AENA comunica a l'ASM que els encarregats dels taulells d'informació tenen l'obligació de saber català

Responsables d'AENA a l'aeroport de Palma han rebut els representants de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, que havia sol·licitat una entrevista arran dels fets ocorreguts el passat 11 d'agost quan una encarregada del servei d'informació va etzibar «hábleme en castellano» al president del Cercle Mallorquí de Negocis.

Els directius d'AENA han explicat que varen obrir una investigació i que la treballadora s'ha disculpat per la seva actitud. Han remarcat que el contracte amb l'empresa concessionària, de domini públic, estableix com a condició el coneixement del català, que ha de constar al perfil dels treballadors contractats.

Durant l'entrevista també s'ha tractat l'ús del català a la megafonia. Pel que fa als vols entre illes, des d'AENA s'han compromès a recordar i donar trasllat per escrit a les companyies concessionàries, Air Europa i Air Nostrum, la cooficialitat del català i la nostra petició perquè s’utilitzi en aquesta zona d’embarcament. «Varen dir que els avisos genèrics de l'aeroport, per exemple els que recomanen vigilar les pertinences, ja es fan en català».

Les locucions dins els vols són responsabilitat de cada companyia, per la qual cosa l'ASM estudiarà posar en marxa una campanya de reclamacions perquè s'hi respecti l'ús de la nostra llengua.

Respecte al rètol de la façana, que encara diu 'Aeropuerto de Palma de Mallorca', varen explicar que no hi ha cap data prevista per substituir-lo per la denominació aprovada pel Consell de Mallorca per unanimitat, si bé es mantenen en la idea que el cost ha d'anar a càrrec de la comunitat autònoma. «Des de l'ASM continuam reclamant que el canvi es faci de forma immediata i que el cost l'assumeixi el Ministerio de Fomento, atesos els beneficis multimilionaris que se'n du del nostre aeroport».

Fonte: DBalears.cat

A l’Europa atlàntica, efervescència de les reivindicacions populars a favor dels drets lingüístics

Des de Galícia fins a Irlanda passant per Astúries, Gal·les i el País Basc, els moviments associatius prenen un impuls renovat per reclamar el reconeixement oficial de les llengües pròpies

La mobilització per l'irlandès a Belfast, maig de 2017. Autor/a: An Dream Dearg

Les mobilitzacions populars perquè es respectin i garanteixin els drets de les persones que parlen llengües minoritzades han atret, les darreres setmanes, força atenció en diversos indrets d’Europa. Es tracta de dinàmiques nacionals diferents, però amb un denominador geogràfic peculiar: moltes s’estan concentrant a l’Arc Atlàntic europeu, des de Galícia fins a Irlanda. Fins i tot la iniciativa paneuropea més recent a favor dels drets lingüístics —el Protocol de Donostia— té un impuls evident des del País Basc. Repassem aquesta geografia agitada i plena de reivindicacions.

Més drets per al gallec en l’àmbit socioeconòmic. La llengua és oficial des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, però les entitats en defensa de l’idioma consideren que no n’hi ha prou i que, en determinats àmbits, els drets lingüístics dels parlants de gallec no estan prou ben protegits. És així que la Mesa per la Normalització Lingüística recull signatures, des d’aquest març, amb l’objectiu de presentar al Parlament de Galícia una iniciativa legislativa popular (ILP) de “mesures per la garantia dels drets lingüístics en l’àmbit socioeconòmic”. Calen 10.000 signatures perquè la ILP sigui debatuda a la cambra parlamentària. La Mesa va aprofitar la manifestació a favor del gallec d’aquest 17 de maig per sumar més suports a la ILP, que es continuarà donant a conèixer arreu de Galícia en el marc de la campanya “Carrega’t de sentit comú” fins al 21 de setembre.

També en el marc de la campanya, l’entitat ha presentat un curtmetratge que escenifica els obstacles que els gallegòfons tenen diàriament per fer servir la seva llengua.

Nova iniciativa per declarar l’asturià llengua oficial. Just a l’est de Galícia, manifestacions i els concerts per l’oficialitat de l’asturià se celebren cada any amb la participació de milers de persones, però tot i així l’únic idioma oficial del país continua sent el castellà. La Junta per la Defensa de la Llengua Asturiana (XDLA) ha anunciat aquest mes en llançament de la iniciativa “Projecte 2018 per l’Oficialitat”, que es proposa de reformar l’Estatut d’Autonomia per incloure-hi el reconeixement de l’asturià com a llengua cooficial, al costat del castellà. La XDLA assegura que disposa del “compromís” de més del 25% dels diputats de la Junta General (Parlament asturià) per tirar endavant la proposta. Es tracta dels representants de Podem i d’Esquerra Unida, que sumen prou escons per iniciar el procediment de reforma. Ara bé, perquè aquesta s’aprovés, caldria el vot favorable del PSOE —que tradicionalment ha estat renuent a oficialitzar l’asturià. La Xunta, però, veu marge per negociar-ho amb el partit.

Igual com en el cas nord-irlandès, l’àmbit local va algunes passes per endavant, i diversos municipis han anat aprovant, els darrers anys, mocions que atorguen a l’asturià un ús oficial local. Una de les darreres ciutats a dotar-se d’un reglament així ha estat Mieres. Segons el PP, la mesura és anticonstitucional. També ha estat comentada, les darreres setmanes, la decisió del Reial Oviedo d’obrir una versió del seu web en llengua asturiana.

Manifestació per l'oficialitat de l'asturià. Oviedo, maig de 2017 / Imatge: Junta per la Defensa de la Llengua Asturiana (XDLA).

El Protocol de Donostia es va estenent arreu d’Europa. Continuant per ordre geogràfic s’arriba al País Basc, la nació que ha impulsat —vehiculada, sobretot, per Kontseilua— l’elaboració del Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics, també conegut com a Protocol de Donostia pel nom de la ciutat on es va presentar el text. El Protocol cerca de “reivindicar que la garantia de la diversitat lingüística i l'assegurament del desenvolupament de les llengües són puntals fonamentals per a la pau i la convivència”, “crear una eina efectiva per a la igualtat lingüística i el desenvolupament de les llengües en situació de desavantatge” i “presentar les comunitats lingüístiques com a subjectes dins d’aquest procés i reivindicar que en la societat sigui la garant d’aquesta gestió justa”.

És una eina que recull l’experiència de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, i està apadrinada per més de 100 entitats pertanyents a 26 àmbits lingüístics. És així que el Protocol es troba aquests primers mesos de l’any en fase de presentació per diversos territoris d’Europa on es parlen llengües minoritzades. Com a primer pas en l’àmbit institucional, el text ha estat presentat al Parlament de Navarra, al de Galícia i als responsables de Política Lingüística del Govern català.

Pressió a Macron perquè compleixi les seves promeses en relació amb les llengües. En ple camí cap a les eleccions legislatives, les entitats de les nacions sense estat de la República Francesa estan recordant al president Emmanuel Macron el fet que, en la campanya de les presidencials —i a petició de la Xarxa Europea per a la Igualitat Lingüística (ELEN), de la qual formen part moltes entitats de llengües minoritzades de França—, va assumir el compromís de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i que va prometre l’aprenentatge de les llengües minoritzades seria “facilitat” a les escoles.

Un dels països on la promesa no ha passat inadvertida és, efectivament, la nació atlàntica de Bretanya, i no només per la implicació dels activistes bretons en la petició de l'ELEN —el 2016, 60 entitats bretones van demanar per carta una llei de llengües abans de 2018—, sinó també perquè la principal coalició autonomista (Oui la Bretagne) que es presenta a les legislatives ha decidit d'anar més enllà i proposa al seu programa una reforma constitucional en sentit federal que permeti l’oficialització del bretó.

A Gal·les, mobilització pels drets lingüístics al sector privat i a la TV. Les successives lleis i normatives a favor de la llengua gal·lesa han anat estenent tot un ventall de drets lingüístics que, sobretot, es poden exercir en el sector públic. Però fa anys que les entitats de defensa del gal·lès —amb Cymdeithas al capdavant— denuncien que la situació al sector privat és molt més precària. Cymdeithas, precisament, està organitzant accions de protesta davant de diversos supermercats amb l’objectiu de pressionar el govern gal·lès, perquè en la reforma de la llei lingüística que s’ha d’aprovar, s’incloguin els drets lingüístics dels parlants de gal·lès en l’àmbit del comerç.

Paral·lelament, una altra campanya demana que el Regne Unit transfereixi a l’Assemblea Nacional de Gal·les les competències de radiotelevisió. Una cinquantena d’activistes de Cymdeithas han decidit deixar de pagar el canon anual de televisió al Regne Unit —147 lliures esterlines— fins que les autoritats britàniques no s’avinguin a transferir aquestes competències. Els activistes diuen que només així Gal·les podrà dotar-se d’una oferta radiotelevisiva pública i diversa en llengua gal·lesa.

Nova xarxa d’activistes per la llengua a Irlanda del Nord. I tancant el repàs de l’Arc Atlàntic pel nord, cal referir-se —un cop més— a Irlanda. L’Acord de Sant Andreu (2006) preveia, entre d’altres mesures, l’aprovació d’una llei de la llengua irlandesa a Irlanda del Nord. Onze anys més tard, la llei —oposada ara i sempre pels partits unionistes— continua sense haver-se aprovat, i les organitzacions a favor de la llengua es mobilitzen per mirar d’aconseguir-ho. La mobilització més recent ha tingut lloc aquest mateix mes de maig, organitzada per An Dream Dearg —una xarxa d’activistes constituïda tot just fa uns mesos— que ha tingut èxit de treure milers de persones als carrers de Belfast exigint drets lingüístics per als irlandòfons. El Sinn Féin diu que l’aprovació d’una llei de l’irlandès és condició perquè el partit republicà s’avingui a formar un nou govern a Irlanda del Nord. El DUP —el partit unionista que ha de ser el seu soci de govern— sempre s’ha mostrat contrari a la mesura i fins i tot han sovintejat les mostres de menyspreu envers la llengua irlandesa. Tot i així, la seva líder Arlene Foster ha deixat entreveure que es podria arribar a un acord per aprovar una llei si aquesta també inclogués un reconeixement per al scots —llengua originària d’Escòcia implantada a l’Ulster sobretot a partir de l’arribada de milers de colons al segle XVII.

Al cens nord-irlandès de 2011, el 6% de la població va declarar que sabia parlar irlandès. Tot i així, només el 0,2% van dir que aquesta era la seva “llengua principal”, per sota d’anglès, polonès i lituà.

A escala local hi ha passes a favor de l’irlandès. Així, l’Ajuntament de la capital nord-irlandesa, Belfast, ha aprovat una proposició per crear la figura del Comissionat de la Llengua Irlandesa, com una mesura més d’una política local de promoció de la diversitat lingüística, incloent-hi l’irlandès, l’scots i les llengües de la migració recent. L’Ajuntament ha obert una web on la ciutadania pot aportar idees o esmenes a l’esborrany aprovat pels regidors. Els unionistes s’oposen al fet que l’irlandès tingui un comissionat específic, però estan en minoria al ple municipal —Sinn Féin, SDLP i el Partit de l’Aliança donen suport a la mesura.

Fonte: Nationalia

Coleutivos de defensa de les llingües del Estáu francés reclamen los sos derechos a los candidatos eleutorales

por Pablo R. Guardado

Esti domingu van celebrase les eleiciones presidenciales en Francia. Los coleutivos de defensa de los idiomes d’esti Estáu pertenecientes a ELEN escribieron a los candidatos pa reclamar derechos llingüísticos, a esceición de Marine Le Pen, algamando respuesta d'Emmanuel Macron, Benoît Hamon y Philippe Poutou.

Según espliquen estos coleutivos de defensa del alsacianu, bretón, catalán, eusquera, occitanu, corsu, galó, champanés, borgoñón, santonxés, normandu, picardu y valón, el candidatu que más s’avera a les sos demandes ye Poutou (Nouveau Parti Anticapitaliste), que defende’l derechu de los pueblos a caltener y desarrollar les sos llingües de manera democrática, asina como contar coles sos propies instituciones, en referencia a la xunidá de Breizh. Mentes, Hamon (Parti Socialiste Français) y Macron (En Marche!) comprométense a ratificar la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries.

El restu de candidatos nun respondieron a la carta unviada por estes organizaciones, que tienen critiques especiales pa Françoise Fillon (Les Républicains), condenando los so comentarios imperialistes de despreciu a los pueblos que conformen l’Estáu francés. D’igual forma, amuésense contraries a les postures defendíes por Marine Le Pen (Front National) y Jean-Luc Mélenchon (La France Insoumise) de salir de la Xunión Europea, dalgo que, opinen, diba a perxudicar a les llingües minoritaries del Estáu francés.

Fonte: Asturies.com

Cuestión de responsabilidá

Claudia Elena Menéndez Fernández, responsable d’Enseñu Universitariu d’Iniciativa pol Asturianu

Nestes últimes selmanes tamos asistiendo a la defunción lenta y silenciosa de l'Academia de la Llingua Asturiana (ALlA) n'otru exerciciu más de dexadez ya irresponsabilidá política. Dende Iniciativa pol Asturianu entrugámonos cómo ye posible, depués de 37 años de creación de la institución, tener llegao a esta situación. El futuru de l'ALlA ta en xuegu y, con él, el de les cuatro persones que trabayen ellí dende va munchos años y el de la propia llingua asturiana, ¿cómo s'entiende asina tar a piques de ver desapaecer una institución creada al amparu del entós Conseyu Rexonal como culmen d'ún de los suaños de Xovellanos?, ¿ye consciente la clas política asturiana de que la desapaición de l'ALlA supón un golpe al procesu normalizador ya normativizador que con tantes torgues vien desendolcándose n'Asturies dende va 37 años?, ¿llegará la dexadez hasta esi puntu por nun ser quien a consensuar un alcuerdu pa iguar el problema?, ¿cómo encaxa esto con eses declaraciones de «hai que protexer l'asturianu» coles que tantes veces s'enllenen la boca?, ¿por qué tolo qu'arrodia la llingua asturiana ye siempre oxetu d'incompetencia y incumplimientos llexislativos?, si la situación xurídica de l'ALlA yera realmente un problema, ¿cómo pudo decatase d'ello l'Alministración 37 años depués?... Estes preguntes -y tantes otres que podíemos facer- nun son otro que'l frutu d'una irresponsabilidá caltenida y apoyada pol Gobiernu del Principáu y por tolos partíos de la Xunta, la historia que desgraciadamente mos tocó vivir.

La historia de la llingua asturiana ye la de los continuos agravios per parte d'una clas política que sistemáticamente la ignoró y marxinó, porque nunca la quixo. Porque nunca yera'l momentu, nunca yera'l momentu de la oficialidá, de la especialidá docente, de la vehicularidá del idioma na enseñanza, de la recuperación toponímica, de la normalización real nos medios; nunca yera, en definitiva, el momentu de comprometese. L'amenaza de desapaición de l'Academia ye otru agraviu más que se suma a una llista interminable.

Encamentamos a la clas política la busca d'una solución digna, eficaz y viable pa una institución, l'ALlA, que ye la garante de la normativa del idioma y una de les responsables principales del llabor científicu, investigador ya formativu sobro la llingua; encamentamos a la clas política que faiga esame de conciencia, dexe los disimulos y les mázcares y apueste de verdá por midíes que garanticen los derechos de los asturfalantes. Ye una cuestión de responsabilidá.

Fonte: La Voz de Asturias

Les lleis d'Espanya continuen reprimint el català

La Plataforma per la Llengua, l'ONG orientada cap a la defensa del català, ha publicat un informe sobre les lleis que afecten el català publicades per l'Estat espanyol durant el temps en què Mariano Rajoy ha estat en funcions: Novetats legislatives del BOE en matèria lingüística durant el govern en funcions de Mariano Rajoy. L'informe deixa clar que el govern espanyol de Mariano Rajoy, tot i estar en funcions, no ha deixat d'aprovar lleis que protegeixen la llengua espanyola i perjudiquen les altres llengües del territori. Al BOE hi han aparegut 52 normes que afecten l'ús del català. 18 van dirigides a les empreses i 34 a d'altres actors. Moltes d'aquestes normes, 25, imposen l'obligatorietat de l'espanyol en aspectes relatius a la documentació i l'etiquetatge. La Plataforma denuncia que, durant el temps que el govern està en funcions, no hauria d'aprovar normes de caràcter ideològic, però que aquestes lleis clarament aposten per reforçar una llengua i discriminar la resta de llengües de l'Estat, fins i tot aquelles que són cooficials a alguns territoris.

L'avenç del castellà, gens natural

Amb aquest informe, la Plataforma vol contradir les opinions d'aquells que consideren que l'espanyol avança de forma espontània, protegit només per la seva força demogràfica i pel seu dinamisme "natural". Aquest document posa en relleu que el progrés de l'espanyol en bona part procedeix de la protecció legal de l'Estat, que imposa el castellà a un munt d'àmbits diferents, de tal forma que monopolitza l'espai que ocuparien altres llengües. Alhora la llei protegeix l'espanyol de la presència de llengües amb més parlants i més prestigi, com l'anglès.

Ignorar el català

Bona part de les legislacions que discriminen el català no són lleis específicament dedicades a qüestions lingüístiques, sinó que són normes tècniques o burocràtiques que no tenen en compte que a l'Estat s'hi parlen altres llengües que no són l'espanyol. La Plataforma assegura que legislacions d'aquest tipus són inconcebibles en Estats com Bèlgica, Suïssa o el Canadà, molt més respectuosos amb la diversitat lingüística. En moltes places convocades per l'Estat s'hi indica que l'aspirant ha de parlar espanyol; en alguns casos fins i tot es requereix el coneixement addicional d'anglès, però mai no es menciona el coneixement de català (per exemple, en algunes feines als ports de Maó o Eivissa, o als diferents aeroports dels Països Catalans). El Consejo Superior de Deportes exigeix que les fitxes de tots els esportistes estiguin en castellà, siguin on siguin. I l'exèrcit i els cossos policials de l'Estat reconeixen només l'espanyol i fins i tot pot resultar problemàtic relacionar-se amb ells en altres llengües.

La nacionalitat, només en castellà

Un dels fets més greus que constata la Plataforma és que als estrangers que volen la nacionalitat espanyola, dins dels requisits d'integració lingüística, se'ls demana que acreditin el coneixement d'espanyol, i ni tan sols se'ls valora el coneixement d'altres llengües. Però hi ha discriminació en molts altres àmbits: per sol·licitar algunes beques només es pot usar l'espanyol, les monedes només s'encunyen en espanyol... 

Més enllà de Madrid

La Plataforma, malgrat tot, denuncia que no tots els atacs procedeixen de Madrid. En un altre informe més complet, Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2015 que afecten als territoris de parla catalana, l'ONG del català ha estudiat també les normes sorgides durant el 2015 del govern de Madrid, del govern de les Illes, de la Generalitat de Catalunya, de la Generalitat Valenciana, del govern de l'Aragó i de la Unió Europea. En el cas de l'executiu espanyol, les conclusions són ben clares: només un 1 % de les disposicions de tipus lingüístic van afavorir el català. Tota la resta, el 99 %, es van encaminar a afavorir l'espanyol. En el cas del govern català, aquest va dictar 52 disposicions, de les quals n'hi havia 51 que promovien el català, però gairebé totes elles no imposaven el català, sinó que estaven destinades a oferir ajuts per promoure l'ús del català.

Aragó continua bloquejant

L'estudi de les lleis aragoneses del 2015 no és gaire satisfactori per al català. Davant dues lleis que permetien la reincorporació del català a l'ensenyament i oferien ajuts als mitjans de comunicació en les llengües pròpies, n'hi havia 22, en àmbits molt diferents, que establien l'obligatorietat de l'espanyol. La llei educativa que admetia el català no era realment protectora del català, ja que establia que les escoles podrien oferir una hora extra de català per a aquells que el volguessin aprendre, amb la qual cosa, l'ensenyament del català a la Franja resultava discriminat, en ser considerat una activitat extraordinària que no afectava tots els alumnes.

Les Illes i el País Valencià es recuperen

El govern de les Illes, després de la presidència de José Ramón Bauzá, va tornar a promoure el català mitjançant certes disposicions. Per exemple, el 2015 va aprovar diverses ajudes a organismes que col·laboraven en l'ensenyament de la llengua catalana i es va aprovar el reingrés del govern balear a l'Institut Ramon Llull, que promou la llengua i la cultura catalanes a l'exterior. La més important de les disposicions legals és la que va tornar a considerar el català com un mèrit per incorporar-se a la funció pública. Al País Valencià el 2015 es van dictar 13 normes, quatre que fomentaven el castellà i nou que fomentaven el català. Sobta que fins i tot en algunes convocatòries de places universitàries s'especificava que les proves es realitzarien en espanyol, excloent implícitament el valencià.

La no oficialitat a la UE perjudica

L'informe de la Plataforma també constata que el fet que el català no sigui llengua oficial a la UE perjudica greument al català, perquè hi ha moltes disposicions que permeten l'ús de llengües oficials de la UE en diferents àmbits, i que, per tant, de forma implícita, discriminen al català. Això afecta àmbits tan diferents com l'etiquetatge o el dret a la informació. Sense un reconeixement del català com a llengua oficial a la UE, els drets lingüístics dels catalans queden molt retallats.

Fonte: El Nacional

Podemos Asturies apuesta pola oficialidá col mesmu tratu que les demás llingües del Estáu

“Podemos Asturies apuesta pola oficialidá d’una llingua de toes y toos, col mesmu tratu que les demás del Estáu”. Con esti slogan, el partíu asturianu perafitaba esti vienres el so compromisu cola oficialidá de la llingua asturiana nel marzu del Día de les Lletres, nun comunicáu nelq ue tamién piden que nos medios de comunicación de titularidá pública s’emitan programes de conteníos diferentes y empobinaos a tolos públicos. y garantizar la enseñanza en toles etapes educatives.

Un añu más, llegase na opinión de Podemos al Día de les Lletres Asturianes “con una llingua en situación llegal anómala, con respecto a les demás llingües que conviven nel Estáu español. La llingua asturiana y el gallego-asturiano nunca foron motivu de conflictu ni de problema nengún ente la xente asturiano, más que nada porque simplemente foi y ye ferramienta de comunicación pa munches asturianes y asturianos y, más nada. Hai quien tuvo y tien tentaciones d’usar l’idioma como arma política pa echar contra otros grupos que nun piensen como ellos”. Pero la realidá ye otra pa Podemos Asturies: “les llingües son patrimoniu cultural de toos y toes y una ferramienta de comunicación de quien llibremente faiga usu d’ella”.

En Podemos Asturies consideren que la politización n’escesu de les últimes décades torgó la posibilidá d’un ampliu consensu social y políticu qu’amplíe los derechos sociales y que garantizare la vitalidá y el futuru de la llingua. Pa francer estes dinámiques negatives pa col idioma, consideramos fundamental desenvolver delles midíes que se recueyen na Carta Europea de les Llingües Minoritaries o Rexonales, y que foi aprobada y refrendada por gobiernos españoles tanto del PP como del PSOE.

Les midíes de consensu que pueden aprobase dende yá, col sofitu de la mayor parte de los partíos con representación na Xunta Xeneral y respaldaes pola inmensa mayoría de la sociedá asturiana pueden ser les siguientes:

-Ante una situación de desigualdá, los falantes d’asturianu y del gallego-asturiano han tener los mesmos derechos llingüísticos que los falantes d’otres llingües del Estáu.

-Que nos medios de comunicación de titularidá pública s’emitanprogrames de conteníos diferentes y empobinaos a tolos públicos.

-Garantizar la enseñanza del asturianu y el gallego-asturiano en toles etapes educatives, asina como poner en marcha iniciatives na qu’estes sían llingua vehicular pa los escolinos que voluntariamente lo soliciten.

-Que les alministraciones locales y autonómica faigan un usu públicu normalizáu xunto col castellanu.

-Aprobar los reglamentos necesarios pa un total desenvolvimientu de la Llei 1/98 del Principáu d’Asturies, del 23 de marzu, d’Usu y promoción del Bable/Asturianu.

-L’aprobación de la toponimia tradicional nos conceyos onde tovía nun se tenga aprobao, asina como les denominaciones billingües de los nomes de conceyu.

Por toes estes cuestiones, “Podemos Asturies quier manifestar que la supervivencia del asturianu y el gallego-asturiano nun ye una cuestión política que respuenda a ser d’iaquierdes o de dereches,sinón que tien que ver cola necesidá y obligación, de los asturianos y asturianes, de mantener el so patrimoniu cultural, penriba de cualesquier ideoloxía política. Nesi sentíu, dende Podemos Asturies convidamos al restu de formaciones polítiques a apostar y trabayar por asegurar el futuru de les nuestres llingües, ensin mirar a la esquierda o la derecha, sinón mirando de frente pa construyir un futuru onde la sociedá asturiana tenga los mesmos derechos que’l restu de la ciudadanía del Estáu”.

Fonte: Asturnews

La XDLA convoca una manifestación pal día 25 delantre la Xunta Xeneral

Nuna aición reivindicativa que quier sacar los collores a la clas política asturiana, la Xunta pola Defensa de la Llingua (XDLA) amosó esti día la so indignación polo que considera que ye “una tomadura de pelo”: nun poder usar l’asturianu na Xunta y convocó una manifestación pal día 25

El voceru de la Xunta pola Defensa de la Llingua, Carlos Pulgar, señaló nel trescurrir de l’aición que “ye una tomadura de pelo absoluta que nun se pueda usar l’asturianu na Xunta Xeneral, cuando ta reconocío na mesma llei d’usu, que tantu a nivel oral como escritu, cualesquier ciudadanu d’esta comunidá tien el derechu a usar esta llingua”.

Les declaraciones facíales el voceru de la XDLA a los medios de comunicación, demientres trescurría l’acción que convocara la Xunta Pola y na que tamién se facía la convocatoria d’una manifestación delantre de la Xunta Xeneral pal próximu día 25.

Na aición tamién se pidía  que l’asturianu tenga dafechu un usu normalizáu na Comisión non permanente d’estudiu sobre’l réxime de protección y promoción del asturianu por entender que ye un derechu de los diputaos poer esperesase y emplegar la llingua asturiana, perfechamente adautáu a la llei en vigor. Fonte: Asturnews

ELEN quier afitar un estándar llegal pa los drechos llingüísticos

La Rede Europea d’Igualdá Llingüística (ELEN) celebró la so Xunta Xeneral añal d'esti ochobre p’afitar un nuevu estándar llegal pa los drechos llingüísticos

Entamada pol Conseyu d’Aromunes, con delegaos en representación de los falantes de llingües minorizaes d’Europa, la Xunta celebrose en Bucaresti, Rumanía, p’aldericar munches de les cuestiones vitales qu’afeuten a los sos idiomes y del llabor d’ELEN nel ámbitu llocal, nacional ya internacional.

El Presidente del Conseyu d’Aromunes, Nicolas Caracota, dixo acabante la xunta que “unu de los oxetivos de l’Asamblea Xeneral d’ELEN foi tratar la situación de los aromunes, enfrentaos a numberosos retos en dellos estaos de la XE, incluyendo la non reconocencia per parte Rumanía y la falta xeneralizada de provisión d’una escolarización aromuna y de medios na so fala. Organizaciones aromunes presentes en Rumanía, Serbia, Macedonia, Bulgaria, Albania y Grecia taben bien representaes y contribuyeron dafechu al alderique”.

Ente les presentaciones incluyóse un proyeutu de Protocolu de Llingües, llideráu polos miembros vascos (Paul Bilbao, Kontseilua), p’afitar un nuevu estándar llegal pa los drechos llingüísticos, el recién informe d’ELEN presentáu na ONX sobre discriminación llingüística nel Estáu español y la considerancia de la discriminación llingüística como una forma de racismu (Ferran Suay, Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, Omnium Cultural, Obra Cultural Balear) y el papel d’ELEN nel Conseyu d’Europa, el Parllamentu Européu y la Comisión Europea (Davyth Hicks, Eurolang / Kowethas Un Yeth Kernewek).

Otros discutinios centráronse nes prósimes múltiples manifestaciones en defensa d’un estatus llegal d’igualdá pal bretón, l’occitanu, l’alsacianu, el corsu, el vascu y el catalán nel Estáu francés el 24 d’ochobre (Tangi Louarn, Kevre Breizh, Alexis Quentin, Institut d’Estudis Occitans, Parlemu Corsu, La Bressola), el drechu a la educación media en gaélicu (Domhnall MacNeill, Commun na Gàidhlig), la promoción del irlandés (Ciarán Mac Giolla Bhein, Lliga Gaélica) y el galés (Robin Farrar, Cymdeithas yr Iaith Gymraeg), la promoción del húngaru en Rumanía y Eslovaquia (Krisztina Sandor, Erdélyi Magyar Nemzeti Tanács), y el Proyeutu de Diversidá Llingüística Dixital d’ELEN, financiáu pola XE y que tien como oxetivu aumentar la cantidá de conteníu dixital nes redes en llingües minorizaes y en peligru d’estinción (Claudia Soria, Consiglio Nazional delle Ricerche -ILC).

La Xunta Xeneral tamién esaminó los últimos acontecimientos en Galicia (Marcos Maceira, Paulo Filqueiras, A Mesa pola Normalización Lingüística) y Asturies (Xosé B. Álvarez, Iniciativa pol Asturianu) y encetóse la situación política y llingüística autual en Cataluña per parte CIEMEN (María Arenys).

La Xunta Xeneral tamién votó delles cuestiones clave. De primeres, la espublización d’una declaración pidiendo’l sofitu y la reconocencia oficial de la llingua aromuna y la so rápida ratificación na Carta Europea de Llingües Rexonales y Minoritaries (ECRML) en dellos estaos del sureste européu.

La segunda, una declaración pidiendo al Estáu francés “reconocer llegalmente les distintes llingües y cultures de la República Francesa, y da-yos los medios pa esistir y desenvolvese cola fin de siguir construyendo una Europa verdaderamente democrática en sofitu de los valores sobre los qu’Europa y Francia declárense fundaes.” Tolos miembros d’ELEN tuvieron d’alcuerdu n’ayudar a sofitar les manifestaciones el 24 d’ochobre en Bretaña, Occitania, Alsacia, Córcega y el País Vascu pola reconocencia oficial y la llexislación de les llingües rexonales” nel territoriu francés. (ver http://www.deompdei.org/ y http://www.anem-oc.org/)

 ELEN tamién adoptó la propuesta de Cymdeithas yr Iaith Gymraeg por una campaña europea p’aumentar el financiamientu de les llingües rexonales o minoritaries nes emisiones del seutor públicu.

 Amás, alcordóse qu’el llema “Euskaraz bizi nahi dut / Dwi eisiau byw yn Gymraeg / Saol tri ghaeilge atá uainn” (Quiero vivir en vascu, galés, gaélicu, etc.) sedría tornáu a toles llingües europees minorizaes y en peligru d’estinción pa una campaña a escala europea.

 Tres la xunta, los delegaos d’ELEN pudieron esfrutar de la hospitalidá aromuna con música folclórica y bailles tradicionales, amás de gastronomía tradicional.

 ELEN ye una ONG internacional que trabaya pa la promoción, proteición y revitalización de les llingües europees minorizaes y en peligru d’estinción. Representa a 44 comunidaes llingüístiques en 18 estaos europeos.

Fonte: Asturnews

La XDLA reclama un direutor en RTPA favorable a los drechos llingüísticos

La XDLA recuerda a los grupos parllamentarios que ye imprescindible tener un direutor xeneral favorable a los drechos llingüísticos por atalantar que l’audiencia de los programes n’asturianu confirma la necesidá d’un cambiu na direición de RTPA.Nuna nota de prensa y conocedores de que vieno acabante empezar la recta final pa la designación del direutor xeneral de RTPA, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA) quier destacar “los resultaos d’audiencia escelentes del programa n’asturianu L’Alzada, estrenáu esti martes 13 d’ochobre y que llegó a doblar la media d’audiencia de la cadena. Y ye que, mentes la media d’anguaño de TPA nun llega al 6% -quedando perbaxo de Cuatro y LaSexta-, esti programa algamó un 10,5% de share y 48.000 espectadores n’horariu de máxima audiencia, dalgo que lu convirtió nel espaciu que más asturianos axuntó énte la pantalla de TPA nesi día -anque en share (el porcentaxe de xente delantre de la televisión nun momentu concretu) superólu l’informativu del mediudía y la película de vaqueros de la tarde-. Estos resultaos muestren la necesidá d’un cambiu al frente de la direición de la radiotelevisión pública, porque nestos años pudimos ver que mentes l’equipu de dirección va per un llau, la sociedá asturiana -que tien apegu al so territoriu y a la so cultura- va per otru”.

Por too esto, la XDLA recuerda a los grupos parllamentarios que “ye imprescindible cuntar con un direutor xeneral comprometíu cola cultura asturiana y que nun se niegue a desarrollar la llexislación vixente -Estatutu, Llei d’Usu y Llei de RTPA, testos que reconocen el papel de la radiotelevisión pública nel procesu de recuperación del patrimoniu llingüísticu del país-. Hasta’l momentu vimos una directiva que nun quixo normalizar l’usu del idioma na programación y que namás lu arrequexó pa los usos humorísticos y diglósicos, ensin nengún procuru pa cola so correición y calidá. Mesmamente, nun s’emitió programación infantil n’asturianu -porque dos series en diez años nun ye emitir programación infantil n’asturianu, ye una anécdota ensin continuidá-, a pesar de que nel restu de territorios estes emisiones foron el meyor complementu pa la presencia del idioma nes escueles. Ye’l momentu de que los partíos muestren el so compromisu col idioma propiu, porque namás una RTPA onde l’usu del asturianu y del gallego-asturianu sía dalgo normal -sumao a una presencia digna del idioma en toles etapes educatives- va poder poner frenu al alarmante retrocesu de falantes que viven les llingües tradicionales d’Asturies”.                                                    Fonte: asturnews.com