L'Estat accepta finalment la prova d'accés a l'advocacia en català

No han parlat del procés, ni del referèndum en els aproximats 45 minuts en què el ministre de Justicia, Rafael Catalá, i el conseller homòleg, Carles Mundó, s'han reunit a Madrid. Però l'Estat ha decidit fer una picada d'ullet a Catalunya acceptant que la prova d'accés a l'advocacia es pugui fer a partir d'ara en català. La qüestió feia tres anys que era un clam per part de la Generalitat, y només requeria voluntat política. La mateixa que ha exhibit Catalá pel que fa a "col·laboració" i ganes de "resoldre problemes", segons ha afirmat davant dels rellotges i les làmpades barroques del Ministeri i el blanc polar de les parets de l'edifici.

Catalá no aporta a les trobades entre conselleries i ministeris la mateixa èpica que el seu company de gabinet, el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a les reunions amb el vicepresident i conseller d'Economia Oriol Junqueras. Els diners són un punt de tensió entre Barcelona i Madrid, però la llengua tampoc és una qüestió menor. Així les coses, el ministre ha signat sense embuts un acord per garantir la presència d'aquesta llengua oficial –el català– en els exàmens per ser advocat i procurador. Aquest tindrà la seva primera aplicació per a aquells graduats que es presentin a la prova el 29 d'octubre.

Fonts de la conselleria afirmen que s'ha produït aquesta cessió "perquè han volgut". Tanmateix, no només ha estat voluntat política, com han exhibit ambdós. El Comitè de Ministres del Consell d'Europa va adreçar-se fa temps al govern espanyol en relació amb l'aplicació de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. La pressió internacional va prendre forma de recomanació datada del 20 de gener d'aquest any, on hi feia constar que "s'identifiquessin les mesures pràctiques" per garantir la presència de les llengües cooficials.

Per aquest motiu, els catalans no són els únics que podran fer ús de l'acord, sinó també els juristes valencians. Mundó creu que el procediment "hauria d'haver format part de la normalitat des de bon principi". Crític s'ha mostrat també el conseller afirmant que "l'acord arriba tard" perquè des del 2014 ja s'han fet tres avaluacions exclusivament en castellà. La "imposició" de la llengua estatal també havia causat el rebuig del Consell de l'Advocacia catalana i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics. Sobre això, Mundó ha rematat que "quan les coses es volen resoldre, es resolen".

No han parlat tampoc de la politització de la Justícia, que ha estat motiu de pregunta per part dels periodistes. El diputat del Partit Demòcrata Francesc Homs assistirà dilluns a declarar al Tribunal Suprem per la consulta del 9-N. Tanmateix, no han compartit l'anàlisi de vies alternatives per tractar el tema. Mundó ha estat taxatiu demanant una resposta política, no "una resposta judicial" i ha afegit que era una "mala notícia" que les exconselleres Joana Ortega, Irene Rigau i l'expresident Artur Mas també hagin d'anar als tribunals "per posar les urnes".

Fonte: El Nacional