RESSENYA. El professor de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB Jaume Corbera publica 'La Unió Europea, un mosaic lingüístic' · El llibre classifica les varietats "únicament" amb "criteris lingüístics" per "grups de 'parlars'"
El títol de l'obra (La Unió Europea, un mosaic lingüistic. Palma, Edicions Documenta Balear, 2013) podria fer pensar que es tracta d'un de tants treballs sobre un tema que ja ha estat estudiat per diferents autors. En realitat, Jaume Corbera, amb un llarg currículum de publicacions sobre les llengües d'Europa, ens ofereix una novetat. En molts sentits. Ho podem deduir ja quan el mateix autor remarca que la intenció d'aquesta obra és mostrar la diversitat lingüística "sense prejudicis previs, sense partir de la distinció entre llengua i dialecte, sinó partint de la diferenciació únicament condicionada per criteris lingüístics (és a dir, científics [...]), i criteris històrico-socials. Per això els capítols se succeeixen per famílies lingüístiques, per branques d'aquestes famílies i per grups de 'parlars'" (pàg. 16).
El llibre cobreix, doncs, l'ampli ventall d'expressions lingüístiques, en què el coneixement de les peces, petites i grans, que formen el mosaic lingüístic complet de la Unió Europea, porta el lector a entendre bé quina és la identitat plural que la fonamenta.
Precisament, perquè la naturalesa d'aquest mosaic sigui ben entesa, l'autor posa de relleu com les llengües-parlars es relacionen mútuament, com constitueixen una mena de família en què les diferències la van articulant i definint.
Aquesta manera de presentar el món lingüístic europeu és una de les aportacions més destacables d'aquesta obra. De fet, l'autor segueix una pedagogia que mostra com les llengües-parlars d'Europa constitueixen, paradoxalment, la llengua pròpia d'Europa. Consegüentment, el respecte a la pluralitat lingüística és l'antídot més eficaç per a poder defensar els drets lingüístics individuals i col·lectius, de tots els ciutadans i pobles europeus. És la millor crítica que es pot fer als intents d'homogeneïtzació o d'uniformització lingüística que, en nom de la globalització o d'una concepció esbiaixada de la igualtat que inclou la marginació de moltes llengües, la majoria d'Estats europeus practiquen.
Encara una altra novetat -"important", subratlla el mateix professor Corbera- que ens brinda aquest llibre: "de cada grup de parlars en podeu sentir i llegir una mostra [...]. Sempre m'ha semblat que la millor manera de conèixer mínimament un parlar és sentir-lo i veure'l escrit, les dues coses. Per això he arreplegat cançons de cada grup [...] en què la veu destaca per damunt de l'acompanyament musical [...]. Totes les cançons duen el text escrit, la qual cosa també permet veure la diversitat de grafies (hi són representats 4 alfabets diferents), i la traducció en català" (pàgs. 17-18). Un CD que trobem dins de la solapa del llibre ens ho reprodueix.
Estem, certament, davant d'una òptima guia que ens duu, amb bona mà, al món dels parlars-llengües d'Europa. En concret, gràcies al professor Jaume Corbera que és, a la vegada, un savi i un militant a favor dels drets lingüístics dels catalanoparlants i dels altres idiomes d'Europa.
Aureli Argemí, president emèrit del CIEMEN
Fonte: Nationalia
