Mostrando entradas con la etiqueta Europa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Europa. Mostrar todas las entradas

3/5/17

Oríxenes, xunidá y diversidá




Xuan Porta
Europa foi nomada asina per primer vegada fai 3000 años. De mou que ye muncho más antigua que les sos naciones. La so xunión caltendría la fuercia del continente y la so diversidá. Europa, amás exerció del so orixe un focu universalizante empobináu al xéneru humanu. Tampoco nun ye un aparatu modernu, económicu o políticu, sinón que ye un idegal milenariu dende l’antigua Grecia. Atoparemos a Europa faciendo por ella, non nel sen del mercáu sinón nel de los sos xenios universales.
El primeru que punxo’l nome a Europa foi’l griegu Hesíodu nel añu 900 enantes de la nuesa era. Afitó que yera una diosa oceánida. Y el primer argumentu como xunidá y sentíu d’europeos que la defenden foi na dómina del Imperiu carolinxu, col que’l Reinu d’Asturies caltuvo rellaciones.
La llingua asturiana ye milenaria. Surdida del estáu más antiguu de la Península Ibérica. La xunidá na diversidá europea de la que somos parte entá nun se respeta nesti llau del continente. Entá nun se cumplen  los drechos llingüísticos que puxen pola oficialidá del nuesu idioma, nuna nidia discriminación coles otres autonomíes con llingües propies.
Europa apúrremos ferramientes como la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries. N’Europa hai 40 millones de falantes de les 30 llingües minorizaes na Xunión Europea según la UNESCO. Nesta carta nel so artículo 7, reconozse’l drechu “d’una aición resuelta pal fomentu de les llingües minoritaries col envís de salvaguardales”, asina como “la facilitación y fomentu del emplegu oral y escritu na vida pública y privada”, “la provisión de formes y medios afayadizos d’enseñu  y estudiu de les llingües minoritaries en tolos niveles”.
La Declaración Universal de los Drechos Humanos o la Declaración Universal de los Drechos Llingüísticos tamién protexen a les llingües minorizaes. Asina la primera diz nel so artículu 19 que “tou individuu tien drechu a la llibertá d’opinión y espresión” mentes que la segunda reconoz en detalle’l significáu de falar na llingua propia de les comunidaes minorizaes.
Europa encamienta al gobiernu asturianu dende múltiples instancies (como la de recién d’ELEN), a la Declaración d’oficialidá del asturianu, preséu fundamental pa la so sobrevivencia. La Xunta Xeneral cumpliría meyor la so función si nun se prohibiera l’usu de la nuesa llingua na so sé y atendiera al llema: seyamos más europeos respetando los nuesos drechos como asturianos, cultural y llingüísticamente.

Xuntemos d’esti mou, en mayu,  la cellebración del Día d’Europa col Día de les Lletres Asturianes, qu’estrena Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana, nuna pallabra: Oficialidá.

Fonte: La Voz de Asturias

11/12/16

L'eina de la societat civil europea per a garantir els drets lingüístics


Els drets lingüístics han de ser inclosos entre els drets humans bàsics. Les llengües són per a la comunicació, però la situació de les llengües no pot limitar-se a la dimensió comunicativa tan sols, atès que les llengües no es poden separar de les cultures. Quan es nega la connexió entre llengües i cultures, s'està deixant sense consideració la dignitat dels parlants i dels ciutadans. Per tant, donar suport a la diversitat lingüística forma part de la defensa dels drets de tothom. Això també obrirà un canal que pot contribuir al benestar social i la convivència pacífica, atès que treballar pel tractament democràtic de les comunitats lingüístiques és una forma de garantir que es respectin tots els drets humans.

Arreu d'Europa, les comunitats lingüístiques han pres mesures perquè la gent pugui viure les seves vides en les seves pròpies llengües. Hi ha centenars d'organitzacions d'aquestes comunitats actuant en diferents camps amb la finalitat de donar suport a les llengües minoritzades. El projecte del Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics proposa la creació d'un punt de trobada on la societat civil a Europa pugui fer-se càrrec del procés de nodrir la diversitat lingüística europea. Aquest projecte serà l'inici d'un procés dut a terme per entitats socials, organitzacions no governamentals i especialistes per establir una nova proposta per a garantir els drets lingüístics recollits en la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Aquest document té l'ambició de ser útil, una eina per a tota la societat civil arreu d'Europa.

El Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics és una base innovadora per la construir una nova Europa basada en la igualtat entre comunitats lingüístiques

El Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics és el fruit d'una sèrie de converses al llarg dels darrers anys per part de nombrosos grups de treball; un instrument que reuneix diferents perspectives científiques, opinions acadèmiques i punts de vista socials; i una base innovadora per la construir una nova Europa basada en la igualtat entre comunitats lingüístiques. Per tant, el protocol resultat d'aquest projecte serà dut a fòrums i institucions internacionals perquè entitats de tota mena l'utilitzin per regular el seu compromís amb la diversitat lingüística.

El projecte ha estat presentat arreu d'Europa: al País Basc, Catalunya, Galícia, Irlanda, Gal·les, Frísia, Flensburg, Brussel·les, Astúries, Noruega i Estònia, amb presentacions en altres llocs a través de videoconferència amb entitats a Sardenya, Còrsega, Bretanya, Escòcia i el Friül. S'han organitzat tallers per aprofundir en cada sector de la societat on s'han de defensar els drets lingüístics. Això ha conduït a una fase de treball més intens, amb la majoria dels assistents en sessions especialitzades on han participat representants del món laboral, mitjans de comunicació, educació, tècnics, actors, escriptors, figures culturals, organitzadors d'activitats d'oci, sindicats, acadèmics i experts en tecnologies de la informació i la comunicació, entre d'altres.

S'han rebut més de 400 contribucions d'entitats civils involucrades en el suport a les llengües minoritzades a Europa. Un Comitè Científic ha revisat i ha donat el toc final al text

S'han rebut més de 400 contribucions d'entitats civils involucrades en el suport a les llengües minoritzades a Europa. Un Comitè Científic ha revisat i ha donat el toc final al text, que consistirà en aproximadament 185 mesures. El comitè organitzador ha finalitzat el text del Protocol de Donostia i s'esperen les ratificacions de les entitats socials. La presentació oficial es tindrà a Donostia/Sant Sebastià (País Basc), Capital Europea de la Cultura 2016, al Palau Kursaal el 17 de desembre.

Serà un nou pas endavant en el camí cap a la convivència pacífica de tots els ciutadans a Europa. A Donostia, Europa rebrà de mans de la seva societat civil un Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, una eina eficaç per satisfer els drets de tots els parlants d'arreu d'Europa, una eina eficaç per al desenvolupament de les llengües minoritzades.
Fonte: Nationalia

23/7/15

Asturies, dizlo tol mundu



Una campaña turística del Gobiernu dAsturies llanzábase va unos años con esti eslogan Asturies, dizlo tol mundu. Claro que namás en castellán, como (cuasi) too. Aquelles pallabres pueden treslladase perfectamente güei a la situación del asturianu. La situación de desigualdá y desprotección de los falantes y la despreocupación de les autoridaes pol futuru del idioma ye insostenible. Y sí, dizlo tol mundu.

Dizlo la sociedá asturiana, que tien la cuestión cada vegada más asumida, dícenlo les autoridaes internacionales: el Conseyu dEuropa, la Xunión Europea, la UNESCO, y dende va poco dícenlo tamién les Naciones Xuníes, que ven nesta situación un incumplimientu de los drechos fundamentales de les persones.

La visita dIniciativa pol Asturianu al Altu Comisionáu de Drechos Humanos en Xinebra pa defender linforme presentáu sobre la discriminación llingüística nAsturies, frente a un Gobiernu dEspaña y un Gobiernu dAsturies sordos, nun fai más que reconocer el ridículu internacional dunos gobiernos que caltienen a la llingua asturiana y al gallego-asturianu nuna situación llamentable y fuera de los estándares nel tratamientu de les llingües minorizaes y a los sos falantes nel ámbitu de les democracies europees.

La situación del asturianu ye una anomalía nEspaña, ye una anomalía na Xunión Europea y ye una situación a la que-y tenemos que dar la vuelta. Agora la pelota ta nel teyáu de los nuevos represenantes políticos na Xunta Xeneral, que tienen de negociar y trabayar pa que les sos promeses eleutorales tengan efeutu y quel parllamentu asturianu con mayor sofitu a la oficialidá de la hestoria (a lo menos sobrel papel) tenga una utilidá pal futuru del idioma. La oficialidá ye de xusticia y sí, dizlo lliteralmente tol mundu. Nun sigamos faciendol ridículu, porque cuando salimos fuera dAsturies sentimos vergoña al esplicar lo que faen los nuesos propios gobernantes col idioma de nueso.

Fonte: Iniciativa pol Asturianu

24/2/15

Bruxeles acueye un alderique sobre llingües minoritaries


 

Esti martes 24 de febreru celébrase nes sales del Parllamentu Européu un alderique políticu alrodiu de la situación na que s'alcuentren les llingües minoritaries n'Europa, nel que van participar numberosos representantes de minoríes llingüístiques de toa Europa. El casu asturianu nun va formar parte de les conferencies principales, pero Andecha Astur tien encamentao al eurodiputáu de Los Pueblos Deciden, Josu Juaristi, que presente'l casu de la llingua asturiana pa que seya considerada col debíu procuru.
A les 9 la mañana ya se pronunciaron les pallabres d'apertura de la Conferencia que corrieron al cargu de Csaba Sógor, miembru del Parllamentu Européu pol Grupu del PPE; Herbert Dorfmann, Miembru del Parllamentu Européu pal EPP; y Jill Evans, miembru del Parlamentu Européu pelos Verdes-ALE.
Tres del entamu, a les 9,30 tuvo llugar el discursu d'introducción, que versara nsobre "El panorama llegal pa la protección de les llingües minoritaries n'Europa", al cargu de Vicent Climent-Ferrando, de la Rede pa la Promoción diversidá llingüística (NPLD).
El restu del programa entamó 10 minutos depués col primer panel: Idioma, Identidá y Poder, nel que de faló de "La política llingüística na construcción de narratives nacionales", por parte de Zoltán Kántor, Institutu d'Investigación de les comunidaes húngares nel Esterior.
Tamién s'aldericó sobre "La preservación de la llingua minoritaria y la identidá, nel casu de la comunidá turca en Grecia" por Sebahattin Abdurrahman, Federación de Tracia occidental turcos n'Europa (ABTTF) y del "Llinguaxe y la política en Bélxica: ¿llecciones que deprender?" Por Rudi Janssens, de la Universidá Llibre de Bruxeles - BRIO.
El segundu panel "Afalagando la diversidá: Caminando p'alantre", incluyía les conferencies "La Comunidá Laden en Tirol del Sur: l'aprendizaxe d'idiomes y el diálogu social" por Paul Videsott, de la Universidá Llibre de Bolzano; "Revitalizar el llinguaxe de la Baxa Serbia: el proyeutu Witaj: esperiencies y ventayes del métodu d'inmersión" por Hannes Wilhelm-Kell, Lausatian Alianza; y "Lo que la XE pue y tien de faer pa les llingües minoritaries" por Johan Häggman, espertu multillingüismu, enantes na Dirección Xeneral de Traducción de la Comisión Europea.
A les 11 fízose'l pieslle d'esti alderique que tuvo llugar nel Parllamentu Européu (Bruxeles) Sala A5Y-3, na Rue Wiertz 60-1047 de Bruxeles. Esti seminariu ye una iniciativa de la UNPO en collaboración col Centre Maurits Coppieters, l'Alianza Llibre Europea, el Grupu de los Verdes-ALE nel Parllamentu Européu y el Grupu del PPE nel Parllamentu Européu. La Conferencia tuvo sofitada financieramente pol Parllamentu Européu.

Fonte: Asturnews

17/11/14

Iniciativa pol Asturianu solidarízase con asociaciones en defensa de llingües minorizaes n'Europa


 

Hai unos díes conocíase en País de Gales la política llingüística de la marca de supermercaos Lidl, que prohibía a los sos emplegaos facer usu del galés con otros trabayadores, incluyendo los descansos, y colos clientes, a nun ser qu'estos nun pudieren falar inglés, daqué que va a la escontra de la llegalidá vixente nel país británicu. L'asociación "Cymdeithas yr Iaith Gymraeg" foi la responsable de denunciar esta situación, algamando una rápida rempuesta de la cadena alemana, que dixo que revisaría les sos polítiques. Y agora Iniciativa pol Asturianu vieno de solidarízase con estes asociaciones en defensa de llingües minorizaes n'Europa.

D'otra miente, esta selmana dábase tamién a conocer la multa de 66.000€ que'l Gobiernu español-y imponía a l'asociación valenciana "Acció Cultural del País Valencià" por da-y puxu a les emisiones de Catalunya Ràdio na Comunidá Valenciana, una situación asemeyada a la que nun hai muncho tuvieron espuestos, cuando se-yos condergó con otra multa de más de 400.000€ por una aición asemeyada con emisiones de la televisión pública catalana TV3, multa qu'agora'l Gobiernu tien orden de reembolsar a l'asociación.

Nun comunicáu asoleyáu esti día, Iniciativa pol Asturianu afita qu'en dambos casos, "la Vocalía de Rellaciones Internacionales d'Iniciativa vieno acabante d'amosar el so fonderu sofitu a dambes organizaciones y a dambes comunidaes de falantes como exemplu de la so política y los sos entamos de solidaridá pa colos falantes de llingües minorizaes y en peligru nel mundu, dalgo qu'en dambos casos recibió una cálida bienllegada per parte de les organizaciones enantes mentaes".
Fonte:  Asturnews

20/5/14

¿Qué pue facer Europa poles llingües minoritaries?: El casu asturianu

¿Qué pue facer Europa poles llingües minoritaries?: El casu asturianu protagoniza la X Xornada de la Fundación Caveda y Nava "¿Qué pue facer Europa poles llingües minoritaries?: El casu asturianu" ye la conferencia qu'esti próximu sábadu 31 de Mayu , a les 12 del meudía na Casa de la Cultura de Nava, protagoniza la X Xornada de la Fundación Caveda y Nava. A cargu de D. ALBERTO LÓPEZ BASAGUREN, miembru del Comité d'Espertos de la Carta Europea de Llingües Rexonales o Minoritaries (Conseyu d'Europa), la conferencia tará presentada por D. José Manuel Pérez Fernández, Profesor Titular de Drechu Alministrativu de la Universidá d'Uviéu. Nel actu van intervenir el Presidente de la Fundación Caveda y Nava y les autoridaes presentes y n'acabando l'actu, habrá convidada con sidra na mesa villa. Fonte: Asturnews

26/11/13

“La TPA ye la única canal d'Europa que nun tien programación infantil na llingua propia”, afirma Pulgar

Pablo R. Guardado La XDLA presentó’l sábadu’l ‘Informe sobre la necesidá d’una programación infantil n’asturianu en TPA’. “Ye la única canal d’Europa que nun tien programación infantil na llingua propia”, llamentó Carlos Pulgar, voceru de la organización. La xixonesa Llibrería Paradiso foi’l llugar escoyíu pola Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA), en plena celebración del Festival Internacional de Cine de Gijón (FICXixón), pa presentar esti documentu que ye un complementu al ‘Informe sobre l’usu del asturianu na RTPA 2013’ asoleyáu n’abril, que denunciaba que’l porcentaxe d’emisión de programes na nuesa llingua na radio yera del 1,8 por cientu y del 4,6 por cientu, na televisión. Un porcentaxe, ésti últimu, que nun inclúi nin un solo minutu de programación infantil na llingua propia, dalgo que nun asocede en nenguna televisión pública d’Europa como bien reseñó Pulgar, anque’l casu concretu de la TPA tamién destaca por nun tener una programación dedicada los más pequeños de la casa nin siquier en castellanu. El voceru de la XDLA encargóse de dar detalles sobre esti informe que, dende güei, la organización va mover ente los grupos parllamentarios de la Xunta Xeneral, les conseyeríes, les formaciones polítiques y los responsables y trabayadores del énte públicu de comunicación. Nel documentu pue comprobase como toles televisiones autonómiques de territorios con llingua propia dedique parte de la so parrilla a programaciones n’infantil nel idioma del llugar. Asina, atopamos casos que van dende’l pocu enfotu amosáu pola IB3 (Illes Balears), que dedica una hora diaria, esto ye un 4,16 por cientu de la emisión total, hasta los casos d’Euskadi y Catalunya, con canales específicos pa neños y neñes: 18 hores de programes en vascu n’ETB3 y 16 en catalán en Canal Super 3. Pela so parte, la TVG gallega emite 10 hores diarios de ‘Xabarín Club’ na so segunda canal (41,6 por cientu del total) y la valenciana Nou 24, 4 hores (16,6 por cientu). “La programación infantil ye fundamental pa la tresmisión xeneracional y pa garantizar que l’idioma siga vivu nel territoriu”, señaló Pulgar, que recordó que los estatutos de la RTPA recueyen la obligatoriedá de respetar l’asturianu y apoyar el so usu y conocimientu. Como exemplu d’una canal nacida pa normalizar l’idioma propiu, el voceru de la XDLA punxo’l casu de BBC Alba –nacida nel 2008– qu’emite un total de 8 hores en gaélicu escocés dafechu, y que ye la única cadena onde poder ver les retresmisiones deportives con mayor siguimientu. Del total d’emisión, un 20 por cientu, esto ye, dos hores, son programes destinaos a neños y neñes. La importancia del doblaxe Na so intervención, entantes de dar pasu a les dos persones convidaes pola organización nun formatu nuevu de charra-presentación entamáu pola XDLA, Pulgar tamién fixo referencia a la importancia del doblaxe, industria qu’en Galicia da emplegu a 300 persones repartíes en seis empreses. Nesti puntu, recordó’l compromisu incumplíu –nel 2008– del ex direutor xeneral de RTPA, José Ramón Pérez Ornia, de poner en marcha una escuela de doblaxe n’Asturies, amás d’apuntar que los programes en llingua asturiana son los de mayor audiencia de la canal, superando en munchos casos el 10 por cientu de cuota de pantalla cuando la media de la cadena n’ochobre foi del 4,7 por cientu. Darréu, tomó la pallabra Milio Rodríguez Cueto, escritor de lliteratura infantil y xuvenil, y ex profesor de Llingua Asturiana, que destacó la importancia que tendría una programación pa neños y neñes na TPA, sobre manera polo que “diba ayudar nel campu de la docencia aportando materiales que nun esisten”. Tamién llamó l’atención de que la canal pública nun tuviera programación infantil, anque puntualizó que, “d’habela, nun tendría de ser en castellanu”, recordando d’igual forma la competencia dura esistente anguaño coles cadenes específiques de la televisión por cable. Cueto tampoco nun dexó pasar la oportunidá de demandar una escuela de doblaxe que serviría “pa la creación de puestos de trabayu y el fomentu del sector audiovisual”. El segundu convidáu pola XDLA yera Antón Caamaño, que recordó que l’apueste pol doblaxe yera una vieya reivindicación de los actores asturianos y que, de momento, namái tuvo proyeutos entamaos por iniciativa privada. “Ye una estaya necesaria dientro del sector”, esplicó l’actor y direutor de doblaxe, qu’apuntó la más que posible creación d’una Cooperativa d’Actores en feches próximes. Tres la so intervención, entamóse un ricu alderique ente les persones presentes en Paradiso, momentu nel que Camaño espuso la so esperiencia nos trabayos de doblaxe de Gonzali Producciones, apuntando que’l costu de la torna de ‘McLintock’, filme de dos hores con un repartu grande, d’unes 20 persones, foi de 8.000 euros, una cantidá risible viendo los presupuestos que manexa la RTPA “y la repercusión y función que fai”, apunta l’actor. Otros temes que se tocaron nel debate ye’l proyeutu de futuru nulu que tien la TPA y la situación difícil que va tener qu’afrontar l’ente públicu de comunicación nos meses próximos pa xustificar la so esistencia, sobre manera si la televisión valenciana zarra les sos puertes. Asina, los presentes apuntaron que la manera única de que la televisión asturiana tenga futuru ye emitiendo en llingua asturiana, dalgo que deberíen de tener en cuenta los cien trabayadores que tien en plantiya la televisión asturiana y que, de momento, nun faen nada por potenciar la llingua del país na programación. Na semeya, Pulgar, Cueto y Caamaño sostienen l'informe asoleyáu pola XDLA. Fonte: Asturies.com

21/11/13

L'asturianu tará na xunta de la ONG ELEN na defensa de los idiomes minoritarios en París

L’asturianu va tar representáu en París na xunta de la ONG ELEN de defensa de los idiomes minoritarios

Payares 21, 2013 por Pablo R. Guardado

Xosé B. Álvarez, representante de Rellaciones Internacionales d’Iniciativa pol Asturianu, va tar presente’l sábadu en París pa participar na xunta xeneral d’ELEN. Esta ONG de carauter européu trabaya pa defender les llingües minoritaries.
European Language Equality Network (ELEN) ye’l nome d’esta organización ensin ánimu d’arriquecimientu perteneciente al Conseyu d’Europa y con sede en Breizh. Fundada en Strasbourg nel 2011 pa reemplazar l’European Bureau for Lesser Used Languages, representa a 42 llingües de 23 estaos europeos, ente ellos l’asturianu gracies a qu’Iniciativa pol Asturianu ye miembru del coleutivu, y tien como fin defender los derechos de los idiomes minoritarios y trabayar pola so revitalización.
Nesta primer xunta xeneral añal d’ELEN va esponese la situación sociollingüística na que s'atopen toles llingües representaes na ONG y van desendolcase les llinies a siguir pal añu 2014, amás d'abrir grupos de trabayu nuevos colos que dotar de mayor capacidá d'aición a la organización naquellos casos que seyan d’urxencia mayor. Nel conceyu, Álvarez va aprovechar tamién “aprovechará esta ocasión pa reforciar les rellaciones con otres organizaciones europées que trabayen pola proteición y promoción d'otres llingües minoritaries y afondará na necesidá de xunir fuercies a la hora de demandar a tolos gobiernos compromisos específicos pa coles llingües en mayor peligru”.
Hai que destacar qu’esta cita ye la segunda a nivel européu na que participa Iniciativa pol Asturianu, que’l 16 d’ochobre tuvo presente nel Parllamentu Européu p’asistir a la conferencia ‘Radiodifusión en llingües minoritaries: ónde tamos, ónde debíemos dir’. 
Fonte: Asturies.com

21/12/12

El català, més parlat que mai i tan amenaçat com sempre



El nombre de ciutadans dels Països Catalans que declara que sap parlar català va arribar als 9,8 milions el 2011

L'Institut d'Estudis Catalans adverteix que l'idioma té un futur “ben difícil” amb lleis com la del ministre Wert

 - Barcelona - Jordi Panyella
Totes les estadístiques lingüístiques somriuen al català. Tots els números inclosos en l'informe sobre la situació de la llengua el 2011 elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) parlen d'un avenç de l'us de la llengua pròpia en tots els fronts. ¿Tot bé, doncs? I ca!. La nova línia d'interpretació de les lleis marcada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, sumada a la irrupció del Partit Popular amb majoria absoluta al govern de l'Estat espanyol fan que la llengua catalana visqui sota l'amenaça d'un retrocés històric.

Aquest és el retrat de la situació de la llengua que des de l'IEC es va fer ahir en la presentació d'un estudi que, entre altres coses, afirma que 9,8 milions de persones saben parlar la llengua pròpia dels Països Catalans i que el seu us cada cop és més atractiu per a persones que afirmen que no la tenen com a llengua principal. Tot i això, la vicepresidenta de l'Institut, Mariàngela Vilallonga, va advertir que la perspectiva de futur de la llengua “és ben difícil” i va citar com exemple l'esborrany de reforma de l'educació del ministre José Ignacio Wert.

Les estadístiques indiquen que allí on mana el Partit Popular és on el català avança menys. A Catalunya un 20% de la població diu que no sap parlar l'idioma, a les Balears puja més del 25% i al País Valencià s'enfila fins el 40%. Les regions on més ha retrocedit l'us de la llengua és l'àrea d'Alacant i les illes Pitiüses. En canvi la Terra Alta és on la competència lingüística més va avançar durant el 2011.

Les dades dels alumnes escolaritzats en valencià, on per primer cop hi ha un retrocés, és un altre exemple de fins a quin punt el model lingüístic del PP posa el castellà com a llengua de cohesió en detriment del calà. En canvi a Catalunya el model d'immersió lingüístic a l'escola ha fet possible que el català sigui més parlat al carrer (us social) que a casa (us privat). És per això, que Miquel Àngel Pradilla, director de la xarxa CRUSCAT i coordinador de l'estudi, va assegurar que “un atac al model d'immersió com el que es proposa des del govern central pot tenir conseqüències nefastes per a la llengua”. Pradilla va advertir que després de la sentència del TC ara s'està a l'expectativa de com s'establiran les noves regles del joc lingüístic en “una conjuntura política desfavorable”.

Aquest sociolingüista compara el català amb un tren que al seu entendre avança per la via de la normalització plena seguint la tracció d'una locomotora potent com és Catalunya i Andorra, amb tres vagons que van seguint com poden, País Valencià, les Illes i la Franja, i dos vagons més que són “a punt de descarrilar”; Catalunya Nord i l'Alguer. Pel que fa a les comarques nord catalanes la significativa reducció de les subvencions de la Generalitat a les escoles bressola és un dels problemes detectats.

Europa o morir

Des de l'IEC s'adverteix que tot i l'amenaça del govern del PP hi ha una tasca encara més important de fronteres en fora. En aquest sentit, Mariàngela Vilallonga va advertir de la importància pel reconeixement del català com a llengua oficial a Europa. En cas contrari res podrà evitar nous retrocessos en l'us de la llengua com el que suposarà la norma comunitària de l'etiquetatge d'aliments que obligarà a fer servir, almenys, una llengua oficial.

Fonte: Avui

4/12/12

L’asturianu en Madrid y Europa



Tradicionalmente centróse’l conflictu llingüísticu n’Asturies y nos gobiernos de los conceyos. Y ta claro que ye equí onde ha xugase daveres la partida del futuru del asturianu. Sicasí, nun podemos escacer que lo mesmo’l Gobiernu d’España que les instituciones europees, son responsables d’esta llingua, en cuantes que son instituciones que tamién mos gobiernen y tienen llexislaciones que-yos obliguen a facelo.

Esti mes ta acabante espublizase’l tercer Informe sobre'l cumplimientu de la Carta Europea de les Llingües Minoritaries. Nél, el comité d’espertos del Conseyu d’Europa diz al Gobiernu asturianu, y tamién al de Castiella y Lleón y al central, que nun tán faciendo lo necesario pa garantizar el futuru d’esti idioma en nengunu de los campos estudiaos. Anque hai dalgunos avances, la política llingüística llevada a cabu n’Asturies, si puede llamase asina, ta fracasando, perdemos falantes.

Tenemos que siguir trabayando equí, coles nueses instituciones, pa siguir avanzando, pa ganar falantes en llugar de perdelos, dexando clara la necesidá de la oficialidá, y nun permitiendo que la falta d’esta seya escusa pa nun dar pasos que podríen dase ensin esti estatus, y que tovía son munchos.

Y tenemos de trabayar tamién por facer responsables a les instituciones y gobiernos de Madrid y Bruseles pola so inacción y en munchos casos, polos sos incumplientos de la llei y torgues puestes al desenrrollu na normalización de la llingua asturiana.

Esti ye unu de los caminos nos que trabayamos dende Iniciativa pol Asturianu, y pa ello facémoslo con toles ferramientes posibles. Una d’elles, los representantes de los asturianos nes cortes estatales. Gracies a ello, acaba de llevase al Senáu una Entruga al Gobiernu pa qu’espliquen por qué nun tán usando la toponimia oficializada n’Asturies en carreteres y otros usos. Tamién solicitaremos, al traviés de les fuercies polítiques que quieran ayudanos nesti camín, financiación pa l’Academia de la Llingua Asturiana nos Presupuestos Xenerales del Estáu, como tienen les academies vasca, catalana y gallega.

Tenemos d’abrir nuevos caminos na reivindicación llingüística que visibilicen el problema que tenemos n’Asturies y nel restu de los territorios colos que compartimos llingua, porque entá ye una realidá bien poco conocida. Tendremos de tar sollertes a les siendes que podamos abrir nesti sen.

Fonte: iniciativapolasturianu.org

24/11/12

Cuartu festival européu de cine en llingües minoritaries en Frisia



L'asociación cultural Foriining Friisk entama esta fin de selmana'l IV Festival de Cine de les Minoritaries Europees. Los actos van cellebrase nel Cinema Centre Husum, na rexón norte de Frisia.

Nel festival, qu'entamó esti xueves 22, van participar cuatro películes rodaes nuna llingua minoritaria europea: la frisia Merke blues (Espaciu pal blues), la vasca Urteberri on, Amona! (¡Prestosu añu nuevu, güelina!), la romaní Cigan (Xitanu) y la feroesa Kunsten at græde i kor (L'arte de llorar).

El certame va acabar con una celebración de gala onde va entregase'l Premiu de Cine Européu Minoritariu. Nel actu van poder vese escenes de toles películes, xunto a discursos de los direutores, actores y organizadores.

Fonte: Les Noticies

16/11/12

El Liet international va trayer a Xixón la música en llingües minorizaes de toa Europa



L'Asturiana Mining Company va representar a Asturies.

La Conseyería d'Educación, Cultura y Deporte, al traviés de la Dirección Xeneral de Política Llingüística, entama'l Festival Liet International 2012, un eventu musical internacional nel que compiten once grupos que canten na llingua de la minoría llingüística europea a la que pertenecen y que llega per primer vegada a Asturies y na Península na so décima edición. Esti festival, consideráu l'Eurovisión de les llingües minorizaes, va celebrase'l próximu 1 d'avientu, a les 21.30 hores, nel Teatru de la Llaboral, en Xixón. La entrada ye llibre hasta completar l'aforu previa retirada d'invitaciones en La Llaboral y nel Centru Niemeyer.

Ta acabante estrenase una páxina web dedicada al eventu, onde se da información de los grupos participantes, amás d'otres cuestiones, n'asturianu, castellán ya inglés.

Más información: Páxina web del festival


Fonte: Asturnews

27/7/11

Alcuentru de Mocedá Europeo Falante de Llingües Minorizaes


Xunta Moza participa nel Alcuentru de Mocedá Europeo Falante de Llingües Minorizaes.

La mocedá de la XPDLLA, Xunta Moza, tuvo representando a los xóvenes falantes asturianos nel Alcuentru Internacional de Mocedá Europeo Falante de Llingües Minoritaries/Minorizaes, celebráu na ciudá vasca de Gasteiz. Amás de los representantes asturianos, tuvieron mozos falantes de vascu, bretón, corsu, gallegu y catalán.

Los representantes de Xunta Moza pudieron certificar nesti actu que “mientres que la mocedá d’otres comunidaes peninsulares tienen garantizada, por exemplu, la educación de y na so propia llingua, n’Asturies siguen ensin respetase nin garantizase unos drechos mínimos que permitan la supervivencia del idioma y que protexan a los falantes de la llingua minorizada”. Una situación que dexa a los asturianos como “ciudadanos de segunda”, afirmen.

Nel Alcuentru ellaboróse y firmóse un manifiestu robláu por tolos participantes:

Manifiestu de la mocedá poles llingües – Vitoria-Gasteiz 2011

Mocedá falante de llingües minoritaries y minorizaes d’Europa aconceyámonos en Vitoria-Gasteiz ente los díes 19 y 22 de xunetu del 2011, y alcordamos:

1) Toles llingües son iguales por naturaleza y, por ende, toes deben tener los mesmos drechos y deberes, y les mesmes oportunidaes d’usu.

2) Les nueses llingües conformen la nuesa identidá y, por ello, nun vamos renunciar a elles y adoptar formes de pensamientu únicu. La nuesa riqueza ye la nuesa identidá.

Les nueses mas y pás dexáronnos la meyor de les herencies, un patrimoniu cultural y llingüísticu al que nun vamos a arrenunciar, per contra, va ser la riqueza que dexemos a xeneraciones futures.

3) Comprometémonos a utilizar, defender y potenciar les nueses llingües en tolos ámbitos de la vida. Amás, comprometémonos a allegar los nuestros idiomes a aquelles persones que nun los conocen y xenerar actitúes positives p’haza ellos.

4) Demandamos a les autoridaes la reconocencia llegal de toles llingües en condiciones d’igualdá. De la mesma manera, la defensa y promoción de tolos idiomes, el drechu a una Educación íntegra nes nueses llingües y la esistencia d’unes polítiques llingüístiques qu’aseguren l’usu en tolos ámbitos.

Defendemos l’intercambiu llingüísticu y cultural porque les nueses llingües contribúin a la sostenibilidá y a la bayura mundial, sumen y non resten.

Somos el futuru.

Les nueses llingües son el futuru.

El futuru escomienza güei.

Fonte: Asturnews

13/7/11

Cano tresmitió a Europa la necesidá d’un “marcu xurídicu amañosu” pa la llingua asturiana


Ana María Cano, xunto con representantes d’otres organizaciones, aconceyó en Madrid col Comité d’Espertos del Conseyu Européu pal siguimientu de la Carta les Llingües. Consuelo Vega representó al Gobiernu nuna reunión posterior.

La presidenta de l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) acudía asina al llamáu d’esti Comité d’Espertos casi cuatro años depués del conceyu anterior, cellebráu’l 13 de setiembre del 2007. Xunto a ella, otres organizaciones cíviques convocaes por esti Comité d’Espertos: l’Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana y la Fundación Caveda y Nava. L’oxetivu yera analizar el ‘III Informe sobre’l Cumplimientu n’España de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries del Conseyu d’Europa (2006-2009)’.

La primera en tomar la pallabra nesti conceyu que tuvo llugar la selmana pasada na sé del Conseyu d’Europa en Madrid foi Cano, que s’encargó de presentar la visión de l’ALLA en rellación cola llingua asturiana nos cuatro años últimos. “La primer entruga que me fixeron foi qué camudó nestos cuatro años y yo retruque-yos que la situación yera la mesma”, comenta la presidenta de la institución académica. “Lo fundamental pa la llingua ye tener un marcu xurídicu amoñosu que permita a l’asturianu ser una llingua normal dientro de la sociedá asturiana y esto nun camudare”, tresmitió Cano a los espertos, que tornaron a mostrase ablucaos poles torgues qu’atopa dende l’Alministración una llingua tan viva como l’asturiana. Atrás queda nel recuerdu la polémica qu’hubo pola información manipulada sobre la llingua asturiana que dieron les instituciones al Conseyu d’Europa y que decíen que l’asturianu nun taba normativizáu y que nun había lliteratura escrita. Un escándalu ante’l que los políticos de los grandes partíos asturianos nun llevantaron la voz.

“Comenté-yos que siguimos ensin oficialidá, dalgo que, dende’l puntu de vista de l’Academia, ye un requisitu imprescindible pa que la llingua seya una llingua normal a tolos efectos dientro la sociedá y pa que pueda tener un futuru, amás de facer referencia a la Llei d’Usu, que nun ye suficiente y que tampoco se cumple”, añede la presidenta de l’ALLA, que tamién informó de los puntos que de manera previa solicitaren los miembros d’esti Comité d’Espertos. Estos foron el númberu de falantes qu’había n’Asturies, la situación na educación y nos medios de comunicación, y l’aición de l’Academia nesti tiempu, n’especial no que respeuta al tema normativu.

Al rodiu del primer puntu, Cano señaló que los datos que se teníen yeren los mesmos d’hai cuatro años, esto ye, los del estudiu de Francisco José Llera Ramo, que tornó a comentar. La presidenta de la institución académica añadió nesti puntu un tema que consideró perimportante y que los espertos nun tocaren na petición previa d’información. “Trátase del tema de cómo la sociedá ve l’asuntu de la oficialidá, dalgo que me paecía importantísimu que saliera nesi informe porque ye fundamental de cara a la cooficialidá y al desendolcu d’una política llingüística acorde a la situación llingüística que tenemos. Nun podemos escaecer qu’hai un más d’un 60 por cientu de la población que pide que l’asturianu seya llingua cooficial y que prauticamente la totalidá de la población d’Asturies quieren un futuru p’Asturies n’igualdá col restu de les comunidaes billingües del Estáu”, destaca.

No que respeuta a la educación, Cano señaló que “nestos cuatro años sí se dieron dalgunos pasos importantes como l’inxerimientu de los estudios de Filoloxía dientro de la enseñanza reglada aprovechando l’adaptación de los estudios universitarios al nuevu espaciu européu d’enseñanza superior y, polo tanto, la creación del minor na Facultá de Filoloxía y Lletres, amás de la puesta en marcha del Máster d’Educación Secundaria onde hai una especialidá en Llingua Asturiana”. Sicasí, tamién tresmitió los problemes que supón qu’esti Máster nun tea reconocido pol Gobiernu y la situación llaceriosa del asturianu nel sistema educativu non universitariu.

Sobre la presencia del asturianu nos medios de comunicación, la presidente de l’ALLA centróse de manera especial nel pesu de la llingua asturiana na programación de la RTPA “porque ye d’onde tenemos datos más concretos”. Tamién destacó la esistencia de dellos medios dixitales n’asturianu na rede, ente ellos Asturies.com, y d’un periódicu como Les Noticies, pa depués dar datos del tratu menor que dan los tres diarios asturianos a la nuesa llingua.

“El tema últimu a tratar foi’l de la normativa, nel que señalé que lo fundamental yá taba fechu dende hai tiempu, como yá sabíen de la reunión anterior, y que l’Academia, nesta llinia de trabayar pa que la llingua asturiana pueda ser emplegada como mediu d’espresión en cualquier nivel y en cualquier situación, taba trabayando últimamente les cuestiones referíes a la lexicografía y terminoloxía”, apuntó Cano. Asina, la presidenta faló a los espertos de la coleición Cartafueyos Normativos, de la creación del Centru de Terminoloxía Termast y de publicaciones como Lletres Asturienes, ente otros asuntos. Pa finar, Cano treslladó al Comité d’Espertos la polémica pol borrador del Reglamentu d’Estudios de Doctoráu de la Universidá d’Uviéu que dexa fuera la llingua asturiana.

Tres la intervención de Cano, llegó’l turnu de Xurde Blanco, secretariu del Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu, que se mostró mui críticu. Asina, según firmen nun comunicáu, Blanco, que taba acompañáu por Xilbertu Maire, señaló que “la política llingüística nos caberos 12 años n’Asturies llendóse a reprimir l’emplegu de les llingües asturianes pela ciudadanía y subvencionalu en manifestaciones folclórico-culturales entamanaes per entidaes, asociaciones, empreses y personaxes del alrodiu políticu del gobiernu, nuna clara práutica clientelar”.

Tamién participaron nesti alcuentru la Xunta pola Denfensa de la Llingua Asturiana y la Fundación Caveda y Nava, representaes por Carlos Pulgar y Ramón d’Andrés, de manera respeutiva. Los dos coleutivos dieron la so impresión sobre la situación del asturianu, anque D’Andrés nun tuvo tiempu pa esponer toles sos conclusiones y comprometióse a unviar un informe por escritu al Comité d’Espertos. Pulgar incidió na so intervención na necesidá d’un marcu xurídicu pa l’asturianu que garantice los derechos de los ciudadanos y D’Andrés fixo énfasis na falta d’un consensu ente los partíos políticos pa facer una defensa del idioma.

Tres esta reunión coles organizaciones cíviques, los espertos aconceyáronse con Consuelo Vega, direutora xeneral de Política Llingüística, que taba acompañada de dos funcionarios de l’Alministración asturiana. Tamién tuvo presente nesta xornada d’aconceyamientos na sede del Conseyu d’Europa en Madrid Nicolás Bartolomé pa falar de la situación del lleonés en Castilla y Lleón.

Fonte: Asturies.com

16/4/11

"El futuru del eusquera pasa pela reconocencia del plurillingüismu n'Europa"


Lurdes Auzmendi afita que’l futuru del eusquera pasa pola reconocencia del plurillingüismu n’Europa. La Viceconseyería de Política Llingüística presenta’l llibru 'La protección de las lenguas minoritarias en Europa'. La viceconsejera de Política Lingüística del Gobierno vasco, Lurdes Auzmendi, ha presentado este jueves en Vitoria el libro 'La protección oficial de las lenguas minoritarias en Europa: hacia una nueva década', donde ha señalado el futuro del euskera pasa por el reconocimiento del plurilingüismo en Europa.

En su intervención, Auzmendia ha recordado que en 1992, el Consejo de Europa aprobó la Carta Europea de las Lenguas Regionales con el objeto de amparar y fomentar las lenguas minoritarias. Hasta la fecha, un total de 31 países han firmado la Carta, de los cuales 23 también la han ratificado. Asimismo, ha destacado que alrededor de 46 millones de personas se comunican diariamente a través de una de las 60 lenguas minoritarias que acoge la Unión Europea. Únicamente siete de los estados de la Unión tienen una única lengua oficial y los restantes 20 reconocen la oficialidad del plurilingüismo.

En la presentación, Auzmendi ha estado acompañada por el catedrático de Derecho Constitucional y miembro del Comité de Expertos de la Carta Europea de Lenguas Regionales, Alberto López Basaguren, y por el exviceconsejero de Política Lingüística, Patxi Baztarrika. La publicación presentada analiza la situación lingüística de varios países europeos y, en lo referente al País Vasco, Alberto López ha considerado "importante" comparar la situación de Euskadi con otras realidades lingüísticas de Europa "para ampliar nuestro horizonte de miras", ya que, a su juicio, se debe crear una Europa cimentada en la aceptación del plurilingüismo. Por su parte, Patxi Baztarrika ha señalado que "la Unión Europea debería crear una política lingüística propia, conjunta, para proteger y fomentar las lenguas minoritarias dentro de la Unión". En lo que respecta a la política lingüística a nivel español, Baztarrika ha comentado que España "debe tomarse como algo propio la pluralidad lingüística que alberga su territorio y practicar la protección de estas lenguas con pedagogía social".

En lo referente al euskera, Baztarrika ha apuntado que la salud de la lengua "es buena", ya que en los últimos 25 años "el conocimiento del euskera por parte de la ciudadanía ha aumentado medio punto porcentual cada año, debido, entre otros aspectos, al consenso político de base alcanzado durante estos últimos años", y ha abogado por continuar "con una política lingüística activa, positiva y sin complejos en favor del euskera".

Fonte: Europa Press

5/9/10

Xera va representar al asturianu nel Liet Internacional


El grupu Xera va representar a la llingua asturiana nel festival Liet Internacional.

El grupu de folk lletrónicu Xera va dir en representación de la llingua asturiana al festival Liet Internacional, dedicáu a la canción nos idiomes minorizaos d’Europa. L’asturianu va ser ún de los protagonistes de la edición númberu nueve d’esti alcuentru musical. Xunto a Xera (ganador del Premiu al Meyor Cantar n’Asturianu 2010 col tema «Tierra») van tar el grupu frisón Equal Souls y la cantante sami Pia Maria Holmgren. Esti añu’l festival va cellebrase na ciudá bretona de Lorient, el día 27 de payares.

Amás d’un representante bretón (tovía por conocer) van participar tamién los ganadores del Festival Suns, cellebráu na ciudá friulana d’Udine (norte d’Italia): el cantante corsu Stephane Casalta y el grupu friulanu R.Esistence in Dub. Los otros cinco participantes van ser escoyíos ente les candidatures unviaes a la dirección del Liet por dellos grupos y artistes de toa Europa.

El Festival Internacional Liet 2010 va conceder dos gallardones: ún del xuráu, formáu por representantes de cada llingua participante, y otru del públicu, colos votos unviaos por mensaxes de testu, sms o Internet.

Ésta va ser la tercer vegada que l’asturianu tea presente nesi alcuentru musical de les llingües minorizaes europees. La primera foi nel añu 2008 col grupu Dixebra, que llogró’l segundu puestu, y la segunda, nel 2009, col cantautor Alfredo González, que quedó nel novenu puestu.

Fonte: Estaya d'asturianu

21/5/10

Vuelta a Europa pa conocer les comunidaes llingüístiques


La vuelta a Europa en 67 comunidaes llingüístiques.
Emmanuel Le Merlus ye un bretón que ta faciendo un percorríu en bicicleta per toa Europa pa dar a conocer el so idioma y visitar 67 comunidaes llingüístiques, ente elles Asturies.
Le Merlus ye aficionáu al ciclismu y presidente de l’asociación ‘Unatet e liesseurted ar yezhou’ (Xuníos na diversidá llingüística). Salió de la so tierra’l pasáu fin de selmana direición Cornualles, la primera de les 67 comunidaes llingüístiques d’Europa que va visitar.

Depués vendrán les naciones celtes de les Islles Britániques, baxará a Frisia en barcu, pa llueu pasar pelos países escandinavos, centru y sureste del continente... Asina fasta llegar a la Península Iberica sobre l’iviernu, pasando per Galicia, Asturies, País Vascu y Cataluña.
Quier facer 80 quilómetros al día descansando cada seis xornaes, hasta finar en mayu de 2011 en Bélxica, onde conocera a flamencos y valones. Sedrán 1.800 quilómetros al traviés de 24 estaos europeos. Amás, en tolos países va entrevistase con organizaciones vinculaes a la defensa del idioma llariegu.

Pal so viaxe, cunta col sofitu de treces escueles d’inmersión llingüística en bretón, que lu aidaron a xuntar 15.000 de los 18.000 euros que necesita pa facer tol viaxe. Según recueye’l diariu bretón Ouest-France, el más lleíu de tol Estáu, pa Le Merlus la diversidá llingüística ye "una muria de contención pa desaniciar la uniformidá cultural”. Afirma qu'asina quier promocionar la so llingua y conocer otros idiomes minoritarios como'l de so.
Fonte: Asturies.com

21/1/10

Nun habrá cooficialidá nel parllamentu europeu pa les llingües ensin estáu


Europa prioriza el español sobre las lenguas cooficiales

El presidente del Parlamente Europeo (PE), Jerzy Buzek, se mostró ayer abierto a aumentar el número de idiomas que se utilizan en la institución, pero defendió el uso del español frente a las lenguas cooficiales del Estado español, por ser la lengua que conocen todos los españoles”. Buzek respondió así a una pregunta sobre la propuesta del ejecutivo para facilitar el uso del catalán, el gallego y el vasco en la Eurocámara.
Aunque consideró que el abanico de lenguas con interpretación en el hemiciclo aumentará en el futuro, Buzek se refiriró específicamente a la próxima entrada de Croacia, que llevará a añadir un nuevo idioma al conjunto de lenguas del PE.

Fonte : EFE

2/11/09

El multillingüismu ye bonu pal cerebru


Según un estudiu dirixíu por un equipu internacional d’investigadores, falar varies llingües refuercia la nuesa capacidá de meyorar los procesos de reflexón complexa. Los resultaos, fundaos sobre’l macroanalís d’un arcu d’estudios, amuesen inclusu que’l multillingüismu podría retrasar l’alteración de les facultaes síquiques debíes a la edá. Esti estudiu foi encargáu pola Comisión europea. Amás del so potencial de ralentizar la demencia, los investigadores identificaron otres propiedaes pa les cuales el multillingüismu paez tener un impautu positivu, sobre tou nel deprendimientu, la reflexón positiva y la creatividá, les competencies interpersonales, la flexibilidá mental y l’aptitú de la comunicación. Otres prebas científiques amuesen igualmente que les funciones de la memoria beneficien les conocencies y la utilización de varies llingües. «Paez evidente qu’entrenar la so memoria tendrá un impautu d’entidá sobre la función cognitiva», declara David Marsh de la universidá Jyväskylä en Finlandia, que coordinó la investigación. M. Marsh añede que ye ensin dubia la xida pa la cuala los multillingües lleguen más fácilmente a resolver problemes complexos y esixentes que los sos homólogos unillingües. Al entamu, opinábase qu’esta hipótesis namái se verificaba nes persones totalmente billingües o trillingues que poseyen un mui bon dominiu de les llingües que prautiquen. Por embargu, les investigaciones más recientes amosaron que los procesos nel orixe de los cambeos de l’actividá llétrica del cerebru actívense en cuantes s’entama a deprender una nueva llingua. «Ye un descubrimientu estimulante pal que tien la oportunidá de deprender una nueva llingua o d’utilizar activamente una llingua adicional na so vida de cotidián», añede M. Marsh. Poro los investigadores opinen que los sos descubrimientos sobresalen del argumentu puramente llingüísticu. «La conocencia de más d’una llingua podría abrir la vía a nueves formes valioses agregada que sobresalen la esfera de les llingües y lleven a aquella de les 'pluri-aptitúes'», prosigue l’informe. «Les implicaciones son vastes. Si la conocencia de más d’una llingua resulta en beneficios cognitivos y comportamentales, sedría interesante d’estudiar el mou cuyu potencial pue ser desendolcáu col envís d’optimizar les ventaxes.»

L’informe afita que’l multillingüismu tien que ser consideráu como una palanca del xorrecimientu económicu y de la cohesión social», enantes que como un inconveniente. El valir de les llingües tien que ser comunicáu y el so desendolcu constante per aciu de les polítiques y de la educación. «Les prebas descrites nesti informe amuesen que’l multillingüismu ye un recursu que podría aidar a facer frente a los envites del presente y del porvenir», conclúi l’informe. «Trátase d’un recursu esistente que podría alimentar procesos emerxentes de creatividá, los cualos contribuirán a diseminar les oportunidaes na estaya individual y de la sociedá.»

L’estudiu foi fechu ente mayu 2008 y xunu 2009 nos 27 estaos miembros de la XE asina como Noruega y Turquía. Tien en cuenta la documentación científica d’Europa, asina como les informaciones proporcionaes por 30 espertos de los países estudiaos y d’un equipu científicu cimeru. L’analís foi comparáu a cinco hipótesis formulaes anteriormente pola Comisión, les cuales establecen un venceyu ente’l multillingüismu y la creatividá: el multillingüismu amplía l’accesu a les informaciones y ufierta de les alternatives pa la organización del camientu asina como pa la perceición del mundiu que mos arrodia. Finalmente, emitióse la hipótesis de que’l deprendimientu d’una nueva llingua reforciaba’l potencial d’una reflexón creativa.

Pa más informaciones, consultar:
Academia de Finlandia: http://www.aka.fi/
Universidá Jyväskylä: https://www.jyu.fi/en/

14/6/09

Les grandes llingües europees


Alemán
-Países onde l’alemán ye la llingua nativa: Austria, Alemaña y Suiza
-Países onde l’alemán se fala’l 50 % o más de la población: Lluxemburgu, Holanda, Dinamarca.
-Países onde se fala l’alemán del 20 al 49 %: Croacia, Republica Checa, Eslovaquia, Eslovenia, Hungría, Suecia y Estonia.
-Países onde se fala l’alemán del 10 al 19 %: Polonia, Bulgaria y Finlandia.
-Países onde se fala l’alemán del 5 al 9 %: Reino Xuníu, Francia, Rumanía, Grecia ya Irlanda.
-Países onde l’alemán se fala menos del 5%: Lletonia, Llituania, Italia, España y Portugal.

Inglés
-Países onde l’inglés ye la llingua nativa: Reino Xuníu ya Irlanda.
-Países onde l’inglés se fala’l 80% o más: Suecia, Holanda y Dinamarca.
-Países onde se fala l’inglés del 50% al 79%: Alemaña, Lluxemburgu, Bélxica, Finlandia, Austria y Eslovenia.
-Países onde se fala l’inglés del 30% al 49%: Francia, Portugal, Grecia, Eslovaquia, Llituania, Lletonia, Estonia, Malta y Croacia.
-Países onde se fala l’inglés del 20% al 29%: Italia, España, República Checa, Hungría, Rumanía, Bulgaria y Polonia.

Francés
-Países onde’l francés ye la llingua nativa: Francia y Bélxica.
-Países onde’l francés se fala’l 50% o más: Holanda y Lluxemburgu
-Países onde’l francés se fala del 20% al 49%: Reinu Xuníu, Irlanda, Portugal y Rumanía.
-Países onde’l francés se fala del 10% al 19%: España, Italia, Alemaña, Suecia, Austria y Dinamarca.
-Países onde’l francés se fala del 5% al 9%: Grecia.
-Países onde’l francés se fala menos del 5%: Finlandia, Estonia, Lletonia, Llituania, Polonia, República Checa, Eslovaquia, Hungría, Eslovenia, Croacia y Bulgaria.

Español
-Países onde l’español ye la llingua nativa: España.
-Países onde l’español se fala del 10% al 19%: Francia.
-Países onde l’español se fala del 5% al 9%: Reinu Xuníu, Finlandia, Dinamarca y Holanda.
-Países onde l’español se fala menos del 5%: Suecia, Estonia, Alemaña, Lletonia, Llituania, Grecia, Rumanía, Croacia, Eslovenia, Polonia, Eslovaquia, Bulgaria, Bélxica, Austria, Italia, Portugal ya Irlanda.

Italianu
-Países onde l’italianu ye la llingua nativa: Italia.
-Países onde l’italianu se fala más del 50 %: Malta.
-Países onde l’italianu se fala del 10% al 19%: Croacia y Eslovenia.
-Países onde l’italianu se fala del 5% al 9%: Francia, Lluxemburgu y Austria.
-Países onde l’italianu se fala menos del 5%: Portugal, Polonia, Finlandia, Eslovaquia, Estonia, Reinu Xuníu, Irlanda, Lletonia, Llituania, Alemaña, Hungría, Rumanía, Bulgaria, España, República Checa, Holanda, Dinamarca y Suecia.

(Adautáu del blogue “Lo mejor de Europa”)