Una jutge treu la custòdia a una mare per escolaritzar la filla en català

La resolució entèn que dificulta la seva "evolució"

Una jutge canària ha retirat la custòdia a una mare canària que va venir a viure a Ripollet perquè l'escola s'imparteix en català. La jutge de Tenerife entén que aprendre el català pot estar suposant a la nena una dificultat en la seva "evolució".

 

En la resolució judicial, que ha avançat el diari "El Punt Avui", la titular del jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Güímar apunta que, davant la falta d'entesa dels pares sobre la custòdia de la filla, cal preservar l'interès superior de la menor.

 

En el seu escrit, la jutge sosté que la nena ha anat a viure a una "comunitat definida per unes característiques especials d'integració". I és que, subratlla, a l'adaptació normal a un canvi de territori o de costums s'hi ha d'"afegir la dificultat d'haver d'aprendre una llengua, el català, que de tots és conegut que es fa servir per gran part de la societat catalana, així com per les escoles".

 

La jutge també basa la seva decisió en el fet que la dona treballa i té menys disponibilitat horària que el pare, que és a l'atur.

Fonte. Nació Digital

Confírmase la sentencia al guardia civil que-y pegó a un mozu por falar catalán nel Aeropuertu de Palma

L'agent va recórrer la condemna però finalment haurà de pagar 1.200 euros per una falta de lesions
La Secció Segona de l'Audiència de les Illes Balears ha confirmat la condemna al guàrdia civil que va agredir un jove a l'aeroport de Palma per parlar en català. Tal com explica el Diari de Balears, els fets van succeir el 7 d'agost de 2009 quan un agent va sol·licitar la documentació a Ivan Cortès, aquest li va respondre en català, acte seguit dos agents el van conduir a una habitació de l'aeroport de Palma i el van colpejar. Al seu dia, el titular del Jutjat d'Instrucció número 8, Antoni Rotger, ja va condemnar l'agent al pagament de 1.200 euros de multa -20 euros diaris durant dos mesos-, aquest va presentar un recurs que apel·lava a la parcialitat del jutge i ara s'ha confirmant la sentència que considera que hi ha una falta de lesions.

Fonte: directe.cat

El TSJC cualifica de falta "grave" les resoluciones del xuez de Lérida que ye críticu col catalán

Lleida ciutat - Societat
Dijous 19, Maig de 2011 16:12
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha qualificat de falta "greu o molt greu" l'expedient obert contra el titular del Jutjat Contenciós número 1 de Lleida, fonamentalment arran del contingut de diverses de les seves resolucions, crítiques amb el català, i ha acordat elevar-ho a la comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Segons han explicat en un comunicat, el TSJC tenia obert un expedient informatiu des de principis d'abril per estudiar les resolucions del jutge, ja que el president de l'Audiència de Lleida havia informat per carta de la preocupació generada per l'activitat del magistrat, segons ell, "no ajustada a una correcta praxi professional".
Després de l'anàlisi de la documentació, el TSJC considera que les actuacions d'aquest jutge podrien ser faltes greus o molt greus, castigades amb sancions disciplinàries que van des d'una multa a la separació del servei.
Fonte: diari bon dia
Edición impresa del Bon Dia, pue vese nes páxines 1 y 11

"L'usu del catalán ye una falta respetu" afita un xuez valencianu qu'exerce en Cataluña

Drets Lingüístics
Un jutge de Lleida considera una "falta de respecte" la utilització del català als jutjats
Retreu als lletrats de la Generalitat que emprin aquesta llengua quan es dirigeixen a forans

òscar mirón

JGS Lleida
Un jutge de Lleida ha dictat una interlocutòria en què considera una "falta de respecte i de mínima educació" que els lletrats de la Generalitat utilitzin la llengua catalana als jutjats en assumptes que afecten persones de fora de la comunitat. El magistrat en qüestió és José María Aristóteles Magán Perales, titular de l'únic jutjat contenciós administratiu de Lleida. Aquest jutge ha dictat en les últimes setmanes diverses resolucions polèmiques, algunes d'aquestes donades a conèixer per SEGRE. Una portaveu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va informar ahir que aquest tribunal ha obert un expedient informatiu a aquest magistrat després de tindre coneixement de l'existència d'aquestes resolucions.
José María Magán, un magistrat en el currículum del qual consta curiosament que té formació acadèmica en les llengües catalana i valenciana (sic), lamenta en una interlocutòria datada "a Lérida" el passat 11 d'abril "la falta de cortesia" de l'administració "regional" catalana, "que continua entestant-se a utilitzar el català quan els recurrents (actor i lletrat) són de Madrid". Magán afirma que "això, lamentablement, és força habitual en aquesta administració regional, que sembla incapaç de dirigir-se als administrats en la llengua oficial per ells elegida". Segons l'opinió del magistrat, "potser es tracta simplement d'una deliberada falta de respecte i de mínima educació". Magán afirma que el recurrent (un veí de Madrid que va recórrer una multa que li va imposar el Servei Català de Trànsit a Lleida) "ha demostrat una més que suficient cavallerositat i noblesa, acceptant aquesta descortesia de l'administració regional catalana". El magistrat destaca "el fet notori que la Generalitat de Catalunya imposa als seus lletrats l'ús del català, fins al punt (fet real que va passar no fa gaire als jutjats de Lérida (sic) d'haver amonestat públicament un dels seus lletrats per la gosadia d'haver usat el castellà en un judici, donant fins i tot la notícia a la premsa provincial" (va ser publicada per SEGRE). Magán al·lega en totes les seues resolucions que utilitza exclusivament el castellà basant-se en la sentència del TC sobre l'Estatut.
Fonte:diari Segre

Xueces catalanes refuguen la suspensión de reglamentos llingüísticos

L'asociación Xueces pa la Democracia en Cataluña espresó'l so "fondu malestar" pol autu dictáu pol TSXC suspendiendo dellos artículos de los reglamentos d'usos llingüísticos del Conceyu de Barcelona y de la Diputación de Lleida.

Nun comunicáu, alvierten que "la interpretación que se fai d'estes normes alministratives significa dir más allá de lo que tien que ser la función de les midíes cautelares", yá que, aseguren, presume la esistencia de posibles perxudicaos y daños imposibles de reparar pol fechu de que les alministraciones usen la llingua catalana como preferente, "que non única".

Sorrayen que se prexulgó "la resolución de fondu, cosa impropia d'una resolución cautelar", con una interpretación parcial de la sentencia del Tribunal Constitucional y ensin tener en cuenta la Llei de política llingüística de 1998, la Carta Europea de Llingües Rexonales o Minoritaries o la Declaración Universal de Drechos Llingüísticos, qu'obliguen a les autoridaes estatales a "adoptar les midíes de proteición de la llingua propia del territoriu". Amás, consideren qu'avancen elementos interpretativos de la futura sentencia, faciendo usu de la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut pa "llendar el drechu de los catalanes a utilizar la llingua propia nel ámbitu de Cataluña".

Fonte: Asturies.com