L’ús de l'aranès cau un 20% en deu anys d'oficialitat

Jusèp Lois Sans, president de l'Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, ha comparegut al Parlament per exposar l'anàlisi dels deu anys d'oficialitat de l'occità i les perspectives de futur en aquest sentit. Sans ha destacat que la gent que llegeix i escriu en aranès ha augmentat considerablement durant aquest temps i s'han desenvolupat hàbits favorables en aquest sentit. Pel que fa a l'ús habitual de la llengua ha disminuït un 20%, xifra que considera negativa el president de l'Acadèmia.

Sans ha parlat de la situació de la llengua i ha dit que és ''viva'' gràcies al seguit de polítiques lingüístiques que s'han fet durant els darrers anys. De cara al futur cal recuperar la participació dels àmbits socials en la defensa i ús de l'aranès i per Sans es fa una lectura errònia quan es pensa que ''la protecció de l'aranès va en contra de la protecció del català''.

Pensar en l’occità

Sans ha aprofitat la seva participació en el Parlament per demanar que ''de cara al futur les estructures socials i polítiques del país procurin posar l'occità en un lloc prioritari'' i ha afegit que ''fer discursos pro Catalunya o pro català sense pensar en l'occità és un error''.

El president de l'Acadèmia ha fet un repàs a la situació de l'aranès i ha enumerat algunes de les amenaces: l'elevat número d'immigració que ha arribat a la Val d'Aran els darrers 20 anys, l'elevat moviment demogràfic, la poca presència de l'occità a la Universitat o a les xarxes socials o la petitesa de la Val d'Aran pel que fa als pocs parlants potencials.

Per Sans són vitals les polítiques lingüístiques per augmentar l'ús habitual de l'occità. L'oficialitat de l'aranès a Catalunya ha estat un punt d'inflexió important però el més important va ser la presència de l'aranès a l'escola, als mitjans de comunicació i a l'administració.

Fonte: ElNacional.cat

10 anys de l'oficialitat de l'aranès a Catalunya

L'Estatut d'autonomia de Catalunya aprovat el 2006 reconeix l'aranès com a llengua pròpia a l'Aran (La Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya). Des d'aleshores, s'ha fet molt per l'aranès però Jusèp Loís Sans, president de l'Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, reconeix que no és suficient, a causa de ''la forta pressió del castellà'' i que l'Aran és una comunitat de parlants molt petita amb tan sols 9.993 habitants. Durant els darrers anys el català s'ha mantingut i el castellà ha ocupat l'espai de l'aranès pel que fa a l'ús habitual de la parla. D'altra banda, Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, afegeix que la llengua, deu anys després de ser reconeguda oficialment al país, manté com a reptes ser més present en l'educació i en els mitjans de comunicació per entendre-la com normalitzada.

Ara, quan s'està a punt de complir el desè aniversari de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia que reconeix l'aranès, el sociolingüista Jusèp Loís Sans recorda que era un somni que l'occità fos oficial a tot Catalunya i afirma que la declaració d'oficialitat de l'aranès és ''l'acte de respecte més important de la història cap a la llengua occitana'' que mai ha fet de forma pública el Govern.

Sans destaca que per la població ha suposat ''desenvolupar una consciència extraordinària que no s'havia fet fins ara'' i ''una consideració que fa 20 anys era impensable''. En aquest sentit, afegeix que ara ''hi ha orgull de la llengua fins i tot en molta gent que no la parla''. ''Hem superat èpoques (anys 50-60) on hi havia certa vergonya'', afirma Sans.

Aquest reconeixement, seguit de l'aprovació de la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, el 2010, ''ha ajudat a aturar el procés de desaparició de l'aranès'', sentencia el sociolingüista. L'any 2015 es va crear l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana que en el seu primer any de vida ha fet una labor molt important: ordenar una normativa de la llengua amb dos volums;Gramatica basica der occitan aranès i Per escriure l'occitan.

L'aprovació de la llei, ara fa 10 anys, també ha aconseguit una presència molt forta de l'aranès en àmbits com les institucions, la política, l'escola, les publicacions i els mitjans de comunicació. Pel que fa a l'ús habitual de l'aranès al carrer està força malmès, segons Sans.

Durant els darrers anys el català s'ha mantingut i el castellà ha ocupat l'espai de l'aranès pel que fa a l'ús habitual de la parla. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, explica que un estudi del 1983 deia que un 60% de la població utilitzava habitualment l'aranès, un 10% el català i un 30% el castellà. Pel que fa a les dades del 2013, Franquesa ha dit que les xifres s'havien capgirat, i el 55,1% parlaven castellà i el 17,6% aranès, mentre que el 16,4%, català i un 10,6% d'altres llengües, que probablement s'incorporaran al grup majoritari del castellà.

Resultats de l'enquesta d'usos lingüístics de la població

Des del 2008 i fins al 2013 la població que entén l'aranès ha crescut lleugerament, un 2,5%, mentre que la parla, la lectura i l'escriptura pràcticament s'han mantingut estables. El 80,7% de la població de la Val d'Aran entén l'aranès i el 55,6% el sap parlar, ha explicat Franquesa.

Pel que fa a llengua habitual en el mateix període, s'observa un creixement de 17,1 punts del castellà, una estabilitat del català (+0,4 punts), un decreixement de l'aranès (5,8 punts) i una pèrdua d'11,8 punts per a les altres llengües.

En nombres absoluts, la població adulta aproximada que entén l'aranès és d'unes 6.800 persones, la que el sap parlar és d'unes 4.700, la que el sap llegir una mica més de 5.000 persones i la que el sap escriure no arriba a les 3.000 persones. Aquestes dades del 2013, són molt similars a les de l'any 2008.

El paper de l'escola

Manuela Ané, tècnic de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, diu que el reconeixement de l'aranès com a llengua pròpia a l'Aran ha fet que ''la normalitat sigui un fet''.

Un dels grans encerts va ser l'any 1983 introduir l'aranès a l'escola, afirma Ané. A partir d'aquest moment els nens el coneixen i el parlen. Anualment, des de fa 26 anys, se celebra el concurs literari per a joves i infants Mossèn Condò Sambeat, amb una participació mitjana d'unes 300 obres. Ané explica que la implicació de l'escola és fonamental en l'organització del concurs i la participació de tants joves. Aquest concurs està plenament consolidat, igual que el premi Aran de Literatura que enguany arriba a la 16 edició.

Ané destaca també que les classes que fan per a adults han contribuït que cada cop siguin més els que saben escriure i parlar aranès. La consolidació d'aquests cursos es deu al fet que és un requisit indispensable per treballar a l'administració a la Val d'Aran i la gent l'aprèn per necessitats laborals.

Rosa Maria Salgueiro, directora del Centre de Recursos Pedagògics de l'Aran, explica que la immersió lingüística a l'escola assegura la supervivència de l'aranès, ja que tots els nens finalitzen els estudis sabent-lo parlar i escriure correctament. Salgueiro reconeix que la realitat al carrer és una altra i la presència massiva del castellà és un fet. Al pati de l'escola és habitual que els nens es comuniquin en castellà, afegeix. L'elevat percentatge d'immigració, tant espanyola com internacional, i una economia basada gairebé exclusivament en el turisme, expliquen l'augment de l'ús del castellà.

Salgueiro recorda els inicis de l'aranès a l'escola i diu que les condicions van ser difícils per manca de material didàctic i reconeix la tasca feta pels professors d'aleshores, conscient que l'escola tenia un paper molt important si es volia que l'aranès sobrevisqués més enllà de l'àmbit familiar. Avui, l'aranès és la llengua vehicular a tota la primària, però a l'ESO i el batxillerat comparteix espai amb el castellà, el català, l'anglès i el francès.

Rosa Maria Salgueiro, fa classes d'aranès per a adults i explica que la demanada creix per necessitats laborals però també per part de pares i mares que volen aprendre la llengua per poder ajudar els seus fills.

Sembla clar que la lluita per la supervivència de l'aranès està guanyada a les aules gràcies a la immersió lingüística i a les administracions per l'aprovació de la llei que reconeixia l'aranès com a llengua pròpia. La realitat al carrer és una altra, i l'ús habitual és el castellà, a causa en bona part de la immigració que arriba a la Val per motius laborals relacionats amb el turisme. La poca població, 9.926 habitants, és un factor que no ajuda per la supervivència de l'aranès. Però en el que sí que han contribuït les diferents lleis i accions que s'han anat fent en benefici de l'aranès ha estat en el fet que hi hagi consciència lingüística i que la llengua s'hagi dignificat.

Fonte: El Nacional

L'occità, punta de llança de les manifestacions per un estatut a França per a les llengües minoritzades

Convocades mobilitzacions a Occitània, País Basc, Bretanya, Alsàcia, Mosel·la i Còrsega dissabte 24 · La ratificació de la Carta Europea de les Llengües per part de França torna a penjar d'un fil 

 

Una de les manifestacions fetes per l'occità (Besiers, 2007). Autor/a: Guilhem ScArf~ocwiki

Confiats en l'èxit que van tenir les manifestacions de 2005 (Carcassona), 2007 (Besiers), 2009 (Carcassona) i 2012 (Tolosa de Llenguadoc), l'Institut d'Estudis Occitans i la Confederació  Calandreta tornen a fer una crida per tal que el poble occità acudeixi a Montpeller aquest 24 d'octubre i es manifesti a favor de la llengua occitana. L'objectiu, segons la convocatòria, és “enfortir una vegada més els drets a la nostra llengua i la seva legitimitat”. 

A la crida s'hi han afegit organitzacions de defensa d'altres llengües minoritzades de la República Francesa, que també convoquen les seves pròpies marxes el mateix 24. És el cas de les manifestacions pel bretó (Carhaix), pel basc (Baiona), pel cors (Ajaccio) i per les varietats locals de l'alemany (Metz i Estrasburg).

Les protestes arriben en el moment en què la ratificació per part de França de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries torna a penjar d'un fil. Impulsada pels senadors del partit Els Republicans (antiga UMP, conservadors), la comissió de lleis del Senat francès va aprovar la setmana passada una moció de rebuig a una llei constitucional proposada pel govern socialista de François Hollande que permetria la ratificació de la Carta. Segons els conservadors, la ratificació de la Carta seria un atac a la llengua francesa i trencaria amb el principi d'igualtat ciutadana.

El plenari del Senat es reuneix el 27 d'octubre per a votar la moció de rebuig. Si és aprovada, aquesta via per a ratificar la Carta haurà quedat enterrada fins i tot abans de poder ser discutida.

Mentre això passa, el ministeri de Justícia ha obeert una pàgina web en què els ciutadans poden donar les seves opinions i consells sobre la proposició de llei del govern. La web explica que el govern vol donar als ciutadans el dret a usar "una llengua regional o minoritària", que haurà de ser protegida en els àmbits de "l'ensenyament, la justícia, els serveis públics, els mitjans de comunicació, les activitats i esdeveniments culturals i la vida econòmica i social".

Urgència de mesures per a protegir les llengües

En aquesta línia, el text de la convocatòria occitana recorda que aquesta llengua es troba en perill d'extinció, com ho “afirma la mateixa UNESCO”. Per això, diuen les entitats convocants, és urgent que els poders públics posin en pràctica una política que oficialitzi l'occità, mitjançant una llei adient, ja demanada en diverses ocasions pels occitanoparlants. La llei, asseguren, ha de donar un estatut jurídic a la llengua que en “permeti la difusió”.

Certament -reconeix el text de la convocatòria- les autoritats territorials han donat alguns passos en aquest sentit, però diuen que són insuficients. I afegeixen que cal que l'Estat francès s'hi impliqui més. “No podem estar quiets i esperar que es compleixin unes promeses” que sempre cauen en el buit: la Carta Europea, recorden, no té aplicació a Occitània, malgrat els intents de ratificació. I denuncien que en les noves lleis d'ensenyament l'occità pràcticament desapareix.

Fonte: Nationalia

Dàvid Grosclaude, en vaga de fam per l'occità

El conseller regional d'Aquitània cerca de desblocar una situació creada per l'absència de resposta per part dels serveis de l'Estat francès pel que fa a l'Oficina Pública de la Llengua Occitana · El nou ens hauria de permetre de posar en marxa una política pública interterritorial a favor de l'idioma · Altres organismes similars existeixen al País Basc i a Bretanya

Dàvid Grosclaude, conseller regional d'Aquitània delegat de les llengües regionals, és en vaga de fam des d'ahir 27 de maig a la Seu de la Regió a Bordeus.

"Els signes de menyspreu per part de l'estat cap a la nostra llengua continuen i es multipliquen. Amb el darrer d'aquests signes, ja n'hi ha prou! He decidit de dur a terme una acció i demano el vostre suport. És una acció en favor de la dignitat i de la legitimitat del nostre compromís pel reconeixement de la llengua occitana", diu el representant occitanista al seu comunicat de premsa.

Grosclaude cerca de desblocar una situació creada per l'absència de resposta per part dels serveis de l'Estat francès pel que fa a l'Oficina Pública de la Llengua Occitana (ÒPLO). El projecte va ser votat per les assemblees regionals d'Aquitània i de Migdia-Pirineus el juny de 2014, però a hores d'ara es constata "un blocatge de l'estat central que és permanent quan es tracta d'encarar les qüestions de les llengües dites regionals", diu Grosclaude.

Perquè l'ÒPLO vegi oficialment la llum del dia, sols cal la publicació d'un decret al diari oficial de l'Estat francès. Així, l'ÒPLO es crearia sota la forma d'un Agrupament d'Interès Públic (GIP). Però sembla que hi ha reticències i menyspreu cada cop que la qüestió de les llengües és posada a debat.

L'Oficina Pública de la Llengua Occitana ha de ser un organisme públic que tindrà la tasca de definir una política pública a favor de l'occità a l'escala de més d'un territori, amb l'objectiu de fer treballar plegades les col·lectivitats i els operadors sobre el terreny. Organismes similars existeixen al País Basc i a Bretanya.

Manifestació a Carcassona

Avui divendres 29 de maig, el Partit Occità i el moviment ciutada País Nòstre han convocat una manifestació a Carcassona en suport de Dàvid Grosclaude. La concentració tindrà lloc a les 11 hores davant la prefectura.

(Aquest article és una traducció de l'original en occità a Jornalet).

Fonte: Nationalia

Primera televisió íntegrament en llengua occitana a internet

Tot a punt per al naixement de la primera televisió íntegrament en llengua occitana a internet

ÒcTele emetrà quatre hores diàries a partir del dia 20 · La graella inclourà informatius, programes infantils i d'entreteniment Seran quatre hores de programació diària, cada vespre, a les pantalles dels ordinadors i tauletes. Dissabte vinent dia 20 neix ÒcTele, una televisió en línia que serà la primera a emetre la totalitat dels seus continguts en llengua occitana. Segons el bloc especialitzat en actualitat occitana Lo blòg occitan, la graella de la programació inclourà informatius, dibuixos animats i programes d'entreteniment. ÒcTele compta amb el suport financer de la regió d'Aquitània i de Migdia Pirineus i de diversos departaments occitans, i és llançada pel promotor Lionel Buannic, el fundador de Brezhoweb, una altra televisió en línia que emet íntegrament en bretó. En aquesta entrevista a Sud-Ouest France, Buannic explicava el setembre passat que les emissions aniran destinades sobretot a un públic jove. La primera emissió del nou canal occità per internet es farà des de Bordeus, a la seu del Consell Regional d'Aquitània. Tot i això, la seu física de la televisió en línia estarà al poble de Lescar, al Bearn. A l'espai de Facebook d'ÒcTele es poden trobar alguns petits tastos d'un parell de programes (documental i infantil) que es podran seguir a la televisió occitana. Fonte: Nationalia

Entrevista col activista de la llingua occitana y direutor de cine occitano Patrick Lavaud

L’occitanu ye una llingua románica que se fala en dalgunes rexones de: Francia, Italia, el Principáu de Mónacu o Era Val d’Aran. Foi la más importante n’Europa na dómina de la Edá Media, yera la llingua qu’emplegaben los trobadores. Dempués d’años de represión que la emburriaron prácticamente al escaezu, esiste un movimientu social importante qu’en dalgunos llugares va acompañao d’aiciones polítiques. A últimos del mes de xunu cellebróse la sesta Mòstra de Cinèma Occitan que foi inaugurada pel documental Lenga d’amor, del direutor de cine occitano Patrick Lavaud. Quedemos con él pa conocer más de la realidá occitana.

L’occitanu quedó reducíu a casa, falalu na escuela comportaba castigos y violencia física.

Que se faiga la Mòstra de Cinèma Occitan en Cataluña ayúdanos a progresar y convida a la reflexón.

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat entama dende va seyes años la Mòstra de Cinèma Occitan. La edición d’anguaño foi inaugurada pol documental Lenga d’amor del direutor occitanu Patrick Lavaud.

¿Cuál ye l’allugamientu del occitanu en Francia?

L’allugamientu del occitanu y d’otres llingües rexonales nun tien nada que ver col catalán n’España y nin tan siquiera col occitanu en Cataluña onde esfruta de la reconocencia n’Era Val d’Aran. L’occitanu en Francia foi una llingua escaecida, nun se tresmitió de xeneración en xeneración y ye perimportante que vuelva falase.

¿Hubo un tiempo de represión? ¿Por qué vusté la fala?

Dafechu. Nun ye pa nada la mio llingua materna. De fechu, na mio casa nun se falaba n’occitanu. Los mios güelos sí que falaben ente ellos n’occitanu, ye por eso que-y punxi’l títulu Lenga d’amor al mio film. Ye la llingua d’amor de los mios güelos. Ellos falaben occitanu al mio pá. Pero mio pá casóse con una muyer, mio ma, que solo falaba francés, entós la so llingua d’amor yera’l francés y ellos falabennos francés.

¿Los sos güelos nun-y falaben n’occitanu?

Non, porqué naquellos tiempos pensábase que l’occitanu nun ayudaba a progresar na vida, sinón que para eso yera necesario’l francés. Yera lo que se pensaba porque na escuela taba prohibio dafechu falar n’occitanu o bretón. Nos años 30 cuando dalgún falaba n’occitanu na escuela lu amarraben a un tueru que’l neñu había d’arrecostinar hores con solo siete años. Había violencia física contra l’occitanu, como en Cataluña pasó col catalán. Por esto solo se falaba en francés a los neños.

Choca que nel país de la llibertá nun se respete una identidá cultural

Francia permítese dir per dayures defendiendo la bayura cultural, pero a nivel internu nun lo aplica. Bien, eso ta camudando. Porqué ta recibiendo muncha presión d’Europa, la UNESCO y tol movimiento social favoratible del occitanu. L’añu pasáu escoyióse’l presidente Hollande y prometió firmar la Carta Europea de Llingües Rexonales y Minoritaries, espero que nun seya mentira.

¿Cuál ye esi movimientu social al que fai referencia?

Por exemplu, hai cinco años que se celebra en Francia un gran alcuentru de representantes de les llingües rexonales. Asisten tamién senadores y diputaos, militantes llingüísticos y profesores col envís de tratar el tema y la problemática de la política llingüística de Francia. Esti añu fíxose’l pasáu 22 de xunetu. Esti forum creóse l’añu 2009 porqué xusto l’añu anterior camudarase la Constitución Francesa, que dicía, nel artículu 75.1, que les llingües rexonales pertenecen al padrimoniu de Francia. Asina, por primer vegada faiase una referencia a les llingües non oficiales na constitución francesa.

Tamién, por primer vegada, hai una llei que nel so artículo 27 bis fala del enseñu billingüe en Francia. El forum trabaya sobre la necesidá de crear una llei que desendolque lo que diz la constitución.

¿Esiste l’enseñu billingüe?

Hai una llei, ye obligatorio, pero nun s’aplica aínda. Ye importante qu’haiga un movimientu social vindicativu y tamién actuaciones polítiques. Les dos partes son necesaries.

¿Cuándo decide recuperar l’occitanu y deprendelu?

De neñu nun atalantaba por qué nengún me falaba n’occitanu, pesie que sabia qu’esistia. Decidí investigar a los 18 y 20 años, axuntéme al movimientu occitanu asistiendo a escuelas occitanes de branu, yaeso. Y trés años depués coyí una grabadora y visité dellos pueblos rurales pa rexistrar la xente mayor falando n’occitanu. Eso foi como dir a la meyor universidá d’occitanu. Foi un viax popular a la llingua. Falé con ellos sobre la lliteratura y la vida n’occitanu. Podíemos decir que fixi un trabayu d’etnoloxía, y les entrevistes taben feches n’occitanu, non en francés.

¿Nun ye obviu que les entrevistes d’un documental occitanu se faigan n’occitanu?

Non. Ye una cosa que critico de los etnólogos franceses, si tuvieran que dir a otru país a trabayar deprenderien l’idioma, pero en Francia nun-yos pasa pel maxín deprender el bretón o’l vascu pa trabayar en fasteres onde se falen. Nunca falare n’occitanu colos mios güelos, pero pa les entrevistes pidí-yos que nun podien falar en francés, tuvi que dici-yoslo serio, pesie que-yos yera abegoso porqué la nuesa llingua d’amor yera’l francés.

¿Cuál ye l’envís col que fixo la película sobre l’occitanu “Lenga d’amor”?

Faer una película n’occitanu ye un actu políticu de vindicación magar que tamién podamos buscar el puntu de vista artísticu y estéticu. Nun ye un film sobre l’occitanu, Lenga d’amor prueba de dar una dimensión humana a la llingua, ye dicir, saco l’acentu de la parte llingüística de la gramática, el léxicu, yaeso, pa ponelu na importancia que tien l’occitanu a la hora de mantener una relación coles persones del nuesu entornu. Lo que tento cola película ye que la xente tome conciencia de la importancia social y humana de la llingua.

¿Cómo aiden muestres de cine como la Mòstra de Cinèma Occitan la causa cola que ta comprometíu?

Ye perimportante porque’l cine n’occitanu ye mui nuevo y esto danos visibilidá actuando tamién d’efeutu llamada. El primer film n’occitanu conocíu ye de 1980, llámase Histoire d’Adrien. El títulu punxeronlu en francés por cuestiones comerciales. Ganó la Camèra d’or en Cannes. Foi un espertar importante, pero anguaño nun hai muncha producción audiovisual.

L’occitanu fálase, amás de n’otres fasteres, n’Italia, Era Val d’Aran o nel Principáu de Mónacu. ¿Con tantes cultures y la distancia ente les fasteres, pue falase de trazos comunes nel cinema occitano?

Ainda nun ye posible sabelo. Nun hai una crítica cinematográfica que se dedicara a analizar les producciones audiovisuales. Quiciabes lo que sí que nos axunta ye l’aspeutu vindicativu.

Vusté ye tamién productor musical. ¿la causa tien el sofitu de la música occitano?

Creyo que pa faer reflexonar la xente furrula meyor el cine que la música magar que seyan cantares de protesta. Primero, porque la música empobínase más al corazón qu’a la cabeza y el cine, a la contra, va más a la cabeza qu’al corazón y lo que busco ye que la xente, al acabar de ver el film, piense en tolo que vió y qu’haya un alderique. Y segundo, porqué a los conciertos de música n’occitanu van los que yá tan convencíos de la causa y lo que fai falta ye axuntar más xente. Por eso subtitulamos les películas en francés o inglés. Nun ye obligatorio subtitular pero sí necesario pa poder llegar a cuanta más xente meyor.

Fonte: Revista Lectura suplementu diari Segre

Manifestación pol occitanu

Las autoridades francesas y aranesas en la cabecera de la manifestación en favor del occitano

Más de 30.000 personas reivindican el occitano

Més de 30.000 persones van participar ahir en la manifestació celebrada a Tolosa a favor de la pervivència de la llengua occitana, segons fonts de la gendarmeria gal·la. El Conselh d'Aran se sumó a la movilización y con este fin fletó un autobús gratuito que salió de Vielha a las 9 de la mañana. La movilización comenzó a las 14.00 horas hasta las 18.00 horas y recorrió las principales calles de la ciudad occitana. El vicesíndic, Luis Carlos Medina, acudió en representación del Síndic, Carlos Barrera, y también asistieron el responsable de Política Lingüística, Jusèp Lois Sans, y de Cultura, Jèp de Montoya, así como el vicepresidente tercero de la Diputación, Pau Perdices, entre otros representantes del Parlament de Cataluña y de la Generalitat. Esta es la cuarta manifestación después de las celebradas en 2005, 2007 y 2009.
Fonte: diari Segre 01/04/2012

Aran reclama al Govern qu'use l'aranés y non "occitanu referencial"

En fueyes güeb institucionales y otres publicaciones
El Conselh Generau de Aran reclamará a la Generalitat que, al traducir al occitano páginas web institucionales u otras publicaciones, emplee la variedad aranesa. Así lo explicó ayer el Síndic, Carlos Barrera(CDA), tras haber constatado que el Govern usa lo que denominó "occitano referencial", que no se corresponde con la variedad que se habla en la Val. Barrera hizo estas declaraciones después del pleno del Conselh, en el que UA, en la oposición, criticó esta situación e instó al equipo de gobierno a posicionarse al respecto. Lo que Barrera denomimnó "occitano referencial" es para el portaoz de UA, Francés Boya, la "variante languedociana, de Languedoc-Roussillon".

"Nosotros ya habíamos manifestado nuestro malestar ante esta situación a Cultura", afirmó Barrera tras el pleno. Argumentó que la ley catalana "considera el aranés como la variante del occitano oficial en Cataluña", por lo que reclamó que sea la utilizada en la redacción de sus textos en esta lengua. Durante el pleno, fue también objeto de polémica la creación en Burdeos la semana pasada del Consejo permanente de la lengua occitana, con representantes de las regiones de Rhône-Alpes, Midi-Pyrénées, Languedoc-Roussillon y Aquitanie. Boya se mostró partidario de que Aran se integre en este organismo para "avanzar juntos en una definición de consenso" sobre una futura variedad estándar del aranés, "y no una política de hechos consumados". Tras la sesión, Barrera indicó que planteará a la Generalitat la posibilitad de que Aran pueda acoger una "academia del occitano" junto con miembros de Francia.

LAS CLAVES

"Referencial" o de Languedoc: Barrera afirma que el Govern usa el "occitano referencial" en vez del aranés, lo que para Boya es "variante languedociana".

Academia del occitano: UA aboga por integrar Aran a un ente constituido en Francia, mientras que CDA plantea una Academia del occitano en la Val.

Fonte: diari Segre 20 avientu 2011

Val d'Aran i Llenguadoc-Rosselló pel desenvolupament de l'occità

S'ha signat un conveni transfronterer per desenvolupar la llengua d'Oc als territoris occitans dels estats francès, espanyol i italià

Una “Carta de cooperació interregional i transfronterera de desenvolupament de la llengua occitana” ha estat adoptada pel Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, amb seu a Montpeller. Aquest document de mínims ha estat elaborat per les institucions representatives dels territoris on es parla la llengua d'Oc, en totes les seves varietats.

Amb la Val d'Aran, a l'Estat espanyol, han signat o signaran aquest conveni les regions administratives franceses d'Aquitània, Alvèrnia, Migdia-Pirineus, Peitau-Charantas, Llenguadoc-Rosselló, Provença-Alps-Costa Blava i Roine-Alps, així com les institucions de les valls alpines occitanes a l'estat italià.

El text, molt general, afirma que tots aquests territoris “tenen en comú una llengua, cultura i civilització” amb les que tenen “una responsabilitat”. El conveni es compromet a “concebre un programa de salvaguarda i desenvolupament” i a “obrar conjuntament pel desenvolupament de l'ensenyament de l'occità i la seva creació cultural”. En el text s'esmenta un compromís en “el lloc de la llengua en la vida social i pública” en aquests territoris.

10/12/2011 Aleix Renyé

Fonte: El Punt-Avui

Premios Llanterna Digital

Premios Llanterna Digital de fomento de catalán y aranés

Era convocatòria des PRÈMIS LLANTERNA DIGITAL 2012 ei ua iniciativa dera Coordinadora de Servicis Lingüistics de Lhèida qu’ei integrada per representants dera Direccion Generau de Politica Lingüistica deth Consòrci entara Normalizacion Lingüistica (CNL de Lhèida), des servicis territoriaus d’Ensenhament, de Salut e de Justícia dera Generalitat de Catalonha, deth Servici Lingüistic dera Universitat de Lhèida, dera Escòla Oficiau d’Idiòmes de Lhèida e deth Servici Lingüistic de Comissions Obrères.Es Prèmis Llanterna Digital vòlen contribuïr ath foment der usatge deth catalan e der occitana a trauès de cuertmetratges que promòiguen ua reflexion sus eth hèt lingüistic.

Generalitat, UdL, Escola d'Idiomes de Lleida y CCOO han convocado la sexta edición de los premios Llanterna Digital de creación audiovisual en catalán y aranés, tanto en categoría abierta como para centros de educación y universitarios. El plazo de presentación de obras finalizará el 31 de marzo. Más información en Llanterna Digital.

Fontes: Llanterna Digital y Diari Segre martes 22 de Payares de 2011

Generalitat y Conselh, xuníos en defensa de la Llei d'Aran

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, y el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, fueron los encargados de presentar la conferendcia inaugural de los nuevos cursos de occitano que ofrece el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) y de aranés organizados por el Conselh General de Aran, que bajo el título Sessió sobre els aspectes destacables de la política lingüística de l'occità a Catalunya i Aran, pronunció Jusèp Loís Sans, Jefe de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, en una sala de actos del Palau Marc de Barcelona, llena a rebosar.

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, y el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, coincidieron en manifestar el rechazo al recurso de inconstitucionalidad sobre la ley del occitano, aranés en Aran, presentado por el ejecutivo del gobierno socialista a la hora que expresaron su confianza en las alegaciones presentadas por el Govern de la Generalitat de Cataluña a través de sus servicios jurídicos centrales.

Fonte: diari la Manyana, xueves 27 d'ochobre de 2011

Manifestación en Tolouse en defensa del occitanu

Esperan reunir a 50.000 personas el 31 de marzo para reivindicar el uso de la lengua
El recurso en el TC se basará en que el Estado firmó la Carta de Lenguas Minoritarias

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, anunció ayer la convocatoria de una manifestación el próximo 31 de marzo en Tolouse (Tolosa de Languedoc) que, bajo el lema Aném óc! Per la llengua occitàna, reunirá entre 30.000 y 50.000 personas. Esta manifestación estará liderada por el Síndic d'Aran, que estará acompañado por representantes de la Mesa del Parlament de Cataluña, que esta semana han dado su apoyo a la defensa de la ley del occitano, aranés en el Aran.

Este anuncio se realizó durante la celebración la noche del martes de una mesa redonda, organizada por el Conselh Generau d'Aran, para tratar sobre el recurso de inconstitucionalidad interpuesto por el Gobierno español ante el Tribunal Constitucional hacia cuatro artículos de la Ley del aranés.

El Síndic d'Aran habló de las consecuencias negativas per también de las positivas, como “que ahora mismo seguro que hay mucha gente en Cataluña y también en el resto de España que saben que hay un país pequeño que es el Aran, que tiene lengua propia y que la defiende”.

Barrera recordó que el propio Gobierno español, firmó en el año 2001 la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, lo que no hizo el Gobierno Francés. El Síndic avanzó que la firma de esta Carta Europea, será el argumento en que se basará el Govern de la Generalitat de Cataluña, en sus alegaciones para hacer frente al recurso y defender la constitucionalidad de la ley de Aran.

En la mesa redonda participaron Josep Lluís Carod Rovira, Francesc Boya, Carme Vidal, Maria Àngels Cabassés y Francesc Pané, los ponentes de la ley del aranés cuando se tramitó en el Parlament de Cataluña.

Carod Rovira destacó que la ley del occitano, es fruto del nivel de autogobierno de Cataluña, y no de la democracia española, y que denominar como “preferente” una lengua, quiere decir que hay una segunda y una tercera, y que éste no es el caso de España, “ya que allí no hay problema, allí hay exclusividad”. Francesc Boya, añadió que las lenguas propias deben ser preferentes y que deben ser ayudadas y utilizadas por los gobiernos.

Todos los ponentes coincidieron en que la ley del occitano, aranés en el Aran, tiene que salir adelante y que el aranés no morirá nunca.

Fonte: diari la manyana

El Conselh caltendrá la llei del aranés pesie al Constitucional

El Conselh Generau d’Aran no acatará la suspensión cautelar de la Ley del Aranés dictada ayer por el Tribunal Constitucional español tras admitir a trámite el recurso de inconstitucionalidad de esta normativa interpuesto por el Gobierno español. Así lo indicó el diputado provincial de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Pau Perdices, quien señaló que a pesar de la decisión del TC de suspender la ley del occitano “desde el Aran se seguirán haciendo las cosas como hasta ahora”.
Perdices hizo estas declaraciones en una rueda de prensa junto al presidente de la Diputación, Joan Reñé, en la que mostró su indignación por que un gobierno como el español que suscribió el tratado de las lenguas minoritarias de Europa, “haya querido dar este paso con tanta celeridad y contundencia”. El político aranés, quien explicó que esta lengua estaría prácticamente extinguida de no ser por la inmersión lingüística iniciada en la Val hace 25 años, indicó que “defenderán el uso preferente del aranés donde sea necesario porque entendemos que en la Constitución tienen que caber hasta las lenguas minoritarias y ésta las debe defender al igual que el resto de lenguas del Estado”. Por último, Perdices, lamentó que la admisión a trámite del recurso del Gobierno socialista contra la ley del Aranés, “nos está diciendo que los araneses y su lengua no cabemos en la Constitución”.La indignación en el Aran si hizo patente ayer desde que al mediodía se conoció la decisión del TC. El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, también de CDA, calificó de “patético” el modo de proceder del PSOE, el promotor del recurso.Barrera dijo no entender el ataque permanente del PSOE a Catalunya y a su identidad, aunque consideró que es una nueva “puesta en escena” de cara a obtener réditos en las próximas elecciones generales.“Cualquier ataque contra la identidad catalana es un planteamiento rentable en el resto de España, pero no se puede negar la realidad que es la identidad occitana”, eplicó el Síndic. “Primero empezaron con los ataques al Estatut, luego con los ataques al catalán y ahora toca el ataque al uso preferente del aranés. No entendemos estos ataques constantes”, añadió Barrera.Tampoco estaba contento el ex Síndic y líder de Unitat d’Aran, partido afín al PSC, Francesc Boya, quien señaló que la admisión a trámite del recurso contra la ley del aranés, es consecuencia de la sentencia sobre el Estatut recurrido por el PP.El ex-Síndic renovó “el compromiso de UA para que el aranés sea la lengua troncal y vehicular de la administración pública y la escuela y gane presencia en los medios de comunicación en Aran, así como ya pasa con el catalán en el conjunto de Catalunya”.Por su parte, el Govern de la Generalitat, Ferran Mascarell, en boca del conseller de Cultura, reclamó al gobierno español que retire el recurso presentado contra la ley del aranés y que asuma lo que debería ser su papel en “la defensa de un estado plurilingüe”.Mascarell señaló que el recurso “niega la letra y el espíritu de la propia Constitución”, que en su artículo 3 reconoce que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural”.El recurso presentado por el ejecutivo de José Luis Rodríguez Zapatero confirma, según el gobierno catalán, que “para los dos grandes partidos españoles y para el gobierno español lo que no es la lengua castellana se debe limitar el máximo, y acciones como ésta incrementan la desconfianza de los catalanes hacia el Estado español”.El Gobierno catalán anunció que utilizará todos los instrumentos a su alcance para defender el aranés y presentará las alegaciones que demuestran la legalidad y la legitimidad de la norma.

Fonte: diari la manyana

El Conselh d'Aran quier liderar y proyeutar la llingua occitana n'Europa

Alderique entamáu ayeri pol Conselh Generau sobro'l recursu del Gobiernu central escontra la llei del aranés

Debat organitzat ahir pel Conselh Generau sobre el recurs del Govern central contra la llei de l'aranès.
El síndic d'Aran, Carlos Barrera, va assegurar ahir a Vielha que el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Govern espanyol contra la llei de l'aranès obre la possibilitat al Conselh Generau de liderar el desenvolupament i la projecció de la llengua occitana a tot Europa. Barrera va presidir un debat en què van participar Josep Lluís Carod-Rovira, Francés Boya, Carme Vidal, Maria Àngels Cabasés i Francesc Pané, tots cinc ponents de la llei de l'aranès quan es va tramitar al Parlament. El síndic va parlar de les conseqüències negatives del recurs d'inconstitucionalitat contra quatre articles de la llei, però també va destacar les positives, com, per exemple, que "ara hi ha molta gent a Catalunya, i també a la resta d'Espanya, que saben que hi ha un petit país que s'anomena Aran que té una llengua pròpia i que la defensen". "Barrera també va anunciar la seua participació el pròxim 31 de març a Tolosa en una manifestació, juntament amb representants del Parlament, sota el lema Aném óc! Per la llengua occitània. Per la seua part, Carod-Rovira va destacar que la llei de l'aranès "és fruit de l'autogovern de Catalunya i no de la democràcia espanyola" i va assegurar que "la diversitat sempre ha sigut una riquesa a Catalunya que no pot fer-nos por". Francés Boya va assenyalar que "les llengües pròpies han de ser preferents i han de ser ajudades i utilitzades pels governs".

Així mateix, Carme Vidal va assegurar que "la raó de fons del recurs del Govern espanyol és que es tracta d'un conflicte polític". Francesc Pané va indicar que "la llengua d'un país ha de ser reconeguda com a llengua preferent" i Maria Àngels Cabasés va recordar que el recurs també afecta l'aranès a l'escola o un futur Institut d'Estudis Aranesos.

Fonte: diari Segre

El Constitucional almite a trámite'l recursu del Gobiernu escontra la llei del aranés

Un plenu del Conselh Generau d'Aran

La normativa queda en suspens fins que, en un termini de cinc mesos, el tribunal es pronunciï

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra quatre articles de la Llei de l'Occità, que va aprovar l'any passat el Parlament i que reconeix que l'aranès és la llengua d'"ús preferent" a la comarca de la Val d'Aran.Segons ha informat el TC en un comunicat, l'admissió del recurs d'inconstitucionalitat produeix la suspensió de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats perquè el Govern ha invocat l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució espanyola, el que obliga el tribunal a pronunciar-se sobre aquesta suspensió en un termini de cinc mesos. El Govern ha recorregut els articles 2.3, 5.4, 5.7 i 6.5 de la Llei 35/2010 d'1 d'octubre de l'occità, aranès a AranEl Síndic d'Aran, Carlos Barrera, ja va advertir el passat mes de juliol que el recurs d'inconstitucionalitat del Govern representa un atac no solament a la llengua pròpia de la Val d'Aran, sinó també "a Catalunya i les seues institucions". Barrera, de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès (CDA-PNA), va lamentar llavors la decisió del Consell de Ministres d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei de l'Occità, que converteix l'aranès a la llengua d'"ús preferent" en la vall pirinenca d'Aran.El Parlament va aprovar aquesta llei l'any passat amb 117 vots a favor i 17 en contra, i reconeix una reivindicació històrica dels habitants de la Val d'Aran. Barrera va recordar que quan es va aprovar l'Estatut de Catalunya l'aranès va rebre el reconeixement de llengua oficial a Catalunya, al costat del català i al castellà. El Síndic va lamentar, en canvi, que l'Estat "mai no ha jugat a favor" de l'aranès, una llengua que ha "ignorat" durant molt temps, oblidant-se, assenyala Barrera, que l'occità ha de figurar també com una llengua oficial a Espanya, a més del castellà, el català, el gallec i el basc.

Fonte: diari Segre

Más noticies: Generalitat reclama el govern espanyol que retiri el recurs de l'aranès,agressions de l'Espanya profunda al català i a l'aranès, Govern i Aran inicien el desplegament de la llei de l'aranès davant del recurs al Constitucional,persecució contra el catalá a Aragó i contra l'aranès

Más de 300 persones reivindiquen nel Port de Salau l'aranés como llingua preferente de la Val d'Aran

La Pujada al Port de Salau reuneix participants occitans i catalans a més de 2.000 metres d'altitud.

Veus crítiques en la trobada pel recurs d'inconstitucionalitat de l'Estat contra la llei que n'afavoreix l'ús

La 24a edició de la Pujada al Port de Salau ha servit per reivindicar l'aranès com a llengua preferent d'Aran. Aquesta trobada té com a principal objectiu reforçar els vincles entre les zones frontereres de Lleida i l'Arieja francesa. Els organitzadors, el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), han destacat la importància i la necessitat de desplegar la llei de l'aranès i reivindicar la llengua d'aquests territoris, català i occità (aranès a la Val d'Aran).
El pas natural de Salau, al Pallars Sobirà, va ser de nou el punt de reunió de la jornada, on es va simbolitzar un intercanvi de productes entre participants francesos i catalans a 2.010 metres d'altitud. Com sempre, els occitans hi van portar formatge i els catalans, vi. Músics dels dos vessants del Pirineu van posar el toc festiu a la jornada.
El temps no va acompanyar i els actes es van celebrar enmig d'una intensa boira. No obstant, aquesta circumstància no va impedir que unes 300 persones pugessin fins al port. Durant la trobada es van sentir protestes contra el Govern espanyol pel recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la llei de l'aranès. Un dels més crítics va ser el responsable de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, Josèp Loís Sans, que va defensar el dret dels pobles a viure i parlar la seua pròpia llengua.
Els representants occitans també van voler fer sentir la seua veu exigint el desenvolupament de l'esmentada llei. Jordi Bosque, vicepresident del CAOC, va remarcar que la finalitat amb què va néixer la trobada continua vigent i no és altra que reivindicar la llengua i la cultura occitanocatalana i l'amistat entre els dos pobles.
La Pujada al Port de Salau és una festa que, des de fa 24 anys, reivindica la llengua i la cultura. En el transcurs de la jornada d'ahir no es va sentir cap reivindicació sobre la construcció del túnel de Salau per millorar les comunicacions entre els dos territoris.

Fonte: diari Segre

Más noticies: 1, 2, 3, 4, 5

Gobiernu de Cataluña y Aran entamen el desendolcu la llei del aranés énte'l recursu al Constitucional

Els dotze conselhers i el síndic d'Aran van votar de forma unànime la moció de rebuig al recurs d'inconstitucionalitat contra l'aranès

Generalitat i Conselh pacten crear una comissió per al seu desenvolupament 10 mesos després d'aprovar-se al Parlament

La Generalitat va reiterar ahir a través del seu conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el suport al Conselh d'Aran en la defensa de la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del recurs anunciat en contra seua pel Govern central davant del Tribunal Constitucional al considerar preferent l'ús d'aquesta llengua a la vall. Tant és així, que el departament va acordar amb el Conselh Generau d'Aran iniciar el desplegament de la llei a través d'una comissió mixta de treball que es posarà en marxa al setembre. El síndic, Carlos Barrera, va detallar que la comissió tècnica estarà formada per tres representants del Conselh i tres de la Generalitat i haurà de marcar, en les seues primeres setmanes de funcionament, les prioritats per al desplegament de la llei, aprovada el 22 de setembre al Parlament. Així mateix, el síndic va considerar que l'anunci del recurs al Constitucional (aprovat en Consell de Ministres el 22 de juliol) no suspèn l'aplicació de la norma.
El Conselh va celebrar ahir un ple per aprovar una moció, votada de forma unànime (CDA, UA i Prag) contra el recurs i que va comptar amb l'assistència excepcional del conseller Mascarell. El titular de Cultura va afirmar que estan "molt disposats que la llei s'apliqui i a sumar esforços amb el Conselh per desplegar-la (...). És molt difícil entendre com imposen a una llengua com aquesta mesures de caràcter restrictiu". Va afegir que "és estrany tindre por d'una realitat lingüística com l'aranesa" i va dir que el paper de la Generalitat serà desplegar la llei amb "més convicció, si convé". Va assenyalar que el recurs "no té motius", de manera que "no té possibilitats de recorregut". La moció aprovada ahir (el text de la qual encara desconeixen) es basa en fonaments jurídics que recorren a la mateixa doctrina de l'alt tribunal (vegeu el desglossament). La unanimitat en la votació es va produir després d'introduir Unitat d'Aran una petició a l'Estat perquè "ajudi a protegir l'aranès (...) com a part fonamental del patrimoni immaterial de tot Espanya". El portaveu i exsíndic Francés Boya va criticar que s'eludís una referència al recurs del PP contra l'Estatut per l'ús preferent del català, que va motivar el recurs de l'aranès.

Fonte: diari Segre

Milenta araneses piden proteición pa la so llingua énte l'amenaza del TC

Després de llegir el manifest, un concert va amenitzar el fi de festa.

Més de mil veïns de la Val d'Aran van sortir ahir al carrer per participar en la tradicional Corsa Aran per sa Lengua i defensar l'ús de l'aranès com a llengua pròpia. La caminada d'ahir va ser especialment reivindicativa, després de la decisió del Govern central de recórrer la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del Tribunal Constitucional al considerar el text que l'aranès és llengua d'ús preferent a la vall. En aquest sentit, Lissa Escala, membre de Lengua Viua, col·lectiu que organitza la caminada, va explicar que l'associació s'unirà a l'acord del Conselh Generau d'Aran contra el recurs del TC. Escala també va valorar molt positivament l'alta participació en la Corsa Aran per sa Lengua i la va definir com "una gran festa del país".
Caminada i festa
Els participants en l'acte van sortir ahir des de tres punts diferents de la Val d'Aran (Les, Montgarri i la boca sud del túnel de Vielha) i després de completar el recorregut, es van reunir tots a última hora de la tarda a la plaça de l'Església de Vielha. Allà, com ja és habitual, es va procedir a la lectura d'un manifest, en què es va demanar al Govern central que respecti totes les llengües minoritàries. Després de la lectura del text, es va donar pas a l'entrega del premi Lengua Viua, que aquest any va ser per al TN Comarques Val d'Aran de TV3. La jornada va concloure amb una gran festa musical, a càrrec del grup occità Nadau, que acostuma a col·laborar amb el col·lectiu Lengua Viua.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, també va participar en la caminada.
Fonte: diari Segre

Más info: L'estudi de l'occità atansa Lleida i Tolosa

Les fuerces del Conselh Generau d'Aran pauten un alcuerdu escontra'l recursu del Gobiernu énte'l TC

Els grups amb representació al Conselh Generau d'Aran (CDA, UA i Prag) van pactar ahir un manifest unitari contra la decisió del Govern central de recórrer la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del Tribunal Constitucional perquè el text considera que l'aranès és llengua d'ús preferent a la vall. El síndic d'Aran, Carlos Barrera, va avançar després de la reunió de portaveus que el manifest s'aprovarà en un ple el pròxim 4 d'agost que comptarà amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en senyal del suport de la Generalitat a la protesta. Barrera va explicar que el text del manifest ha estat encarregat a un assessor legal i que, segons el seu criteri, "hi ha interpretacions diferents a les del Constitucional que tenen possibilitats". Va afegir que si se'ls permet personar-se com a part afectada, ho faran.
D'altra banda, la Diputació té previst aprovar demà una moció en la mateixa línia. De fet, ahir ja ho va fer l'ajuntament de Lleida, on el govern del PSC va votar a favor de la moció presentada per CiU. El PP es va abstenir argumentant que té "dubtes sobre la constitucionalitat del caràcter preferent que la llei atorga a l'aranès". CiU va qualificar el recurs d'"atac a l'autogovern" i el PSC va dir que "la Paeria respecta i difon" aquesta llengua.

Fonte: diari Segre

Más info: 1, 2, 3, 4, 5

Recursu d'inconstitucionalidá escontra dellos artículos de la Llei del aranés

Mascarell i Sinde amb els penútlims papers de Salamanca. Foto: ACN

El conseller de Cultura aprofita la presència de la seva homòloga espanyola per queixar-se del darrer recurs de l'executiu Zapatero.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat públicament, a davant de la ministra espanyola de Cultura, que troba "incomprensible" que el govern de l'estat vulgui interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès. Mascarell ho va dir durant l'acte d'entrega oficial de la sisena remesa dels documents expoliats a Catalunya durant la Guerra Civil i que es va dur a terme aquest dilluns a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Mascarell va aprofitar l'assistència de la ministra Ángeles González-Sinde per criticar la decisió dels socialistes i ha aconsellat a l'executiu espanyol que reconegui la "pluralitat nacional i lingüística" de l'estat per acabar amb els "greuges" i les "desconfiances" al territori.

L'executiu espanyol va anunciar divendres que recorreria certs articles de la Llei de l'aranès perquè feien referència al seu ús com a llengua preferent. Segons considera el govern espanyol, "la norma resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès", ja que "l'article 3.1 de la Constitució especifica que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret a usar-la".

"Pel que fa a la resta de llengües espanyoles, l'apartat 2 de l'article assenyala que seran també oficials en les seves respectives Comunitats Autònomes", recordava La Moncloa en un comunicat.Mascarell reclama tots els papersFerran Mascarell també ha reclamat a l'Estat el retorn íntegre del fons documental espoliat durant el franquisme a Catalunya i que ha estat emmagatzemat des dels anys 30 a l'arxiu de Salamanca. Un acord de llei de l'any 2005 estableix el traspàs progressiu d'aquest documents, dels quals se n'ha lliurat oficialment una sisena remesa.La ministra Sinde s'ha compromès a fixar un calendari pel retorn definitiu en una reunió que es celebrarà al setembre. Una quarantena de membres de la Comissió de la Dignitat s'han concentrat per exigir el retorn de tot el fons.

Fonte: Nació Digital