L'Alguer a la gueta'l so pasáu

Medio siglo ha transcurrido desde que un grupo de intelectuales redescubrió en la isla de Cerdeña una ciudad donde se hablaba catalán, pero que no tenía conexión con Barcelona, España. En el marco del aniversario, sus habitantes intentan recuperar la memoria histórica

ALGHERO/ITALIA.- Hace 50 años, un grupo de intelectuales catalanes redescubrió que en el centro del Mediterráneo, en la isla de Cerdeña, había una ciudad en la que se hablaba catalán, pero, hasta hoy, no existía un puente real con esa “gran metrópoli” que para los habitantes de Alghero era Barcelona.En la última década, las conexiones aéreas, los convenios entre universidades y los flujos de información crecientes han aumentado la curiosidad recíproca entre estas dos ciudades mediterráneas, que viven realidades políticas distintas pero comparten una misma lengua: el catalán.

La relación se remonta al siglo XIV, cuando el rey Pedro IV de Aragón repobló la ciudad de catalanes y convirtió a Alghero en una fortaleza de la corona aragonesa, con la resistencia infructuosa de la población sarda.A partir de 1714, como consecuencia de la Guerra de Sucesión, Alghero perdió toda relación con Cataluña y el destino de esa lengua compartida quedó reducido a la transmisión oral.

Pero en 1960, un grupo de intelectuales encabezado por el fotógrafo Pere Catal Roca, organizó un viaje en barco a Alghero, de la que sólo unos pocos habían oído hablar y a la que se había dado la espalda durante siglos.

La gente de esta ciudad, que hoy tiene 45.000 habitantes, aún recuerda la llegada de aquellos forasteros que provenían de Barcelona, casi inexistente en su imaginario, y su sorpresa al reconocer la lengua que hablaban.“En aquel momento había un rechazo frontal hacia las lenguas minoritarias, la unificación de Italia tenía que pasar por la unificación lingüística y cualquier otra lengua era considerada una amenaza”, dice Joan Elíes, director de la sede que la Generalitat de Catalunya tiene desde hace un año en Alghero.Hoy, 50 años después de aquel viaje que se bautizó como “Retrobament” -reencuentro-, y al que la ciudad rindió homenaje entre el 23 y el 27 de junio pasado, Alghero intenta recuperar su memoria y redescubrir una identidad que tiene como referente aquella Barcelona.Viaje en el tiempo“Muchos jóvenes han hecho un autorreciclaje lingüístico y han aprendido por voluntad propia, porque se lo han autoimpuesto", destaca Pere Lluis Alvau, periodista.

Para Alvau, "queda mucho por hacer para fomentar el intercambio cultural entre Cataluña y Alghero".

Pero la bandera -igual a la catalana-, el paseo marítimo -diseñado por el arquitecto barcelonés Joan Busquets- o la rotulación de las calles -en catalán e italiano- convierten a Alghero en un microcosmos dentro de la polifacética Italia, un reclamo para turistas y refugio para amantes de la historia.

Fonte: El Tiempo.com

L'equilibriu llingüísticu federal suizu

El restablecimiento de una distribución más equitativa de los puestos federales entre las cuatro regiones lingüísticas será una tarea difícil, admite el nuevo delegado federal multilingüe.
El gobierno nombró recientemente a Vasco Dumartheray para apoyar las lenguas minoritarias en la administración federal. Dumartheray explica a swissinfo.ch cuáles son los principales retos.
Bajo una nueva ordenanza, que entró en vigor el 1 de julio, se introdujo también una cuota para los funcionarios federales. Así se establece que el 70% del personal debe ser germanoparlante, el 22% de habla francesa, el 7% de lengua italiana y un 1% romanche, en consonancia con la población suiza. Según la Oficina Federal de Personal, las nuevas cuotas de lenguaje generalmente coinciden con la realidad si se tienen en cuenta todas las categorías del rubro en conjunto. Sin embargo, en algunos departamentos los que hablan alemán están sobrerrepresentados, y en algunos puestos directivos que usan francés e italiano están totalmente ausentes. La revista ‘Hebdo’ indica que los ministerios de Finanzas y de Defensa no tienen personal de estas dos regiones en sus diez puestos más importantes.

swissinfo.ch: ¿Cómo se explica la excesiva presencia de hablantes de alemán y la falta de las lenguas minoritarias en la administración federal? ¿Es un caso de discriminación lingüística?
Vasco Dumartheray: No, no lo es pero es un problema importante. Un estudio reciente de la Fundación Nacional de Ciencia puso de relieve un círculo vicioso en el proceso de contratación, lo que despertó mucha atención sobre este tema y provocó el debate interno. En general, un jefe de habla alemana prefiere contratar a un alemán, un jefe de habla francesa se inclina por un hablante de francés. No será fácil romper este ciclo que se hace sin intención. Nunca ha habido una voluntad deliberada de discriminación lingüística. Creo que la situación se puede prevenir mediante la comunicación haciendo que las personas estén más sensibles al problema. Tenemos que hablar directamente con las personas que se encargan de las contrataciones para ver cómo ven el problema y cómo podemos cambiar las cosas y aportar ideas. Es un tema que está presente desde hace muchos años.

swissinfo.ch: Una excusa común que se oye a menudo en el caso del italiano es que no siempre hay suficientes buenos candidatos para los puestos de dirección. ¿Cuál es su opinión?
V.D.: Para determinados puestos de los ministerios u oficinas puede que no hayan recibido tantos buenos candidatos de habla italiana como de expresión alemana. Esta es una cuestión de masa crítica. De cada de diez candidatos, siete u ocho suelen ser de lengua alemana, dos francoparlantes y sólo uno de habla italiana. A nivel interno, tenemos que mejorar el proceso de contratación de forma tal que un hablante de italiano pueda solicitar el trabajo, aplicar y defenderse en su propio idioma, lo que no siempre ocurre en este momento. Hemos hecho la caza de talentos durante unos años en las universidades pero tenemos que mejorar y ser específicos. Tenemos que explicar mejor las cualidades y puntos fuertes de la administración federal, ya que a veces hay actitudes negativas -es una organización grande y con una burocracia pesada. Aunque esto ha cambiado mucho recientemente.

swissinfo.ch: El italiano rara vez se escucha en los pasillos de la administración. ¿Cuál es su opinión al respecto?
V.D.: Usted sólo tiene que ir al Parlamento para ver que los políticos suizo-italianos se expresan en alemán o francés. En la administración federal muchos hablantes de italiano también se comunican en francés o alemán, ya que están preocupados por no ser entendidos por sus colegas. Mi mandato es velar por que haya más italiano. Esto se puede hacer teniendo suficientes hablantes de italiano en la administración y animándolos a expresarse en italiano durante las sesiones de trabajo y en los correos electrónicos. La gente es muy reticente en este punto pero ahora lo pueden hacer, es parte de la nueva ley, pero de una manera progresiva. Al mismo tiempo, los conocimientos de sus colegas -que hablan alemán y francés- de la lengua italiana se han de mejorar. Estoy seguro de que los colegas comenzarán a aprender italiano con fines profesionales.

Simon Bradley

Fonte: swissinfo.ch (Torna, Iván Turmo)

RTPA ñega informes sobre la marxinación del asturianu

La XDLLA denuncia que la direición de la RTPA ta “en rebeldía escontra les instituciones democrátiques”, al llevar más de cuatro meses ensin entregar a la Procuradora Xeneral d’Asturies los informes sobre la marxinación del asturianu nel ente públicu.

Va dellos meses la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana entamó una campaña per Internet pa pidir a la direición de la RTPA más programación n’asturianu, horarios y conteníos más dignos y el respetu a la toponimia oficial. Más de 5.000 persones sofiten hasta’l momentu esta iniciativa que se completó cola presentación d’una quexa oficial énte la Procuradora Xeneral d’Asturies.

La función de la Procuraduría ye la defensa de los drechos de la ciudadanía asturiana y el cumplimientu de les dimposiciones llegales d’ámbitu autonómicu, estatal y européu. A pidimientu de la XPDLLA, esti organismu solicitó per dos vegaes los informes sobre’l tratu de la llingua asturiana na radiotelevisión pública y fasta'l momentu nun tuvo rempuesta.

Fonte: Asturies.com

La llengua bretona intenta remuntar el vol a les escoles

El bretó es troba en una situació delicada, tot i que intenta recupera terreny a través de l'educació escolar, a fi de compensar la pèrdua de la transmissió de la llengua entre generacions. Del milió de persones que s'expressaven en bretó a principis del segle XX, s'ha passat, cent anys després, a 200.000 parlants. Amb l'oficialitat negada en la darrera reforma constitucional, les institucions continuen el combat perquè París defensi la identitat bretona i doni recursos per finançar els cursos de llengua. 'No demanem autonomia, no volem fronteres, només poder conservar la identitat; és la nostra batalla constant', explica el president de l'Institut Cultural de Bretanya (ICB), Bernard Delhaye.

Segons les dades de l'Oficina de la Llengua Bretona, a la Bretanya històrica –àrea cultural que inclou la regió administrativa de Bretanya més el departament de Loira Atlàntic-, només 206.000 persones dels més de 4 milions d'habitants parlen aquesta llengua celta. Les dades posen de relleu la preeminència del francès, històricament l'idioma d'aprenentatge en un sistema escolar unificat que no distingeix entre regions ni entre les sensibilitats culturals de cada territori.

Malgrat tot, la llengua comença a "guanyar terreny" en l'educació i ja són més de 13.000 els nens que estudien en un sistema bilingüe en algunes escoles públiques i en centres catòlics. A més, funciona des de fa uns anys unes escoles d'immersió total, en què tota l'ensenyament és en bretó.

"Cal penetrar a nivell de tot l'Estat; és un sistema poc flexible, és complicat entrar-hi, però anem guanyant presència gràcies als moviments socials i polítics que fan pressió", explica Delhaye. Per al president de l'ICB, la llengua és un element estructural per defensar la identitat bretona', que també es manifesta a través de la gastronomia –amb els crêpes i la sidra com a plats forts- i de la música, d'inspiració cèltica.

Sense oficialitat

Els defensors de les llengües minoritàries com el bretó, el basc o el català, van tenir un bri d'esperança en la reforma de la Constitució francesa l'any 2008, però finalment aquests idiomes no van aconseguir el rang d'oficialitat.

"De moment és una batalla perduda, però cal recomençar, les generacions canvien i, amb la mundialització, veiem que les regions millor que se'n surten son les que tenen una identitat forta", comenta Delhaye.

De mica en mica les autoritats estatals i regionals cada cop tenen més sensibilitat amb les llengües minoritàries i tenen més en compte que el sistema polític, força centralitzat a França, "també ha d'oferir la possibilitat als territoris de defensar la identitat".

Un exemple és la recent creació del Consell Cultural de la Bretanya, un òrgan que assessora el Consell Regional de Bretanya –govern regional- en assumptes culturals, entre ells la llengua.

El gran problema, però, és que els consells regionals tenen poques competències i poc pressupost per endegar projectes. Tampoc els francesos se senten atrets per aquests consells, vista l'abstenció rècord en les eleccions regionals del passat març.

"Cal que l'estat doni mitjans per pagar als professors i que proporcioni cursos pels que ja han sortit de l'escola i vulguin aprendre'l, així com per aquells que l'havien après i l'han oblidat a força de no usar-lo", explica Delhaye.

Els inconvenients del nacionalisme extremista

Tot senyalant que l'ICB és un òrgan apolític, Delhaye reconeix que el moviment nacionalista ha estat "alguna vegada extremista" –alguns grups armats, en l'actualitat inactius, van protagonitzar atemptats els anys noranta-, un fet que "no ens ha ajudat a avançar".

Ara els grups de defensa del bretó treballen "de forma constructiva per tenir diàleg i entesa" ja que és la manera d'assolir progressos, subratlla el president del ICB, qui admet segueix amb gran atenció el que passa a Catalunya. "És un exemple a seguir, ja que fins i tot té un govern que no tenim els bretons", conclou.

Fonte: Nació Digital

L'impuls del teatre popular

Els darrers diumenges de juliol i primers d'agost s'escenifica a la vall de Zuberoa la Pastoral, una representació en basc

La vall de Zuberoa (en francès pays de Soule) és l'enclavament que ha conservat les representacions més tradicionals en llengua basca. Els darrers diumenges de juliol i els primers d'agost s'escenifica la Pastoral, gènere dramàtic derivat dels antics misteris medievals, com ens explica Patrizio Urkizu, que ha publicat una monumental i imprescindible història del teatre basc (Uned, 2009). Si per Carnaval es representen les còmiques Mascarades i abans les farses xarivàriques, a l'estiu toca la gran representació seriosa també anomenada Trageria. Els primers títols coneguts es documenten al segle XVI i els arguments solien ser de temàtica religiosa en paral·lel als misteris tardomedievals europeus, bé que també es tractaven temes profans de l'Antiguitat clàssica, del cicle èpic de Carlemany, herois de la novel·la d'aventures i relats llegendaris a partir de personatges històrics. Avui en dia i des de fa unes dècades, els compositors de pastorals incideixen en temes d'actualitat vinculats a la història recent i al context cultural èuscar. D'aquesta manera l'expressió escènica basca més genuïna es renova i actualitza en els continguts, mentre conserva un tipus de posada en escena arcaic i de fonda alenada. I això tant pel que fa a l'escenari i disposició espacial com a la interpretació i la música. Són representacions a l'aire lliure, en un espai natural que recorda l'organicitat del teatre grec amb els espectadors disposats entorn l'escena aprofitant el pendent d'un turó on poden aplegar-se ben bé dos milers de persones. L'escenari és un ampli entarimat al fons del qual s'obren dues portes, una de blava i una de vermella, cromatisme que connota significativament els personatges que hi surten o entren. Extrems antagònics que recullen l'antiga disposició escènica medieval en
els dos pols de paradís i infern. De fet, al capdamunt de la porta vermella es mou un ninot articulat amb perfil de dimoni. Al centre, i a un nivell superior com en l'escena elisabetana, s'hi disposen els músics, que tothora acompanyen l'espectacle.

Enguany la Pastoral es titula Xahakoa (La bota), de Patrick Queheille, i l'argument gira a l'entorn de la resistència contra l'ocupació nazi, si bé incorpora i reelabora diverses seqüències característiques dedicades a escenes de caça, concursos d'improvisadors (bertsolaris), comparses de carnaval, entrada dels pastors navarresos amb el ramat de cabres, danses populars i cants corals intercalats. L'espectacle posa en relleu la vida i l'obra d'Attuli, un important bertsolari i escriptor suletí del segle passat, i hi ha contínues referències metateatrals sobre la composició de la mateixa Pastoral, els avatars de la seva escenificació, amb la incorporació de les dones en els rols femenins per primer cop el 1946, així com la importància de la llengua com a element d'identitat i de reconeixement del poble basc. Un dels cants més emotius de l'espectacle ve a dir: “El tresor llegat pels nostres avantpassats a través dels segles, quin miracle!, és la llengua basca, transmesa amb naturalitat de boca a orella. Una llengua no es perd perquè els qui no la saben no l'aprenen, ans perquè els qui la saben no la practiquen”. La sonora bellesa de l'idioma més antic d'Europa i el més acorralat pels estats jacobins que el trepitgen, és pronunciada amb una cantilena de remotes ressonàncies i una interpretació estereotipada amb seguicis en fileres enfrontades, recorreguts en cercle o en tric-trac i coreografies d'antiga estirp. Els únics parlaments sense entonació melòdica són reservats als satans, que, com els dimonis del drama religiós medieval, són privats de música perquè el diable és enemic de l'harmonia.

L'organització d'aquests macroespectacles cada any recau en una població de Zuberoa i s'obté a l'encant. Enguany es fa a la localitat de Barkoxe i han desfilat per l'escenari dos centenars de personatges, coordinats per l'errejenta, el director i sovint autor de l'obra que mai no abandona l'escena, ans, com el consueta medieval, ordena les entrades i sortides dels actors i dels músics amb un banderí roig i un de blau. Participació entusiasta de tot un poble conscient de la importància de la Pastoral com a eix del teatre nacional basc i escola viva de la llengua.

09/08/10 02:00 - Zuberoa - Francesc Massip

Fonte: Avui

El Museu Britànic premia la Viquipèdia en català

El Museu Britànic ha atorgat a la Viquipèdia en català dos dels cinc premis oferts per a articles de qualitat sobre obres de la seva col·lecció. Els premis han estat per als articles Epifania de Miquel Àngel i Bronzes de Benín. Els altres tres són per a Royal Gold Cup, en anglès; Tabula Rosettana, en llatí, i La gran ola de Kanagawa, en castellà.

Aquests premis són fruit de la col·laboració entre la Viquipèdia i el Museu Britànic, que es va materialitzar en el nomenament de Liam Wyatt com a viquipedista resident, en un projecte pilot per establir relacions fluïdes entre ambdues comunitats. És un reconeixement que la feina de la Viquipèdia no és només de bona qualitat, sinó que, a més, és consistent amb l'objectiu del Museu Britànic de difondre l'art i arribar al públic. El Museu considera positiva la utilització dels seus recursos i la divulgació dels seus materials de recerca i ofereix un contacte amb els conservadors de cada àrea especialitzada per ajudar els editors de la Viquipèdia.

Per premiar els esforços fruit d'aquesta col·laboració, el Museu Britànic ha ofert cinc premis, amb vals bescanviables a la seva botiga en línia, per a articles nous de qualitat sobre temes referits al museu, idealment sobre obres de la seva col·lecció, en qualsevol edició lingüística de la Viquipèdia.

Encara que els articles premiats han estat un treball col·lectiu, la comunitat s'ha posat d'acord immediatament en quins usuaris mereixien rebre el premi. Segons informa un d'aquests dos usuaris premiats de la Viquipèdia en català, ha rebut la felicitació del Museu Britànic amb aquestes paraules: «Estic tan encantat que tinguem un guanyador d'una llengua diferent a l'anglesa! A més, que sigui en català és molt emocionant». Segons Jonathan Williams, conservador del Britànic, «després d'anys d'història, l'aparició d'aquestes obres en portada de la Viquipèdia serà per ara el seu moment de glòria».

Paral·lelament, Amical Viquipèdia, associació de viquipedistes en català, ha iniciat un seguit de contactes amb diferents museus per tal de mirar d'establir un projecte semblant a l'iniciat al Museu Britànic. Fruit d'aquests contactes, iniciats amb el MNAC i el Museu Picasso de Barcelona, el passat 19 de juliol es portà a terme una sessió de treball al Museu Picasso, coordinada per Conxa Rodà, entre diferents representants de museus i representants de la Viquipèdia, amb l'assistència de Liam Wyatt, per tal d'obrir camins a la col·laboració.

Fonte:
Viquimèdia

Entama la Universidá Asturiana de Branu (UABRA)

La Escuela-Llar de Cangas, onde se cellebra la UABRA. A la una la tarde d’esti llunes, 2 d’agostu, el Salón d’Actos del Institutu de Cangas del Narcea va acoyer la inauguración de los Cursos y Actividaes Abiertes de la Universidá Asturiana de Branu (UABRA), un proyeutu lleváu a cabu gracies a la collaboración ente l’Academia de la Llingua Asturiana, la Universidá d’Uviéu y el Conceyu de Cangas del Narcea. Nel actu intervendrán el Conseyeru d’Educación, José Luis Iglesias Riopedre, el Vicerrector d’Informática y Comunicaciones, Víctor Guillermo García, la Vicerreutora d’Estensión Universitaria, Cultura y Deportes, Covadonga Betegón, la Presidenta de l’Academia, Ana Cano; l’Alcalde del Conceyu de Cangas del Narcea, José Manuel Martínez González; y el Direutor de los Cursos, Xosé Antón González Riaño.
Los Cursos y xeres complementaries desarrollaránse ente los díes 2 y 13 d’agostu y nellos van participar al rodiu de 150 persones. Esti mesmu llunes, dientro de les Actividaes Abiertes d’esta edición de la UABRA, tendrá llugar la inauguración, a les 12:00 hores, de la esposición del artista Adolfo Manzano «pequeñes nubes nel cielu, nel xardín xuxurios» na Casa de Cultura “Palaciu Omaña” de la villa canguesa.

Conteníos
Los cursos más tradicionales, nivel básicu, avanzáu y capacitación pa torna, van siguir tando dientro de la Estensión Universitaria de la Universidá d’Uviéu, anque esti añu l’Academia pon especial interés na formación de los periodistes y profesionales de los medios de comunicación, acutando 10 places del cursu elemental pa periodistes n'activu o persones qu'amuesen una rellación profesional col ámbitu de la prensa.

El cursu básicu de llingua asturiana inclúi, con 60 hores llectives, un repás peles Normes ortografiques, la sociollingüística aplicada al casu asturianu, exercicios escritos, situaciones comunicatives escrites y orales, y un averamientu a la Lliteratura Asturiana.
Pela so parte, l’Avanzáu, col mesmu númberu d’hores, adiéntrase nel estudiu de la llingua asturiana estándar y la so presencia na sociedá de l’Asturies de güei, plantegando tamién situaciones comunicatives escrites y orales, más complexes, aspeutos de la cultura asturiana y de la Historia d'Asturies, un repás a la Lliteratura asturiana contemporánea y un pequeñu cursu de téuniques de creatividá lliteraria.

Más cursos d’afondamientu que nunca.
No que cinca a los Cursos d'Afondamientu Cultural y Llingüísticu, les novedaes son abondoses nesta ocasión. Como cada añu va celebrase un cursu de Capacitación pa la Traducción al Asturianu, de 35 hores, del 2 al 6 d'agostu, y embaxo la dirección de Xosé Lluis García Arias, y la collaboración de los profesores Ana Mª Cano y Xosé Antón González Riaño. Nel cursu preséntense los presupuestos teóricos que rixen la torna a una llingua minoritaria, teniendo en cuenta, de mou especial, l'exerciciu de tornes de testos lliterarios y periodísticos y de testos llegales y científicos.
El cursu dedicáu a les nueves teunoloxíes va ser esti añu “Internet y asturianu: aplicaciones socio-educatives”, va cellebrase del 2 al 6 d'agostu, y nes sos 35 hores va sirvir pa ufiertar nueves y prestoses posibilidaes pa que'l profesoráu de Llingua Asturiana d'Educación Primaria y Secundaria puea acceder a los recursos qu'ufre la rede y pueda diseñar, llueu, xeres y actividaes d'aula pal deprendimientu oral y escritu de la Llingua Asturiana. El so coordinador ye David Guardado y nél inxértense tamién como profesores Xulio Berro y Xabiel García Pañeda.

Una de les novedaes más llamatives d’esta Universidá de Branu va ser el Cursu d’averamientu a la llocución periodística en llingua asturiana, que se cellebra tamién del 2 al 6 d'agostu y que ta plantegáu col envís de que los periodistes y trabayadores de los medios de comunicación (o persones interesaes nel tema) cunten, dende una cierta conocencia llingüística, con ferramientes afechisques pa facer un primer averamientu a la llocución (radio y tv.) en llingua asturiana. El so coordinador ye Próspero Morán, direutor d’Asturnews y nél inxértense tamién otros profesores como Rubén Martín-Llames, Cristobla Ruitiña, presentador d’informativos en TPA y Sonia Avellaneda, conductora de programes de radio na RPA.
Sicasí, les novedaes nun terminen ehí, esti añu, y ente’l día 9 y el 13 d’agostu, van cellebrase otros cursos nuevos, ye’l casu del de Cantares, bailles ya instrumentos musicales asturianos, empobináu por Xuacu Amieva, cola participación de Xosé Antón Fernández “Ambás”, Maribel Parrondo y Covadonga González Muñiz. Nel cursín va afondase nel conocimientu de los cantares, bailles ya instrumentos populares asturianos dende la perspeutiva de la so presencia na escuela. D'esti mou, trátense aspeutos de la presencia de bailles, cantares ya instrumentos na cultura tradicional y les fiestes populares, siempre col enclín d'amosar el so valir educativu.
Otru de los cursos entamaos pola ALLA va ser La lliteratura asturiana nel aula d’Educación Primaria, empobináu por Iris Díaz Trancho y cuntando con Pablo Rodríguez Medina y Xandru Armesto como profesores. Trátase d'un cursu que tien como oxetivu’l tratamientu de la lliteratura asturiana nel marcu de la Educación Primaria. Pa ello, propónense cuatro bloques de conteníos, dixebraos en «Lliteratura infantil y xuvenil n’asturianu», «Aprovechamientu didáuticu de los testos n’asturianu», «Aplicaciones interactives de la lliteratura en llingua asturiana» y «Creación lliteraria en llingua asturiana». Asina mesmo, esti cursu va cuntar con delles actividaes de calter complementariu.
Otros cursos bien importantes esti añu van ser el d’aniciu a la investigación dialeutal, toponímica y de tradición oral, dirixíu por García Arias, y empobináu especialmente a estudiantes y llicenciaos o espertos y especialistes en Filoloxía que quieran afondar nes téuniques rellacionaes colos trabayos de campu, encuestación y primeros pasos na investigación y descripción llingüística y na toponímica y na de la lliteratura oral; y el cursu d’entamu a la investigación hestórica de la llingua asturiana que dirixe Ana Mª Cano y nel que tamién participen, ente otros, como profesores José Ramón Morala, Clara E. Prieto y Xosé Lluis García Arias, afondando na conocencia de la hestoria esterna ya interna de la llingua asturiana y les carauterístiques del actual procesu de normalización.
Amás, y dientro del programa de formación de profesoráu en gallego-asturianu, cellebráse la segunda fase del cursu, con práctica escrita y oral de gallego-asturiano, averamientu a la lliteratura actual y plantegamentos didáuticos.

Fonte: Asturnews

Roberto González-Quevedo espubliza "La Cultura Asturiana"

CH Editorial ta acabante d'asoleyar "La Cultura Asturiana. Introducción a l’antropoloxía d’Asturies", de Roberto González-Quevedo. La obra ye una introducción a la cultura asturiana y nella estúdiense distintos aspeutos: dende les bases económiques onde s’afiten los vezos sociales fasta les creyencies máxiques. Avérase a temes como’l propiu conceutu de cultura asturiana, les actividaes campesines, les práutiques rituales, los ritos de pasu, les fiestes, el puxu identitariu de Cuadonga, la tradición oral y los vezos que tienen que ver cola bruxería.

"La Cultura Asturiana" ye una obra fecha fecha baxo la perspeutiva del cambeu social, poro un estudiu críticu de cómo la cultura asturiana, una realidá viva, foi camudando, iguándose asina al entamar el sieglu XXI una realidá cultural nueva.

Roberto González-Quevedo González ye doctor n’Antropoloxía pola Universidá Autónoma de Madrid y doctor en Filoloxía Hispánica pola Universidá d’Uviéu. Anguaño ye Caderalgu de Bachilleratu y profesor de llingua asturiana na Universidá d’Uviéu. Amás, ye Secretariu de l’Academia de la Llingua Asturiana.

Fonte: Infoasturies