Òmnium premiarà el millor llibre publicat en català de l'any

Òmnium Cultural ha decidit atorgar un nou premi literari: el Premi Òmnium a la Millor Novel·la Catalana de l'Any. L'entitat que cada any lliura el Premi Sant Jordi, el guardó amb més dotació de les lletres catalanes, donarà també un premi amb una característica ben diferent: no serà per a un manuscrit inèdit, sinó per a una novel·la qualsevol, publicada en llengua catalana (no caldrà que l'editor ni l'autor les presentin a concurs). Qualsevol novel·la publicada l'any anterior podrà ser guardonada. La diferència entre aquest premi i els altres premis a obra publicada concedits al país, com el Premi Llibreter o el Premi Crítica Serra d'Or de Narració, està bàsicament en la seva dotació: Òmnium lliurarà 20.000 euros a l'autor premiat, però també reservarà 5.000 euros per a l'editor de l'obra, amb l'objectiu que el destini a promoció de l'obra guanyadora (la majoria de premis d'aquest tipus són honoraris: no tenen dotació). Òmnium assegura que tot i concedir aquest premi, no retirarà el seu suport al Sant Jordi, que considera com un emblema de l'entitat, ja que existeix fins i tot des d'abans de la creació d'Òmnium.

El Goncourt català?

El Premi Òmnium a la Millor Novel·la Catalana de l'Any vol ser el premi de referència a la novel·la catalana publicada, a l'estil del premi Goncourtfrancès (tot i que aquest només té com a dotació 10 €, malgrat el seu immens prestigi).  Jordi Cuixart, president d'Òmnium, ha assegurat que el principal objectiu del guardó és  "augmentar el prestigi" de la literatura catalana, i garantir la creació de nous lectors. Cuixart argumenta que el català "encara no ha assolit els nivells de normalitat que serien desitjables" i ho justifica tot argumentant que malgrat que el 82 % dels habitants de Catalunya afirmen poder llegir en català, la quota de mercat del llibre en català està tan sols en el 30 %, incloent-hi el llibre de text (que es consumeix bàsicament en català). Cuixart afirma que "cal revertir" aquesta situació captant nous lectors per al català, i creu que un premi d'aquest tipus pot fer que públic que habitualment no llegeix en català comenci a llegir en aquesta llengua. Per això, justament, s'ha decidit fer un premi de novel·la, perquè és el gènere que arriba a més públic.

Un premi diferent

Cuixart ha volgut deixar clar que aquesta iniciativa no pretén, de cap manera, anar contra els grans autors mediàtics, sinó intentar donar relleu a nous autors, més enllà dels grans noms coneguts pels mitjans. Pot ser una eina que ajudi, doncs, a fer resaltar escriptors nous i ajudar-los a profesionalitzar-se. A més a més, Cuixart creu que aquest premi pot ajudar als editors estrangers a decidir-se per traduir a nous autors catalans. Cuixart ha volgut deixar ben clar que la literatura i la cultura catalanes són "l'element de cohesió dels Països Catalans", i que cal reforçar-les com a objectiu de país.

Decisió en tres etapes

Jordi Lon, responsable del premi dins Òmnium Cultural, ha explicat el mecanisme per atorgar el guardó: hi haurà un comitè de lectors que farà una preselecció, integrat per quatre persones: Carme Fenoll, de l'àmbit de les biblioteques, Olga Perelló  i Mireia Federico, de l'àmbit de les llibreries, i Bernat Puigtobella de l'àmbit de la crítica. Aquest comitè llegirà totes les novel·les publicades en català i en farà una preselecció, d'una vintena de textos, que oferirà a un jurat integrat per personalitats independents. Aquest jurat elaborarà una tria dels tres millors títols finalistes, que es farà pública la nit de Santa Llúcia. A partir d'aquest dia el públic podrà votar el seu llibre favorit. Així, mitjançant votació popular, s'arribarà a triar el guanyador, que es donarà a conéixer al mes de febrer. D'aquesta forma, el llibre es podrà tornar a promocionar per la campanya de Sant Jordi de l'any següent a la seva publicación. Alguns editors han expressat la seva preocupació perquè es garanteixi la neutralitat del jurat, ja que hi ha la sospita que a nombrosos premis el jurat actua mogut per interessos editorials. Per altra banda, alguns petits editors s'han mostrat inquiets pel mecanisme de votació popular, que pot afavorir als autors mediàtics i als que publiquen en grans editorials, que garanteixen una intensa presència als mitjans de comunicació. Jordi Cuixart ha assegurat que Òmnium no descarta introduir variacions a la propera edició dels premis per millorar-ne l'eficàcia.

Fonte: ElNacional.cat

La Federació Llull renova a Randa el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes

La Federació Llull ha presentat un manifest que reclama “que les institucions d’autogoven de les Balears, el País Valencià i Catalunya, ara que hi ha una clara voluntat de cooperació..."

El monestir de Randa de Mallorca ha acollit aquest diumenge un acte nacional de la Federació Llull. Òmnium Cultural, l’Obra Cultural Balear (OCB) i Acció Cultural del País Valencià (ACPV) han renovat el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes, amb la presentació d’un manifest conjunt que demana la constitució d’un Consell de la Llengua i de les Lletres per disposar d’una veu conjunta i potent que defensi la comunitat cultural i lingüística.

Un centenar de persones han assistit a l’acte central, que ha comptat amb la lectura del manifest i els parlaments dels presidents de les tres entitats que formen la Federació: Jordi Cuixart d'Òmnium, Joan Francesc Mira d’ACPV i Jaume Mateu de l'OCB. “Demanem el compromís amb la normalització lingüística als nostres governs, l’acció per assegurar els drets lingüístics en àmbits com els mitjans, la justícia o el comerç”, ha dit Mateu. 

“El procés sobiranista no anirà mai en detriment dels Països Catalans. Perquè no seríem on som sense referents com Fuster, Alcover o Oliver. Tenim la voluntat persistent de compartir llengua, cultura i futur”, ha afirmat Cuixart. Finalment, Joan Francesc Mira, president d’ACPV, ha destacat l’aportació universal de Ramon Llull, malgrat la manca d’un Estat propi, d’una política cultural que l’hagi posat en valor.

Les principals entitats culturals dels Països Catalans han fet una reunió prèvia de treball per a impulsar diferents projectes comuns. La Federació s’ha sumat al 700è aniversari de la mort de Ramon Llull al Santuari de Cura de Randa, el puig lul·lià per excel·lència, en el marc de la trobada anual de socis de l'OCB.

El Manifest de Randa

La Federació Llull ha presentat un manifest que reclama “que les institucions d’autogoven de les Balears, el País Valencià i Catalunya, ara que hi ha una clara voluntat de cooperació, coordinin les seves polítiques relatives a la llengua catalana en tots els àmbits, tal com va plantejar ja fa 30 anys el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, i que es constitueixi amb les principals  institucions acadèmiques, professionals i associatives del nostre àmbit lingüístic el Consell de la Llengua i de les Lletres que hi era previst, a fi de disposar d’una veu social conjunta i potent, que pugui defensar els drets de la nostra comunitat lingüística i cultural a tots els nivells”.

Davant “la persistència de les polítiques adverses a la llengua catalana i al plurilingüisme igualitari a l’Estat espanyol, malgrat les aparences democràtiques, especialment en les institucions en què predomina el Partido Popular”, demanen “que els representants parlamentaris dels nostres territoris elevin la més enèrgica protesta a l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa i al Parlament Europeu”. 

El manifest recorda la proclamació, ara fa vint anys, de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona i denuncia l’incompliment constant de la Carta Europea de les Llengües Regionals per part de l’Estat. “No entenem com és possible, davant d’aquestes polítiques escandaloses, que el cap de l’Estat afirmi que Espanya se sent orgullosa de la seva diversitat”, rebla el text conjunt.

Fonte: Llibertat.cat

“#Òmnium50A”, el documental

El documental analiza esta tresformación vivida por Òmnium a lo llargo de los sos 50 años d'hestoria y entrevista una trentena de protagonistes pa qu'opinen sobro esta evolución.Ente otres voces ta la de la presidenta de la entidá Muriel Casas, l'ex-presidente de la Generalidad Jordi Pujol, pero tamién les de Pep Guardiola, Joaquim Nadal, Lluís Llach, Salvador Cardús, Raimon, Elisenda Paluzié, Josep María Espinàs, Albert Balcells, Martí Boada, Xavier Sardà, Toni Soler y Empar Moliner.
Esti añu Òmnium Cultural cellebra'l 50u aniversariu de la so fundación con una riestra d'actos qu'amuesen la evolución que vivió la entidá nesti mediu sieglu. Cincuenta años dan pa muncho y el so seguimientu detalláu sedría inabarcable, pero si se mira con perspectiva, la hestoria d'Òmnium ye al empar la hestoria del pais y la de trés xeneraciones que convivieron.

Enllaz al documental emitíu per tv3
Podcast del programa

50 años d'Òmnium Cultural

Cap de setmana de preestrenes del documental ”#Òmnium50A esdevé un èxit arreu del territori

El documental #ÒMNIUM50A, realitzat per l’espai Sense Ficció de Televisió de Catalunya, es preestenarà aquest cap de setmana a 15 localitats del país. Així, des de divendres a diumenge, diverses seus d'Òmnium Cultural, conjuntament amb TV3, han organitzat visionats previs d'un documental que repassa en paral·lel la història del país i de l'entitat. El documental ja es va preestrenar amb èxity dijous a deu viles i ciutats. Un dels espais on hi va haver més afluència va ser l’Auditori CosmoCaixa de Barcelona on els assistents van poder gaudir del treballat dirigit pel periodista Josep Rovira.. Abans de la projecció, Joan Salvat, cap de l’àrea de Documentals de TV3 i director de “Sense Ficció”, Josep Rovira i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural van voler destacar que és molt difícil resumir la història de l'entitat en 50 minuts alhora que van ressaltar que Òmnium, des de la seva fundació, ha esdevingut un actor imprescindible per entendre la història del país. En aquest sentit, Muriel Casals va reafirmar la voluntat d'Òmnium Cultural de continuar jugant un rol molt actiu dins la societat civil catalana en moments complicats com els actuals.
En l’acte en el qual hi va assistir l’equip tècnic d’#ÒMNIUM50A, algunes de les persones que apareixen en el documental així com membres de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural es va presentar també el llibre Òmnium Cultural. Mig segle fent país. El llibre, editat coincidint amb el 50è aniversari de l’entitat, agrupa 84 regals que personalitats d'arreu del país han ofert a Òmnium Cultural per la seva llarga trajectòria. Precisament, algunes d’aquestes personalitats també van voler fer acte de presència durant aquesta doble presentació.

El documental '#Òmnium50A' es preestrena aquesta setmana a 25 localitats catalanes

Òmnium Cultural preestrenarà aquesta setmana el documental '#Òmnium50A', realitzat pel programa Sense ficció de TV3, a 25 localitats d'arreu de Catalunya. D'aquesta manera l'entitat aposta, una vegada més, per portar la seva activitat arreu del territori i, en aquest cas, de forma simultània. '#Òmnium50A' repassa els 50 anys de l'entitat, destaca alguns dels episodis més importants de la seva història i apunta els debats més profunds que Òmnium i el catalanisme afronten en l'actualitat. Els actes serviran també per presentar el llibre que l'entitat ha editat per commemorar els 50 anys de la seva fundació, en el qual 84 personalitats d'arreu del país han ofert un regal a Òmnium Cultural per la seva llarga trajectòria.
A Barcelona, la preestrena es farà al CosmoCaixa. Pel que fa a la projecció del documental a la capital catalana, Òmnium ha organitzat una presentació pública el dijous 15 de desembre a 2/4 de 9 del vespre a l'Auditori del CosmoCaixa de Barcelona (c/ Isaac Newton, 26. Transport: Ferrocarrils de la Generalitat (Estació Avinguda Tibidabo i autobusos 17, 22, 58, 73, 75, 60 i 196). L'acte del dia 15 és gratuït i obert tant a persones sòcies com no sòcies. Qui vulgui assistir-hi, pot fer la seva reserva (màxim 4 places) enviant un correu electrònic a l'adreça inscripcions@omnium.cat o bé trucant al 933198050 (Alba). Les places són limitades.
Llista de localitats on es projectarà el documental:Amposta: Dijous 15 a les 8 del vespre al Casal d'Amposta
Badalona: Dissabte 17 a les 7 de la tarda al Museu de Badalona
Barcelona: Dijous 15 a 2/4 de 9 del vespre a l'Auditori del CosmoCaixa
Berga: Diumenge 18 a les 6 de la tarda al Pavelló de Suècia
Camprodon: Dissabte 17 a les 7 de la tarda al Casal Camprodoní
Figueres:Dijous 15 a 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca Fages de Climent
Girona: Dijous 15 a les 8 del vespre a l'Aula Magna de la Casa de Cultura
L'Hospitalet de Llobregat: Dijous 15 a 1/4 de 9 del vespre a l'Ateneu de Cultura Popular
La Garriga:Divendres 16 a les 8 del vespre a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música
La Seu d'Urgell: dia i hora pendent de concretar
Lleida: Dilluns 19 a les 8 del vespre al Cinema Rambla
Manresa: Divendres 16 a les 8 del vespre a l'Auditori Fundació Caixa Manresa
Olot: Dijous 15 al Teatre dels Catòlics a 2/4 de 9 del vespre
Pinell del Brai: Dissabte 17 a les 7 de la tarda al Centre Polivalent
Reus: Dissabte 17 a les 7 de la tarda a la Sala d'Actes de la seu d'Òmnium Cultural
Rubí: Dijous 15, hora pendent de concretar
Sabadell: Dijous 15 a l'Auditori del Centre Cívic de la Creu Alta
Sant Feliu de Llobregat: Divendres 16 a 2/4 de 8 del vespre al CineBaix
Sant Martí de Tous: Dijous 15 a 2/4 de 8 del vespre al Casal de Sant Martí de Tous
Santa Coloma de Farners: Divendres 16 a les 8 del vespre a la Biblioteca Joan Vinyoli
Solsona: Dissabte 17 a 2/4 de 9 del vespre a la Sala Cultural de l'Ajuntament de Solsona
Tarragona: Divendres 16 a les 7 de la tarda a la Seu dels Serveis Territorials de Cultura
Terrassa: Dilluns 19 al Cineclub Catalunya
Tortosa: Divendres 16 a les 8 del vespre a l'Associació d'Amics dels Castells de Tortosa
Vic: Dijous 15 a les 8 del vespre a l'Auditori Unnim
Vilafranca del Penedès: Divendres 16 a les 8 del vespre als Cinemes del Casal

Tothom que vulgui més informació sobre els actes respectius, cal que contacti amb cadascuna de les seus territorials organitzadores.

Fonte: preestrena aquest cap de setmana del documental #ÒMNIUM50A, 25 localitats de la preestrena, sense ficció

podcast, vidiu del making of

Cellebración de los 50 años d’Òmnium Cultural

Discurs de Muriel Casals a l'acte de celebració dels 50 anys d'Òmnium Cultural
[..................................................................................]
Assolir la independència cultural.
La cultura, cal recordar constantement, contribueix sobretot a augmentar el capital social i simbòlic d’una col•lectivitat. És un bé públic en el que la inversió té un retorn molt alt, des de tots els punts de vista, però que sobretot és especialment important per a la cohesió social i per a l’emancipació individual i col•lectiva. La cultura ha estat, és i serà el nostre àmbit de treball.En aquesta línia pensem que el dret d’accés i de participació a la cultura sols es pot garantir, en societats avançades com la nostra, a través de l’educació i de politiques que permetin l’intercanvi d’experiències i l’impuls d’iniciatives de cohesió i de creixement, individual i col•lectiu. L’existència i el manteniment d’entitats, com Òmnium hi pot fer un gran servei.
D’altra banda, avui estem topant amb amenaces en àmbits que semblaven intocables, com ara la immersió lingüística a les escoles. En lloc d’encallar-nos en la queixa, ara hem de fer un pas endavant i trobar una solució digna i definitiva als nostres drets culturals.
El model educatiu i el mecanisme d’immersió no poden patir més atacs ni poden perillar per accions particulars. La nostra llengua ha de ser llengua vehicular a l’escola i a tots els espais socials. Des d’Òmnium marquem com a prioritat la defensa davant de qualsevol atac a la nostra llengua. L’entitat es personarà en totes aquelles instàncies necessàries, adoptarà les mesures que calgui i instarà aquelles actuacions judicials que estimi convenients per defensar el nostre model educatiu contra els forts atacs que d’un temps ençà està patint.
D’altra banda ens cal trobar l’estratègia definitiva per fixar el català com a llengua comuna. Els darrers 50 anys molta gent anònima ha lluitat tenaçment per mantenir-la viva. L’ha donada, com un bé preuat, a tots aquells que, arribats del nord o del sud, d’Andalusia o de Galícia, han volgut fer seva aquesta terra. I parlant la llengua que sigui, s’han sumat al projecte col•lectiu de país. I l’han fet gran. Perquè han adoptat el català com la seva nova llengua pròpia, i la dels seus fills. I l’han defensada al carrer i a l’escola. I han enriquit la cultura comuna amb una nova mirada. I han sortit al carrer, l’any 77 o el 10J, perquè són part d’aquesta nació i també volen decidir.
Avui milers de persones vingudes d’arreu, del Paquistan, del Marroc, de l’Equador, de l’Índia o de Romania han escollit aquest país com l’indret on materialitzar els seus somnis i els dels seus fills. I ara tenim l’oportunitat, la responsabilitat de construir plegats la Catalunya del segle XXI; un país que ha de seguir sent obert, dinàmic, generós, acollidor; una Catalunya on es parlin centenars de llengües i on el català, amb accents i matisos diversos, ha de ser el punt de trobada. És per tot això que des d’Òmnium impulsarem un pacte nacional pel foment de l’ús social del català.
Ens cal una estratègia conjunta, que uneixi esforços i de llarg termini perquè la nostra llengua sigui la llengua comuna de tots els ciutadans i ciutadanes. Un element de cohesió social i nacional.
Discursu de Muriel Casals
Òmnium Cultural
Fonte: Òmnium Cultural

Sant Jordi pieslla les sos cellebraciones na Cataluña Norte

Es presenta la XXII Nit de Sant Jordi a la Catalunya Nord
30-04-2011
Òmnium Catalunya Nord va fer entrega el 30 d'abril dels Premis Sant Jordi. Enguany serà la XXII edició i la festa on es van lliurar els reconeixements va ser la ciutat de Perpinyà. Cal recordar que la Nit de Sant Jordi és un dels esdeveniments més importants en l'àmbit de la llengua catalana de la part més septentrional dels Països Catalans i que, d'entres altres coses, compta amb el suport de les institucions culturals més prestigioses del país.
Com en les darreres edicions, Òmnium Cultural, organitzadora de l'acte va preveure fins a 5 premis: el Premi Catalunya Nord (3.000 euros) per a treballs que aprofundeixen en l'ensenyament de la llengua catalana i la divulgació de la Catalunya Nord, el Premi Joves escriptors (1500 euros) per a narracions elaborades per nins i joves, el Premi Francesc Català (900 euros) per a obres de poesia, Premi Narració per a infants (800 euros) per a narracions dirigides a mainada i, finalment, el Premi Reportatge, per a articles que hagin explicat aspectes de la Catalunya Nord.
Fonte:Òmnium Cultural de la Catalunya Nord
Más info: equí,TV3-Telenotícies migdia 01/05/2011, minutu 47',04".

Defenden el modelu d'escuela catalán

Entitats cíviques i educatives en defensa del model d’escola català es reuneixen amb el president de la Generalitat

Ampliar...

Representants d’entitats cíviques i educatives s’han reunit aquest vespre al Palau de la Generalitat amb el president de la Generalitat, Artur Mas, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, per traslladar al Govern l’ampli suport del món social i educatiu al model d’immersió lingüística, així com la necessitat de treballar conjuntament per un model d’escola propi, eina clau per a la cohesió social.

En representació de les entitats adherides a la plataforma han assistit a la trobada Imma Fuyà, presidenta de FAPAC, Raül Manzano, president de la Federació dels Moviments de Renovació Pedagògica, Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, Carme Arenas del PEN Català, Teresa Casals, responsable de temes educatius de Plataforma per la Llengua, Miquel Àngel Essomba, director d’Unescocat, i Josep M. Cervelló, en representació del sindicat USTEC.

Aquestes entiats, i la resta (vegeu llista) que integren la plataforma, van signar el 22 de desembre un manifest de rebuig a les sentències del Tribunal Suprem. Les recent sentència del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüística a l’escola posava en qüestió un model d’escola àmpliament reconegut i aplaudit, tant aquí com a Europa. És per això que en aquell moment, diverses entitats cíviques i educatives, entre les quals Òmnium, van iniciar una acció ‘conjunta i coordinada’ que permetés reaccionar davant d’aquests fets d’una forma, ‘serena i ferma’ tal com apuntava Muriel Casals.

El representants de la plataforma han demanat al Govern que detalli les accions de prevenció que portarà a terme la Generalitat per a la preservació, sense fissures, del model d’immersió lingüística vigent, implantat amb èxit des de fa tres dècades. Tal com va exposar Miquel Àngel Essomba, en nom de totes les entitats, ‘veníem a expressar la nostra preocupació i a buscar complicitats’, deixant clar que ‘a l’escola no hi ha cap conflicte’ i que es defensarà el model de l'escola catalana.

Tal com ha expressat la presidenta d'Òmnium, des del dia 22 de desembre cal fer força i seguir des de la unitat: ‘s’està generant un conflicte per motiu de llengua on realment no existeix’. Cal afegir que la gran majoria de la societat catalana, i experts i organismes internacionals unànimement, avalen un model d'escola catalana que demostra que funciona des de fa tres dècades. Hem d'explicar en veu alta que els que volen trencar el model, i en conseqüència la convivència, són grups minoritaris poc representatius.

Llista d’entitats que integren la plataforma:

Xarxa Escoles Unesco
UGT de Catalunya
Plataforma per la llengua
USTEC- STES
FAPAES
Plataforma dret decidir (PDD)
Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL)
Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya
Agrupació Escola Catalana AEC
Institució Escola CIC
Òmnium Cultural
Centre Unesco Catalunya
PEN Català
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Federació Moviments Renovació Pedagògica de Catalunya
Rosa Sensat
Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans
Federació d'Organitzacions per la Llengua
FAPAC
Intersindical - CSC
Federació Ensenyament USOC
CCOO de Catalunya

Fonte: Òmnium Cultural

El catalán se moviliza contra el Tribunal Supremo

TOMA DE POSESIÓN Y ANUNCIO DEL NUEVO GOVERN

«No habrá educación con el castellano como lengua vehicular». Muriel Casals, presidenta de Omnium Cultural, tiene claro que, a pesar de la sentencia emitida por el Tribunal Supremo español, la inmersión lingüística es uno de los valores de la escuela catalana.

Alberto PRADILLA I

El fallo, que insta a la Generalitat a reconocer el castellano como lengua vehicular, pone en cuestión todo el sistema educativo catalán. Aunque tanto CiU, que vuelve a la Generalitat, como el Gobierno saliente (PSC, ERC e ICV) han expresado su apoyo al actual modelo y se han comprometido a mantenerlo. Después de una primera respuesta social a través de las concentraciones convocadas el jueves por las Candidaturas de Unidad Popular (CUP), las organizaciones civiles y de defensa de la lengua se preparan para defender la inmersión lingüística. En primer lugar, a través de posibles recursos judiciales. En segundo, con la preparación de actos a favor de la educación en catalán.
Los recursos presentados por tres familias de Badalona, L´Hospitalet y Barcelona contra la utilización del catalán como lengua vehicular en la educación han puesto en peligro el actual modelo catalán. Las consecuencias, como denuncian las organizaciones en defensa de la lengua, podrían ser la generalización del conflicto en todos aquellos centros de estudios en los que alguna familia decida llevar la cuestión a los tribunales. «Va a envalentonar a las personas que se han mostrado contrarias a la lengua catalana y supone un nuevo golpe para aquellos que creen en el encaje de Catalunya en el Estado español», indica Muriel Casals.
Desde que se conoció la sentencia, la sociedad civil catalana ha comenzado a movilizarse. Diversos juristas están elaborando un análisis sobre el fallo y estudiando las posibilidades de presentar un recurso, y entidades como Omnium preparan encuentros con la comunidad educativa a partir del 10 de enero. Además, la institución presidida por Casals aprovechará el partido que la selección catalana disputará hoy contra Honduras para reivindicar el sistema educativo en catalán. La Plataforma per la Llengua va más allá y no descarta organizar un acto con diversas personalidades para finales de enero, indica Teresa Casals. Otros grupos han llamado a la insumisión y han defendido el carácter «integrador» y de «cohesión social» de la inmersión lingüística.
No obstante, la respuesta ante una nueva decisión judicial contra el Principat ha quedado diluida en medio de las vacaciones navideñas. No parece casualidad que el golpe al sistema educativo catalán se hiciese público el miércoles, exactamente el mismo día en el que las escuelas cerraban por Navidad. Teniendo en cuenta que la sentencia que troceó el Estatut se hizo pública a pocos días del período estival, existe poco espacio para la aleatoriedad. «Es parte de una estrategia», denuncia la maestra y filóloga Teresa Casals, de la Plataforma per la Llengua. Casals no tiene ninguna duda sobre el hecho de que los magistrados de Madrid han aprovechado que profesores, padres y alumnos han vaciado los centros escolares para aplicar de nuevo la tijera. En este caso, una sentencia que pone en cuestión la inmersión lingüística y que hace retroceder la situación educativa catalana hasta la época del postfranquismo.
El fin del período escolar no es la única «coincidencia» en el momento en el que se ha conocido el fallo. Los miembros del Tribunal español han difundido la sentencia un día antes de que Artur Mas accediese a la presidencia del Govern. Toda una bienvenida para el líder de CiU, que es precisamente la formación que puso en marcha la inmersión lingüística hace ya tres décadas. No obstante, tanto convergentes como PSC han tratado de restar importancia a la decisión judicial y han asegurado que no cambiarán el modelo actual. De hecho, blindar el sistema educativo es una de las cláusulas incluidas en el acuerdo por el que los socialistas garantizaron la investidura de Mas. Una posición que destaca Muriel Casals, ya que incluye «al Gobierno entrante y al saliente, que se convierte en oposición». Las únicas formaciones que se han mostrado favorables a la sentencia han sido PP y Ciutadans, una minoría en la Cámara catalana.
Hasta el 10 de enero, día en el que se retoman las clases en Catalunya, no comenzarán a visualizarse las consecuencias de la sentencia. No obstante, personalidades como Muriel Casals alertan de la «judicialización» a la que los tribunales españoles están condenando a la sociedad civil catalana. Por el momento, se desconoce cómo se aplicará la sentencia y queda por comprobar si la Generalitat se limitará a los tres casos concretos o si los sectores españolistas iniciarán una campaña para generalizar el castellano en la escuela catalana.

Fonte: periódicu gara

Otres páxines: Federació Catalana de Futbol, Òmnium Cultural.