableix com a condició el coneixement del català, que ha de constar al perfil dels treballadors contractats.

Durant l'entrevista també s'ha tractat l'ús del català a la megafonia. Pel que fa als vols entre illes, des d'AENA s'han compromès a recordar i donar trasllat per escrit a les companyies concessionàries, Air Europa i Air Nostrum, la cooficialitat del català i la nostra petició perquè s’utilitzi en aquesta zona d’embarcament. «Varen dir que els avisos genèrics de l'aeroport, per exemple els que recomanen vigilar les pertinences, ja es fan en català».

Les locucions dins els vols són responsabilitat de cada companyia, per la qual cosa l'ASM estudiarà posar en marxa una campanya de reclamacions perquè s'hi respecti l'ús de la nostra llengua.

Respecte al rètol de la façana, que encara diu 'Aeropuerto de Palma de Mallorca', varen explicar que no hi ha cap data prevista per substituir-lo per la denominació aprovada pel Consell de Mallorca per unanimitat, si bé es mantenen en la idea que el cost ha d'anar a càrrec de la comunitat autònoma. «Des de l'ASM continuam reclamant que el canvi es faci de forma immediata i que el cost l'assumeixi el Ministerio de Fomento, atesos els beneficis multimilionaris que se'n du del nostre aeroport».

Fonte: DBalears.cat

El nombre de parlants d'aranès cau un 20% en els darrers deu anys

Desenes de persones s'han mobilitzat aquest diumenge a la Vall d’Aran en una jornada lúdica, esportiva i reivindicativa per defensar l'ús social de l'aranès. L'eix central és la cursa Aran per sa Lengua, que ja ha arribat a la vint-i-quatrena edició. Tres grups de participats s'han trobat a la plaça de l'església de Vielha. Les últimes dades de l'Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana constaten que creix el nombre de persones que escriu i llegeix en aranès però els parlants s'han reduït un 20% en els 10 anys d’oficialitat de la llengua.
 

La cursa, organitzada per l'associació Lengua Viua, ha començat a les dotze amb sortides des de Les i Montgarri i un tercer grup que ha triat l'opció més dura, la de passar el port del Vielha. Segons la portaveu de l'entitat, Angelina Cases, entre els participants hi ha veïns de la Vall però també turistes i occitans que se sumen a aquesta iniciativa per defensar la llengua i la identitat aranesa. Cases assegura que la jornada manté cada any el nivell de participació amb gent de totes les edats i destaca la implicació dels joves.

La portaveu de l'entitat admet que "a la Vall d'Aran, com que és una zona turística, hi ha molta immigració, i això dificulta que l'aranès es parli al carrer, ja que la gran majoria de parlants es passen al castellà". No obstant això, confia que la llengua no es perdrà precisament perquè "els joves la coneixen i se la senten seva, i quan surten fora de colònies o a festivals la continuen parlant".

Els actes acabaran han acabat al vespre a Vielha amb la lectura d'un manifest i un concert del prestigiós grup occità Nadau. A la plaça de l'església de la capital aranesa s'hi solen reunir cada any un miler de persones. També s'entregarà el premi Lengua Viua, creat per lloar el treball de persones, col·lectius o institucions en defensa de l'aranès. Aquest 2017 es premia un mitjà de comunicació, Aran TV.

Fonte: NacioDigital.cat

Des-llenguats

JOSEP VALLVERDÚ - ESCRIPTOR

Vidal Vidal contava que Josep Maria Castellet, en el discurs que va fer quan va rebre el Premio Nacional de las Letras, va matisar la frase del jurat, que l’exalçava per haver fet de pont entre les literatures castellana i catalana. Castellet va fer constar que si era un pont, era de direcció única, perquè a Catalunya tots llegim també en castellà a més a més de fer-ho en català i, en canvi, allà, la nostra manifestació lingüisticoliterària no és incorporada.

Hi ha escoles a Catalunya on, perquè els pares d’un alumne han acudit al jutge exigint que una assignatura sigui impartida en castellà a un seu fill, i havent el jutge emès sentència favorable, aquella assignatura es dona en castellà a tots els nens de la classe.

Les llengües dites “regionals”, fora de la castellana, a Madrid i en quasi tots els altres territoris de la Pell de Brau no tenen validesa ni consideració, no desperten interès ni reben cap mostra de respecte. La Pell de Brau és una pell radicalment monolingüe.

L’educació que reben els espanyols no valora el fet diferencial pertocant les llengües –ei, els catalans també vam ser educats en les mateixes directrius escolars úniques i uniformes, durant dos segles, sense que mai se’ns digués, a l’escola, que teníem una llengua pròpia. I això a casa nostra. Potser per això al segle XVIII Baldiri Rexach ja preconitzava l’ús de la llengua catalana a les classes.

Nosaltres, que vam començar a anar a escola abans de la Segona República, trobàvem natural que els mestres se’ns adrecessin tothora en castellà. La llengua a l’aula era el castellà: les lectures eren en castellà, els problemes aritmètics eren en castellà, els butlletins del col·legi, també. Semblava que tota cosa oficial calia vehicular-la en aquella sonora llengua. El català el parlàvem molt majoritàriament, i una minoria d’alumnes el llegíem a En Patufet, de manera que si s’esqueia també l’escrivíem poc o molt. El castellà, però, era sagrat. Encara recordo com els Maristes, ens manaven llegir el Quixot: nosaltres, la mainada de nou anys, llegíem allò sense poder entendre la meitat de les coses que s’hi deien. I si ens feien llegir-ho en veu alta, el desgavell fonètic s’afegia a la confusió intel·lectiva.

Avui a Catalunya el català l’aprèn tothom, és un progrés. I aquí sí que s’ensenya la varietat de llengües de l’Estat espanyol. Però fora de Catalunya es dedica una ratlla del llibre de llengua –una ratlla, o poc més– per informar que al territori de l’Estat existeixen també altres idiomes que el castellà.

En una gira promocional de llibres juvenils, a la biblioteca escolar d’un poble manxec, el mestre, davant els alumnes, es va referir a mi com l’autor de Polvorón, la versió castellana de Rovelló, que els nens havien llegit. Ningú els havia dit que aquella novel·la originalment estava escrita en català, i quan jo els ho vaig anunciar no ho comprenien, no els cabia a la closca que un espanyol escrivís en una llengua estranya. I en pronunciar jo uns mots en català a invitació del mestre, es donaven cops de colze i feien ganyotes.

Aquest desconeixement de la realitat lingüística fa molt de mal, particularment als castellanoparlants, perquè no els acaba d’educar mai del tot. Només ajuda a perpetuar un estat de coses absurd. Però dins aquest univers de l’absurd hem viscut tant de temps...!

TV3, IB3 i Àpunt, units per la creació d'un nou canal en català

L'objectiu és altre d'aplicar formats de col·laboració al "màxim nivell" entre Catalunya, Balears i el País Valencià

"És imprescindible i rellevant que el nou espai es construeixi des del respecte més absolut a les realitats catalana, valenciana i balear i des de la igualtat de totes les parts perquè l'entesa sigui plena i consensuada entre els tres governs", reclama el conseller de la CCMA, Brauli Duart.

El conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i fins a l'abril del 2016 president de l'ens, Brauli Duart, ha reclamat signar acords de reciprocitat a tres bandes entre TV3, IB3 i Àpunt. En aquesta línia, reclama crear "noves formes de col·laboració entre les tres televisions" com la creació d'un canal compartit que emetria per internet continguts produïts per totes tres.

"És imprescindible i rellevant que el nou espai es construeixi des del respecte més absolut a les realitats catalana, valenciana i balear i des de la igualtat de totes les parts perquè l'entesa sigui plena i consensuada entre els tres governs", precisava en un article al portal Comunicació21, amb l'objectiu de "consolidar-se més enllà d'eventuals canvis polítics".

Quins programes tindrà?

Però aquesta idea no és nova. Des de l'abril del 2016, Duart ha insistit en la idea de crear un consorci format per IB3, la CVMC i la CCMA en la línia del que va proposar el 2015. L'objectiu no és altre que el d'aplicar formats de col·laboració al "màxim nivell", des de la producció de continguts de forma comuna fins a la xarxa de corresponsals internacionals, passant per la col·laboració tècnica i els serveis compartits.

Pel president de la CCMA així ho aconsellen els "nous temps" i les "noves realitats" d'un món audiovisual cada vegada "més globalitzat".

"Bon dia televisió"

A finals de maig, ja es va fer l'anunci d'aquest suposat nou canal al Col·legi de Periodistes de Catalunya tot i que només amb la presència de la CCMA i d'IB3, a l'espera que s'hi sumés també la televisió del País Valencià, encara en plena transformació.

El nom que es va proposar per aquest nou canal era el de "Bon dia televisió", segons el mateix Duart a partir d'una frase de l'escriptor català Josep Pla: "Recordo molt aquella frase que deia que el meu país, la meva pàtria, és allà on jo dic bon dia i em responen bon dia", recollia IB3 el dia de la presentació.

Brauli Duart va deixar temporalment la presidència d'aquest òrgan per motius de salut l'abril de l'any passat però es va mantenir com a conseller. Des de llavors, Núria Llorach exerceix les funcions de presidenta.

Fonte: Directe.cat

El TSXA conderga a la Conseyería de Cultura na demanda interpuesta por Espublizastur S.L

El Tribunal Supremu de Xusticia d`Asturies considera que la Conseyería refugara de mena arbitraria les sovenciones pa la normalización social del asturianu a la revista LA SIDRA y a la so páxina web, www.lasidra.as, dambes d`Espublizastur S.L.

Llucía F. Marqués

 La sentencia, que yá ye firme, obliga a la nomada Conseyería a valorar de nuevu tolos proyectos presentaos a les sovenciones a medios de comunicación en 2015, por falta de motivación a la de valorar los mesmos.

 Na convocatoria de sovenciones a medios de comunicación pa la normalización social del asturianu y, nel so ámbitu, del gallego-asturianu, dientro’l so Plan Estratéxicu de sovenciones pal exerciciu 2015, la Conseyería  d`Educación y Cultura d`Asturies denegó tantu a la revista LA SIDRA,  como a la so páxina web www.lasidra.as, dambes de la editorial Espublizastur S.L., el drechu a percibir la correspondiente ayuda, a pesar de presentar la documentación dientro’l periodu reglamentariu y de que dambos medios de comunicación cumplíen dafechu con toles condiciones de dicha convocatoria.

 L`argumentu remanáu naquel momentu foi “nun algamar la puntuación mínima riquida pal otorgamientu de la sovención”, ensin que se xustificara en función de que parámetros se calculó tala puntuación. Jorge Pérez Alonso, abogáu especialista en Drechu Alministrativu, qu`asumió la defensa d’Espublizastur S.L. nel pleitu frente a la Conseyería d`Educación y Cultura desplica: “Al espublizase la resolución que denegaba la concesión d`ayudes a Espublizastur S.L y consultar l`Acta de la Comisión encargada de valorar los proyeutos, pudo comprobase que nun esistía dengún tipu de motivación. Nun s’esplicitaben los criterios siguíos pa otorgar les puntuaciones, a cencielles ufiertábase una cifra total desglosada por apartaos. Por casu, nel apartáu correspondiente al grau de correición llingüística’, onde les bases axustaben que podría dase un másimu de diez puntos, a Espublizastur S.L nun-y concedíen dengún puntu, ensin esponer los motivos que llevaron a tal resultáu.” De fechu un estudiu de L`Academia de la Llingua Asturiana, másima autoridá istitucional en materia llingüístico, envaloró correchu l`asturianu emplegáu tantu pola revista LA SIDRA como pola páxina web lasidra.as.

 Considerando totalmente inxusta esta decisión, y por una cuestión de dignidá, la editorial presentó una demanda contra la Conseyería de Cultura énte`l Tribunal Supremu de Xusticia d’Asturies, quien se pronunció de manera favoratible a Espublizastur.

 La sentencia ordena que la Comisión vuelva axuntase y estudiar los proyeutos que llograron sovención y los presentaos por Espublizastur, lo qu`implica que la Comisión encargada de valorar los proyeutos tien d’ufiertar una respuesta motivada esplicitando les razones poles qu’otorgó la puntuación a cada proyeutu, imponiendo amás les costes al Principado. Dicha resolución xudicial entiende que la valoración dada nun ye abonda “al nun apurrir nengún datu, razón nin motivu que xustifique la puntuación asignada”, evidenciando asina la falta de motivación al puntuar los proyeutos presentaos y l`indefensión na que s`atopen les editoriales que se presenten a diches convocatories.

 Dende Espublizastur denuncien que la Direición Xeneral de Planificación Llingüística y Normalización nun cumple debidamente cola so obligación de normalización del asturianu  “sinón que realiza una política sobro`l movimientu llingüísticu, potenciando les postures políticu-llingüístiques averaes al Principado”: la non-oficialidá y la galleguización del occidente col gallego-asturianu básicamente, arriendes de potenciar redes clientelares, cuando non familiares” y suxeren qu’una investigación sobro les sovenciones otorgaes por dichu órganu alministrativu nos distintos gobiernos del Principado daría resultaos bien significativos.

 La editorial Espublizastur S.L. siempres destacó pol so compromisu cola normalización y visibilización social del asturianu, compromisu que demostró al siguir colos sos proyeutos a pesar de les dificultaes y del escasu o nulu sofitu recibíu per parte de les istituciones correspondientes, seique reconocen que tuvieron qu`atayar dellos proyectos por esti motivu.

 L`arbitrariedá y falta de tresparencia a la de conceder sovenciones causaron siempres polémica y fueron oxetu de dures crítiques per parte de delles editoriales, obligando a numberoses empreses a abandonar proyeutos normalizadores, o inclusive al desaniciu, énte la privación d`ayudes y la desventaxa comparativa qu`esti repartu desigual  implica.                                                                                                                Fonte: infoasturies.com

Xuegu de Tronos, nuea temporada sotitulada n`asturianu

La Cooperativa de Promoción y Producción Artística El Ñeru cumple la so promesa y continúa sotitulando la perconocía serie “Game of Thrones”

Llucía F. Marqués

 La serie, basada na riestra de noveles Canciu de xelu y fuéu, del escritor estauxunidense George R. R. Martin, algamó un bon númberu de premios (más de 200 importantes) y nominaciones. Nel so palmarés cuenta con un Globu d’Oru y 38 premios Emmy, convirtiéndola na serie más premiada na hestoria de los Emmy. La sétima temporada estrenóse’l el 16 de xunetu y cuntará con siete capítulos.

 El fechu de poder esfrutar d’esta y otres series n’asturianu ye un encontu nel procesu de normalización llingüística. Nesi sen ye destacable’l llabor de la Cooperativa El Ñeru, que lleva tiempu sotitulando n’asturiano los episodios de dalgunes de les series de mayor audiencia: de la so man podemos alcontrar los capítulos de la sesta temporada de Xuegu de Tronos y dellos capítulos de la popular serie irlando-canadiense “Vikings, the Reckoning”.

 El mediu qu`utilicen pa facer esta sotitulación ye a traviés de la ueb opensubtitles.org, onde podemos alcontrar tolos sos trabayos, esbillando la opción  “llingua asturiana” como llingua de los mesmos.                                                                     Fonte: infoasturies.com

Llaviana instala cartelos indicativos nuevos nos que s’emplega namái’l castellanu

• . El Plenu de Llaviana aprobará la ordenanza d’asturianu

Cartelos nuevos namái en castellanuen en Llaviana

  El Plenu de Llaviana aprobó por unanimidá la Ordenanza Municipal d’Usu de la Llingua Asturiana. El testu, que va pasar agora a esposición pública, incorpora una comisión de siguimientu que va axuntase de manera añal pa velar pol so cumplimientu.

 Cola ausencia d’un conceyal del PSOE, otru d’Izquierda Xunida (IX) y el de Foro, la ordenanza d’asturianu presentada pol equipu de gobiernu socialista salió alantre colos votos a favor de tolos grupos municipales, incluyíu’l Partido Popular (PP). Ésta nació d’un borrador propuestu pol ciudadanu llavianés René Durán, que Somos Llaviana presentó a toles fuercies.

 “Los primeros colos que nos reunimos foi con IX, que presentaron delles propuestes pal testu. Llueu, con estes modificaciones, axuntamos con Foro y el PP, que vieron bien el documentu, polo que quedó asina”, esplica Unai Castaño, voceru de Somos Llaviana. Tres el Plenu de febreru del 2016 l’equipu de gobiernu comenzó a trabayar col borrador presentáu, “pero quedó la cosa parada hasta finales d’añu”, recuerda.

 El martes, finalmente, aprobóse en Comisión el testu definitivu, “que ye’l que presentó’l PSOE con aportaciones del nuesu borrador”, y que s’aprobó de manera inicial ayeri nel Plenu. Agora, tres la próxima espublización nel BOPA pa la presentación de posibles alegaciones enantes, va tornar a la Casa Conceyu pa la so aprobación definitiva.

Satisfaición en Somos Llaviana

 “Tamos contentos, porque, pese a pequeños matices, incorpora les nueses propuestes. Lo importante ye que la ordenanza saliera alantre”, apunta Castaño, que destaca ente elles la creación d’una comisión de siguimientu pa velar porque la ordenanza se cumpla. “Va tener calter añal y nella van tar presentes la téunica del Serviciu de Normalización Llingüística y un representante de cada grupu municipal, que nun tien por qué ser conceyal. Nel nuesu casu va ser René Durán, que foi la persona que comenzó esti trabayu”, esplica’l voceru de la candidatura de xunidá popular.

 D’esta forma, y a la espera de la so aprobación definitiva, Llaviana yá cuenta con una ordenanza que va servir pa regular l’usu del asturianu nel conceyu, asina como’l llabor del Serviciu de Normalización Llingüística, agora mesmu –y hasta fin d’añu–esternalizáu y con una actividá de namái 8 hores selmanales.                                               Fonte: asturies.com

UNA DE LLINGUA

Ana Cano  y  González Riaño.   Semeya : El Comercio.

Por Vicente García Oliva, miembru de númberu de l'ALLA

  Diba yá tiempu que tenía un poco escaecía a la llingua asturiana. La que me sirve como vehículu pa espresar les mios opiniones. Inclusive nada punxe del relevu na presidencia de l’Academia de la Llingua, a la que m’honro en pertenecer (como suel dicise nestos casos) Aprovecho, entós, pa despachar dalgunes cosines que cinquen a esti tema.

  El relevu nos cargos dirixentes de l’Academia hai que velu como dalgo normal. Son yá munchos años d’un trabayu que desgasta abondo porque, anque la xente nun lo crea, la xera de la másima institución llingüística asturiana crea unes tensiones qu’acaben por pasate factura. Ana Cano, sobre too, y tamién Roberto González-Quevedo como Secretariu, lleven yá tiempu amosando’l deséu de dexar pasu a otros académicos nuevos que los releven nesos trabayos tan necesarios como cansos. El nuevu Presidente -Xosé Antón González Riaño- ye’l relevu natural na presidencia pues, como Vice-presidente, lleva tiempu compartiendo’l llabor de la Presidenta trabayando, coldu con coldu, con ella y conociendo de primer mano tolos problemes del funcionamientu de la institución. El restu de los “nuevos”, ta formáu por tres llingüístes tamién conocedores d’esos problemes de los que falamos: Marta Mori, Carme Muñiz ya Iglesias Cuevas. Seguro qu’esti nuevu grupu direutivu va a dar puxu a l’Academia y a abrir nuevos caminos de futuru.

  Paezme una metedura de pata mui gorda la prohibición a la siempre combativa Xunta pola Defensa de la Llingua, organización que lleva tiempu abondo faciendo un llabor eméritu, la cellebración d’una conferencia nel marcu del Arcu Atlánticu. La disculpa de que ye un tema políticu nun se tien en pie, primero porque política ye cuasi tolo que se fai o se dexa de facer (política económica, política cultural, política llingüíistica…) y, amás, hai que dexar d’entender la política como dalgo que va a la escontra de dalguién y devolve-y al bon gobiernu de la “polis” el noble significáu que siempres debió tener. Cuido que la Conceyalía del Ayuntamientu, que nun ye ayenu a la nuestra llingua, rectifique y “saque la pata” que tan mal metió.

  Lo del PP cola llingua del nuestru país ye de preocupar. Nun ye que nun seyan favoratibles al so emplegu, nin neutrales, nin siquier contrarios. Ye que tienen entamada una cruzada escontra ella. Ye, nidiamente, dalgo visceral, incomprensible nuna xente que se supón que nació equí y que, d’una manera o otra, debiere sentir tolo nuestro. Pue tase en contra, repito, pero resúltame vomitiva esa campaña pa cargase una llingua que lleva sieglos ente nosotros, que falaron los nuesos antepasaos y que, probitina ella, consiguió llegar malapenes hasta’l sieglu XXI. L’últimu recursu ante el Tribunal Superior de Xusticia d’Asturies pol Plan Pilotu sí que ye de xulgáu de guardia. Dalgún día la Historia-yos pedirá cuentes.                          Fonte: trabayudecampu.com

Presentáu'l programa del Arcu Atlánticu

• . Conferencies sobre llingües minoritaries nel Festival Arcu Atlánticu
• . Felpeyu va presentar el so nuevu discu 'Cerquina' nel Arcu Atlánticu

Presentación del Festival Arcu Atlánticu 2017, Ayuntamientu de Xixón

  El Festival Arcu Atlánticu va celebrase del 25 al 30 de xunetu. Les actividaes van desendolcase nel barriu de Cimavilla, El Muelle, Plaza Mayor y el Centru de Cultura Antiguu Institutu.

  Un festival que tien como lema esti añu 'Un mar de llingües', y nel que delles de les llingües minoritaries europees van tener protagonismu.

  Ye de destacar el ciclu de charres sobre l'ocitanu, bretón, mirandes, euskera y asturianu;  y losconciertos diarios na Paza Mayor, L'abanícu complétase con compretu programa d'eventos y talleres lliterarios, musicales, gastronómicos y deportivos nes distintes localizaciones del festival.

  Equí puedes consultar el programa completu.  El Festival Arcu Atlánticu va celebrase del 25 al 30 de xunetu. Les actividaes van desendolcase nel barriu de Cimavilla, El Muelle, Plaza Mayor y el Centru de Cultura Antiguu Institutu.

  Un festival que tien como lema esti añu 'Un mar de llingües', y nel que delles de les llingües minoritaries europees van tener protagonismu.

  Ye de destacar el ciclu de charres sobre l'ocitanu, bretón, mirandes, euskera y asturianu;  y losconciertos diarios na Paza Mayor, L'abanícu complétase con compretu programa d'eventos y talleres lliterarios, musicales, gastronómicos y deportivos nes distintes localizaciones del festival.

  Equí puedes consultar el programa completu.                                                  Fonte: yexixon

Bandes de gaites asturianes, bretones y bercianes participen nel XXI Villa de Candás

  Dende esti xueves y hasta’l domingu les gaites tomen Candás. Celébrase’l XXI Festival de Bandes de Gaites Villa de Candás, con representantes asturianos, bretones y bercianos, y conciertos de Corquiéu, Tuenda y la Bandina Los Gascones. L'actu central va tener llugar na nueche del sábadu en Les Conserveres.

 Cada branu, dende l'añu 1997, la Banda Gaites Candás vien entamando esti certame, nel que miles de persones procedentes de toda Europa axúntense pa esfrutar d'una variada representación de les meyores bandes de gaites de tol mundu celta. Nesta ocasión van participar la Banda de Gaites El Gumial (Asturies), la Banda de Gaitas Castro Bérgidum (El Bierzu), la Bandina d'Escolinos de la B.G. Candás (Asturies), la Bagad Konk Kerne (Breizh) y la propia Banda Gaites Candás (Asturies).

 L’actividá comienza a les 18.30 hores d’esta tarde cola inauguración del Mercáu Tradicional pola alcaldesa de Carreño, Amelia Fernández López, y un conciertu de la Banda Gaites Candás na plaza Hermanos Helio. Yá mañana, a les 19 hores, van facer un pasucais los pequeños de la banda candasina y, una hora más tarde, de la Bagad Konk Kerne con conciertos n’El Paseín y en La Baragaña, de manera respeutiva. L’actuación de Corquiéu va zarrar la xornada a medianueche, tamién en La Baragaña.

 El sábadu, a les 13.30 hores, va percorrer la villa Castro Bérgidum, mentes qu’a les 19.30 hores van facelo, xunto colos bercianos, El Gumial, Candás y la Bagad Konk Kerne como previa al actu principal del festival, previstu a les 23 hores en Les Conserveres. Un pasucais nuevu de toles formaciones hacia La Baragaña va preceder al conciertu de Tuenda, previstu pa la 1.

 El IV Concursu de Cuerpos de Percusión Villa de Candás, a les 13.30 hores, y el IV Concursu de Parayes y Tambor Villa de Candás Memorial Diego Alonso, a les 18 hores, van protagonizar l’actividá del domingu. El certame va zarrase con la Bandina Los Gascones, a les 20.30 hores, tamién en La Baragaña.                                                   Fonte: asturies.com

Adxuntu	Tamañu
Programa del XXI Festival de Bandes de Gaites Villa de Candás	59.08 KB

L’ALLA píde-yos a los dirixentes del PP d’Asturies una rectificación

L'Academia de la Llingua Asturiana píde-yos esti día a los dirixentes del PP d’Asturies una rectificación del so asitiamientu anti-asturianu, depués de conocese que diben impugnar el Plan esperimental de promoción del asturianu na escuela.

L’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA), darréu de conocer la noticia de la impugnación per parte del Partíu Popular d’Asturies del denomáu «Plan Pilotu Esperimental de Promoción del Usu del Asturianu», promovíu pola Conseyería d’Educación y Cultura pel que s’abre la posibilidá d’ufiertar l’asturianu como llingua vehicular pa impartir dalguna asignatura del currículu d’Educación Primaria en seis centros, siempre col preste del Claustru y de les families de los escolinos, “quier amosar la so perplexidá énte esta iniciativa, asina como la so esmolición pol desaxustáu facer que nesti ámbitu vienen poniendo en práutica determinaos dirixentes del principal partíu de la oposición n’Asturies”.

Pela cueta, nuna nota de prensa asoleyada esti día, diz que tien de conseñase “que nun son pocos los militantes y simpatizantes del PP qu’apocayá vienen tresmitiendo a la institución llingüística que nun entienden l’oxetivu d’una estratexa que nun comparten y que, a la escontra, ellos sí que tienen en cuenta el valir social y cultural de la nuesa llingua”.

Al empar, a l’ALLA resúlta-y difícil entender que daquién piense que ye rentable políticamente emplegar de contino’l despreciu y la negación de les posibilidaes de la llingua y la cultura asturiana, intentando facer d’ello un elementu de confrontación n’Asturies, mui en particular nel ámbitu educativu, naXunta Xeneral o na vida diaria de los conceyos. Ello ye más llamadero entá si tenemos en cuenta los últimos datos ufiertaos pol III Estudiu Sociollingüísticu d’Asturies, del que se fixo públicu un «Avance» hai unos díes, pero que quiciabes los dirixentes del PP d’Asturies nun tienen interés en conocer. Los datos d’esti estudiu, n’efeutu, amuesen por exemplu que la mayor parte de los asturianos taríen d’acuerdu n’afitar la presencia escolar del asturianu (incluyendo la posibilidá del so usu vehicular al llau del castellán), la so presencia nos contestos institucionales y, mesmamente, na oficialidá de la llingua histórica d’Asturies.

Acordies colo anterior, l’Academia de la Llingua Asturiana píde-y a esti partíu, y mui en particular a los sos principales dirixentes, “que reconsideren tal estratexa de crispación y falsos discutinios y recuérda-yos qu’hai yá cuasi un mes que la Xunta de Gobiernu de l’ALLA solicitó a la Presidenta del Partíu Popular un aconceyamientu francu, pa poder falar xuiciosamente de toes estes cuestiones y de delles otres que cinquen a la cultura d’Asturies, ensin qu’hasta’l momentu hubiere rempuesta dala a tal solicitú”.                                                                                                                                     Fonte: Asturnews

Xixón Sí Puede anuncia que se desmarca del Festival Arcu Atlánticu

. L’Arcu Atlánticu veta una charra de la XDLA por considerala política

Mario José Suárez del Fueyo, Podemos Xixón Sí Puede

Salvo que Foro rectifique nel casu del vetu a la XDLA pa poner una conferencia.

La negativa de la Fundación Municipal de Cultura, Educación y Universidá Popular a programar una charra nel Festival Arcu Atlánticu de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA) sobre la iniciativa ‘Proyectu 2018 pa la Oficialidá’ lleva a Xixón Sí Puede a desmarcase del certame si'l "equipu de gobiernu nun rectifica y retire'l vetu" a la organización cívica. "Suena a censura, tiempos vieyos que yá habíen tar superaos nos que s'afalaba a la xente a 'nun metese en política', apunta la candidatura de xunidá popular nun comunicáu dau a conocer enantes del actu de presentación del programa d'esti añu.

"Estes palabres escuenden un vetu a les idees y a la llibre espresión que nun se pue consentir dende una institución democrática. Por esti motivu, demandamos al equipu de gobiernu que rectifique nel intre y llevante'l vetu a una organización que nestos años nun fixo otro que mirar pola sobrevivencia la llingua, supliendo l'arrequexamientu al que la vienen sometiendo les alministraciones asturianes", afirmó Mario Suárez del Fueyo, voceru de Xixón Sí Puede, que considera que, al empar, la conceyalía de Cultura quier tapacer la visión que se caltién dende la institución municipal de la llingua y la cultura asturiana. "El marcu políticu y xurídicu nel que se desenvuelve una llingua ye clave p'atalantar cuála ye la so situación y cuál pue ser el so futuru, asina que nun tien xacíu neXDLA, Podemos xixón, ngún torgar una charra na que precisamente se va a falar d'esi marcu nel contestu d'un Festival dedicáu a les llingües minorizaes. A nun ser, claro ta, que lo que se quiera ye evitar falar del ruinu marcu actual al que dellos partíos, ente ellos Foro, condenen a la llingua asturiana", añade.

Por ello, salvo rectificación del equipu de gobiernu, Xixón Sí Puede anuncia que nun va sofitar esti añu y no socesivu'l festival, un eventu "qu'había servir pa dar un pasu alantre pa la sobrevivencia de la llingua asturiana y non ser un simple escaparate nel que se dexa ver cómo da les boquiaes una parte fundamental del nuesu patrimoniu inmaterial".                                                                                                                                           Fonte: asturies.com

El Festival Arcu Atlánticu censura una charra de la XDLA por “política”

Nuna decisión ablucante, el Festival Arcu Atlánticu de Xixón vieno acabante censurar una charra de laXDLA por considerala “una visión del fechu llingüísticu mui venceyada a la política” como si la normalización social de cualaquier llingua nun fuere un fechu políticu.

La Fundación Municipal de Cultural, responsable cabera del festival Arcu Atlánticu de Xixón, treslladó-y a la Xunta pola defensa de la Llingua (XDLA) qu’una charra pa presentar el Proyectu 2018 nun encaxa nun festival que nesta edición pretende poner en valir les llingües minoritaries europees por considerala “una visión del fechu llingüísticu mui venceyada a la política”. Darréu d’ello, la XDLA acusa esti martes a los organizadores, nuna nota de prensa, de querer tapecer la realidá na que vive la llingua asturiana y crítica que se tenga’l valor de pidir a una asociación que modifique’l conteníu d’una presentación.

La situación entama cuando’l Conceyu de Xixón abre una convocatoria p’asociaciones culturales pa la realización d’actividaes dientro del Festival Arcu Atlánticu 2017. La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA) solicitó esti espaciu pa presentar nuna charra’l Proyeutu 2018, una iniciativa pa poner en marcha una reforma estatutaria al traviés del Artículu 56.1., y pa colocar un puestu con material nel que tamién s’esplicara’l trabayu de la organización. Sicasí, la Fundación Municipal de Cultura, Educación y Universidá Popular de Xixón denegó’l permisu pa la primer actividá por considerar que “nun encaxa bien cola filosofía del Arcu Atlánticu; ye una visión del fechu llingüísticu mui venceyada a la política que desdibuxa la idea del Festival na que venimos trabayando dende la primer edición”.

Los responsables de la política cultural de la mayor ciudá d’Asturies afirmen qu’abrieron l’Arcu Atlánticu a les asociaciones, pero que ye una midida cultural (sic). “Trátase de poner en valor la cultura y la llingua asturianes (lo mesmo que les d’otros territorios atlánticos), de la forma más oxetiva y neutral posible”, señalen. Asina, espliquen que lo que se pretende ye mostrar la situación del asturianu dende un puntu de vista más divulgativu, “un poco más alloñáu de la vindicación nel sentíu estrictu”, según desplicaba esti martes la XDLA na so nota de prensa.

La Fundación Municipal de Cultura afirma que, si la XDLA quier participar nel Arcu Atlánticu, tienen de plantegala dende una posición “más abierta, más plural y, a fin de cuentes, pa que tea más al rodiu del calter cultural del eventu, pensáu tanto pa xixoneses como pal públicu visitante”. Otra manera, acepten la segunda actividá, pero añaden que “nun pue valir como implementación del conteníu meramente políticu de la primera”.

Pa la XDLA ye intolerable que dende una institución pública como la Fundación Municipal de Cultura se censure y se vete a asociaciones, reflexando prexuicios y sesgos políticos represores. Y ye que la politización, na opinión de l’asociación de defensa y normalización del idioma “ye la de los organizadores, que non solo quieren tapecer la realidá na que sobrevive la llingua asturiana (a xixoneses y foraneos) sinón que tienen el valor de pidir a una organización social que modifique una presentación”.

Por too esto, la XDLA nun va participar nun festival que pretende poner en valir el patrimoniu cultural européu al traviés d’una escenificación vacia y ridícula: “Vamos pidir responsabilidaes y el cese de los responsables que pretenden censurar y poner filtru a una entidá que lleva más de 30 años lluchando na cai pola oficialidá de la llingua asturiana, ensin más aditivos nin xuegos florales. Un sitiu, la cai, onde vamos siguir tando por muncho que-y cafie al Conceyu de Xixón, reivindicando qu’Asturies sía, sí, más abierta y más plural”.                                                                                                Fonte: Asturnews