Nel Plenu Municipal de Noreña d'esti 27 de setiembre, l'asturianu, y concretamente la palabra anguaño, foron protagonistes de la sesión. El motivu foi una pregunta del conceyal de Conceyu Abiertu, Pablo Pérez, al Gobiernu municipal sobre una petición fecha pol so partíu de poner una valla nel apeaderu de FEVE en Noreña, «dende'l pasu cebra hasta la qu'hai anguaño». Nesi momentu, Pérez foi interrumpíu por otra conceyala y pol alcalde de Noreña, César Movilla, que dixo qu'había muncha xente que nun lo entendía, «polo que-y pidiría qu'usara'l castellanu», dalgo a lo que se negó'l conceyal asturianista.
Na polémica tamién intervieno'l conceyal de Foru Asturies, Inaciu Iglesias, que-y esplicó al alcalde'l significáu de la palabra y la so equivalencia cola castellana hogaño. Otra manera, rogó-y a Movilla que fixera usu del diccionariu que-y regaló n'agostu del 2011, depués de que l'alcalde de Noreña retirara una moción de Conceyu Abiertu por tar redactada n'asturianu. Un fechu que recibiera les crítiques de l'Academia de la Llingua y que fixo que Movilla fora gallardonáu col madreñazu de los Premios Andrés Solar de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana.
Depués de la interrupción, Pablo Pérez siguió cola so intervención traduciendo ironicamente delles palabres del asturianu al castellanu. Al acabar, pidió «qu'al igual que yo intento mantener el respetu hacia'l restu de compañeros y hacia'l publicu, tolos demás faigan lo mesmo».
Fonte: Les Noticies
Si inclús jo sé, sense mirar cap diccionari, que "anguaño" és "hogaño" en castellà o "enguany" en català, com pot ser que algú molt probablement nascut a Asturies digui que no s'entén?
ResponderEliminarI més. L'alcalde tolera l'asturià però només mentre "s'entengui"? Em pensava que era una qüestió de drets.
Ara entenc la frase que va motivar l'incident. La veritat és que quan l'he llegida he pensat que faltava alguna cosa o que estava mal transcrita.
ResponderEliminarEstic d'acord també en que tot el que ha passat a Noreña és ben escandalós i ridícul.
Gràcies pel teu extens aclariment.
"anguaño: alv. Esti añu. Anguaño ta viniendo’l tiempu mui secu. 2 Na actualidá. Anguaño llévense les sayes curties. || D’anguaño, de la primera collecha del añu, de lo que vien más ceo." (Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana).
ResponderEliminarLa pallabra taba bien emplegada según la segunda acepción.
Nuna llingua non oficial ensin normalización social nel estáu del asturianu, val más tener falantes que "puristes" del idioma.
ResponderEliminarTienes más razón qu'un santu
Eliminar@16:22
ResponderEliminarAquest tema també és polèmic en català.
Al final, hem acceptat que no hi ha llengües "pures" i que la norma ha d'acceptar algunes paraules bastardes. Però molt poques. Només les que realment estan molt i molt implantades i normalment, quan s'ha publicat el diccionari normatiu amb aquests vulgarismes, la veritat és que s'ha produït un debat important.
Ara bé, també s'accepta que els parlants xaves (neoparlants amb un fort accent castellà) s'han d'esforçar i polir el seu lèxic i la seva pronunciació. I, evidentment, que en català xava es digui una paraula no normativa o amb un significat incorrecte, no implica que sigui acceptable.
Per tant, en una llengua en situació dèbil, com dius de l'asturià o com dic del català, és important tenir "falantes" però és també molt important que no converteixin la llengua en una cosa "impura". O no massa...
si ho
ResponderEliminar