L'any passat va haver-hi 1.252 inscrits a les proves que aquest any se celebren en 76 ciutats de 32 països diferents.
El nombre d'alumnes de llengua catalana a fora del país s'ha duplicat des del 2003 segons les xifres que aporta l'Institut Ramon Llull. Durant aquell exercici, el nombre d'inscrits a les proves de català que es fan arreu del món era de 565 persones. L'any passat la xifra havia augmentat fins a les 1.252 persones. Els estudiants de català es presenten a les proves homologades pel consorci que vetlla per la projecció de la llengua catalana a 76 ciutats de 32 països diferents dels cinc continents. Entre les novetats dels darrers anys destaca la incorporació de Nova Delhi, l'any passat, com a seu d'examen. L'èxit de la iniciativa ha permès repetir aquest any.
També destaca la implantació d'estudis de llengua catalana i la convocatòria d'exàmens a ciutats com Tartu (Estònia), Tànger (Marroc), Teheran (l'Iran), i Osaka (el Japó), entre altres.
Els alumnes inscrits poden optar a certificats que acreditin fins a cinc nivells de coneixements de la llengua catalana (bàsic, elemental, intermedi, de suficiència i superior) d'acord amb el Marc Europeu Comú de Referència. De la mateixa manera que puja el nombre d'alumnes, també augmenta cada any la xifra dels que arriben als nivells intermedis, de suficiència i superior.
L'Institut Ramon Llull convoca aquest tipus d'exàmens des del 2003. Són proves dirigides a tots aquells que volen obtenir un títol oficial que acrediti els seus coneixements de llengua catalana fora del país. El període d'inscripció per proves de català a l'exterior s'acaba d'obrir i restarà obert fins al 28 d'abril.
Fonte: Nació Digital
Pos, fíu... ¡qué bien!
ResponderEliminarMolt ensembla això de la duplicació (gairebé com el miracle dels pans i els peixos...)
ResponderEliminarDe totes maneres a Catalunya cal invertir en grans necessitats com la llum elèctrica y els freqüents apagades, transports col lectius, etc, i no en tantes ambaxaides a l'estranger que suposen una rüina i una sangria terrible per a una economia que sempre, sempre, arrossega gran dèficit.
I al final sempre, sempre, toca anar a plorar pare-estat-central amb el que la nostra etiqueta i mala fáma de pildolaires interessats i summament egoistes augmenta cada dia més.
Necessitem polítics estalviadors i bons administradors per sortir del pou.
tanmateix com els Instituts Cervantes per tot arreu.
ResponderEliminarEl númberu d'estudiantes y escolinos de llingua asturiana n'Asturies y nel mundu multiplicar por diez nos últimos cinco años.
ResponderEliminarSí que suposa un suport gran a la divulgació del catalá en el mon -ambaixades, cursos, etc- peró a costa d'un enorme despesa que Catalunya, que arrossega un enorme dèficit i s'endeuta cada dia més no es pot permetre encara que els nostres polítics no ho vulguin reconèixer ni admetre (se tracta d'una malaltia molt generalitzada a tot arreu)
ResponderEliminarAbans hi ha moltes necessitats molt urgents de solucionar.