L’ús de l'aranès cau un 20% en deu anys d'oficialitat

Jusèp Lois Sans, president de l'Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, ha comparegut al Parlament per exposar l'anàlisi dels deu anys d'oficialitat de l'occità i les perspectives de futur en aquest sentit. Sans ha destacat que la gent que llegeix i escriu en aranès ha augmentat considerablement durant aquest temps i s'han desenvolupat hàbits favorables en aquest sentit. Pel que fa a l'ús habitual de la llengua ha disminuït un 20%, xifra que considera negativa el president de l'Acadèmia.

Sans ha parlat de la situació de la llengua i ha dit que és ''viva'' gràcies al seguit de polítiques lingüístiques que s'han fet durant els darrers anys. De cara al futur cal recuperar la participació dels àmbits socials en la defensa i ús de l'aranès i per Sans es fa una lectura errònia quan es pensa que ''la protecció de l'aranès va en contra de la protecció del català''.

Pensar en l’occità

Sans ha aprofitat la seva participació en el Parlament per demanar que ''de cara al futur les estructures socials i polítiques del país procurin posar l'occità en un lloc prioritari'' i ha afegit que ''fer discursos pro Catalunya o pro català sense pensar en l'occità és un error''.

El president de l'Acadèmia ha fet un repàs a la situació de l'aranès i ha enumerat algunes de les amenaces: l'elevat número d'immigració que ha arribat a la Val d'Aran els darrers 20 anys, l'elevat moviment demogràfic, la poca presència de l'occità a la Universitat o a les xarxes socials o la petitesa de la Val d'Aran pel que fa als pocs parlants potencials.

Per Sans són vitals les polítiques lingüístiques per augmentar l'ús habitual de l'occità. L'oficialitat de l'aranès a Catalunya ha estat un punt d'inflexió important però el més important va ser la presència de l'aranès a l'escola, als mitjans de comunicació i a l'administració.

Fonte: ElNacional.cat

Aran reclama al Govern qu'use l'aranés y non "occitanu referencial"

En fueyes güeb institucionales y otres publicaciones
El Conselh Generau de Aran reclamará a la Generalitat que, al traducir al occitano páginas web institucionales u otras publicaciones, emplee la variedad aranesa. Así lo explicó ayer el Síndic, Carlos Barrera(CDA), tras haber constatado que el Govern usa lo que denominó "occitano referencial", que no se corresponde con la variedad que se habla en la Val. Barrera hizo estas declaraciones después del pleno del Conselh, en el que UA, en la oposición, criticó esta situación e instó al equipo de gobierno a posicionarse al respecto. Lo que Barrera denomimnó "occitano referencial" es para el portaoz de UA, Francés Boya, la "variante languedociana, de Languedoc-Roussillon".

"Nosotros ya habíamos manifestado nuestro malestar ante esta situación a Cultura", afirmó Barrera tras el pleno. Argumentó que la ley catalana "considera el aranés como la variante del occitano oficial en Cataluña", por lo que reclamó que sea la utilizada en la redacción de sus textos en esta lengua. Durante el pleno, fue también objeto de polémica la creación en Burdeos la semana pasada del Consejo permanente de la lengua occitana, con representantes de las regiones de Rhône-Alpes, Midi-Pyrénées, Languedoc-Roussillon y Aquitanie. Boya se mostró partidario de que Aran se integre en este organismo para "avanzar juntos en una definición de consenso" sobre una futura variedad estándar del aranés, "y no una política de hechos consumados". Tras la sesión, Barrera indicó que planteará a la Generalitat la posibilitad de que Aran pueda acoger una "academia del occitano" junto con miembros de Francia.

LAS CLAVES

"Referencial" o de Languedoc: Barrera afirma que el Govern usa el "occitano referencial" en vez del aranés, lo que para Boya es "variante languedociana".

Academia del occitano: UA aboga por integrar Aran a un ente constituido en Francia, mientras que CDA plantea una Academia del occitano en la Val.

Fonte: diari Segre 20 avientu 2011

Val d'Aran i Llenguadoc-Rosselló pel desenvolupament de l'occità

S'ha signat un conveni transfronterer per desenvolupar la llengua d'Oc als territoris occitans dels estats francès, espanyol i italià

Una “Carta de cooperació interregional i transfronterera de desenvolupament de la llengua occitana” ha estat adoptada pel Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, amb seu a Montpeller. Aquest document de mínims ha estat elaborat per les institucions representatives dels territoris on es parla la llengua d'Oc, en totes les seves varietats.

Amb la Val d'Aran, a l'Estat espanyol, han signat o signaran aquest conveni les regions administratives franceses d'Aquitània, Alvèrnia, Migdia-Pirineus, Peitau-Charantas, Llenguadoc-Rosselló, Provença-Alps-Costa Blava i Roine-Alps, així com les institucions de les valls alpines occitanes a l'estat italià.

El text, molt general, afirma que tots aquests territoris “tenen en comú una llengua, cultura i civilització” amb les que tenen “una responsabilitat”. El conveni es compromet a “concebre un programa de salvaguarda i desenvolupament” i a “obrar conjuntament pel desenvolupament de l'ensenyament de l'occità i la seva creació cultural”. En el text s'esmenta un compromís en “el lloc de la llengua en la vida social i pública” en aquests territoris.

10/12/2011 Aleix Renyé

Fonte: El Punt-Avui

Premios Llanterna Digital

Premios Llanterna Digital de fomento de catalán y aranés

Era convocatòria des PRÈMIS LLANTERNA DIGITAL 2012 ei ua iniciativa dera Coordinadora de Servicis Lingüistics de Lhèida qu’ei integrada per representants dera Direccion Generau de Politica Lingüistica deth Consòrci entara Normalizacion Lingüistica (CNL de Lhèida), des servicis territoriaus d’Ensenhament, de Salut e de Justícia dera Generalitat de Catalonha, deth Servici Lingüistic dera Universitat de Lhèida, dera Escòla Oficiau d’Idiòmes de Lhèida e deth Servici Lingüistic de Comissions Obrères.Es Prèmis Llanterna Digital vòlen contribuïr ath foment der usatge deth catalan e der occitana a trauès de cuertmetratges que promòiguen ua reflexion sus eth hèt lingüistic.

Generalitat, UdL, Escola d'Idiomes de Lleida y CCOO han convocado la sexta edición de los premios Llanterna Digital de creación audiovisual en catalán y aranés, tanto en categoría abierta como para centros de educación y universitarios. El plazo de presentación de obras finalizará el 31 de marzo. Más información en Llanterna Digital.

Fontes: Llanterna Digital y Diari Segre martes 22 de Payares de 2011

Generalitat y Conselh, xuníos en defensa de la Llei d'Aran

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, y el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, fueron los encargados de presentar la conferendcia inaugural de los nuevos cursos de occitano que ofrece el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) y de aranés organizados por el Conselh General de Aran, que bajo el título Sessió sobre els aspectes destacables de la política lingüística de l'occità a Catalunya i Aran, pronunció Jusèp Loís Sans, Jefe de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, en una sala de actos del Palau Marc de Barcelona, llena a rebosar.

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, y el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, coincidieron en manifestar el rechazo al recurso de inconstitucionalidad sobre la ley del occitano, aranés en Aran, presentado por el ejecutivo del gobierno socialista a la hora que expresaron su confianza en las alegaciones presentadas por el Govern de la Generalitat de Cataluña a través de sus servicios jurídicos centrales.

Fonte: diari la Manyana, xueves 27 d'ochobre de 2011

Manifestación en Tolouse en defensa del occitanu

Esperan reunir a 50.000 personas el 31 de marzo para reivindicar el uso de la lengua
El recurso en el TC se basará en que el Estado firmó la Carta de Lenguas Minoritarias

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, anunció ayer la convocatoria de una manifestación el próximo 31 de marzo en Tolouse (Tolosa de Languedoc) que, bajo el lema Aném óc! Per la llengua occitàna, reunirá entre 30.000 y 50.000 personas. Esta manifestación estará liderada por el Síndic d'Aran, que estará acompañado por representantes de la Mesa del Parlament de Cataluña, que esta semana han dado su apoyo a la defensa de la ley del occitano, aranés en el Aran.

Este anuncio se realizó durante la celebración la noche del martes de una mesa redonda, organizada por el Conselh Generau d'Aran, para tratar sobre el recurso de inconstitucionalidad interpuesto por el Gobierno español ante el Tribunal Constitucional hacia cuatro artículos de la Ley del aranés.

El Síndic d'Aran habló de las consecuencias negativas per también de las positivas, como “que ahora mismo seguro que hay mucha gente en Cataluña y también en el resto de España que saben que hay un país pequeño que es el Aran, que tiene lengua propia y que la defiende”.

Barrera recordó que el propio Gobierno español, firmó en el año 2001 la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, lo que no hizo el Gobierno Francés. El Síndic avanzó que la firma de esta Carta Europea, será el argumento en que se basará el Govern de la Generalitat de Cataluña, en sus alegaciones para hacer frente al recurso y defender la constitucionalidad de la ley de Aran.

En la mesa redonda participaron Josep Lluís Carod Rovira, Francesc Boya, Carme Vidal, Maria Àngels Cabassés y Francesc Pané, los ponentes de la ley del aranés cuando se tramitó en el Parlament de Cataluña.

Carod Rovira destacó que la ley del occitano, es fruto del nivel de autogobierno de Cataluña, y no de la democracia española, y que denominar como “preferente” una lengua, quiere decir que hay una segunda y una tercera, y que éste no es el caso de España, “ya que allí no hay problema, allí hay exclusividad”. Francesc Boya, añadió que las lenguas propias deben ser preferentes y que deben ser ayudadas y utilizadas por los gobiernos.

Todos los ponentes coincidieron en que la ley del occitano, aranés en el Aran, tiene que salir adelante y que el aranés no morirá nunca.

Fonte: diari la manyana

El Conselh caltendrá la llei del aranés pesie al Constitucional

El Conselh Generau d’Aran no acatará la suspensión cautelar de la Ley del Aranés dictada ayer por el Tribunal Constitucional español tras admitir a trámite el recurso de inconstitucionalidad de esta normativa interpuesto por el Gobierno español. Así lo indicó el diputado provincial de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Pau Perdices, quien señaló que a pesar de la decisión del TC de suspender la ley del occitano “desde el Aran se seguirán haciendo las cosas como hasta ahora”.
Perdices hizo estas declaraciones en una rueda de prensa junto al presidente de la Diputación, Joan Reñé, en la que mostró su indignación por que un gobierno como el español que suscribió el tratado de las lenguas minoritarias de Europa, “haya querido dar este paso con tanta celeridad y contundencia”. El político aranés, quien explicó que esta lengua estaría prácticamente extinguida de no ser por la inmersión lingüística iniciada en la Val hace 25 años, indicó que “defenderán el uso preferente del aranés donde sea necesario porque entendemos que en la Constitución tienen que caber hasta las lenguas minoritarias y ésta las debe defender al igual que el resto de lenguas del Estado”. Por último, Perdices, lamentó que la admisión a trámite del recurso del Gobierno socialista contra la ley del Aranés, “nos está diciendo que los araneses y su lengua no cabemos en la Constitución”.La indignación en el Aran si hizo patente ayer desde que al mediodía se conoció la decisión del TC. El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, también de CDA, calificó de “patético” el modo de proceder del PSOE, el promotor del recurso.Barrera dijo no entender el ataque permanente del PSOE a Catalunya y a su identidad, aunque consideró que es una nueva “puesta en escena” de cara a obtener réditos en las próximas elecciones generales.“Cualquier ataque contra la identidad catalana es un planteamiento rentable en el resto de España, pero no se puede negar la realidad que es la identidad occitana”, eplicó el Síndic. “Primero empezaron con los ataques al Estatut, luego con los ataques al catalán y ahora toca el ataque al uso preferente del aranés. No entendemos estos ataques constantes”, añadió Barrera.Tampoco estaba contento el ex Síndic y líder de Unitat d’Aran, partido afín al PSC, Francesc Boya, quien señaló que la admisión a trámite del recurso contra la ley del aranés, es consecuencia de la sentencia sobre el Estatut recurrido por el PP.El ex-Síndic renovó “el compromiso de UA para que el aranés sea la lengua troncal y vehicular de la administración pública y la escuela y gane presencia en los medios de comunicación en Aran, así como ya pasa con el catalán en el conjunto de Catalunya”.Por su parte, el Govern de la Generalitat, Ferran Mascarell, en boca del conseller de Cultura, reclamó al gobierno español que retire el recurso presentado contra la ley del aranés y que asuma lo que debería ser su papel en “la defensa de un estado plurilingüe”.Mascarell señaló que el recurso “niega la letra y el espíritu de la propia Constitución”, que en su artículo 3 reconoce que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural”.El recurso presentado por el ejecutivo de José Luis Rodríguez Zapatero confirma, según el gobierno catalán, que “para los dos grandes partidos españoles y para el gobierno español lo que no es la lengua castellana se debe limitar el máximo, y acciones como ésta incrementan la desconfianza de los catalanes hacia el Estado español”.El Gobierno catalán anunció que utilizará todos los instrumentos a su alcance para defender el aranés y presentará las alegaciones que demuestran la legalidad y la legitimidad de la norma.

Fonte: diari la manyana

El Conselh d'Aran quier liderar y proyeutar la llingua occitana n'Europa

Alderique entamáu ayeri pol Conselh Generau sobro'l recursu del Gobiernu central escontra la llei del aranés

Debat organitzat ahir pel Conselh Generau sobre el recurs del Govern central contra la llei de l'aranès.
El síndic d'Aran, Carlos Barrera, va assegurar ahir a Vielha que el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Govern espanyol contra la llei de l'aranès obre la possibilitat al Conselh Generau de liderar el desenvolupament i la projecció de la llengua occitana a tot Europa. Barrera va presidir un debat en què van participar Josep Lluís Carod-Rovira, Francés Boya, Carme Vidal, Maria Àngels Cabasés i Francesc Pané, tots cinc ponents de la llei de l'aranès quan es va tramitar al Parlament. El síndic va parlar de les conseqüències negatives del recurs d'inconstitucionalitat contra quatre articles de la llei, però també va destacar les positives, com, per exemple, que "ara hi ha molta gent a Catalunya, i també a la resta d'Espanya, que saben que hi ha un petit país que s'anomena Aran que té una llengua pròpia i que la defensen". "Barrera també va anunciar la seua participació el pròxim 31 de març a Tolosa en una manifestació, juntament amb representants del Parlament, sota el lema Aném óc! Per la llengua occitània. Per la seua part, Carod-Rovira va destacar que la llei de l'aranès "és fruit de l'autogovern de Catalunya i no de la democràcia espanyola" i va assegurar que "la diversitat sempre ha sigut una riquesa a Catalunya que no pot fer-nos por". Francés Boya va assenyalar que "les llengües pròpies han de ser preferents i han de ser ajudades i utilitzades pels governs".

Així mateix, Carme Vidal va assegurar que "la raó de fons del recurs del Govern espanyol és que es tracta d'un conflicte polític". Francesc Pané va indicar que "la llengua d'un país ha de ser reconeguda com a llengua preferent" i Maria Àngels Cabasés va recordar que el recurs també afecta l'aranès a l'escola o un futur Institut d'Estudis Aranesos.

Fonte: diari Segre

El Constitucional almite a trámite'l recursu del Gobiernu escontra la llei del aranés

Un plenu del Conselh Generau d'Aran

La normativa queda en suspens fins que, en un termini de cinc mesos, el tribunal es pronunciï

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra quatre articles de la Llei de l'Occità, que va aprovar l'any passat el Parlament i que reconeix que l'aranès és la llengua d'"ús preferent" a la comarca de la Val d'Aran.Segons ha informat el TC en un comunicat, l'admissió del recurs d'inconstitucionalitat produeix la suspensió de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats perquè el Govern ha invocat l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució espanyola, el que obliga el tribunal a pronunciar-se sobre aquesta suspensió en un termini de cinc mesos. El Govern ha recorregut els articles 2.3, 5.4, 5.7 i 6.5 de la Llei 35/2010 d'1 d'octubre de l'occità, aranès a AranEl Síndic d'Aran, Carlos Barrera, ja va advertir el passat mes de juliol que el recurs d'inconstitucionalitat del Govern representa un atac no solament a la llengua pròpia de la Val d'Aran, sinó també "a Catalunya i les seues institucions". Barrera, de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès (CDA-PNA), va lamentar llavors la decisió del Consell de Ministres d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei de l'Occità, que converteix l'aranès a la llengua d'"ús preferent" en la vall pirinenca d'Aran.El Parlament va aprovar aquesta llei l'any passat amb 117 vots a favor i 17 en contra, i reconeix una reivindicació històrica dels habitants de la Val d'Aran. Barrera va recordar que quan es va aprovar l'Estatut de Catalunya l'aranès va rebre el reconeixement de llengua oficial a Catalunya, al costat del català i al castellà. El Síndic va lamentar, en canvi, que l'Estat "mai no ha jugat a favor" de l'aranès, una llengua que ha "ignorat" durant molt temps, oblidant-se, assenyala Barrera, que l'occità ha de figurar també com una llengua oficial a Espanya, a més del castellà, el català, el gallec i el basc.

Fonte: diari Segre

Más noticies: Generalitat reclama el govern espanyol que retiri el recurs de l'aranès,agressions de l'Espanya profunda al català i a l'aranès, Govern i Aran inicien el desplegament de la llei de l'aranès davant del recurs al Constitucional,persecució contra el catalá a Aragó i contra l'aranès

Más de 300 persones reivindiquen nel Port de Salau l'aranés como llingua preferente de la Val d'Aran

La Pujada al Port de Salau reuneix participants occitans i catalans a més de 2.000 metres d'altitud.

Veus crítiques en la trobada pel recurs d'inconstitucionalitat de l'Estat contra la llei que n'afavoreix l'ús

La 24a edició de la Pujada al Port de Salau ha servit per reivindicar l'aranès com a llengua preferent d'Aran. Aquesta trobada té com a principal objectiu reforçar els vincles entre les zones frontereres de Lleida i l'Arieja francesa. Els organitzadors, el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), han destacat la importància i la necessitat de desplegar la llei de l'aranès i reivindicar la llengua d'aquests territoris, català i occità (aranès a la Val d'Aran).
El pas natural de Salau, al Pallars Sobirà, va ser de nou el punt de reunió de la jornada, on es va simbolitzar un intercanvi de productes entre participants francesos i catalans a 2.010 metres d'altitud. Com sempre, els occitans hi van portar formatge i els catalans, vi. Músics dels dos vessants del Pirineu van posar el toc festiu a la jornada.
El temps no va acompanyar i els actes es van celebrar enmig d'una intensa boira. No obstant, aquesta circumstància no va impedir que unes 300 persones pugessin fins al port. Durant la trobada es van sentir protestes contra el Govern espanyol pel recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la llei de l'aranès. Un dels més crítics va ser el responsable de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, Josèp Loís Sans, que va defensar el dret dels pobles a viure i parlar la seua pròpia llengua.
Els representants occitans també van voler fer sentir la seua veu exigint el desenvolupament de l'esmentada llei. Jordi Bosque, vicepresident del CAOC, va remarcar que la finalitat amb què va néixer la trobada continua vigent i no és altra que reivindicar la llengua i la cultura occitanocatalana i l'amistat entre els dos pobles.
La Pujada al Port de Salau és una festa que, des de fa 24 anys, reivindica la llengua i la cultura. En el transcurs de la jornada d'ahir no es va sentir cap reivindicació sobre la construcció del túnel de Salau per millorar les comunicacions entre els dos territoris.

Fonte: diari Segre

Más noticies: 1, 2, 3, 4, 5

Gobiernu de Cataluña y Aran entamen el desendolcu la llei del aranés énte'l recursu al Constitucional

Els dotze conselhers i el síndic d'Aran van votar de forma unànime la moció de rebuig al recurs d'inconstitucionalitat contra l'aranès

Generalitat i Conselh pacten crear una comissió per al seu desenvolupament 10 mesos després d'aprovar-se al Parlament

La Generalitat va reiterar ahir a través del seu conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el suport al Conselh d'Aran en la defensa de la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del recurs anunciat en contra seua pel Govern central davant del Tribunal Constitucional al considerar preferent l'ús d'aquesta llengua a la vall. Tant és així, que el departament va acordar amb el Conselh Generau d'Aran iniciar el desplegament de la llei a través d'una comissió mixta de treball que es posarà en marxa al setembre. El síndic, Carlos Barrera, va detallar que la comissió tècnica estarà formada per tres representants del Conselh i tres de la Generalitat i haurà de marcar, en les seues primeres setmanes de funcionament, les prioritats per al desplegament de la llei, aprovada el 22 de setembre al Parlament. Així mateix, el síndic va considerar que l'anunci del recurs al Constitucional (aprovat en Consell de Ministres el 22 de juliol) no suspèn l'aplicació de la norma.
El Conselh va celebrar ahir un ple per aprovar una moció, votada de forma unànime (CDA, UA i Prag) contra el recurs i que va comptar amb l'assistència excepcional del conseller Mascarell. El titular de Cultura va afirmar que estan "molt disposats que la llei s'apliqui i a sumar esforços amb el Conselh per desplegar-la (...). És molt difícil entendre com imposen a una llengua com aquesta mesures de caràcter restrictiu". Va afegir que "és estrany tindre por d'una realitat lingüística com l'aranesa" i va dir que el paper de la Generalitat serà desplegar la llei amb "més convicció, si convé". Va assenyalar que el recurs "no té motius", de manera que "no té possibilitats de recorregut". La moció aprovada ahir (el text de la qual encara desconeixen) es basa en fonaments jurídics que recorren a la mateixa doctrina de l'alt tribunal (vegeu el desglossament). La unanimitat en la votació es va produir després d'introduir Unitat d'Aran una petició a l'Estat perquè "ajudi a protegir l'aranès (...) com a part fonamental del patrimoni immaterial de tot Espanya". El portaveu i exsíndic Francés Boya va criticar que s'eludís una referència al recurs del PP contra l'Estatut per l'ús preferent del català, que va motivar el recurs de l'aranès.

Fonte: diari Segre

El Conselh Generau d'Aran refuga por unanimidá'l recursu escontra la llei del aranés

L'edifici del Conselh Generau d'Aran

La Generalitat de Catalunya ha donat suport al govern aranès

El ple extraordinari del Conselh Generau d'Aran ha aprovat aquest dijous per unanimitat la moció de rebuig al recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de l'occità i aranès que el Govern de l'Estat va presentar davant del Tribunal Constitucional el 22 de juliol .El síndic d'Aran, Carlos Barrera, s'ha mostrat orgullós de la capacitat de reacció en la defensa dels drets del territori, i ha demanat al Govern una major comprensió per a entendre que "l'aranès i la seua identitat és patrimoni de tots, i el que necessita és protecció i suport, no limitar les seues llibertats".El Govern de Catalunya ha donat suport al govern aranès a través del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, que ha mostrat també la seua "oposició frontal" al recurs i no entén com el Govern és incapaç d'acceptar que l'aranès sigui d'ús preferent a la Val d'Aran. A més, el conseller ha anunciat que la Generalitat presentarà "les al·legacions oportunes" en rebutjar aquest recurs. També ha dit que aquest recurs ''atenta contra la identitat i la cultura'' de l'Aran i Catalunya.El Govern central defensa que és inconstitucional que s'atorgui caràcter preferent a l'ús de l'aranès, emparant-se en l'article 3.1 de la Constitució Espanyola, que estableix que el castellà és la llengua oficial de l'Estat. També considera que una Llei de una comunitat autònoma no pot entrar a regular l'ús de les llengües cooficials en la instrucció dels seus procediments administratius a l'Administració General de l'Estat.

Fonte: diari Segre
Notícies relacionades:
31/07/2011 Mil aranesos reivindiquen la seva llengua

Milenta araneses piden proteición pa la so llingua énte l'amenaza del TC

Després de llegir el manifest, un concert va amenitzar el fi de festa.

Més de mil veïns de la Val d'Aran van sortir ahir al carrer per participar en la tradicional Corsa Aran per sa Lengua i defensar l'ús de l'aranès com a llengua pròpia. La caminada d'ahir va ser especialment reivindicativa, després de la decisió del Govern central de recórrer la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del Tribunal Constitucional al considerar el text que l'aranès és llengua d'ús preferent a la vall. En aquest sentit, Lissa Escala, membre de Lengua Viua, col·lectiu que organitza la caminada, va explicar que l'associació s'unirà a l'acord del Conselh Generau d'Aran contra el recurs del TC. Escala també va valorar molt positivament l'alta participació en la Corsa Aran per sa Lengua i la va definir com "una gran festa del país".
Caminada i festa
Els participants en l'acte van sortir ahir des de tres punts diferents de la Val d'Aran (Les, Montgarri i la boca sud del túnel de Vielha) i després de completar el recorregut, es van reunir tots a última hora de la tarda a la plaça de l'Església de Vielha. Allà, com ja és habitual, es va procedir a la lectura d'un manifest, en què es va demanar al Govern central que respecti totes les llengües minoritàries. Després de la lectura del text, es va donar pas a l'entrega del premi Lengua Viua, que aquest any va ser per al TN Comarques Val d'Aran de TV3. La jornada va concloure amb una gran festa musical, a càrrec del grup occità Nadau, que acostuma a col·laborar amb el col·lectiu Lengua Viua.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, també va participar en la caminada.
Fonte: diari Segre

Más info: L'estudi de l'occità atansa Lleida i Tolosa

Les fuerces del Conselh Generau d'Aran pauten un alcuerdu escontra'l recursu del Gobiernu énte'l TC

Els grups amb representació al Conselh Generau d'Aran (CDA, UA i Prag) van pactar ahir un manifest unitari contra la decisió del Govern central de recórrer la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del Tribunal Constitucional perquè el text considera que l'aranès és llengua d'ús preferent a la vall. El síndic d'Aran, Carlos Barrera, va avançar després de la reunió de portaveus que el manifest s'aprovarà en un ple el pròxim 4 d'agost que comptarà amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en senyal del suport de la Generalitat a la protesta. Barrera va explicar que el text del manifest ha estat encarregat a un assessor legal i que, segons el seu criteri, "hi ha interpretacions diferents a les del Constitucional que tenen possibilitats". Va afegir que si se'ls permet personar-se com a part afectada, ho faran.
D'altra banda, la Diputació té previst aprovar demà una moció en la mateixa línia. De fet, ahir ja ho va fer l'ajuntament de Lleida, on el govern del PSC va votar a favor de la moció presentada per CiU. El PP es va abstenir argumentant que té "dubtes sobre la constitucionalitat del caràcter preferent que la llei atorga a l'aranès". CiU va qualificar el recurs d'"atac a l'autogovern" i el PSC va dir que "la Paeria respecta i difon" aquesta llengua.

Fonte: diari Segre

Más info: 1, 2, 3, 4, 5

Recursu d'inconstitucionalidá escontra dellos artículos de la Llei del aranés

Mascarell i Sinde amb els penútlims papers de Salamanca. Foto: ACN

El conseller de Cultura aprofita la presència de la seva homòloga espanyola per queixar-se del darrer recurs de l'executiu Zapatero.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat públicament, a davant de la ministra espanyola de Cultura, que troba "incomprensible" que el govern de l'estat vulgui interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès. Mascarell ho va dir durant l'acte d'entrega oficial de la sisena remesa dels documents expoliats a Catalunya durant la Guerra Civil i que es va dur a terme aquest dilluns a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Mascarell va aprofitar l'assistència de la ministra Ángeles González-Sinde per criticar la decisió dels socialistes i ha aconsellat a l'executiu espanyol que reconegui la "pluralitat nacional i lingüística" de l'estat per acabar amb els "greuges" i les "desconfiances" al territori.

L'executiu espanyol va anunciar divendres que recorreria certs articles de la Llei de l'aranès perquè feien referència al seu ús com a llengua preferent. Segons considera el govern espanyol, "la norma resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès", ja que "l'article 3.1 de la Constitució especifica que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret a usar-la".

"Pel que fa a la resta de llengües espanyoles, l'apartat 2 de l'article assenyala que seran també oficials en les seves respectives Comunitats Autònomes", recordava La Moncloa en un comunicat.Mascarell reclama tots els papersFerran Mascarell també ha reclamat a l'Estat el retorn íntegre del fons documental espoliat durant el franquisme a Catalunya i que ha estat emmagatzemat des dels anys 30 a l'arxiu de Salamanca. Un acord de llei de l'any 2005 estableix el traspàs progressiu d'aquest documents, dels quals se n'ha lliurat oficialment una sisena remesa.La ministra Sinde s'ha compromès a fixar un calendari pel retorn definitiu en una reunió que es celebrarà al setembre. Una quarantena de membres de la Comissió de la Dignitat s'han concentrat per exigir el retorn de tot el fons.

Fonte: Nació Digital

L'aranés pue sentise en Barcelona.Teatru n'aranés.

Terçons d'Era Val d'Aran

Teatre en aranés en Barcelona.

català:

Obra en aranès que es pot veure a Barcelona.

"Qui só jo?" és la primera obra en aranès que s'estrena a Barcelona. Un treball amateur que ahir va omplir el centre cultural La Farinera del Clot i que ja han vist gairebé un miler de persones en poblacions del Pirineu.

Eth pròplèu diuendres dia 3 de Junh tàs 22 ores en Farinera deth Clòt serà representada era òbra de teatre Qui sò jo? deth grop “De persones d’Aran entà toti”.

aranés:

Era Farinera deth Clòt pòrte des dera Val d’Aran aguest espectacle interpretat per Montse Alós, Olga Besolí, Aida Castro, Sara Estepa, Judith Jiménez, Keith Kirwen, Lola López, Lourdes Martinez, Joan Riu e Xavi Turo; es quaus dan vida a tres scenes independentes que parlen deth ahèr de coneisher-se a un madeish e deth viatge interior que mos connècte damb aquerò vertaderament autentic que demore laguens nòste.

Ua òbra escrita e dirigida per Pax Dettoni que mos convide, damb un ton comic, ara reflexion personau e collectiva sus era responsabilitat individuau qu'auem enes nòstes vides e ena societat ena qué viuem. Eth cambi s’inície en nòste interior e sonque d’aquiu estant , seram capables de víuer amassa en un nau paradigma de patz, respècte e libertat.

Qui sò jo? Ei era prumèra òbra de teatre en aranés que se programe en Barcelona e arribe pòc dempús qu’eth Parlament de Catalonha aprovèsse era Lei der occitan, aranés en Aran. Era representacion va acompanhada de subtitulacion en catalan e compde damb eth supòrt deth Conselh Generau d’Aran.(Comunicat de premsa deth grop de teatre DE PERSONES D'ARAN ENTÀ TOTI)

Fontes: telenoticies 3cat24, 3cat24 vidios, teatru n'aranés, teatre en aranés, Era Val d'Aran, Conselh Generau d'Aran.

AMUESA DE CINE OCCITANU 2011

Era Mòstra de Cinèma Occitan “Llanterna Digital” nèish des prèmis de cuertmetratges deth madeish nòm, e vò contribuïr a difóner era ralitat dera lengua occitana, a trauèrs de creacions cinematografiques.Tà arténher aguest objectiu, era Mòstra 2011 presente ua programacion diuèrsa, tant pera procedéncia des trabalhs que s’i projectaràn, coma per çò que hè ara varietat de genres, d’estils e tecniques expressives, o de durada des òbres. Daurir era programacion a tota sòrta de creacions audiovisuaus, atau coma hèr-la arribar a diferentes localitats catalanes e occitanes ath long der an, son aportacions qu’an de contribuïr a ua melhor divulgacion dera realitat actuau dera creacion en lengua occitana e a hèr-la mès propdana a un major nombre de persones d’arreu.Era Mòstra de Cinèma Occitan “Llanterna Digital” ei ua inciativa dera Coordinadora de Servicis Lingüistics de Lhèida, integrada per representants dera Direccion Generau de Politica Lingüistica; deth Consòrci entara Normalizacion Lingüistica, CNL de Lhèida; des servicis territoriaus d’Educacion, de Salut e de Justícia dera Generalitat de Catalonha; deth Servici Lingüistic dera Universitat de Lhèida; dera Escòla Oficiau d’Idiòmes de Lhèida, e deth Servici Lingüistic de Comissions Obrères.La Mòstra de Cinemà Occitan “Llanterna Digital” neix dels premis de curtmetratges del mateix nom, i vol contribuir a difondre la realitat de la llengua occitana, a través de creacions cinematogràfiques.Per assolir aquest objectiu, la Mòstra 2011 presenta una programació diversa, tant per la procedència dels treballs que s’hi projectaran, com pel que fa a varietat de gèneres, d’estils i tècniques expressives, o de durada de les obres. Obrir la programació a tota mena de creacions audiovisuals, així com fer-la arribar a diferents localitats catalanes i occitanes al llarg de l’any, són aportacions que han de contribuir a una millor divulgació de la realitat actual de la creació en llengua occitana i a fer-la més propera a un major nombre de persones d’arreu.La Mòstra de Cinemà Occitan “Llanterna Digital” és una inciativa la Coordinadora de Serveis Lingüístics de Lleida, integrada per representants de la Secretaria de Política Lingüística; del Consorci per a la Normalització Lingüística, CNL de Lleida; dels serveis territorials d’Educació, de Salut i de Justícia de la Generalitat de Catalunya; del Servei Lingüístic de la Universitat de Lleida; de l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida, i del Servei Lingüístic de Comissions Obreres.

PROGRAMACION:

Lleida
- Deluns, 6 de junh:Caixa Forum Lleida (Blondel, 3)19:00 e 22:00

Projeccion conjunta damb era programacion dera Filmotèca Tèrres de Lhèida

Presentacion dera pellicula a cargue deth sòn realizador Stèphane Valentin e dera autora dera idèa e productora, Sophie Jacques.
Bodega. Buf de vida!
- Dimars, 14 de junh:Palau del Rei (Turó de la Seu Vella) 19:30
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher
- Dimars, 21 de junh: Cafè del Teatre de l’Escorxador (Roca Labrador, 4)20:00
Bufola e lo lop blanc,La recreacion,Gents de Ventor

La Seu d’Urgell

- Dissabte, 25 de junh: Escola d’Artedó (Artedó)17:30

Projeccion conjunta damb era programacion de PICURT

Bodega. Buf de vida!

Barcelona

Ateneu Barcelonès (Carrer de la Canuda, 6)

- Dijaus, 3 de noveme19.00
Bufola e lo lop blanc,Bodega. Buf de vida

- Diuendres, 4 de noveme19.00
La recreacion Gents de Ventor

- Dissabte, 5 de noveme19.00
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher

VielhaCinema de Vielha. Er Audiovisual (Baile Calbetó Barra, 8)

- Dimèrcles, 29 de junh:21:30
Bufola e lo lop Blanc, Bodega. Buf de vida! Pausa:Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011,Gents de Ventor

- Dijaus, 30 de junh:21:30
La recreacion, L’orsalher

Ostana

Comuna de Ostana (p.za Caduti)
- Dimars, 16 d’agost:21:00
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher

- Diuendres, 19 d’agost:21:00
La recreacion,Gents de Ventor
- Deluns, 12 de seteme:21:00
Bufola e lo lop blanc,Bodega. Buf de vida

Tolosa

Ostal d’Occitània (11 carrièra Malcosinat)

- Dimèrcles, 28 de seteme:19:00
Bufola e lo lop blanc,Bodega. Buf de vida
- Dijaus, 29 de seteme19:00
La recreacion,Gents de Ventor

- Diuendres, 20 de seteme19:00

Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher

Montalban

Lloc: Sala de las Conferéncias de l'Ostal de la Cultura

- Diuendres, 4 de noveme20:30
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher

Bodega. Buf de vida!, Bufola e lo lop blanc, Gents de Ventor, La recreacion, L’orsalher

Barcelona, Lleida, Montalban, Ostana, La Seu d'Urgell, Tolosa, Vielha
Fontes: llanterna digital, mòstra de cinèma occitan 2011

Reclamen que la cátedra d'occitanu de la UdL nun tenga un perfil políticu

La directora del departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL, Núria Perpinyà, va explicar aquest dimarts a SEGRE que el seu departament està preparant esmenes al conveni de la càtedra d'estudis occitans (aranès a la Val d'Aran) que pretenen impulsar la Diputació de Lleida, la Paeria, el Conselh Generau d'Aran i la UdL amb el suport de la Generalitat (vegeu SEGRE d'ahir).

El motiu és que temen que el perfil que sorgeixi del conveni tal com és ara sigui més polític que acadèmic, i el departament opta per una càtedra eminentment "universitària". "Encara ho estem estudiant perquè fins aquest matí (per ahir) no ens havien fet arribar el text", va assenyalar Perpinyà. Però el que sí que és clar és que volen que es garanteixi "que es tracta d'una càtedra amb un perfil universitari i acadèmic, és a dir, que asseguri la investigació i la promoció de la llengua i la literatura occitana, en lloc del perfil polític que sembla que té". "No volem que es personalitzi", va assenyalar en aquest sentit, en al·lusió a alguns noms que havien sonat per dirigir-la com l'exvicepresident Carod-Rovira. "Si compleix el perfil, podria incloure's entre els candidats, però nosaltres encara no hem donat les nostres propostes, que ens agradaria que fossin noms amb una trajectòria occitanista de prestigi internacional. Sonen molts noms, però no hi ha cap confirmació." Perpinyà va reconèixer que el departament està "susceptible i amb un cert temor" perquè no entenen "tantes presses", ja que algunes institucions pressionen perquè la firma del conveni sigui aquest divendres.
Perpinyà es va reunir ahir amb el rector Viñas, que els va mostrar "el seu suport", i amb els membres del seu departament.
Fonte: diari Segre

Fonte: diari la manyana 17 mayu 2011:
ACUERDO INSTITUCIONAL / FOMENTO DE LA CULTURA ARANESA
Impulsan una cátedra de estudios occitanos en la UdL

Diputación, Conselh Generau, Paeria y Universitat trabajan en un convenio que debía firmarse esta semana

Los patronos desmienten que se haya pactado conceder la dirección de la cátedra a Josep Lluís Carod-Rovira

LLEIDA,L.M.
La Diputación, la Paeria, el Conselh Generau d'Aran y la Universitat de Lleida han llegado al compromiso de crear una cátedra de estudios araneses en el marco del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL, con el objetivo de impulsar los estudios y las acciones necesarias para contribuir al desarrollo de la Llei de l'Occità, aranés en el Aran,así como los estudios sobre la cultura, el territorio y la sociedad occitana.

Estas intenciones deben plasmarse en un protocolo de actuación que se está negociando entre todas las instituciones y que debía firmarse esta semana, según ha podico saber LA MAÑANA.
Dicho protocolo establece que entre las funciones de la cátedra está el potenciar y articular desde Lleida el programa de trabajo sobre las relaciones de Catalunya con Occitania, en general, y entre las diferentes regiones donde se habla esta lengua, con especial atención al Aran.
También se pretende promover el estudio, conocimiento y difusión de la cultura occitana en todos sus ámbitos y formatos (literatura, artes plásticas, música, arquitectura, cultura popular, historia, pensamiento, medios de comunicación, etc), y facilitar el conocimiento del tejido socioeconómico de los territorios occitanos, así como detectar los aspectos de interés para las comarcas de Ponent, del Pirineo y de Catalunya en general.
Otros objetivos son la gestión y proyección de unas futuras Jornadas de Estudios Occitanos, con carácter anual en el marco de la UdL, y conseguir que esta cátedra tenga la catalogación de la Unesco, dado su carácter transfronterizo e internacional.En definitiva, el liderar desde Lleida y la UdL los estudios de lengua y cultura occitanos en el área catalana.
Carod- Rovira La noticia de la creación de la cátedra ha coincidido con la divulgación a través de un diario digital de que la dirección de la misma recaerá en la figura del ex vicepresidente de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, condición que imponía la Diputación para colaborar en el proyecto, que será sufragado en un 40% por el ente provincial, otro tanto por la Paeria y el 20% restante por el Conselh Generau.
Esta información era desmentida ayer por los patronos de la iniciativa, los cuales remarcaban que la elección del director en última instancia correspondía a la Universitat.
Fuentes cercanas al rectorado también negaban que se hubiera adoptado ninguna decisión al margen del Departamento de Filologia i Comunicació, tal y como afirmaba directe.cat, y que aún estaban pendientes de estudiar las alegaciones realizadas desde el propio departamento al documento que debía ser ratificado, hasta lo cual no se firmaría ningún convenio.

Les instituciones de Lérida espoxiguen la cátedra d'occitanu

El rector Joan Viñas i el síndic Francés Boya, el novembre passat.

Les institucions de Lleida impulsen la càtedra d'occità
Diputació, Paeria, Conselh d'Aran i UdL, amb el suport de la Generalitat

La Diputació de Lleida, la Paeria, el Conselh Generau d'Aran i la Universitat de Lleida, amb el suport de la Generalitat, impulsen una càtedra d'estudis occitans (aranès a la Val d'Aran) amb l'objectiu de desenvolupar els estudis, la investigació i les activitats relacionades amb la llengua, la cultura, el territori i la societat occitanes. La càtedra dependria orgànicament del rector de la UdL i, per a la seua gestió i funcionament administratiu, s'articularia amb el departament de Filologia Catalana i Comunicació.

Entre altres funcions i activitats, aquesta càtedra participaria en el desenvolupament de la llei de l'occità (aranès a Aran); promouria l'estudi, el coneixement i la difusió de la cultura occitana; dinamitzaria els contactes, relacions i acords entre les autoritats, organismes i institucions d'Occitània amb els de Catalunya; participaria amb iniciatives pròpies en les universitats d'estiu del territori occità; lideraria des de Lleida i la UdL els estudis de llengua i cultures occitanes en l'àrea catalana, i atrauria cap a la UdL l'interès dels estudiosos del món occità a través d'acords amb universitats, així com institucions, entitats i organismes de la societat occitana.
La participació econòmica de les institucions en el finançament de la càtedra -segons fixa l'avantprojecte- s'ha establert amb els percentatges següents: el 40%, a càrrec de la Diputació; un altre 40%, aportat per la Paeria, i el 20% restant, pel Conselh Generau. Així, per a aquest any 2011, l'aportació global quedaria fixada en 50.000 euros (20.000 de la Diputació, 20.000 de la Paeria i 10.000 del Conselh).
A més, tant la Diputació com la Paeria adscriurien una persona per al funcionament de la càtedra.
Per la seua part, la Universitat de Lleida es comprometria a aportar els espais per a la ubicació de la càtedra i el seu personal, a més de fer front a les despeses de caràcter ordinari i extraordinari que s'aprovin en els programes d'activitats.
La Universitat de Lleida nombrará al director del nuevo organismo

El director de la cátedra de estudios occitanos será nombrado por el rector de la UdL a propuesta de las instituciones que impulsan este nuevo organismo y con el acuerdo de todas ellas. En este sentido, la filtración en internet de que el director de la cátedra sería el exvicepresidente de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira, filólogo de formación académica, provocó ayer que la Diputación de Lleida lo desmintiera asegurando que éste es sólo uno de los muchos nombres que podrían encajar en este cargo. Según el anteproyecto, el director se apoyaría en directores adjuntos para cuestiones académicas, que sería personal de la UdL, y la cátedra contaría con un consejo asesor y una comisión de seguimiento con representantes de la UdL, el IEI, la Paeria y el Conselh d'Aran, además del propio director.
Fonte: diari Segre