31/7/11

La UABRA entama’l llunes



La Universidá de Branu (UABRA), qu’entama l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA), abre les sos puertes esti llunes. Per delantre queden dos selmanes de cursos, conferencies, alderiques y otres actividaes alrodiu de la llingua asturiana.

Unes 150 persones van tomar parte nos cursos ufiertaos pola UABRA, a los qu’hai que sumar conferenciantes, músicos y otres persones que collaboren nes actividaes que van desendolcase na Escuela-Llar de Cangas del Narcea. Una cifra importante que nun pue ampliase más pola falta d’espaciu. “Ye sorprendente la respuesta de la xente depués de tantos años”, señala Xosé Antón González Riaño, direutor de la Universidá de Branu, que destaca l’ésitu de los cursos d’afondamientu cultural y llingüísticu.

Xente mozo y non tan mozo que busca ampliar conocimientos participen nestos cursos de 33 hores llectives que s’imparten en cinco díes. Los trés primeros, que principien el llunes, son ‘Capacitación pa la traducción al asturianu’, ‘Coses nueves n’Internet. Aplicaciones personales y educatives’, y ‘Xuegos y tradiciones populares asturianes’. Mentes, na segunda tanda, la de la selmana que va del 8 al 12 d’agostu, van dase los cusos de ‘Historia d’Asturies: Nueves perspeutives’ y el ‘Cursu d’aniciu a la investigación toponímica’. “Los que tienen más esitu son los de traducción, xuegos y tradiciones y Internet”, apunta González Riaño, que señala que la mayor parte de los cursos completaron el cupu de venti alumnos y alumnes.

Amás d’estos cursos d’afondamientu cultural y llingüísticu, la UABRA, que vive’l so segundu añu d’esistencia como tal, tamién inclúi los tradicionales elemental y avanzáu de llingua asturiana, y el cursu de gallego-asturiano. Hai que destacar que tolos cursos que s’imparten esti añu na UABRA formen parte del programa formativu de la Universidá d’Uviéu, a esceición del de gallego-asturianu, que ta encomendáu pol Gobiernu d’Asturies.

Actividaes paraleles
La UABRA nun nació col oxetivu de quedase namái en cursos, polo que tamién ufre un ampliu abanicu d’actividaes paraleles colos que tamién busca averase a la población de Cangas del Narcea. Conferencies, alderiques, esposiciones, proyeiciones y actividaes musicales completen una ufierta bayurosa que convierten a esta iniciativa de l’ALLA nun referente cultural. Asina, una de les actividaes programaes pola Universidá de Branu pa estos díes ye una esposición d’humor gráficu protagonizada por tires de Neto, Ernesto García del Castillo, que lleva’l nome de ‘Na punta (la llingua)’. Ésta va tar abierta al públicu na Casa Cultura de Cangas del Narcea dende’l llunes hasta’l 12 d’agostu.

Pal martes ta programada la primer de les cuatro conferencies previstes esti añu –toes van celebrase a les 19 hores nel IES de Cangas–, protagonizada por Santiago García-Granda, caderalgu de Química Física y vicerrector d’Investigación de la Universidá d’Uviéu, que va falar sobre ‘Los nanomateriales, una revolución tecnolóxica y un retu pa la Cristolagrafía’. A les 22.30 hores, nel Teatru Toreno, va proyeutase la versión doblada al asturianu del clásicu ‘El tercer home’, trabayu fechu por Gonzali Producciones.

El papel de la llingua asturiana na televisión va ser el tema d’una mesa de debate’l miércoles, a les 20 hores nel salón d’actos del IES de Cangas, nel que va participar el direutor xeneral de la RTPA, José Ramón Pérez Ornia, Carlos Suari y Próspero Morán. Un cita interesante que de xuru va atrayer a muncha xente al instituto cangués. Mentes, pal xueves, tán previstes dos actividaes. En primer llugar, va celebrase una conferencia sobre ‘Les races autóctones asturianes. Animales más emblemáticos’, a cargu de Antón Álvarez Sevilla, Llicenciáu en Derechu, miembru de l’Asociación de Criadores de Ponis de la Raza Asturcón (ACPRA) y del Coleutivu d’Estudios Etnográficos Belenos. Yá pela nueche, a les 22.30 hores nel Teatru Toreno, va actuar el grupu folk llocal Brandal.

Pa pesllar la primer selmana d’actividaes paraleles de la UABRA, el vienres va tener llugar un alderique baxo’l nome ‘Indignaos o encesos. Causes y consecuencies del descontentu social’, nel que participen Santiago Fano y otros activistes del nomáu movimientu 15-M. Yá pa la selmana siguiente, tán previstes dos conferencies más tamién mui interesantes. El llunes, Francisco José Llera Ramo, caderalgu de Ciencia Política de la Euskal Herriko Unibertsitatea, direutor del Euskobarómetru y númberariu de l’ALLA y autor de dellos estudios sociollingüísticos sobre l’asturianu, va tratar sobre’l tema ‘Asturies: ente la complexidá presente y el futuru inciertu’, mentes que’l miércoles, la profesora d’Eduación Secundaria, escritora y numberaria de l’ALLA, Berta Piñán, va falar de ‘La lliteratura asturiana güei’.

Fonte: Asturies.com

30/7/11

N'Ast reclama l'usu de la toponimia asturiana na camiseta del Sporting de Xixón


Sporting de Xixón tamién na camiseta.

L'Asociación cultural N'Ast, tando en plena actualidá el discutiniu sobre'l diseñu de la camiseta del equipu xixonés, vien de reivindicar l'usu del topónimu "Xixón" non sólo nel pantalón, sinon tamién na camiseta.

Pa N'Ast "el respetu y l'usu de la toponimia asturiana ye una cuestión imprescindible que tien de ser asumida por tolos axentes sociales si realmente queremos recuperar la nuesa autoestima colleutiva como pueblu singular nel mundiu, y l’equipu fúbol que representa a la ciudá de Xixón tien de dar exemplu d’ello" .

Fonte: Infoasturies

29/7/11

Les fuerces del Conselh Generau d'Aran pauten un alcuerdu escontra'l recursu del Gobiernu énte'l TC

Els grups amb representació al Conselh Generau d'Aran (CDA, UA i Prag) van pactar ahir un manifest unitari contra la decisió del Govern central de recórrer la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del Tribunal Constitucional perquè el text considera que l'aranès és llengua d'ús preferent a la vall. El síndic d'Aran, Carlos Barrera, va avançar després de la reunió de portaveus que el manifest s'aprovarà en un ple el pròxim 4 d'agost que comptarà amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en senyal del suport de la Generalitat a la protesta. Barrera va explicar que el text del manifest ha estat encarregat a un assessor legal i que, segons el seu criteri, "hi ha interpretacions diferents a les del Constitucional que tenen possibilitats". Va afegir que si se'ls permet personar-se com a part afectada, ho faran.
D'altra banda, la Diputació té previst aprovar demà una moció en la mateixa línia. De fet, ahir ja ho va fer l'ajuntament de Lleida, on el govern del PSC va votar a favor de la moció presentada per CiU. El PP es va abstenir argumentant que té "dubtes sobre la constitucionalitat del caràcter preferent que la llei atorga a l'aranès". CiU va qualificar el recurs d'"atac a l'autogovern" i el PSC va dir que "la Paeria respecta i difon" aquesta llengua.




Más info: 1, 2, 3, 4, 5

Alberto Fabra ta a favor de les emisiones de TV3 na Comunidá Valenciana

Alberto Fabra, ex-alcalde de Castellón y presidente de la Comunidá Valenciana, dixo nuna entrevista n'El Periódico que va lluchar pa que TV3 –la televisión catalana– se pueda ver na so autonomía, lo mesmo que Canal 9 en Cataluña. Nun ye la primer vez que l'escoyíu pol PP pa sustituír a Francisco Camps se declara a favor de les emisiones recíproques de les canales autonómiques, tema polémicu na Comunidá Valenciana al obligar el Gobiernu autonómicu a ciarrar los emisores de TV3 qu'existíen na comunidá dende últimos de los 80. L'equipu municipal de Castellón qu'encabeza Fabra llegó a aprobar, por iniciativa del PSPV y Bloc y col apoyu del PP, una declaración institucional en favor de les emisiones de l'autonómica catalana. Otra manera, Fabra afirmó que nun podía ser «qu'a estes altures» se pongan llímites a la posibilidá d'escoyer el mediu de comunicación que se quier sintonizar.

“Semana Negra”: aculturación, escurantismu y feria



Con motivu de la nueva edición de la “Semana Negra” l’Asociación Cultural N’Ast, l’Atenéu Cultural Xuan María Acebal y el Coleutivu d'Estudiantes escontra la "Semana Negra", manifiesten la so refuga al festival nel siguiente comunicáu:

La “Semana Negra” tien un calter cultural más que cuestionable, y lo que rescampla ye que nin recueye nin respeta la realidá cultural y llingüística d'esti País. Y acullá del cosmopolitismu astractu que tien por bandera pa xustificar la so nula representatividá cultural y social col pasu de los años vien convirtiéndose cada vuelta más nuna gran feria que provoca protestes vecinales allá por onde s'instala y que se carauteriza por una estraña y pocu nidia organización financiera.

Poro queremos desixir que s’espublicen toes y cauna de les cuentes de la "Semana Negra” a lo llargo d'estos años, asina como la fin del fuerte y privilexáu tratu de favor que recibe del Ayuntamientu de Xixón tantu nel aspeutu económicu como nel loxísticu.

Consideramos amás que'l nuevu gobiernu municipal del conceyu de Xixón tien una coxuntura más que favoratible pa zarrar esti espilfarru y esti insultu a la cultura asturiana. Esperemos que nun esbardie esta ocasión decepcionando a una amplia mayoría ciudadana.


Fonte: Infoasturies

28/7/11

Na punta la llingua.Esposición d'humor gráficu de Neto

Al tiempu que la UABRA(Universidá Asturiana de Branu) va poder vese dende l'1 d'agostu hasta'l 12 d'agostu na Casa la Cultura,Palaciu d'Oumaña de Cangas del Narcea, una esposición del dibuxante Neto. Esta ye una esposición que recueye una escoyeta de les tires que, a lo llargo d'un cuartu de sieglu, l'humorista gráficu Neto foi espublizando acerca d'un tema nel qu'amuesa una especial sensibilidá: la llingua asturiana.
Fonte: Academia de la Llingua Asturiana, Esposición.

Nuevu Direutor Xeneral de Política Llingüística

El perfil asturianista del nuevu Direutor Xeneral de Política Llingüística
El nuevu Direutor Xeneral de Política Llingüística, Alfredo Ignacio Álvarez Menéndez nun ye una de les cares más visibles del asturianismu cultural, pero la so participación foi bien activa en dalgunos de los momentos claves pa la Filoloxía Asturiana. Álvarez Menéndez ye ún de los ponentes y co-redautor de la Gramática de la Llingua Asturiana, asoleyada pola ALLA en 1998, siendo miembru de la Comisión de Lexicografía y Normativización d’esta institución tolos años que duró'l llabor de la Gramática.

Amás foi dellos años profesor d'asturianu nel Títulu d'Especialista en Filoloxía Asturiana. Alfredo tuvo nes primeres plantilles d'esi Títulu d'Especialista, figurando nes pallabres clave del so currículu, que determinen les arees de trabayu académicu: gramática español, español como segunda llingua, dialeutoloxía, asturianu.

Tuvo involucráu en Cursos de Doctoráu d'Asturianu, como ún sobre'l Neutru de Materia que se dio va pocos años. Amás, ye coautor del llibru Diccionariu de Frecuencies Léxiques del Asturianu (1997), asoleyáu pola Academia de la Llingua Asturiana.

Ye coautor y editor del llibru “El asturiano en el teatro de Perfecto F. Usatorre”, onde espublizó un trabayu sobre les característiques del asturianu d'esi autor astur-cubanu. Nel añu 1994 foi ún de los supervisores llingüísticos, en representación de la Universidá, de les Propostas de Normas Ortográficas del Gallego-Asturiano. Ye autor d'un puñáu de conferencies, artículos, etc., sobre l'asturianu.

Fonte: asturnews

Más info: Les Noticies 1, Les Noticies 2

Cascos desendolcará normativamente la Llei d'Usu del Asturianu


DAMIÁN BARREIRO. UVIÉU -
Nel pasáu debate d’investidura, Francisco Álvarez-Cascos, presidente nuevu d’Asturies, comprometióse a «desarrollar» la Llei d’Usu y Promoción del Asturianu de 1998. Estes pallabres nun paecen dir muncho más allá de les de los dirixentes de la FSA, que siempres punxeron como tope de la so política llingüística l’articuláu d’esta Llei. Pero amás d’esi compromisu de cumplir cola llexislación, hai una diferencia nominal nes pallabres de Cascos: mentes que dende’l PSOE siempres dixeron «aplicar» la Llei d’Usu, Cascos faló de «desarrollar», lo que pue entendese como que’l Gobiernu de Foru Asturies va dir más allá del articuláu actual y amplialu al traviés de normes de rangu menor.

Polo menos, los espertos asina lo entienden: «Desendolcar una llei significa llevala más allá de lo que yá existe», desplica Nicolas Bartolomé Pérez. Esti abogáu y miembru de l’Academia de la Llingua opina qu’esta norma necesitaría concretase al traviés de reglamentos que dean seguranza xurídica y permitan avanzar nel procesu de normalización, «qu’a la fin ye l’espíritu de la Llei». El xurista esclaria que toles normes necesiten un desarrollu, «y más esta, que tien un articuláu ambiguu y dexa too en manes de la voluntariedá de l’Alministración».

Desenvolvimientu llegal
De momentu, les úniques midíes que surdieron de la Llei d’Usu foron los decretos que regulen el procesu de fixación de la toponimia y los qu’aprueben los currículos d’asturianu na ESO y Bachilleratu, anque estos últimos interpretaos de manera restrictiva. Asina, onde la Llei fala de voluntariedá, los decretos establecen la optatividá. Otra manera, el Plan de Normalización 2005-2007 tomó como ún de los sos referentes esta Llei. Bartolomé Pérez esplica que más que planes de normalización, «qu’a la fin nun se cumplen», la cuestión sedría reglamentar la presencia del idioma na Educación y na Alministración, «dos de los pegoyos fundamentales d’un procesu de normalización llingüística».

El xurista desplica que l’usu del asturianu énte l’Alministración ye dalgo que permite la Llei, «pero fasta’l momentu siempres tuvo una interpretación restrictiva». Pa esti abogáu, ún de los aspectos fundamentales a la hora de normalizar una llingua ye que tolos ciudadanos que quieran usala puean facelo en llibertá, «pero surde un problema si nos alcontramos con funcionarios reticentes». José Manuel Pérez, espertu en temes llingüístico-llegales, comenta que pa iguar estos conflictos podría facese un decretu que regulara l’usu nos rexistros: «Tendría que recoyer si tien qu’haber solicitúes billingües en toles Conseyeríes o si la rempuesta alministrativa pue dir nos dos idiomes, anque a efeutos llegales namás tenga validez en castellanu».

Fonte: Les Noticies

27/7/11

L'apaición de la versión catalana de La Vanguardia y el diariu Ara faen medrar un poquiñín el consumu de prensa en catalán

'La Vanguardia', Catalunya Ràdio i TV3 continuen sent els mitjans líders a Catalunya
La tercera onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura torna a situar al capdavant de les audiències 'La Vanguardia', Catalunya Ràdio i TV3. Tot i que una diferència molt petita, per primera vegada la ràdio privada RAC1 ha superat Catalunya Ràdio a la demarcació de Barcelona, mentre que ha Girona ha consolidat el lideratge recuperat la darrera onada. TV3 continua líder molt per sobre de Telecinco o La 1. En matèria de premsa diària, 'La Vanguardia' continua sent el més llegit seguit d''El Periódico de Catalunya' i 'El Mundo Deportivo' que recupera la tercera posició. L'enquesta ha detectat un lleuger increment de la lectura de premsa en català gràcies a l''Ara' i 'La Vanguardia' en català.
Fonte: directe.cat

Google reconoz que'l catalán ye una de les 10 llingües más actives del mundu

Representants de l'empresa americana ressalten l'alt nivell de presència de l'idioma en relació al seu nombre de parlants
El català es troba ja entre les 10 llengües més actives del món. Així ho han assegurat aquest divendres els representants de l'empresa Google en una ponència realitzada en el segon congrés Convit, celebrat a Reus i que tracta sobre empresa, llengua i immigració. Els delegats de l'empresa americana han remarcat l'alt nivell de presència del català en relació al seu nombre de parlants, 10 milions de persones, i han explicat les diferències de rànquing entre les llengües que tenen una activitat més enllà de les seves fronteres territorials i aquelles que només tenen activitat localitzada dins el seu àmbit territorial. Així mateix, els representants de Google també han fet notar que en una empresa global com aquesta la gestió del multilingüisme és un fet connatural de l'organització i és normal estar envoltat de persones que parlen diversos idiomes.Segons que explica Josep M. Canyelles al seu blog Responsabilitat Global, 'entre les dades curioses que s'han aportat, el representant de l'empresa Google, Luis Collado (director de Google Books i Google News a Espanya i Portugal) ha destacat que el català se situa dins el rànquing de presència de les llengües occidentals/internacionals entre els números 10 a 15. La posició està dins un rang perquè és variable en el temps però no cal dir que és un nivell de presència enorme en relació amb el nombre de 10 milions de parlants. Cal dir que Google diferencia en aquest rànquing entre les llengües que tenen una activitat més enllà de les seves fronteres territorials i aquelles que solament tenen activitat localitzada dins el seu àmbit territorial. En aquest sentit, el català forma part del rànquing de les llengües internacionals'.

Àlvar Llobet

Fonte: directe.cat

El catalán va dexar de ser un requisitu nel accesu a la función pública




Imatge de la capçalera de la manifestació a favor del català del passat 8 de juny Foto: ACN.

SEGÚN EL PSM-IV-ExM

"Ye intolerable'l misil llanzáu pol Gobiernu balear p'arrequexar al catalán"


El grupu parlamentariu del PSM-IniciativaVerds-Entesa y Més Menorca consideró "intolerable" el misil llanzáu pol Gobiernu balear al entamar los trámites pa que'l catalán dexe de ser un requisitu nel accesu a la función pública, y criticó que, d'esta manera, pretendan "arrequexar" l'idioma, al nun da-y "el rangu de llingua oficial".

El diputáu del grupu Antoni Alorda tachó esta midida del Executivu lideráu por José Ramón Bauzá de "atentáu contra la oficialidá" de la llingua catalana. Amás, criticó que'l primer proyectu de llei del Gobiernu balear nun seya pa resolver l'actual situación de crisis económica, sinón pa "crear una división social".

Per otra parte, señaló qu'una midida como esta namás tendría que poder modificase si existiera "un ampliu consensu social". Sicasí, apuntó que "otra cuestión sería reconsiderar niveles d'esixencia -del catalán- dependiendo del puestu de trabayu", lo que según dixo, ye "opinable".
Fonte: europapress n'asturianu
Más info: avui.cat1, avui.cat2

Alcuentru de Mocedá Europeo Falante de Llingües Minorizaes


Xunta Moza participa nel Alcuentru de Mocedá Europeo Falante de Llingües Minorizaes.

La mocedá de la XPDLLA, Xunta Moza, tuvo representando a los xóvenes falantes asturianos nel Alcuentru Internacional de Mocedá Europeo Falante de Llingües Minoritaries/Minorizaes, celebráu na ciudá vasca de Gasteiz. Amás de los representantes asturianos, tuvieron mozos falantes de vascu, bretón, corsu, gallegu y catalán.

Los representantes de Xunta Moza pudieron certificar nesti actu que “mientres que la mocedá d’otres comunidaes peninsulares tienen garantizada, por exemplu, la educación de y na so propia llingua, n’Asturies siguen ensin respetase nin garantizase unos drechos mínimos que permitan la supervivencia del idioma y que protexan a los falantes de la llingua minorizada”. Una situación que dexa a los asturianos como “ciudadanos de segunda”, afirmen.

Nel Alcuentru ellaboróse y firmóse un manifiestu robláu por tolos participantes:

Manifiestu de la mocedá poles llingües – Vitoria-Gasteiz 2011

Mocedá falante de llingües minoritaries y minorizaes d’Europa aconceyámonos en Vitoria-Gasteiz ente los díes 19 y 22 de xunetu del 2011, y alcordamos:

1) Toles llingües son iguales por naturaleza y, por ende, toes deben tener los mesmos drechos y deberes, y les mesmes oportunidaes d’usu.

2) Les nueses llingües conformen la nuesa identidá y, por ello, nun vamos renunciar a elles y adoptar formes de pensamientu únicu. La nuesa riqueza ye la nuesa identidá.

Les nueses mas y pás dexáronnos la meyor de les herencies, un patrimoniu cultural y llingüísticu al que nun vamos a arrenunciar, per contra, va ser la riqueza que dexemos a xeneraciones futures.

3) Comprometémonos a utilizar, defender y potenciar les nueses llingües en tolos ámbitos de la vida. Amás, comprometémonos a allegar los nuestros idiomes a aquelles persones que nun los conocen y xenerar actitúes positives p’haza ellos.

4) Demandamos a les autoridaes la reconocencia llegal de toles llingües en condiciones d’igualdá. De la mesma manera, la defensa y promoción de tolos idiomes, el drechu a una Educación íntegra nes nueses llingües y la esistencia d’unes polítiques llingüístiques qu’aseguren l’usu en tolos ámbitos.

Defendemos l’intercambiu llingüísticu y cultural porque les nueses llingües contribúin a la sostenibilidá y a la bayura mundial, sumen y non resten.

Somos el futuru.

Les nueses llingües son el futuru.

El futuru escomienza güei.

Fonte: Asturnews

26/7/11

Plataforma per la Llengua asoleya'l llibrín "Bună al català" una guia empobinada a la comunidá rumana

Diumenge passat vam presentar a la Parròquia Ortodoxa Romanesa de Sant Jordi el llibret Bună al català, un material bilingüe (en català i romanès) adreçat a la comunitat ortodoxa i de parla romanesa que viu a Catalunya. El llibret ha estat editat per la Plataforma per la Llengua conjuntament amb la Parròquia Ortodoxa Romanesa Sant Jordi de Barcelona i amb l'Associació Romanesa de Catalunya (ASOCROM), i el seu objectiu és mostrar els vincles que històricament hi ha hagut entre les realitats romanesa i catalana i apropar la llengua del país a la població romanesa de religió ortodoxa que ha arribat a casa nostra durant els darrers anys.
El llibret va ser presentat a tots els assistents de la missa del diumenge per l'Arxiprestre Aurel Bunda, qui ha signat el pròleg del llibret. Aurel Bunda és historiador i teòleg, i arribà a Barcelona a finals del 2001 per organitzar la primera parròquia romanesa de Catalunya. El Pare Aurel va fer una presentació de la guia en català, i va demostrar així ser un altre exemple de nou català que ha adoptat la llengua del país d'acollida i que l'utilitza en l'espai públic amb tota normalitat. També hi va assistir el director de l'Associació Romanesa de Catalunya (ASOCROM), que també ha col·laborat en l'elaboració del llibret i en la traducció al romanès.
A l'acte va assistir també un equip de TV3, que en va fer un reportatge que va ser emès en el Telenotícies migdia de diumenge 24 de juliol. Veieu-lo a: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3637390 (minut 18.32).
S'han editat 3.000 exemplars d'aquesta guia, que es repartiran per ajuntaments, centres del Consorci per a la Normalització Lingüística, entitats de persones immigrades, a l'entitat Casa Eslava i també a entitats que fan tasques d'acollida, a partits polítics i a particulars. També es pot consultar en format digital a: http://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/84

Recursu d'inconstitucionalidá escontra dellos artículos de la Llei del aranés

Mascarell i Sinde amb els penútlims papers de Salamanca. Foto: ACN

El conseller de Cultura aprofita la presència de la seva homòloga espanyola per queixar-se del darrer recurs de l'executiu Zapatero.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat públicament, a davant de la ministra espanyola de Cultura, que troba "incomprensible" que el govern de l'estat vulgui interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès. Mascarell ho va dir durant l'acte d'entrega oficial de la sisena remesa dels documents expoliats a Catalunya durant la Guerra Civil i que es va dur a terme aquest dilluns a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Mascarell va aprofitar l'assistència de la ministra Ángeles González-Sinde per criticar la decisió dels socialistes i ha aconsellat a l'executiu espanyol que reconegui la "pluralitat nacional i lingüística" de l'estat per acabar amb els "greuges" i les "desconfiances" al territori.

L'executiu espanyol va anunciar divendres que recorreria certs articles de la Llei de l'aranès perquè feien referència al seu ús com a llengua preferent. Segons considera el govern espanyol, "la norma resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès", ja que "l'article 3.1 de la Constitució especifica que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret a usar-la".

"Pel que fa a la resta de llengües espanyoles, l'apartat 2 de l'article assenyala que seran també oficials en les seves respectives Comunitats Autònomes", recordava La Moncloa en un comunicat.Mascarell reclama tots els papersFerran Mascarell també ha reclamat a l'Estat el retorn íntegre del fons documental espoliat durant el franquisme a Catalunya i que ha estat emmagatzemat des dels anys 30 a l'arxiu de Salamanca. Un acord de llei de l'any 2005 estableix el traspàs progressiu d'aquest documents, dels quals se n'ha lliurat oficialment una sisena remesa.La ministra Sinde s'ha compromès a fixar un calendari pel retorn definitiu en una reunió que es celebrarà al setembre. Una quarantena de membres de la Comissió de la Dignitat s'han concentrat per exigir el retorn de tot el fons.

Confírmase la sentencia al guardia civil que-y pegó a un mozu por falar catalán nel Aeropuertu de Palma

L'agent va recórrer la condemna però finalment haurà de pagar 1.200 euros per una falta de lesions
La Secció Segona de l'Audiència de les Illes Balears ha confirmat la condemna al guàrdia civil que va agredir un jove a l'aeroport de Palma per parlar en català. Tal com explica el Diari de Balears, els fets van succeir el 7 d'agost de 2009 quan un agent va sol·licitar la documentació a Ivan Cortès, aquest li va respondre en català, acte seguit dos agents el van conduir a una habitació de l'aeroport de Palma i el van colpejar. Al seu dia, el titular del Jutjat d'Instrucció número 8, Antoni Rotger, ja va condemnar l'agent al pagament de 1.200 euros de multa -20 euros diaris durant dos mesos-, aquest va presentar un recurs que apel·lava a la parcialitat del jutge i ara s'ha confirmant la sentència que considera que hi ha una falta de lesions.

Fonte: directe.cat

La Universidá d’Uviéu entama cursos d’asturianu pal cursu 2011-2012




Estos cursos, de nivel A1 d’asturianu cunten con venti places y van cellebrase en Xixón, Uviéu y Avilés. Empobinaos a mayores de 17 años, tienen un preciu de 320 euros.

N’Uviéu los cursos van celebrase los llunes y miércoles, de 16:30 a 18:00 hores; en Xixón, dientro de la Cátedra Xovellanos, los martes y xueves, de 19:30 a 21:00 hores, y n’Avilés, llunes y miércoles, de 18:00 a 19:30 hores. Toos ellos van entamar na selmana del 3 d’ochobre, rematando’l 31 de mayu de 2012, cuntando con 90 hores de docencia. La matricula tará abierta del 4 de xunetu al 16 de setiembre.

Yera una de les promeses que se ficieren nel momentu de creyar la Casa de les Llingües de la Universidá d’Uviéu, en 2008, cola llegada del rector Vicente Gotor al gobiernu universitariu. Pero nun foi fasta agora, y dempués de delles protestes del Conceyu Universitariu pol Asturianu, cuando la nueva institución convocó cursos d’asturianu dientro de la so ufierta, qu’inclúi otres diez llingües pal cursu 2011-2012.

Fonte: Asturnews

25/7/11

Superdictáu y concursu d'Scrabble: primeros Xuegos de Llingua en Sabadell

Superdictat i concurs d'Scrabble: primers Jocs de Llengua a Sabadell

La Plataforma per la Llengua Vallès Occidental ha convocat, tot coincidint amb la Festa Major de Sabadell, la primera edició dels Jocs de Llengua. Aquesta activitat inclou la celebració de dos jocs relacionats amb la llengua catalana: dissabte dia 3 d'agost a partir de les 6 de la tarda se celebrarà el Superdictat. Serà al carrer Sant Quirze 30 de la localitat, davant del Gremi de Fabricants. A l'endemà, diumenge 4 d'agost, a la mateixa hora, començarà el primer concurs d'Scrabble en català.
Tots dos Jocs de Llengua estan oberts a participants de més de 14 anys, que s'hauran d'inscriure. Tant els participants com els primers classificats rebran premis i regals relacionats amb la llengua. Les places són limitades. Tothom qui s'hi vulgui apuntar pot fer-ho per telèfon, al 654 516 703, o mitjançant aquesta adreça electrònica.
En l'activitat hi col·laboren l'Ajuntament de Sabadell, la Federació Internacional d'Scrabble en català, Abacus i Mattel. L'Animació anirà a càrrec del Grup de Teatre Sant Vicenç.


El Govern pondrá les multes "que faigan falta" a les empreses que nun etiqueten en catalán


La Generalitat ha avisado este viernes que pondrá las multas "que hagan falta" a las empresas que no etiqueten sus productos en catalán a partir de este sábado, a raíz de la finalización del plazo de adaptación de la obligatoriedad de etiquetar los productos en catalán, según el nuevo Código de Consumo.

"Si hay quienes se quieren saltar la ley, el Govern está dispuesto a poner las multas que hagan falta", ha avisado el portavoz de la Generalitat, Francesc Homs, en declaraciones a los medios tras recibir a la Plataforma per Llengua, que ha regalado una cesta con productos etiquetados en catalán para el presidente Artur Mas.

No obstante, Homs ha matizado que "el recurso a las sanciones tiene que ser el último, la prioridad no es poner multas, pero la legislación está para hacerla cumplir", aunque ha señalado que el Govern es consciente de que el sábado no todos los productos estarán etiquetados de acuerdo con la ley.

"Si hay que poner multas, se pondrán", ha reiterado el portavoz, defendiendo que esto es así como en todos los países democráticos del mundo, y ha criticado que las sanciones sobre el castellano se consideran lo más normal, mientras que las que son por el catalán se ven como improperios.

Homs ha lamentado que en algunos ámbitos el catalán es una lengua "de segunda" en un país donde se leen más etiquetas en portugués que en catalán, ha señalado.

Ha defendido que el gran volumen de empresas que etiquetan en catalán --si todas hubieran enviado sus productos a la Generalitat se habría colapsado el acceso a la plaza Sant Jaume, ha dicho-- demuestra que "no es contraproducente" comercialmente.

No obstante, ha reconocido que queda una "batalla por librar" a nivel externo para conseguir que el catalán sea reconocido por la Unión Europea (UE) y que no se vea como un idioma de segunda en España.

De hecho, tras haber escuchado las declaraciones del candidato a la presidencia del Gobierno por el PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, Homs la invitado a que "haga lo que hay que hacer para que el catalán sea un idioma oficial en la UE, ya que dice ser tan amigo de Catalunya".

Mientras, Homs ha explicado que el Govern trabaja "muy comprometidamente" en un plan de despliegue del código de consumo, a instancias de una moción aprobada por el Parlament.

A partir de este 23 de julio finaliza el plazo de adaptación para que las empresas etiqueten los datos obligatorios de los productos en catalán, una obligación que ya existe para el resto de lenguas de la UE comparables al catalán, y que equiparará el catalán con el castellano.

Fonte: Europa Press

24/7/11

Desixen la "reconocencia llegal" de toles llingües minorizaes en condiciones d'igualdá real



Los hablantes de lenguas minorizadas piden a las autoridades espacios de uso.

Elena Arteagoitia, Vitoria-Gasteiz. Los jóvenes participantes en el encuentro celebrado estos días en la Facultad de Letras de Vitoria han exigido a las autoridades la articulación de políticas lingüísticas que "aseguren el uso de las lenguas minoritarias". Creen que los gobiernos deben favorecer la "creación de espacios" en todos los ámbitos, en los que se promueva la utilización del euskera, el gallego, el asturiano, el catalán, el bretón, el corso, y otras tantas que tanto dentro como fuera de Europa corren el peligro de quedar arrinconadas.

Así lo acordaron ayer durante la última jornada del Encuentro Europeo de Jóvenes Hablantes de Leguas Minoritarias, que ha reunido en la capital alavesa a medio centenar de personas preocupadas por el futuro de sus respectivas lenguas. Tras analizar las experiencias de cada lugar y escuchar atentamente la opinión de distintos expertos, los participantes decidieron redactar un manifiesto que recoge tanto compromisos para los propios hablantes como exigencias a las instituciones encargadas de velar por que se respeten los derechos lingüísticos.

A las autoridades les piden el "reconocimiento legal" de todas ellas "en condiciones de igualdad". Más en concreto, creen que todos los países deben refrendar la Carta Europea de las Lenguas y hacer que se cumpla. Se calcula que 40 millones de ciudadanos de la UE utilizan regularmente una lengua regional o minoritaria histórica. Además, según informes de la Unesco hay más de 30 lenguas europeas amenazadas.

En este sentido, las miradas están puestas en Francia, que se bien firmó la carta en el año 1999, nunca la ha llegado a ratificar. El encuentro en Vitoria ha servido para que el Gobierno Vasco le dé un tirón de orejas al Ejecutivo francés. Además, hablantes bretones han puesto de manifiesto que no se sienten protegidos por París.

Sin embargo, y sin ir tan lejos, también se han detectado cosas que mejorar dentro del Estado español, que ratificó la Carta en 2001. En este sentido, los hablantes gallegos han denunciado que el Gobierno autonómico, en manos del PP, ha puesto en marcha una política lingüística que "aleja a los niños de 0 a 6 años de todo contacto con su lengua", mientras que en Primaria y Secundaria se reducen las horas de clase impartidas en gallego. Así lo explicaba el miércoles el escritor Sechu Sende. Por ello, el manifiesto recoge también medidas orientadas a la escuela, que es donde se genera en la mayoría de los casos el conocimiento. "Reivindicamos la defensa y promoción de todas las lenguas y el derecho a una educación íntegra", añade el manifiesto.

Asimismo, los participantes en estos encuentros se comprometen a "utilizar, defender y potenciar" sus lenguas en todos los ámbitos de la vida, convencidos de que es parte del patrimonio cultural y también de su identidad. "Además, nos comprometemos a acercar nuestras lenguas a aquellas personas que no las conocen y a generar actitudes positivas hacia ellas", añade el documento, que divulgarán a través de un blog que pretende convertirse en un espacio de encuentro de hablantes de lenguas minoritarias.

Fonte: Noticias de Alava.com

23/7/11

El govern espanyol recorrerà la llei de l'aranès


L'executiu de Zapatero considera inconstitucional que aquesta normativa catalana declari l'aranès com a llengua d'ús preferent a la Vall d'Aran

Recorda que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la, així com el dret a usar-la


El govern espanyol recorrerà la llei de l'occità perquè considera inconstitucional que aquesta normativa catalana declari l'aranès com a llengua d'ús preferent a la Vall d'Aran.

D'aquesta manera, el Consell de Ministres ha acordat aquest divendres, amb el dictamen favorable del Consell d'Estat, sol·licitar al president del govern espanyol la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles d'aquesta llei.

Segons recorda el govern espanyol, des del punt de vista competencial, i d'acord amb l'article 3.1 de la Constitució, el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la, així com el dret a usar-la.

Respecte a les altres llengües de l'Estat, l'apartat 2 d'aquest precepte assenyala que seran també oficials als seus respectius territoris. No obstant això, la llei catalana “resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès”, ha afegit l'Executiu.

El govern espanyol també considera que una llei de Catalunya no pot entrar a regular l'ús de les llengües cooficials en l'Administració General de l'Estat en la instrucció dels seus procediments administratius. També ha subratllat que la jurisprudència del Tribunal Constitucional ja ha declarat inconstitucional el caràcter preferent de la utilització de la llengua cooficial.

Fonte: Avui.cat

L'ALLA propón al Gobiernu amosar cola TPA'l so compromisu col asturianu



DAMIÁN BARREIRO. UVIÉU - Ana Cano, presidenta de l'Academia de la Llingua Asturiana (ALLA), afirmó que'l Gobiernu nuevu d'Asturies pue amosar el so compromisu cola normalización llingüística al traviés de la presencia del nuesu idioma nos medios de comunicación publicos, «por exemplu, nos informativos, dalgo pa lo que yá hai xente preparao». La presidenta de l'ALLA dixo que la institución nun taba satisfecha «de nenguna manera» cola presencia del idioma na RTPA y indicó qu'esta tendría que ser mayor, «como amuesen tolos estudios sociollingüísticos y l'audiencia de los programes n'asturianu, que ta perriba de los que s'emiten en castellanu». Otra manera, apuntó que los espacios nel nuesu idioma nun tienen que quedar na cultura, el folclor o la propia llingua, «que ye lo que de momentu ta faciéndose».

La máxima dirixente de l'Academia dixo estes palabres esti 22 de xunetu na sé de la institución, onde l'Academia presentó un exemplar nuevu de los sos Cartafueyos normativos, concretamente'l dedicáu al léxicu de los medios de comunicación. Con estes propuestes normatives, la institución quier fixar la espresión n'asturianu de los términos más usaos nos medios de comunicación, como son la tipoloxía, la organización y les estructures de funcionamientu d'estos medios, y, per otru, del léxicu xeneral de la prensa, radio y televisión. Amás, esti testu ufierta propuestes d'espresión y llocución pal so emplegu nos contestos periodísticos y informativos.

Otra manera, preguntada pol organigrama que tendría que tener la política llingüística dientro del Gobiernu nuevu d'Álvarez-Cascos, Ana Cano dixo que lo importante nun yera si esto diba concretase al traviés d'una Dirección Xeneral o una Oficina: «Lo importante ye la política llingüística que desenrrolle la propia Conseyería de Cultura y qu'esta sía seria, amañosa, programada a mediu y curtiu plazu, que tenga oxetivos, fases y presupuestos. Y, amás, qu'haya un balance de los resultaos».

Na rueda de prensa de presentación del Cartafueyu normativu nuevu tamién compareció l'académicu Xosé Antón González Riaño, que señaló que la presencia del asturianu na TPA dientro del procesu de normalización ye dalgo «mui simbólico y importante». Asina, señaló que si de verdá hai voluntá de facer una política llingüística seria, «la TPA tendría que tener un informativu diariu n'asturianu. Cuando esi pasu se dea, el compromisu va ser creyible». L'académicu tamién señaló que yera necesario la xeneralización de la ufierta educativa d'asturianu nos centros privaos y concertaos y la reconocencia de la especialidá pal profesoráu.

Fonte: Les Noticies

22/7/11

Xorrez el Programa de Llectoraos n’eusquera


Dende que se punxo en marcha’l Programa de Llectoraos nel cursu 2004-2005, más de 5.000 estudiantes foron a clases d’eusquera y cultura vasca en 25 universidaes de 13 países. Amás, dende que l’Institutu Vascu Etxepare se fizo cargu del programa, alcordáronse cuatro nuevos llectoraos (Universidá de Stanford, Universidá de Liverpool, Universidá Adam Mackiewicz de Poznan y Universidá de Constanza) que se pondrán en marcha nel cursu 2011-2012. Otros dos (Universidá de la Sorbonne Nouvelle de París y Universidá de California-Santa Bárbara) tán en tramitación.

No que cinca a les cátedres, la viniente seronda pondráse en marcha la cátedra Koldo Mitxelena na Universidá de Chicago y en setiembre la cátedra Bernardo Atxaga na City University de Nueva York.

Pal Institutu Vascu Etxepare, el Programa de Llectoraos ye una “exa estratégica” na so actividá. Al rodiu d’esti programa xenérase toa una programación cultural y académica, y esto permite creyar un circuitu de la llingua y cultura vasques. En 2011 destinaránse 628.000 euros al desendolque del programa, un 50% más que nel exerciciu anterior.

Fonte: Euskararen Berripapera

21/7/11

L’Academia presenta un cartafueyu normativu dedicáu al léxicu de los medios de comunicación

LÉXICU DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN:PRENSA, RADIO Y TV

L’Academia de la Llingua Asturiana presenta un númberu nuevu de la colección «Cartafueyos Normativos». Una propuesta normativa de l’ALLA pal emplegu de la llingua asturiana nel ámbitu informativu y nel llinguax periodísticu. La presentación va tener llugar a les doce la mañana d’esti vienres 22 nel llar de l’ALLA, na cai L’Águila 10, Conventu de les Pelayes d’Uviéu.
Esti nuevu volume, que fai’l númberu 7, ta dedicáu al “Léxicu de los medios de comunicación: Prensa, Radio y TV” y con él l’Academia quier ufiertar una propuesta normativa pal léxicu y les espresiones llingüístiques de los medios de comunicación, cada vegada más numberosos y complexos, qu’empleguen la llingua asturiana.

Fonte: Asturnews

Cano nagua por que Cascos dea pasos alantre na normalización del asturianu


Ana Cano enfótase en que Cascos dea pasos alantre na normalización del asturianu.

Nuna entrevista espublizada en La Voz de Asturias la presidenta de l’Academia de la Llingua Asturiana, Ana Cano, faló de “novedá importante” al referise al discursu del nuevu Presidente d’Asturies, Francisco Álvarez-Cascos, “un interés en proyectar una Asturies asturianista”.

Cano espera que’l brinde de Cascos al diálogu coles fuercies polítiques pol consensu en temes importantes, “énte los qu'espera que s'atope l'asturianu”.

La presidenta espera que Cascos cumpla la so promesa de desenrrollar la Llei d’Usu del Asturianu. Sicasí Cano afirma que “xulgar polítiques ye inda prematuru”.

Ana Cano espera que Cascos use l’asturianu “Cualesquier presidente del Principáu tendría d'utilizar en dalgún momentu la llingua asturiana y especialmente nun discursu tan importante”.

Fonte: Asturnews

20/7/11

"El Gobiernu francés nun fai política pa caltener les llingües minoritaries del so país"


La viceconsejera de Política Lingüística del Gobierno vasco, Lourdes Auzmendi, ha afirmado que "el Gobierno francés no hace política para preservar en su territorio las lenguas minoritarias de este país", al no tener refrendada, pero sí aprobada, la Carta Europa de las Lenguas.

La viceconsejera ha sido la encargada -junto con la consejera de Planificación Cultural y Fiestas, Encina Serrano y el vicedecano de la Facultad de Letras, Cirilo Gracia-, de presentar el 'Primer Encuentro Europeo de Jóvenes Hablantes de Lenguas Minoritarias', que desde este mismo martes, 13 de julio y hasta el viernes, 22 de julio, se celebra en la Facultad de Letras de la Universidad del País Vasco de la capital alavesa.

Lourdes Auzmendi ha explicado que la Carta Europea de las lenguas fue aprobada, en su día, por la Comunidad Europea, y refrendada por el Gobierno español, mientras que la presidencia francesa la aceptó, pero no la respaldó.

Asimismo, la viceconsejera ha defendido que "la política lingüística es un reto desde los inicios de la democracia y desde que se crearon nuestras instituciones democráticas", y ha añadido que se continuará insistiendo en esta materia "sin cejar" en el empeño.

En este sentido, ha indicado que son "conscientes" de que "nuestra lengua empieza en esta comunidad a estar fuera del peligro de desaparición".

Al mismo tiempo, ha advertido de que "todavía hay comunidades vecinas en las que sigue estando en riesgo de desaparición", como "el País Vasco-Francés" o, "en algunos casos, en nuestra comunidad vecina Navarra", pese a que en este último territorio, "exista un Gobierno que impulsa el uso de esta lengua".

En este sentido, la viceconsejera ha hecho hincapié en las herramientas que en la actualidad se disponen para "impulsar las lenguas minoritarias en nuestras comunidades".

Paralelamente, ha señalado que en Euskadi el 75 por ciento de los jóvenes conoce el euskera, pese a que su uso "se reduce mucho", "dependiendo de los ámbitos en los que los jóvenes se mueven".

Finalmente, ha afirmado que "la lengua materna en muchos de los casos es algo que se aprende de forma gratuita, un tesoro que, muchas veces solemos necesitar avanzar un poco en nuestra edad, para ser conscientes de ello".

A su juicio, la tolerancia es una de las características comunes de la pluralidad, "porque las lenguas nunca restan, las lenguas siempre suman". "Cuando aparece una lengua, no se elimina otra, sino que siempre viene a sumar", ha aseverado.

Fonte: Europa Press

19/7/11

El Govern aprova el Decret d'organització transversal de la política lingüística


El nou decret dota la Direcció General de política lingüística de les funcions i l’organització interdepartamental necessària per garantir la seva acció transversal i la coordinació de l’acció de govern en aquest àmbit.

El Govern ha aprovat avui el Decret d’organització transversal de la política lingüística, que té per objectiu impulsar la política lingüística i garantir-ne l’aplicació homogènia i coordinada als diferents departaments del Govern, les entitats autònomes i els altres organismes que depenen de l’Administració de la Generalitat. L’aprovació del nou text implica la derogació del Decret 36/1998, de mesures per a l’aplicació de la Llei 1/1998, de política lingüística i no suposa la creació de nous llocs de treball.

Amb aquesta nova organització, se substitueix la incipient regulació donada als òrgans encarregats de la política lingüística després de l’aprovació de la Llei de política lingüística de 1998 per una nova organització més eficaç, operativa i amb major capacitat de penetració sectorial. Igualment, i d’acord amb el nou estatus d’oficialitat, per primer cop el Decret dota d’organització interdepartamental l’acció del Govern en matèria de foment de l’occità aranès.

../..

Les seves funcions són les següents:

  • Fer el seguiment de les propostes normatives del departament respectiu per tal d’avaluar-ne l’impacte lingüístic i informar-ne la Direcció General de Política Lingüística, a l’efecte que la Direcció General pugui emetre informe sobre els projectes normatius que es relacionen amb la política lingüística de tots els departaments de l’Administració de la Generalitat.

  • Vetllar pel compliment al departament respectiu de la legislació sobre usos lingüístics a l’Administració i de la normativa sobre coneixement del català i de l’occità aranès per part del personal al servei de l’Administració de la Generalitat.

  • Vetllar per l’ús correcte i uniforme de la terminologia, en col·laboració amb el Centre de Terminologia Termcat, i prestar l’assessorament lingüístic necessari al departament respectiu, tot fomentant un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge.

  • Proposar a la persona titular de la secretaria general del departament respectiu o, si s’escau, de la Direcció General de Política Lingüística, les actuacions encaminades a fomentar l’ús del català i de l’occità aranès en l’àmbit corresponent.

  • Informar la Direcció General de Política Lingüística sobre l’actuació del departament respectiu en matèria de política lingüística i proveir-la d’indicadors que permetin avaluar-ne l’impacte.

  • Qualsevol altra funció relacionada amb l’impuls departamental de la política lingüística que li encomani la persona titular de la secretaria general del departament o la Direcció General de Política Lingüística.

Artículu completu: GenCat

El Consell General de la Cataluña del Norte demanda la oficialidá del catalán na Xunión Europea


L'Assemblea del departament dels Pirineus Orientals ha votat per unanimitat la moció presentada pel vicepresident Marcel Mateu per a recolzar la iniciativa dels eurodiputats catalans
- perpinyà -
Elna Perpinyà El Consell General dels Pirineus Orientals ha aprovat per unanimitat, en el seu ple d'aquest dilluns 18 de juliol, de demanar que “el català entri oficialment com a llengua de treball a les instàncies europees de Brussel·les, Luxemburg i Estrasburg”.

La moció votada per tots els consellers generals presents, de dreta i d'esquerra, ha estat presentada pel vicepresident socialista Marcel Mateu, conseller general de la circumscripció d'Elna i president de la comissió departamental de patrimoni i catalanitat. En la seva intervenció al ple Mateu ha assenyalat que “el català és la 13ena llengua de la UE en nombre de parlants” i que la parlen “deu milions de persones d'arreu del món”. Ha explicat que amb l'entrada de Croàcia a la UE “caldrà modificar el reglament per a que la llengua croata esdevingui la 24ena llengua oficial de la UE” i que, aprofitant l'ocasió, “els eurodiputats catalans han decidit de mobilitzar-se per a que el català entri també com a llengua oficial de treball a les institucions de la UE.

Carta del Català
El Consell General dels Pirineus Orientals va aprovar el 2007, també per unanimitat, la “Carta del Català” en la que la principal institució política de la Catalunya Nord reconeixia “l'Institut d'Estudis Catalans com a autoritat lingüística i Acadèmia de la Llengua per a tot el domini lingüístic català” i es comprometia a “garantir la transmissió del català i invertir la tendència de pèrdua de locutors, permetre la utilització per a cada habitant del català, assegurar la presència del català en els sectors de la vida pública i social i contribuir a la integració dels nouvinguts en el respecte de la personalitat lingüística i cultural catalanes”‘.

Fonte: Avui

Pa Bloque-UNA, la política llingüística de FAC “conduz a la desapaición del idioma"



Yolanda Huergo, vocera de Bloque-UNA, calificó de “probe y preocupante” la referencia que fixo Álvarez-Cascos a la llingua asturiana’l martes na Xunta. La coalición cree que la política llingüística de FAC “conduz a la desapaición del idioma”.

La formación nacionalista, nun comunicáu, critica que la llingua asturiana nun ocupara “nin un párrafu” del discursu de dos hores d’ayeri d’Álvarez-Cascos na Xunta Xeneral y que’l presidente futuru d’Asturies tuviera “nenguna propuesta novedosa pa cola llingua”. “A la ‘llingua viva del nuesu pueblu’, como la denominaba Xovellanos, despachóla en dos llinies refiriéndose namái al desarrollu de la Llei d’Usu y l’apoyo a los escritores”, apunta Huergo, que recuerda que “la situación de la llingua asturiana ye dramática y requier midíes ambicioses y urxentes en tolos ámbitos; nun basta col apoyo a la lliteratura”. D’igual forma, “frente a la necesidá d’un marcu llegal nuevu y una normalización efeutiva”, la vocera de la coalición apunta que “Cascos namái fala de desarrollar la llei del añu 98”, polo que “la so declaración d’intenciones queda perbaxo de les que facía Areces”.

“El discursu de Cascos apunta a que la so política va a ser continuista cola del PSOE, centrada na ‘promoción’ del asturianu como una parte más del folclor del país, y eso yá sabemos a lo que conduz: a la desapaición del idioma”, continúa Huergo, que considera la posición del llíder de Foro Asturias Ciudadano (FAC) como “una burlla a los que consideramos, como Xovellanos, que l’asturianu ye la llingua del país y merez más que midíes cosmétiques”.

Fonte: Asturies.com

18/7/11

Alcuerdu pa presentar tesis n'asturianu


Nel Reglamentu d’Estudios de Doctoráu.

El CUPA llega a un alcuerdu col Reutor pa que se puedan presentar tesis n’asturianu.

El Conceyu Universitariu pol Asturianu (CUPA) aconceyó esta tardi (vienres 15 de xunetu) con Vicente Gotor, Reutor de la Universidá d’Uviéu, col envís de guetar una solución pal conflictu denunciáu pol CUPA y pol que nel nuevu Reglamentu d’Estudios de Doctoráu nun se permitía la presentación de tesis n’asturianu.

Javier Cubero ya Inaciu Galán, miembros del CUPA, tuvieron nel conceyu nel que Vicente Gotor prometió aprobar una redaición nueva del Reglamentu, nel Conseyu de Gobiernu de la Universidá, del prósimu xueves 21 de xunetu.

El borrador nuevu queda de la siguiente manera no que cinca al usu del asturianu:

Artículu 25, 2.a) La memoria que recueye’l llabor fechu na tesis doctoral redactarase en castiellán. Sicasí, la Comisión de Doctoráu va poder autorizar la so redaición n’otru idioma oficial de la Xunión Europea, previu informe de la Comsión Académica del Programa de Doctoráu, y siemprres que se garantiz que los miembros del Tribunal tán en condiciones de xulgala. N’esti casu, la memoria ha contener el resume y les conclusiones en castiellán. Coles meses condiciones, y d’alcuerdu col artículu 6.2 de los Estatutos de la Universidá d’Uviéu, la redaición podrá facese en llingua asturiana.

D’esta manera dase solución a un problema hestóricu na Universidá d’Uviéu y van poder presentase tesis n’asturianu ensin torgues de tipu llegal, pesie al deficiente status del asturianu, que dende’l CUPA creemos necesariu declarar oficial p’acabar con toes estes torgues d’una vegada.

El CUPA quier agradecer el sofitu nesta iniciativa de los ciudadanos que presentaron la protesta propuesta por esta organización a la Universidá d’Uviéu, que recibió cientos de sofitos particulares. Amás de reconocer el llabor de l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) nesti procesu y de profesores y estudiantes de la propia Universidá, coles sos valioses aportaciones.

Dende’l CUPA, agradecen la solución d’esti conflictu al Reutor de la Universidá d’Uviéu y al Vicerreutor al que-y correspuende esta responsabilidiá y cellebramos la fin d’esta situación de marxinalidá qu’esistía pa la llingua asturiana "dende va más de 400 años" y que vien causando dellos casos qu’enfrentaron a la Universidá d’Uviéu colos sos alumnos nos xulgaos, contradiciendo a los estatutos propios de la Universidá y la Llei d’Usu del Asturianu de 1998 que diz que Tolos ciudadanos tienen drechu a emplegar el bable/asturianu y a espresase nél, de pallabra y per escritu.

"Taremos sollertes al cumplimientu d’esti Reglamentu y animamos a tolos doctorando a facer y presentar la so tesis n’asturianu, cuntando col sofitu llegal algamáu gracies a esta redaición nueva del Reglamentu yá citáu. Esta ye una bona noticia pa la llingua asturiana y pa la Universidá d’Uviéu y amás, el cumplimientu d’ún de los oxetivos principales del CUPA dientru del procesu de normalización del asturianu na Universidá" terminen afitando nel so comunicáu.

Fonte: Aruelu.com
Información apurrida por Manuel

17/7/11

N’Ast reivindica nueves tarxetes ciudadanes de Xixón billingües


Quieren dar pasos pa superar la marxinación de la llingua asturiana.

Énte l’anuncia de que’l Ayuntamientu de Xixón sacó a llicitación el suministru y personalización de les tarxetes ciudadanes pa los dos años vinientes, por un preciu global de 221.000 euros, dende l'asociación N’Ast desixen que la edición de tales tarxetes se faiga de manera billingüe, combinando y asitiando’l mesmu nivel les llingües asturiana y castellana.

La rialización de tarxetes ciudadanes de calter billingüe "ye perfechamente posible dientru del actual marcu xurídicu, polo que dende la nuesa perspeutiva nun hai denguna escusa pa nun recoyer la llingua propia del País, de la nuesa cultura y de gran parte de la ciudadanía xixonesa" despliquen.

Fonte: Infoasturies

15/7/11

Inauguren la "lonxa das letras" en Galicia


A Rede Galega de Kioscos inician unha nova andaina na que terán especial protagonismo os libros e outros produtos culturais que virán a complementar aos xa tradicionais xornais e revistas de vanda nestes espazos. A presentación de Lonxa das Letras, en Santiago, no kiosco da Alameda, dará paso a un novo xeito de achegarse aos públicos e tamén de dar traballo a persoas discapacitadas, obxectivos fundamental do colectivo Galega de Economía Social, ao que pertence a iniciativa da Rede Galega de Kioscos.

A Lonxa das Letras terá tamén unha páxina web, que será onde se venderán os libros físicos e dixitais, amais doutros produtos culturais,

Acceso aos produtos culturais do país
Os dous proxectos irmáns pretenden facilitar o acceso á cultura, sobre todo á galega, aproveitando a localización privilexiada dos establecementos e a amplitude horaria para atención ao público; ademais coa vantaxe engadida da posibilidade de comprar produción literaria en galego, alén das fronteiras administrativas galegas, grazas ao servizo de distribución que se ofrece coa compra a través de lonxadeletras.com, que cobre todo o territorio español e mesmo o portugués.

Fonte: Asociación Galega de Editores

14/7/11

Propuestes de Cascos: positives pero nun ye enforma


N'Ast considera que les propuestes d'Álvarez Cascos son un cambéu positivu pero insuficiente.

Nun comunicáu asoleyáu esti día, N’Ast considera probes los compromisos llingüísticos del discursu istitucional de Cascos, cualisquier midía que nun incluya la oficialidá de la llingua asturiana ye insuficiente y va a la escontra de los drechos humanos más ellementales.

Na opinión de l'Asociación Francisco Álvarez Cascos, nel discursu institucional que pronunció’l martes na Xunta Xeneral como candidatu a la presidencia d’Asturies, tuvo lliteralmente la viniente referencia a la llingua asturiana: “como parte muy importante de la cultura asturiana desarrollaremos la Ley de Uso y Promoción del Bable/Asturiano de 1998 y apoyaremos a la creación literaria de nuestros escritores”.

Dende N’Ast si bien valoren de manera positiva que’l futuru presidente d’Asturies asuma la necesidá d’avanzar na actual rialidá xurídica del asturianu, nun puen dexar de considerar insuficiente cualesquier midida que nun contemple una declaración d’oficialidá, pos el “problema” de l’actual realidá del asturianu nun pue amenorgase a dellos aspeutos institucionales o lliterarios, sinón qu’implica la reconocencia política de los asturfalantes como suxetos efeutivos d’unos drechos humanos y civiles de primer orde como son los drechos llingüísticos.

Fonte: Asturnews

Cellebración de los 50 años d’Òmnium Cultural

Discurs de Muriel Casals a l'acte de celebració dels 50 anys d'Òmnium Cultural
[..................................................................................]
Assolir la independència cultural.
La cultura, cal recordar constantement, contribueix sobretot a augmentar el capital social i simbòlic d’una col•lectivitat. És un bé públic en el que la inversió té un retorn molt alt, des de tots els punts de vista, però que sobretot és especialment important per a la cohesió social i per a l’emancipació individual i col•lectiva. La cultura ha estat, és i serà el nostre àmbit de treball.En aquesta línia pensem que el dret d’accés i de participació a la cultura sols es pot garantir, en societats avançades com la nostra, a través de l’educació i de politiques que permetin l’intercanvi d’experiències i l’impuls d’iniciatives de cohesió i de creixement, individual i col•lectiu. L’existència i el manteniment d’entitats, com Òmnium hi pot fer un gran servei.
D’altra banda, avui estem topant amb amenaces en àmbits que semblaven intocables, com ara la immersió lingüística a les escoles. En lloc d’encallar-nos en la queixa, ara hem de fer un pas endavant i trobar una solució digna i definitiva als nostres drets culturals.
El model educatiu i el mecanisme d’immersió no poden patir més atacs ni poden perillar per accions particulars. La nostra llengua ha de ser llengua vehicular a l’escola i a tots els espais socials. Des d’Òmnium marquem com a prioritat la defensa davant de qualsevol atac a la nostra llengua. L’entitat es personarà en totes aquelles instàncies necessàries, adoptarà les mesures que calgui i instarà aquelles actuacions judicials que estimi convenients per defensar el nostre model educatiu contra els forts atacs que d’un temps ençà està patint.
D’altra banda ens cal trobar l’estratègia definitiva per fixar el català com a llengua comuna. Els darrers 50 anys molta gent anònima ha lluitat tenaçment per mantenir-la viva. L’ha donada, com un bé preuat, a tots aquells que, arribats del nord o del sud, d’Andalusia o de Galícia, han volgut fer seva aquesta terra. I parlant la llengua que sigui, s’han sumat al projecte col•lectiu de país. I l’han fet gran. Perquè han adoptat el català com la seva nova llengua pròpia, i la dels seus fills. I l’han defensada al carrer i a l’escola. I han enriquit la cultura comuna amb una nova mirada. I han sortit al carrer, l’any 77 o el 10J, perquè són part d’aquesta nació i també volen decidir.
Avui milers de persones vingudes d’arreu, del Paquistan, del Marroc, de l’Equador, de l’Índia o de Romania han escollit aquest país com l’indret on materialitzar els seus somnis i els dels seus fills. I ara tenim l’oportunitat, la responsabilitat de construir plegats la Catalunya del segle XXI; un país que ha de seguir sent obert, dinàmic, generós, acollidor; una Catalunya on es parlin centenars de llengües i on el català, amb accents i matisos diversos, ha de ser el punt de trobada. És per tot això que des d’Òmnium impulsarem un pacte nacional pel foment de l’ús social del català.
Ens cal una estratègia conjunta, que uneixi esforços i de llarg termini perquè la nostra llengua sigui la llengua comuna de tots els ciutadans i ciutadanes. Un element de cohesió social i nacional.
Discursu de Muriel Casals
Òmnium Cultural
Fonte: Òmnium Cultural

Cascos promete desendolcar dafechu la Llei del Asturianu


Cascos promete desendolcar dafechu la Llei del Asturianu

La llingua asturiana malpenes tuvo presencia nel discursu institucional del candidatu a presidente d'Asturies esti martes na Xunta. Francisco Álvarez Cascos namái que dixo lliteralmente que "como parte muy importante de la cultura asturiana desarrollaremos la Ley de Uso y Promoción del Bable/Asturiano de 1998 y apoyaremos a la creación literaria de nuestros escritores".

El fechu de que nun se concretaren midíes notres fasteres de la propuesta de gobiernu fai albidrar qu'entá nun hai una idega nidia de como facer esi desendolcu y que nun se quieren dar más referencies mentantu nun se dibuxe finalmente la composición del Gobiernu y l'encaxe d'esta fastera nel organigrama de la futura Conseyería de Cultura.

Fonte: Asturnews

13/7/11

Cano tresmitió a Europa la necesidá d’un “marcu xurídicu amañosu” pa la llingua asturiana


Ana María Cano, xunto con representantes d’otres organizaciones, aconceyó en Madrid col Comité d’Espertos del Conseyu Européu pal siguimientu de la Carta les Llingües. Consuelo Vega representó al Gobiernu nuna reunión posterior.

La presidenta de l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) acudía asina al llamáu d’esti Comité d’Espertos casi cuatro años depués del conceyu anterior, cellebráu’l 13 de setiembre del 2007. Xunto a ella, otres organizaciones cíviques convocaes por esti Comité d’Espertos: l’Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana y la Fundación Caveda y Nava. L’oxetivu yera analizar el ‘III Informe sobre’l Cumplimientu n’España de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries del Conseyu d’Europa (2006-2009)’.

La primera en tomar la pallabra nesti conceyu que tuvo llugar la selmana pasada na sé del Conseyu d’Europa en Madrid foi Cano, que s’encargó de presentar la visión de l’ALLA en rellación cola llingua asturiana nos cuatro años últimos. “La primer entruga que me fixeron foi qué camudó nestos cuatro años y yo retruque-yos que la situación yera la mesma”, comenta la presidenta de la institución académica. “Lo fundamental pa la llingua ye tener un marcu xurídicu amoñosu que permita a l’asturianu ser una llingua normal dientro de la sociedá asturiana y esto nun camudare”, tresmitió Cano a los espertos, que tornaron a mostrase ablucaos poles torgues qu’atopa dende l’Alministración una llingua tan viva como l’asturiana. Atrás queda nel recuerdu la polémica qu’hubo pola información manipulada sobre la llingua asturiana que dieron les instituciones al Conseyu d’Europa y que decíen que l’asturianu nun taba normativizáu y que nun había lliteratura escrita. Un escándalu ante’l que los políticos de los grandes partíos asturianos nun llevantaron la voz.

“Comenté-yos que siguimos ensin oficialidá, dalgo que, dende’l puntu de vista de l’Academia, ye un requisitu imprescindible pa que la llingua seya una llingua normal a tolos efectos dientro la sociedá y pa que pueda tener un futuru, amás de facer referencia a la Llei d’Usu, que nun ye suficiente y que tampoco se cumple”, añede la presidenta de l’ALLA, que tamién informó de los puntos que de manera previa solicitaren los miembros d’esti Comité d’Espertos. Estos foron el númberu de falantes qu’había n’Asturies, la situación na educación y nos medios de comunicación, y l’aición de l’Academia nesti tiempu, n’especial no que respeuta al tema normativu.

Al rodiu del primer puntu, Cano señaló que los datos que se teníen yeren los mesmos d’hai cuatro años, esto ye, los del estudiu de Francisco José Llera Ramo, que tornó a comentar. La presidenta de la institución académica añadió nesti puntu un tema que consideró perimportante y que los espertos nun tocaren na petición previa d’información. “Trátase del tema de cómo la sociedá ve l’asuntu de la oficialidá, dalgo que me paecía importantísimu que saliera nesi informe porque ye fundamental de cara a la cooficialidá y al desendolcu d’una política llingüística acorde a la situación llingüística que tenemos. Nun podemos escaecer qu’hai un más d’un 60 por cientu de la población que pide que l’asturianu seya llingua cooficial y que prauticamente la totalidá de la población d’Asturies quieren un futuru p’Asturies n’igualdá col restu de les comunidaes billingües del Estáu”, destaca.

No que respeuta a la educación, Cano señaló que “nestos cuatro años sí se dieron dalgunos pasos importantes como l’inxerimientu de los estudios de Filoloxía dientro de la enseñanza reglada aprovechando l’adaptación de los estudios universitarios al nuevu espaciu européu d’enseñanza superior y, polo tanto, la creación del minor na Facultá de Filoloxía y Lletres, amás de la puesta en marcha del Máster d’Educación Secundaria onde hai una especialidá en Llingua Asturiana”. Sicasí, tamién tresmitió los problemes que supón qu’esti Máster nun tea reconocido pol Gobiernu y la situación llaceriosa del asturianu nel sistema educativu non universitariu.

Sobre la presencia del asturianu nos medios de comunicación, la presidente de l’ALLA centróse de manera especial nel pesu de la llingua asturiana na programación de la RTPA “porque ye d’onde tenemos datos más concretos”. Tamién destacó la esistencia de dellos medios dixitales n’asturianu na rede, ente ellos Asturies.com, y d’un periódicu como Les Noticies, pa depués dar datos del tratu menor que dan los tres diarios asturianos a la nuesa llingua.

“El tema últimu a tratar foi’l de la normativa, nel que señalé que lo fundamental yá taba fechu dende hai tiempu, como yá sabíen de la reunión anterior, y que l’Academia, nesta llinia de trabayar pa que la llingua asturiana pueda ser emplegada como mediu d’espresión en cualquier nivel y en cualquier situación, taba trabayando últimamente les cuestiones referíes a la lexicografía y terminoloxía”, apuntó Cano. Asina, la presidenta faló a los espertos de la coleición Cartafueyos Normativos, de la creación del Centru de Terminoloxía Termast y de publicaciones como Lletres Asturienes, ente otros asuntos. Pa finar, Cano treslladó al Comité d’Espertos la polémica pol borrador del Reglamentu d’Estudios de Doctoráu de la Universidá d’Uviéu que dexa fuera la llingua asturiana.

Tres la intervención de Cano, llegó’l turnu de Xurde Blanco, secretariu del Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu, que se mostró mui críticu. Asina, según firmen nun comunicáu, Blanco, que taba acompañáu por Xilbertu Maire, señaló que “la política llingüística nos caberos 12 años n’Asturies llendóse a reprimir l’emplegu de les llingües asturianes pela ciudadanía y subvencionalu en manifestaciones folclórico-culturales entamanaes per entidaes, asociaciones, empreses y personaxes del alrodiu políticu del gobiernu, nuna clara práutica clientelar”.

Tamién participaron nesti alcuentru la Xunta pola Denfensa de la Llingua Asturiana y la Fundación Caveda y Nava, representaes por Carlos Pulgar y Ramón d’Andrés, de manera respeutiva. Los dos coleutivos dieron la so impresión sobre la situación del asturianu, anque D’Andrés nun tuvo tiempu pa esponer toles sos conclusiones y comprometióse a unviar un informe por escritu al Comité d’Espertos. Pulgar incidió na so intervención na necesidá d’un marcu xurídicu pa l’asturianu que garantice los derechos de los ciudadanos y D’Andrés fixo énfasis na falta d’un consensu ente los partíos políticos pa facer una defensa del idioma.

Tres esta reunión coles organizaciones cíviques, los espertos aconceyáronse con Consuelo Vega, direutora xeneral de Política Llingüística, que taba acompañada de dos funcionarios de l’Alministración asturiana. Tamién tuvo presente nesta xornada d’aconceyamientos na sede del Conseyu d’Europa en Madrid Nicolás Bartolomé pa falar de la situación del lleonés en Castilla y Lleón.

Fonte: Asturies.com

7/7/11

Denuncien torgues pa escolarizar n'infantil y primaria n'asturianu


El sindicatu SUATEA fizo llegar a los medios la denuncia de l’asociación de padres y madres del Colexu d’Educación Infantil y Primaria Tremañes, en Xixón. Esti centru escolarizó l’asignatura de Llingua Asturiana nel Segundu Ciclu d’Educación Infantil polo menos dende’l cursu 2002-2003 fasta’l cursu 2007-2008, incluyíos. Según despliquen los padres d’esti colexu “nos cursos 2008-2009 y 2009-2010 el Colexu caltuvo esta asignatura namás en Primaria, porque la Conseyería nun reconoció l’horariu suficiente pa que’l mayestru la materia la impartiese tamién n’Infantil”. Esti situación solucionárase nel cursu 2009-2010, “por fin, el Colexu pudo recuperar la normalidá nesti aspeutu, tornando impartirse Llingua Asturiana en toles estayes educatives; pa ello cuntó con una mayestra que compartía’l so horariu de trabayu col CEIP de Xove”.
El problema vien cola plantía anunciada pola Conseyería d’Educación pal cursu 2011-2012 que según despliquen “contempla un solu mayestru p’atender la escolarización d’asturianu en tres Colexos: Tremañes, Xove y Honesto Batalón”. De facese realidá esti endurecimientu les condiciones, los padres anuncien “qu’obligaría a qu’otra vuelta les families d’Educación Infantil de Tremañes nun puedan exercer el so drechu estatutariu a que los sos fíos cursen esta materia”.
Según estos mesmos padres “la Conseyería sabe perbién que la escolarización de la Llingua Asturiana en tola ufierta educativa del Centru (Infantil y Primaria) figura nos sos documentos oficiales (PEC, PXA) y que cunta col sofitu de tolos sos muérganos de gobiernu”, amás recuerden qu’esta escolarización “cuntó siempres col decidíu sofitu de tola Comunidá educativa y, cimeramente, col de les families, como amuesa’l fechu de que cuasi’l 100% del escolináu d’Educación Infantil curse davezu esta materia”.
Pa la organización de padres y madres d’esti colexu “los cambeos previstos na plantía pal prósimu cursu asitíense ñidiamente fora’l marcu llegal afitáu pa la escolarización de la nuesa llingua” yá que, recuerden, “la Llei 1/1998, de 23 de marzu, d’usu y promoción del Bable/Asturianu, nel so artículu 9, afita que’l Gobiernu asturianu “asegurará la enseñancia’l bable/asturianu y promoverá’l so usu nel sistema educativu”, mentres que l’artículu 10 diz que’l Gobiernu d’Asturies “garantizará l’enseñu’l bable/asturianu en toles estaes y graos”.
Amás ponen como exemplu la sentencia 1770/09 dictada, n’avientu de 2009, pol Tribunal Superior de Xusticia d’Asturies, que reconoció dafechamente que les enseñancies de Llingua Asturiana tán recoyíes nel currículu’l Segundu Ciclu d’Educación Infantil, reguláu pel vixente Decretu 85/2008, de 3 de setiembre (BOPA nu 212, del 11 de setiembre de 2008).

Dende l’asociación de padres y madres reconocen que’l CEIP Tremañes “cumplió cola so obligación d’ufrir a toles families d’Educación Infantil la opción de cursar estudios de Llingua Asturiana nesta estaya” y recuerden l’ésitu de la convocatoria “cuasi’l 100 % de les families optan voluntariamente por esa ufierta formativa”, polo que son munchos padres los que se ven “agravaos pol fechu de qu’unos años los sos fíos pueden estudiar esta materia y otros años la Conseyería d’Educación tórga-yos esi drechu, al ñega-yos el profesoráu necesariu”.
Califiquen esta situación de “grave” y piden a la Conseyería d’Educación que proceda a garantizar “el drechu que les nueses families tienen a que les sos fíes y fíos estudien asturianu en toles estayes educatives del CEIP Tremañes”. Pa garantizalo, afirmen “a l’Alministración abasta-y con asegurar un mayestru qu’imparta esta materia nos Colexos Tremañes y Xove”.

Fonte: Asturnews