Commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

Miguel Strubell, president de la Fundació.
Foto cedida per la Fundació Congrés de Cultura Catalana

Aquest any es commemora el 40è Aniversari de la Cloenda del Congrés de Cultura Catalana. La Fundació Congrés de Cultura Catalana ha presentat aquest dimecres els projectes que durà a terme per reivindicar i donar a conèixer el Congrés com a part del patrimoni civil  i de la memòria col·lectiva dels Països Catalans. Com ha destacat Miquel Strubell, president de la Fundació, el Congrés de fa 40 anys va sorgir de la mobilització popular de diferents sectors de la societat civil catalana amb dos objectius principals: la normalització de l'ús de la llengua catalana i  la defensa de la cultura catalana en el marc dels Països Catalans. L'acte de presentació, presidit pel conseller de Cultura Santi Vila, ha tingut lloc a l'Il·lustre Col·legi Oficial d'Advocats de Barcelona, perquè va ser la seva junta la que va decidir promoure el Congrés, el 1975. La iniciativa compta amb el suport del BBVA, de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

El Congrés de Cultura Catalana

El Congrés de Cultura Catalana va ser una gran mobilització popular en favor de la cultura catalana que es va produir després de la mort de Franco. Va iniciar-se el 1975 i va tancar-se el 1977 i va centrar-se en una reivindicació col·lectiva en favor de la llengua catalana i la cultura del territori, que va cobrir tot l'àmbit dels Països Catalans. Va ser un moment clau de la transició: el Congrés va mobilitzar 12.000 persones, entre acadèmics, activistes i simples ciutadans. El paper de la societat civil va ser clau: més de 1.500 entitats es van adherir a l'acte. Tot i que els seus actes centrals van tenir lloc a Barcelona, va anar acompanyat de molts actes a tots els Països Catalans. La tasca del Congrés va ser clau en l'exigència de la normalització lingüística, però va tenir també un gran impacte en la revalorització de la cultura catalana en el disseny de les polítiques culturals de les noves institucions democràtiques.

El Congrés, virtual i territorial

A través de la web del Congrés, es pretén, 40 anys després, reunir i exposar per al públic tots els continguts vinculats al Congrés de Cultura Catalana: els àmbits de debat, les activitats paral·leles, les campanyes, el manifest final, etc. A més a més, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, es crearà un webdoc amb l’objectiu de potenciar la interacció de diferents elements multimèdia, com poden ser: vídeo, àudio, fotografia... Per començar, s'han realitzat 40 entrevistes a 40 persones implicades en el Congrés. A més de ser una exposició virtual, el web serà el motor de la participació dels “congressistes” en la commemoració. Els organitzadors de la commemoració no es volen limitar a l'àmbit virtual i pretenen organitzar actes per tot el territori, en record dels 800 esdeveniments que la societat civil, molt activa en aquell temps, va organitzar fa 40 anys. El plat fort de la commemoració serà un gran simposi: “Congrés de Cultura Catalana, un balanç des de l’actualitat”. Aquest acte, que se celebrarà el 30 de juny i l'1 de juliol a l'Institut d'Estudis Catalans,  reunirà persones que, des de l’àmbit acadèmic, aportin coneixement i treballs sobre la història del Congrés de Cultura Catalana.

Documental i cloenda

En el marc de la commemoració dels 40 anys, la Fundació ha decidit impulsar la realització del documental Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana. Es tracta d'una pel·lícula que explicarà què va ser el Congrés a partir d’entrevistes a personalitats que hi van participar, situant-lo en el context de la transició. S'analitzarà la participació en el projecte de tota la societat civil, els intel·lectuals i la universitat, fins que la iniciativa va culminar en un Congrés amb milers de participants a tot els territoris de parla catalana. El documental es planteja certs paral·lelismes entre aquells temps i el moment actual, quan es discuteix com es vol que sigui el futur de Catalunya. El calendari de commemoracions es tancarà el 27 de novembre, aniversari del dia en què el president Josep Tarradellas tancà el Congrés.

Fonte: ElNacional.cat

El 71% dels ciutadans aproven la política lingüística de Catalunya

La defensa de la llengua també és una de les accions més ben valorades de l’obra de govern del darrer any

Resultats sobre la política lingüística del govern | CEO

Els ciutadans de Catalunya aproven majoritàriament la política lingüística del Govern i la situen com la 5a acció més valorada, només per darrere de les actuacions en infraestructures: ports i aeroports, transport públic, seguretat ciutadana i cultura. L’enquesta Percepció de les polítiques públiques i valoració del govern del Centre d’Estudis d’Opinió que es va presentar ahir dijous, 26 de gener, a més d’avalar la política lingüística, li atorga una qualificació millor que la que va obtenir en l’anterior onada del mateix estudi, l’any 2011. La valoració ha passat del 5,44 al 5,97.

L’enquesta també revela que el 71 % dels ciutadans aproven la política lingüística amb una puntuació de 5 o més punts. Així mateix, les accions de defensa de la llengua i la cultura són també una de les accions més ben valorades de l’obra de Govern de l’any 2016. En l’apartat de prioritats de la ciutadania, la política lingüística hi figura en el 16è lloc i també millora posicions. Els resultats de l’enquesta també són molt positius per al conjunt del Departament de Cultura, que rep l’aval del 80 % de la ciutadania i també millora la qualificació respecte a l’anterior onada, en passar de 5,72 a 6,03 punts.

Fonte: Unilateral.cat

L'Estat accepta finalment la prova d'accés a l'advocacia en català

No han parlat del procés, ni del referèndum en els aproximats 45 minuts en què el ministre de Justicia, Rafael Catalá, i el conseller homòleg, Carles Mundó, s'han reunit a Madrid. Però l'Estat ha decidit fer una picada d'ullet a Catalunya acceptant que la prova d'accés a l'advocacia es pugui fer a partir d'ara en català. La qüestió feia tres anys que era un clam per part de la Generalitat, y només requeria voluntat política. La mateixa que ha exhibit Catalá pel que fa a "col·laboració" i ganes de "resoldre problemes", segons ha afirmat davant dels rellotges i les làmpades barroques del Ministeri i el blanc polar de les parets de l'edifici.

Catalá no aporta a les trobades entre conselleries i ministeris la mateixa èpica que el seu company de gabinet, el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a les reunions amb el vicepresident i conseller d'Economia Oriol Junqueras. Els diners són un punt de tensió entre Barcelona i Madrid, però la llengua tampoc és una qüestió menor. Així les coses, el ministre ha signat sense embuts un acord per garantir la presència d'aquesta llengua oficial –el català– en els exàmens per ser advocat i procurador. Aquest tindrà la seva primera aplicació per a aquells graduats que es presentin a la prova el 29 d'octubre.

Fonts de la conselleria afirmen que s'ha produït aquesta cessió "perquè han volgut". Tanmateix, no només ha estat voluntat política, com han exhibit ambdós. El Comitè de Ministres del Consell d'Europa va adreçar-se fa temps al govern espanyol en relació amb l'aplicació de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. La pressió internacional va prendre forma de recomanació datada del 20 de gener d'aquest any, on hi feia constar que "s'identifiquessin les mesures pràctiques" per garantir la presència de les llengües cooficials.

Per aquest motiu, els catalans no són els únics que podran fer ús de l'acord, sinó també els juristes valencians. Mundó creu que el procediment "hauria d'haver format part de la normalitat des de bon principi". Crític s'ha mostrat també el conseller afirmant que "l'acord arriba tard" perquè des del 2014 ja s'han fet tres avaluacions exclusivament en castellà. La "imposició" de la llengua estatal també havia causat el rebuig del Consell de l'Advocacia catalana i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics. Sobre això, Mundó ha rematat que "quan les coses es volen resoldre, es resolen".

No han parlat tampoc de la politització de la Justícia, que ha estat motiu de pregunta per part dels periodistes. El diputat del Partit Demòcrata Francesc Homs assistirà dilluns a declarar al Tribunal Suprem per la consulta del 9-N. Tanmateix, no han compartit l'anàlisi de vies alternatives per tractar el tema. Mundó ha estat taxatiu demanant una resposta política, no "una resposta judicial" i ha afegit que era una "mala notícia" que les exconselleres Joana Ortega, Irene Rigau i l'expresident Artur Mas també hagin d'anar als tribunals "per posar les urnes".

Fonte: El Nacional

L'Ateneu Barcelonès acull IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur.

A la Jornada es presentaran per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt de territoris de parla catalana a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015.

Es farà també una anàlisi global de la situació, tenint en compte els punts forts i punts febles que té el català, i se’n traçaran les perspectives de futur. També hi intervindran representants institucionals de tots els territoris, que exposaran les polítiques lingüístiques que hi duen a terme. (veure el programa)

Fonte: Llibertat.cat

PxL destaca la relació entre el coneixement i ús de la llengua i l’ocupació

Les dades de l'enquesta Coneixement i ús social del valencià 2015, 'demostren que saber la llengua pròpia ofereix més oportunitats laborals'

“L’enquesta desmenteix les declaracions que va fer la líder de Ciutadans al País Valencià, Carolina Punset, quan afirmava que ‘el valencià no serveix per a trobar feina’”, retrauen des de la Plataforma per la llengua.

Arran dels resultats oferits per la Conselleria d’Educació i Cultura en l’enquesta Coneixement i ús social del valencià 2015, prèviament a haver analitzat les xifres, des de la Plataforma per la llengua, a través del seu portaveu Manuel Carceller, consideren que “l'enquesta demostra que saber valencià dóna majors oportunitats en el món laboral i facilita trobar treball, especialment als que busquen la primera ocupació”, segons es desprèn de l’apartat Coneixement del valencià per situació laboral.

Segons les dades, el 64,2% dels joves que busquen la seua primera feina parlen el valencià perfectament o bastant bé. A més, el saben escriure en les mateixes condicions el 57% i el saben llegir amb plena competència o bastant bé prop del 70%. En canvi, entre els aturats laborals que no cobren cap subsidi, només el 29% sap parlar perfectament valencià, el 25'9% el llig bé i el 17'1% l'escriu amb competència.

Davant aquestes dades, afirma la PxL que “l’enquesta desmenteix les declaracions que va fer la líder de Ciutadans al País Valencià, Carolina Punset, quan afirmava que: ‘el valencià no serveix per a trobar feina’”. Segons explica el portaveu de la Plataforma per la Llengua, “eixes declaracions de la Punset eren totalment interessades, falses i allunyades de la realitat econòmica valenciana”.

En l’enquesta es pot veure una relació directa entre els coneixements de valencià i la situació laboral dels enquestats. Segons les dades publicades, els grups amb ocupacions més estables presenten els percentatges més alts de coneixement del valencià: un 55% dels empresaris el sap parlar perfectament o bastant bé, així com un 55,5% dels autònoms i un 53,6% dels assalariats amb contracte indefinit, tots tres grups per damunt de la mitjana valenciana del 50,9%. En el grup d’assalariats temporals i els aturats, es pot veure com les proporcions de persones que parlen perfectament o bastant bé el valencià se situen per sota de la mitjana valenciana.

Si observem l’habilitat d’escriure, també podem observar que els enquestats que tenen feina tenen majors proporcions de competència escrita en valencià:

Per a Manuel Carceller, “les dades de l'enquesta demostren que els universitaris i la gent amb estudis mitjans i superiors són els qui valoren més el coneixement del valencià per al seu futur laboral”. El portaveu considera que “la capacitació en valencià és un bé per a totes les persones que viuen a la nostra terra i ha de ser una prioritat tant en les zones valencianoparlants, com en les zones de llengua pròpia castellana”. En aquest sentit, Carceller ha insistit en “la necessitat que s'apliquen mesures per garantir l'ensenyament del valencià al Baix Segura i a la resta de comarques castellanoparlants, per donar suport a la petició de la plataforma educativa El Sud trenca el silenci, que agrupa el professorat de valencià de la comarca del Baix Segura”.

“A banda de les oportunitats laborals que té el coneixement del valencià, el seu ús social suposa l’obertura de portes en molt altres àmbits, com el de l’administració i el de la cultura. També és positiu que tres quartes part de la població major de 15 anys assegure que entén bé o perfectament el valencià i que el 85% dels valencians valoren que s’hauria d’usar igual o més”. Per això, la Plataforma per la Llengua considera que “ara és un bon moment per avançar cap a la plena normalització de la llengua pròpia en tots els àmbits de la societat valenciana”, conclouen.

Fonte: La Veu del País Valencià

Iniciativa pol Asturianu propón una redaición pal mandatu-marcu de la RTPA p'afitar la normalización nel ente

por Pablo R. Guardado

En plenu procesu d'ellaboración del mandatu-marcu que va poner les bases del ente públicu de comunicación pa los nueve años próximos, Iniciativa pol Asturianu presenta l'informe 'Una RTPA pa la próxima década'. Nél fai un balance de lo fecho hasta la fecha y propón una redaición pa sumar al documentu qu'afite la normalización.

Inaciu Galán, presidente d'Iniciativa pol Asturianu, y Fonso Martín, vocal d'Eduación del coleutivu, presentaron ayeri l'informe nel Conseyu de la Moceda de Xixón. Ésti va repartise ente los miembros del conseyu d'alministristación de la RTPA, la direición y los grupos con representación na Xunta Xeneral pa que lo tengan en cuenta pa la redaición del mandatu-marcu, nel que ta trabayando anguaño una comisión parllamentaria. Esti documentu, que debería tar desendolcáu dende la llexislatura anterior tres l'aprobación de la segunda reforma de la llei del sector públicu asturiana, va definir la estuctura y oxetivos del ente públicu de comunicación pa los nueve años próximos.

Nel informe, Iniciativa pol Asturianu analiza lo fecho pela RTPA dende que comenzó a emitir nel 2006, un llabro que pretende "que nun se repita" nos años vinientes. "Una década después de la so puesta en marcha, nengún de los diferentes soportes del serviciu públicu de comunicación d’Asturies ye anguaño la referencia cimera pa los asturianos. Televisiones y radios estatales continúen hexemonizando el panorama mediáticu,talmente como si la RTPA nunca llegara a nacer y la falta de conexón llingüística y cultural ta en gran parte tres d’esa situación", apunta nel entamu.

Por ello "plantega un modelu de serviciu públicu audiovisual que, partiendo del analís de les midíes errónees implementaes demientres esta década en gran parte perdida, apueste por convertir a la radiotelevisión pública nel referente principal de los asturianos, nel motor d’un sector audiovisual propiu avanzáu y n’axente fundamental de la normalización llingüística". Asina, tres facer un análisis y proponer idees per estayes –programes informativos, deportivos, infantiles, musicales y otros formatos como magacinos, concursos documentales o películes– propón la incorporación d'un párrafu nel mandatu-marcu qu'afitara la normalización nel ente.

Ésti sería'l siguiente: "RTPA, como serviciu públicu que ye, ha contribuir al procesu de normalización social del asturianu y gallego-asturianu, garantizando l’accesu de la ciudadanía a conteníos na llingua propia en tolos xéneros y formatos, qu’han ser adecuadamente promocionaos y emitíos n’horarios afayadizos pa esti fin; afalando, de pasu, una industria audiovisual propia que garantice la producción d’estos conteníos y asumiendo un rol compensatoriu respectu a otres cadenes públiques o privaes. RTPA tien que ser exemplar nel so compromisu colos elementos fundamentales y actuales de la cultura asturiana, renunciando a siguir les dinámiques propies de los otros medios de comunicación con presencia n’Asturies".

Importancia educativa de la RTPA

"Ye importante afitar oxetivos concretos no llingüísticos que permita trabayar a la direición de la RTPA nesa direición", afirma Galán, que recuerda que l'Estatu d'autonomía sostién llegalmente esta posibilidá dafechu, yá que recueye la promoción del asturianu nos medios de comunicación. Mentes, apuntó que col documentu busquen “apurrir propuestes pa da-y utilidá social a la RTPA nos vinientes diez años, convirtiéndola nuna ferramienta eficaz na tresmisión del asturianu y na vertebración d’Asturies”.

Pela so parte, Martín valoró l'importante papel educativu que debería xugar la RTPA y que, hasta la fecha, nun cumple. "La presencia del asturianu na radiotelevisión pública, n’especial nos programes infantiles y xuveniles pue convertise nuna ferramienta bien potente que complemente al llabor nes escueles y ayude a recuperar o reforciar la tresmisión interxeneracional del idioma, en definitiva, a da-y futuru”, aseguró.

"Nun podemos dexar pasar esta oportunidá hestórica pal asturianu, p’Asturies y pal propiu ente", fina l'informe d'Iniciativa pol Asturianu, que va poner importantes esfuercios nesti asuntu.

Na semeya, Martín y Galán.

Fonte: Asturies.com

Uviéu aprueba les midíes pa normalizar l'idioma

por Pablo R. Guardado

La xunta de gobiernu dio'l preste a les propuestes d'Iván Álvarez López, conceyal d'Interior, p'avanzar na normalización.

En total son sietes les midíes pal fomentu del asturianu n'Uviéu, ente les que s'inclúi la rotulación billingüe progresiva, ensin distinciones topográfiques ente'l castellanu y l'asturianu, de les dependencies oficiales del conceyu, asina como de les víes públiques d'Uviéu emplegando ‘Cai/calle'.  Tamién se va rotular n'asturianu tola maquinaria y los vehículos de propiedá municipal nuevos y se va incorporar l'idioma na indumentaria de los trabayadores municipales.

El Conceyu d'Uviéu va facilitar d'igual forma l'asistencia a cursos de formación a los funcionarios col oxetivu de facer cumplir la Llei d'Usu y Promoción del Bable/Asturianu na alministración llocal, valorarando'l conocimientu del idioma nes oposiciones que lo requieran y nos concursos convocaos pol Ayuntamientu. Por último, establez renovar y adecuar de forma progresiva la rotulación toponímica de planos oficiales d'Uviéu acorde col decretu correspondiente que va aprobar la Xunta Asesora de Toponimia.

 

Según espliquen dende l'ayuntamientu, l'aprobación d'estes midíes a propuesta de la conceyalía dirixida por Izquierda Xunida (IX) busca apostar pola llingua asturiana "como patrimoniu social y cultural".

Fonte: Asturies.com

Les Arriondes/Arriondas. Nun yera pol GPS

Parres: un pasu atrás nuevu na recuperación llingüística

 'Arriondas' apaez nos GPS, al igual que 'Les Arriondes'. La so supuesta ausencia nestos dispositivos yera ún de les escuses daes pa recuperar el topónimu castellanu.

Qu'a los turistes se-yos toma por fatos en munchos sitios ye dalgo bien sabío, pero los visitantes que vienen a Asturies nun suelen entrar nesi perfil de viaxeru desinformáu más pendiente de la comedia o'l chiringuitu que del entornu. Por eso dende un primer momentu l'argumentu de les confusiones que la forma tradicional 'Les Arriondes', oficial dende'l 2009, produz ente los turistes nun se sostién per nengún llau.

Una de les razones que se pudo sentir estos díes pal cambiu nel nome oficial de la villa yera la non apaición de 'Arriondas' nos GPS, dalgo que les redes sociales nun tardaron en desmontar. Asina, un usuariu amosó cómo los GPS de la marca Tomtom, una de les más potentes del mercáu, sí recueyen 'Arriondas', como tamién 'Les Arriondes'. Colos Garmin tamién nun habría problema. D'esta forma nengún turista despistáu podría nun llegar nunca a la capital del Conceyu de Parres si punxera'l topónimu castellanu nel so dispositivu.

Con Google Maps tamién asocede lo mesmo, como se pue comprobar nes imáxenes axuntes a esta noticia.

Semeya del GPS obra de Lluques Pimiangu.Fonte: asturies.com

Puigdemont: ‘Les llengües com la catalana queden reforçades quan hi ha un estat que les protegeix’

Discurs íntegre del president de la Generalitat a l'acte de lliurament del premi Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua

Carles Puigdemont als Premis Martí Gasull per vilawebtv

El president Carles Puigdemont va participar ahir a l’acte de lliurament del Premi Martí Gasull que organitza anualment la Plataforma per la Llengua i que enguany va recaure als supermercats Bonpreu-Esclat. Puigdemont ha començat amb un reconeixement a la tasca que va fer Gasull, mort a l’Himàlaia el 2012 quan una allau va caure al campament base on descansava la seva expedició: ‘La llengua ha perdurat al llarg dels segles, malgrat les amenaces, gràcies a esforç de generacions de voluntaris de les quals Martí Gasull era la millor expressió’. I ha afegit: ‘Som vius perquè hem estat encadenats secularment a una llarga cadena de defensa de la llengua catalana davant de qualsevol de les amenaces.’

Puigdemont ha explicat que el català ‘ha hagut de fer front a moltes amenaces, sovint polítiques, basades el menyspreu, en els prejudicis, en la incomprensió i en la ignorància i, a més a més, avalades per una actitud de l’estat espanyol que ha dimitit de la seva obligació constitucional de destinar-hi una especial protecció’. I ha afegit: ‘Les llengües queden reforçades quan hi ha un estat que les protegeix, un estat que pensa al seu costat, un estat que quan veu que pot perillar alguna cosa actua i no mira cap a una altra banda.’

‘Els catalans fa molt de temps que hem entès que el futur de les llengües no depèn només de les lleis o de la fortalesa davant les agressions, sinó que sobretot depèn dels seus parlants’, ha dit el president, que ha afegit: ‘Per això som vius i hem resistit segles de persecucions, segles de menystenirments, de tenir-ho tot en contra.’

Fonte: VilawebVídeo

El Conceyu d’Uviéu podría valorar l’asturianu nes oposiciones

La valoración de la llingua asturiana como méritu nes prebes d’oposiciones y concursos cuando les calterístiques de los puestos lo necesiten ye una de les propuestes novedoses que’l gobiernu d’Uviéu camienta desendolcar y va proponer nel plenu d’esta selmana.

Amás d’esta propuesta que supón un apueste nidiu pola normalización social de la llingua asturiana n’uviéu tamién s’alcuentren midíes inmediates que cinquen a la carteleria y señalética de les instalaciones municipales y de la maquinaria del Ayuntamientu. Amás, la normalización de la toponimia y ufiertar cursos de formación del personal del Ayuntamientu son otres de les midíes que se plantegarán.

L’apueste por normalizar la llingua asturiana yera una de les promeses eleutorales tanto d’Izquierda Xunida como de Somos Uviéu, qu’agora entamen a cumplir.

Fonte: Asturnews

Iniciativa pol Asturianu esixe que los cargos nuevos de RTPA apuesten pola normalización

La organización cívica recuerda que tovía falten por cubrir dellos puestos de direición que son estratéxicos pa la sobrevivencia del idioma y darréu d’ello esixe que los cargos nuevos de RTPAapuesten pola normalización.

Iniciativa pol Asturianu considera imprescindible que les incorporaciones nueves a la direición de la RTPA tengan un mayor compromisu cola normalización llingüística qu’el que vien demostrando l’actual direutor xeneral. La organización cívica recordaba esta selmana pasada qu’el papel de les direiciones de Conteníos, Informativos y Comunicación, entá ensin responsables, “resulta clave pa desenvolver midíes de normalización llingüística y por ello ye importante buscar persones con un perfil de compromisu llingüísticu y conocencia nel ámbitu de les televisiones como ferramientes de normalización d’un idioma”.

Amás, d’esta manera podría entamar a cumplise unu de los compromisos que’l Parllamentu arrancó a Javier Fernández pa facilitar la so investidura: Incrementar la presencia de la llingua asturiana nos medios de comunicación de titularidá pública. Mediu añu depués d’aquella promesa les emisiones nel idioma propiu algamen mínimos hestóricos.

Pa Iniciativa pol Asturianu ye imprescindible dar un xiru nesta situación y “caminar p’hacia una radiotelevisión pública que s’esprese n’asturianu con naturalidá y tresversalidá nos conteníos”. Pa llogralo  “esixe al Gobiernu y a los partíos de la oposición que propongan persones con estos perfiles pa completar l’equipu del director de la RTPA y buscar una nueva forma de facer les coses na nuesa radiotelevisión”. Fonte: Asturnews

Iniciativa pol Asturianu esixe al Conceyu de Xixón qu’use’l topónimu oficial de la ciudá

Iniciativa pol Asturianu vieno acabante de pedir al Ayuntamientu de Xixón qu’emplegue, como Ciudá Europea del Deporte 2016, el nome oficial de la ciudá dende l’añu 2006, que foi cuando l’ayuntamientu de Xixón aprobó la denomación billingüe Gijón/Xixón.L’Asociación de Capitales Europeas del Deporte (ACES Europe) concedió a Xixón la distinción de Ciudá Europea del Deporte 2016.  Y pa Iniciativa pol Asturianu, “ye perbona noticia qu’esta ciudá esfrute’l títulu y faiga actividaes pa fomentar ente los xixoneses el deporte”.

Pero, “esti privilexu ye amás un mou d’amosar Xixón a Europa y al mundu, los sos requexos y la so cultura. Ye por eso que camentamos qu’había tenese en cuenta’l que ye’l nome oficial de la ciudá dende l’añu 2006, que foi cuando l’ayuntamientu de Xixón aprobó la denomación billingüe Gijón/Xixón”. El nome, a parte de ser l’oficial, ye vehículu de la cultura de los sos habitantes.

Nel añu 2014 la ciudá europea del deporte foi Cardiff/Caerdydd, otra ciudá na que se falen dos llingües y na que tolos cartelos al rodiu d’esta cuestión tuvieron fechos en billingüe: inglés y galés, esto ye, nun s’usaron solo los topónimos nes dos llingües, sinon que los cartelos taben escritos en dambes. Nestos casos, sigún relata Iniciativa nun comunicáu asoleyáu esti día “ye cuando hai qu’amosar el compromisu col asturianu y usalu normalmente; les promeses yá tán feches, agora falta tomar midíes. Xixón recibió yá en 2010 un campeonatu d’España de duatlon nel que s’incluyó non solo la toponimia oficial, sinón tamién l’usu del asturianu”.

Dende Iniciativa pol Asturianu, denuncien l’usu incorrectu del topónimu nes actividaes y na propaganda que se ta faciendo pa los actos organizaos al rodiu d’esti eventu y esixen “l’usu de la toponimia oficial en tolos ámbetos de la so organización como símbolu de la llegalidá, del respetu a les sensibilidaes qu’esisten na ciudá per parte de los habitantes pa col asturianu y como muestra de la riqueza cultural d’Asturies y de Xixón. Amás, pidimos qu’esta ciudá amuese sensibilidá y compromisu dafechu col asturianu, llingua de los xixoneses, y que faiga un usu normal del asturianu nos cartelos y dientro de los actos que s’organicen venceyaos a Xixón como la ciudá europea del deporte 2016″.

Fonte: Asturnews

La llengua catalana entra al comerç xinès

Plataforma per la Llengua edita un "Manual de vocabulari bàsic per al sector del comerç" en edició trilingüe, català, anglès i xinès

La iniciativa inclou lèxic bàsic de roba, fruita i verdura i bars i restaurants

Xu Shang Wiei és un comerciant xinès establert a Barcelona. Regenta una botiga de roba a Ciutat Vella i sovint es troba que els clients no se li adrecen en català pel sol fet de ser estranger. De la llengua catalana en té només un coneixement molt bàsic, però no troba situacions per utilitzar-lo, i sobretot té una mancança notòria de lèxic especialitzat per a l'exercici de la seva feina. "No tinc gaire temps per practicar el català", assegura el comerciant, i els clients "em parlen molt poc en català".

Aquesta situació, però, pot començar a canviar gràcies a l'edició del Manual de vocabulari bàsic per al sector del comerç editat per la Plataforma per la Llengua en edició trilingüe, català, anglès i xinès, una iniciativa presentada aquest dijous com a eina per a "millorar el procés d'integració dels immigrants", amb l'objectiu de fer del català "la llengua comuna dels parlants de més de tres-centes llengües que tenim a Catalunya".

Aquest opuscle se suma al Manual de vocabulari bàsic per al sector del taxi, que es va presentar el passat més de juny, en edició en català, anglès i castellà i adreçat al sector del taxi, però aquest cop s'ha volgut focalitzar l'interès en la comunitat xinesa. Segons ha explicat Eulàlia Buch, responsable de l'àrea d'acollida de Plataforma per la Llengua, el col·lectiu xinès està format per "unes 60.000 persones a tot Catalunya, els quals regenten aproximadament uns 15.000 comerços". Per permetre "millorar el seu discurs oral en llengua catalana" s'ha editat aquest manual, que es començara a distribuir als districtes barcelonins de l'Eixample i Ciutat Vella.

Col·lectiu centrat en el comerç

Aquest col·lectiu es dedica principalment al comerç en els sectors de basar, restaurants, perruqueries, tèxtil i forns de pa, raó per la qual el manual, a més d'oferir traduccions de conceptes bàsics com ara fórmules de cortesia, els nombres i els principals adjectius, inclou també lèxic específic per a comerços de roba, fruita i verdura i bars i restaurants.

La primera edició és de 1.000 exemplars i segons la portaveu de l'ONG pel català ha de ser una eina útil per "al procés d'integració entre els comerciants de la comunitat xinesa". Per la seva banda, Xu Shang Wei ja es prepara per aprendre paraules com "faldilla", "pitet" i "xandall".

Fonte: Nació Digital

La Generalitat Valenciana acorda que l'administració parli en valencià

La mesura s'acompanya d'una guia d'usos lingüístics i l'organització d'un pla d'acompanyament per als empleats públics, amb recursos i activitats formatives

La comissió interdepartamental per a l'aplicació de l'ús del valencià, presidida pel conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà, ha acordat aquest dimarts que les comunicacions internes de l'administració es facin en la llengua pròpia, el valencià. Segons la conselleria, l'acord es complementarà amb una guia d'usos lingüístics i l'organització d'un pla d'acompanyament per als empleats públics, que posarà a disposició dels funcionaris recursos i activitats formatives. L'acord s'implamentarà de manera gradual.

Marzà ha assenyalat que "el valencià és un patrimoni molt valuós que tenim el deure de preservar i que, a més, constitueix la porta d'entrada a l'aprenentatge d'altres llengües". En aquest sentit, ha afirmat que "cada vegada hi ha més gent que entén i parla la nostra llengua, però difícilment podem donar-li una continuïtat a la promoció del valencià si no comencem per casa nostra, impulsant el seu ús a l'administració".

A la comissió també hi ha assistit el director de política lingüística i gestió del multilingüisme, Rubén Trenzano, i els subsecretaris de les conselleries.

Fonte: Nació Digital

Reflexions

"Tenim un dèficit de cinema en català, minoritari si vius a la gran ciutat però inexistent a la resta del país"

Irantzu Azpeitia Membre de la comissió de joc i lleure de la Plataforma per la Llengua 

El passat 16 de maig, quan sortia del lliurament de premis del 1r Concurs Tísner de creació de jocs de català que va tenir lloc a la Fàbrica Fabra i Coats, em feia la reflexió següent: si uns alumnes de 5è i 6è de primària han estat capaços de crear jocs tan extraordinaris amb una faceta didàctica i lúdica tan exemplar, per què les grans empreses no ho fan possible? Per què no puc jugar, en el meu cas, amb la meva neboda, en la llengua amb la qual ens comuniquem?

Cada vegada més, petites empreses en el nostre territori creen i fabriquen jocs i joguines en català, però la manca de ressò en els mitjans de comunicació fa que no “existeixin” ni per als nens, ni per als pares.

Com a consumidora de productes infantils, ara estic patint la fase princeses Disney. Algú em pot explicar per què CAP joc ni nina es pot trobar en català? Per què cap producte de Frozen, per exemple, està pensat per respectar els drets dels nostres infants a jugar en la seva llengua?

I per què? Perquè tenim un dèficit de cinema en català! Perquè tenim un dèficit de cinema en català, minoritari si vius a la gran ciutat però inexistent a la resta del país. Si un nen veu cinema en castellà, als anuncis de televisió gairebé tots els referents a jocs i joguines són en castellà (encara que surtin a TV3 o al Canal 33), i als patis de les escoles canten les cançons de les pel·lícules que han vist en castellà, el resultat és que volen els ninots o nines que cantin la mateixa cançó que han vist a la peli i que coneixen de dalt a baix, i això suposa una joguina sí o sí en castellà. Això passa per exemple amb Elsa, una de les protagonistes de la pel·lícula Frozen. Al poc temps d'estrenar-se, la cantant Gisela va treure la versió en català de la cançó d’aquesta pel·lícula, però el “Deixa anar!” no pot fer ombra al “Suéltalo!...” que tants i tants dies han escoltat per tot arreu. Per cert, cap nina incorpora aquesta versió en català.

Com a defensora de la llengua catalana, que és la meva llengua d’adopció, cada vegada se’m fa més complicat anar a comprar els regals d’aniversari, reis, etc. de la meva neboda ja que, tot i consultar el web que la Plataforma per la Llengua ha creat, on pots trobar tota l’oferta de jocs, aplicacions i joguines que respecten la llengua, encara són poques les grans empreses que incorporen el català en els productes de lleure, vulnerant així els drets de la petita.

La conclusió a què he arribat és que no privaré a la meva neboda de les seves princeses, però pressionaré i exigiré a les gran empreses que produeixen aquest tipus de marxandatge que incorporin el català en els seus productes.

Fonte: elsingular.cat

El BNG alerta que l'ús del gallec pot desaparèixer «en quaranta anys»

El partit galleguista acusa el PP de voler "enfonsar el país i la llengua"

Els populars responen que el Bloc pretén "imposar a la gent què ha de parlar"

El Bloc Nacionalista Gallec (BNG) alerta que amb les actuals polítiques lingüístiques practicades per la Xunta de Galícia, "l'ús del gallec poc desaparèixer en 40 anys" i retreu al Partit Popular tenir la intenció de "enfonsar el país i la llengua".

Així s'ha expressat aquest dimarts al parlament gallec la diputada del BNG Ana Pontón, en el marc d'una intervenció en què ha instat al govern d'Alberto Núñez Feijoo a cumplir les resolucions aprovades per aplicar el Pla General de Normalització de la Llengua Gallega, alhora que ha establert una relació entre els mals resultats econòmics i les pitjors dades d'ús de la llengua, per afegir que el PP vol convertir el gallec "en una resta arqueològica".

Segons un comunicat del mateix BNG, Pontón ha tingut resposta del portaveu del PP, Agustín Baamonde, que ha acusat a aquest partit de voler "imposar a la gent què ha de parlar", malgrat que el mateix diputat popular ha reconegut una disminució "preocupant" del nombre de gallegoparlants, tot i desvincular aquest fet a raons polítiques.

Fonte: Nació Digital

Més hores de castellà que de valencià, fins i tot en línia valenciana

Segons Escola Valenciana, el Decret de Currículum de Primària resultant de la LOMQE és "il·legal" i "ataca l'Estatut d'Autonomia"

Més hores de castellà que de valencià, fins i tot en línia valenciana. Sembla un trencaclosques però és, segons Escola Valenciana, l'escenari que s'obri amb el Decret de Currículum de Primària elaborat per la Conselleria d'Educació. L'entitat cívica ha elaborat un informe on es detallen els percentatges de sessions lectives setmanals que es poden impartir en valencià, castellà i anglès, tant en les línies en valencià com en les línies en castellà. I el resultat és revelador.

L'informe compta les 30 sessions setmanals de les diferents matèries educatives. Cada centre pot arribar a aquest percentatge si ho desitja, ja que les assignatures de Socials, Naturals i Cultura del Poble Valencià s'impartiran en la llengua que cada centre determine amb unilateralitat. A més, s'ha imposat que en la línia en valencià s'impartisca una matèria més en castellà respecte l'any passat. A la inversa no hi ha reciprocitat.
 

Atenent aquestes variables, cada col·legi podrà impartir en primer, segon i tercer de Primària de la línia en valencià un 36,7% de les classes en valencià, un 43,3% en castellà i un 20% en anglès. Un autèntic contrasentit en favor de la llengua predominant. Per contra, en la línia en castellà la proporció de matèries impartides en valencià mai no podrà superar el 23,4% al llarg de tot el cicle de Primària, davant el mínim del 56% estipulat per a les matèries en castellà.

Segons Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, la Conselleria d'Educació “no només està potenciant la supressió de la immersió lingüística sinó que està forçant la desaparició del Programa Plurilingüe d'Ensenyament en valencià”. L'entitat cívica, assegura Moreno, “farà tots els possibles en matèria jurídica perquè es retire un decret d’aplicació de la LOMQE que ataca els programes d’ensenyament plurilingües òptims, els que tenen el valencià com a llengua majoritàriament vehicular, els que han demostrat científicament cap on ha de caminar una bona planificació educativa basada en la riquesa i el coneixement de les dues llengües oficials i també d’altres llengües”.

Per a un hipotètic recorregut judicial, Escola Valenciana comptarà amb un informe de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la “marginació” del valencià en el sistema educatiu. Segons aquest informe l'aplicació pràctica de la LOMQE aprofundeix en l'arraconament de la llengua minoritzada. Segons Moreno, estem davant “un cas semblant” al del TIL de les Illes Balears.

Fonte: Nació Digital

Només un 10% dels valencians parlarà català l'any 2050

Segons un estudi universitari, el valencià avança "cap a la minoració i possible desaparició"

El valencià, en vies d'extinció. És la conclusió de l'estudi elaborat per la física Clara Miralles Vila partint de mètodes matemàtics. Segons sosté, si la llengua local queda sotmesa exclusivament a l'elecció individual i a les regles de mercat, el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10% l'any 2050. Si agafem com a referència l'últim baròmetre de la Generalitat Valenciana, eixe percentatge supera actualment el 30%.

L'autora ha utilitzat dues fórmules matemàtiques per a descriure la situació sociolingüística del País Valencià. Basant-se en el model d'Abrams-Strogatz, Miralles mesura la competició existent entre el valencià i el castellà i l'atractiu socioeconòmic d'una i altra llengua. La conclusió a què arriba és que el castellà, sense unes polítiques de compromís col·lectiu que defensen la llengua autòctona, exerceix una posició de domini clar. Perpetuat durant dècades, aquest escenari condemna una de les llengües a la desaparició davall la preponderància de l'altra.

"Tendència decreixent en l'ús del valencià"

El segon model utilitzat, el de J. Mira i A. Paredes, incorpora l'opció del bilingüisme. Segons Miralles, els bilingües perviuran en la mesura en què es mantinga la competició entre llengües. Però preveu un procés de fusió final basat en raons d'utilitat, pragmatisme i estatus social. Per una via o per altra, l'autora conclou que “hi ha una clara tendència decreixent en l'ús del valencià que condueix a la seua minoració i possible desaparició.”

Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, assegura que les polítiques aplicades des de la Generalitat generen “preocupació social” i “dubtes entre la comunitat científica”. Els atacs del govern autonòmic a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua no fan sinó incrementar eixa preocupació. Després de vint anys en el poder i malgrat els pronunciaments acadèmics, el Partit Popular persevera en la negació de la unitat de la llengua i utilitza l'anticatalanisme com a bandera electoral. Caiga qui caiga.  

Fonte: Nació Digital

El síndic insta a aprofundir en el model lingüístic actual

Ribó presenta un informe que mostra un baix percentatge de queixes sobre vulneració de drets en l'ús del català i el castellà

Assegura que Catalunya és “un exemple de convivència lingüística”

05/09/14 02:00 - BARCELONA - VIRTUDES PÉREZ

No hi ha cap problema de convivència lingüística a Catalunya més enllà de la imatge interessada que volen donar alguns mitjans de comunicació. El síndic de greuges, Rafael Ribó, va lliurar ahir un informe al president de la Generalitat, Artur Mas, que referma la tesi que al país no hi ha cap conflicte a causa de la llengua.

Segons aquest informe, que recull l'evolució de les queixes per la vulneració dels drets en l'ús del català, el castellà i l'aranès des de l'any 2008, hi ha un baix nivell de preocupació social per aquest tema, tal com reflecteix el reduït percentatge de consultes que genera, no només davant del síndic, sinó també en altres institucions de l'Estat com el defensor del poble. L'any 2013, per exemple, el síndic va tramitar només 62 actuacions per motiu de llengua d'un total de 9.200, va destacar Ribó, que assegura que el nombre de demandes al defensor del poble espanyol “és encara més reduït”.

Davant d'aquesta evidència, corroborada amb les xifres recollides en l'informe, el síndic entén que el model lingüístic català és un model d'èxit reconegut per institucions com el Consell d'Europa i considera que, des d'aquesta perspectiva, no només s'ha de mantenir, sinó que se n'ha de reforçar l'aplicació. Aquest és el missatge que va traslladar ahir Ribó al president de la Generalitat, Artur Mas. “No només s'ha de preservar, també s'ha d'emfasitzar i consolidar”, va subratllar Ribó.

A banda d'aquesta demanda explícita, el síndic va aprofitar la presentació de l'informe per denunciar el “reiterat incompliment” per part de l'administració espanyola dels mandats constitucionals i internacionals en matèria lingüística i va exigir la posada en marxa de polítiques per assolir més igualtat en els drets lingüístics.

“No en som conscients, però tenim un tresor a les nostres mans que es diu convivència lingüística”, va insistir el síndic, que entén que cal aprofundir en aquest model “independentment de quina sigui l'orientació de Catalunya d'aquí a un temps com a conseqüència de futurs processos electorals o de consulta ciutadana”.

La Lomqe, una “agressió a la convivència”

Ribó va denunciar també ahir la carència de polítiques per al tractament de la pluralitat lingüística i va posar la Lomqe com a exemple de com les “polítiques públiques poden agredir la convivència”.

Cap tramitació per vulneració de drets a l'escola

La tipologia de les queixes està més relacionada amb tràmits a les administracions públiques. L'any 2013 no hi va haver cap queixa relacionada amb la vulneració de drets a l'escola.

Crítiques al paper de la delegació del govern

Després de denunciar les mancances que hi ha sobretot a Justícia i en el sector del comerç, el síndic va lamentar l'escassa “col·la-boració de la delegació del govern a Catalunya”.

De 9.200 queixes, només 62 per motius de llengua

De les 9.200 queixes rebudes el 2013, només 62 són per motius de llengua, 42 de les quals per la vulneració en l'ús del català i 20 en l'ús del castellà. Des del 2008 s'han rebut 176 queixes pel català i 90 pel castellà.

Fonte: El Punt Avui