“La situació de l'escola catalana és un ‘déjà vu' a la Catalunya Nord”

“Hi ha una ofensiva global de l'Estat per esborrar el català, i aquesta comença per les escoles” “Deixarem clar que el nord defensa la llengua” - BARCELONA - IGNASI FORTUNY Des de la Catalunya del Nord es veuen amb preocupació les últimes reformes educatives promogudes pel govern de l'Estat. Així ho explica Aleix Andreu, president de l'Associació Amics de la Bressola, que anima a tothom a participar en la cercavila del 14 de juny convocada per Som Escola. Com es veu des de la Catalunya del Nord la situació que es viu a les escoles catalanes? Hi ha una ofensiva global de l'Estat per esborrar el català. Aquesta ofensiva comença per les escoles, que són el nostre futur, i això l'Estat ho sap molt bé. La imposició del 25% d'hores en castellà és un atac més a la llengua que s'afegeix als que hi ha hagut fins ara. Com afecta aquest moment convuls a les escoles Bressola? La fortalesa de la nostra llengua en el seu conjunt és important per a la nostra realitat concreta al nord. Qualsevol atac arreu dels Països Catalans ens afecta molt com a catalanoparlants. A la Catalunya Nord va ser a través de l'escola, que van introduir el francès i esborrar el català. El que passa ara a Catalunya és una espècie de déjà vu del que va passar al nord. Malgrat això, continua havent-hi un sentiment força estès... Cada cop hi ha un reafirmament més important de la identitat catalana a la Catalunya Nord malgrat els atacs. Hi ha una gran massa de gent que vol recuperar el català. Cada any hem de dir que no a molta gent que vol entrar a alguna de les escoles. Per què és important la mobilització del 14-J? Perquè hem de dir no als atacs que estem rebent, i dir sí a la immersió lingüística que tan bons resultats ens ha donat fins ara. L'única manera de reivindicar que volem una escola de qualitat i en català és sortir al carrer. Esteu preparant d'alguna manera la cercavila? Ens abocarem absolutament en tot el que proposi Som Escola. Farem tot el que es pugui per deixar clar que el nord defensa la llengua. Fonte: Avui

Cinc dies de cultura, llengua i identitat a Bao

Enguany, El Soler i Sant Feliu d'Amunt s'afegeixen a la festa Identi'CAT

Cartell de la manifestació.

A partir d'aquest dimecres i fins al diumenge, s'obren les diades Identi'CAT organitzades principalment per l'associació Aire Nou de Bao i, enguany, amb la participació del Soler i de Sant Feliu D'Amunt. Per la dotzena vegada consecutiva, aquestes trobades tenen com objectiu descobrir la diversitat de la cultura catalana però també representen una reivindicació dels drets per la llengua i la identitat.
Cada dia tindrà les seves activitats com el dimecres amb un concurs de cartes i presentació d'un llibre sobre els jocs de cartes tradicionals nord-catalans. El dijous, nit de cant a l'església amb corals de Bao, Perpinyà i Empúries. Divendres, teatre amb el grup Fontfreda a la sala polivalent. Dissabte, debat sobre el català als mitjans de comunicació amb nombrosos convidats, jocs per la mainada, castells, concerts de Pascal Comelade i Dekrèpits i correfocs. Finalment, diumenge, tindran lloc un esmorzar seguit d'un gran cercavila amb tres colles de gegants, un ball de banyetes i sardanes a la plaça. Un dinar de finals de festa acabarà el festival a la Vilbau.
Reservacions i informacions:
Casa de la Vila de Bao: 04.68.92.20.61
Llibreria Catalana dePerpinyà: 04.68.34.33.74
http://www.airenou.cat/

Fonte: Avui

Besos pol catalán

Los catalanistas franceses organizan una "potonejada" en Perpiñán para reclamar el reconocimiento por parte de la República Francesa del catalán y del resto de lenguas "minorizadas"

Las entidades en defensa de la lengua catalana en Francia han organizado este sábado una 'Potonejada' (de 'potó', variante de 'petó', 'beso' en catalán) para reivindicar cambios legislativos que permitan el reconocimiento de la lengua catalana y las otras "lenguas minorizadas" en la República Francesa.

Explican los organizadores del acto, celebrado en el centro de Perpiñán, la capital del Rosellón, que 'potó' "es una palabra documentada desde el siglo XIII, es el diminutivo de 'labio' y, en la Cataluña Norte, el rosellonés la ha conservado perfectamente, de donde ha derivado la palabra normativa 'petó'".

Las entidades a favor del catalán están aglutinadas en torno al Colectivo 2 de abril, que conmemora el aniversario del Edicto real francés del rey Luis XIV de 1700 que prohibió el uso oficial del catalán en Francia. El edicto nunca ha sido derogado. Es más, fue reforzado en 1992 por el Parlamento francés cuando se modificó la Constitución gala añadiendo al artículo 2 que "la lengua de la República es el francés". Esta afirmación prohíbe, según el Colectivo, "los derechos elementales al conjunto de los hablantes y de las lenguas de todos los territorios administrados por Francia".

En 1999, Francia firmó la Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias, que "habría podido dar los derechos necesarios para la salvaguarda de nuestras lenguas minorizadas", pero el Consejo Constitucional francés decretó que “La langue de la République est le français”, lo que impidió la ratificación de la Carta.

Hace apenas un año, el Colectivo 2 de abril organizó un 'lipdub' (la grabación de un vídeo musical en 'playback' realizado por un grupo numeroso de gente) donde reunieron a 7.153 personas, un "récord mundial de asistencia a un lipdub en favor de una lengua" según los organizadores (el récord anterior lo tenía Vic).

Fonte: Diálogo Libre

La Bressola torna amb un CD pel català

‘1, 2, 3... pica Bressola' recull peces populars cantades per 30 músics i l'escola

Es presenta dimecres a l'Artèria

http://espaibressola.cat/content/ja-tenim-123-pica-bressola

L'escola nord-catalana la Bressola torna amb un CD de 25 peces populars interpretades pel mateix personal educatiu i 30 cantants i músics d'arreu, que s'acaba d'editar gràcies a 320 petits mecenes i que es presenta dimecres, 5 de desembre, en un concert al barceloní teatre Artèria Paral·lel, en què actuaran Joan Garriga, Joan Colomo, Anna Roig, Laia Vaqué (Glissando), Txarango o MiNE. Les entrades estan disponibles a la web de l'Artèria i a Ticketmaster.

Dirigit i produït per Marc Serrats (Xerramequ Tiquismiquis), 1,2,3... pica Bressola recull cançons tradicionals de la Catalunya del Nord com ara Lo Pardal, interpretat per Anna Roig, o L'Hortolana de Vernet, cantada per la mestra Annik Leone i altres professors i membres de la Bressola, però també d'arreu del territori, com ara Les nines maques, cantada per Joan Colomo. En un vídeo promocional que es pot consultar a http://espaibressola.cat, Serrats celebra haver assolit el repte de fer compatible un recull musical d'interès per a nens de 3 anys i per a adolescents de 14. Leone explica que una part del secret és donar un to de rumba o pop a les cançons. Francesc Franquesa, director pedagògic de l'escola, defensa la vocació nacional de la iniciativa. Editades amb llicència lliure de Creative Commons, les peces poden ser usades i cantades arreu dels Països Catalans.Les cançons i les músiques també podran descarregar-se a l'EspaiBressola per mitjà d'aplicacions per a telèfons mòbils i tauletes en els sistemes operatius IOS i Android.

Fonte: Avui

Acord entre Generalitat i Ajuntament de Perpinyà per ensenyar català al personal municipal

BREUS. El govern de Catalunya oferirà suport per fer cursos a través del web Parla.cat

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i l'Ajuntament de Perpinyà han signat un acord per estendre el coneixement del català entre el personal del consistori de la capital nord-catalana. L'acord, anunciat abans-d'ahir per la Generalitat, inclourà "suport logístic i metodològic per realitzar cursos de català a través de l'entorn virtual Parla.cat", alhora que inclourà la formació pedagògica "del professorat de l'Ajuntament de Perpinyà i expedirà els certificats d'assoliment dels cursos".

El consistori perpinyanès va aprovar el 2010 una carta del català en què atorgava reconeixement oficial a la llengua a escala municipal. L'alcalde de la vila és Jean-Marc Pujol, de la conservadora UMP.

Fonte: Nationalia

Diada per la llengua catalana a la Catalunya Nord

Un miler de manifestants van reivindicar a Perpinyà l'ensenyament del català en l'acte final del Correllengua

Perpinyà Cada any es fa coincidir, a Perpinyà, l'acte final del Correllengua amb la diada de la Catalunya Nord. Els actes els organitzen associacions nord-catalanes agrupades en la Comissió 7 de novembre, data de la signatura del Tractat dels Pirineus entre els regnes d'Espanya i França l'any 1659, que va representar la incorporació de les comarques nord-catalanes al reialme de França.

La pancarta unitària amb el lema Per l'ensenyament del català va encapçalar ahir a la tarda una manifestació d'un miler de persones “per denunciar les agressions a la llengua catalana en el conjunt del territori català i en especial a Catalunya Nord”. Els organitzadors volen demostrar que continuaran “treballant pel reconeixement de la nostra llengua i de la nostra cultura” per part de l'Estat francès. El segon lema de la diada, Esborrem el Tractat del Pirineus, era per manifestar la voluntat de construir “un futur comú, un projecte comú, amb la resta dels Països Catalans”.

La manifestació, menys concorreguda que en anys anteriors, va comptar amb delegacions de partits polítics del Principat: ERC (darrere la pancarta dels seus militants nord-catalans), SI (amb el partit nord-català Unitat Catalana), CDC (sense pancarta ni banderes) i, tancant la manifestació, un grup de manifestants de les CUP i Arran.

Fonte: Avui

Ésitu del ‘lipdub' pol catalán de Perpiñán

El rècord del món de ‘lipdub' hauria estat batut amb més de 7.000 participants segons els organitzadors.
L'acte s'emmarca en la jornada reivindicativa de tots els pobles de l'Estat francès pel seus drets.

PERPINYÀ - ALEIX RENYÉ
Passades les cinc de la tarda, els organitzadors ja portaven comptabilitzats més de 7.000 participants al lipdub pel català de Perpinyà. La xifra no és encara definitiva.
L'acte ha començat amb retard, passats dos quarts de tres de la tarda, i s'han fet quatre enregistraments. En el primer, segons la policia, no hi havia més de 4.000 persones. Per comptar els participants es distribuïen ulleres 3D, unes per participant, que serviran per veure el vídeo en tres dimensions. Amb les ulleres, es posava un segell a la mà. El recompte d'ulleres distribuïdes ha servit per comptar els participants.

Perpinyà col•lapsada
El centre de Perpinyà ha quedat totalment col•lapsat per la gentada que participava al lipdub. La diada reivindicativa pels drets lingüístics de Catalunya Nord ha resultat una de les més importants que mai hi hagi hagut a Perpinyà en defensa de la identitat del país.
Fins ara el rècord mundial de lipdub, amb més de 5.770 persones, era també català. Es tracta del lipdub per la independència gravat a Vic, a la comarca d'Osona. Els realitzadors del de Vic han participat també en el de Perpinyà en col•laboració amb la Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes de Catalunya Nord. Un altre molt significatiu va ser el lipdub per la llengua, enregistrat en diversos espais de Barcelona i que va tenir la participació de 1.500 persones i de nombrosos personatges coneguts, entre els quals l'actor, periodista i realitzador francès Antoine de Caune que era a Barcelona en el moment del rodatge.

Arreu de l'estat
En la manifestació que es fa a Tolosa de Llenguadoc en defensa dels drets de l'occità participen entre 25.000 i 35.000 persones, segons fonts del setmanari occità La Setmana. Arreu de l'Estat francès –la Bretanya, el País Basc, Alsàcia, Còrsega i altres pobles amb llengua pròpia– el nombre de manifestants ha estat de “desenes de milers” segons la ràdio pública francesa.

Fonte: Avui

LipDub pol catalán na Cataluña del Norte

Invitan a reivindicar "las lenguas minorizadas" el próximo 31 de marzo en Perpinyà.

El 31 de marzo de 2012 "los pueblos bajo administración francesa se ​​manifestarán en Perpiñán para reivindicar una ley que garantice derechos para las lenguas minorizadas". "Alsacianos, vascos, bretones, corsos, occitanos y catalanes saldrán a la calle con un objetivo común: una ley que garantice la vivencia y la transmisión de nuestras lenguas".

"Nosotros norte-catalanes convocamos a la sociedad a participar en la grabación de este LipDub. Por eso hacemos un llamamiento a todas y todos los catalanes y amantes de la lengua catalana", añaden los organizadores. La canción elegida es 'Parlem català', una canción interpretada por Jordi Barre, "canción que tendremos que adaptar, que tendremos que hacer nuestra en todos los sentidos".

Los organizadores, que ofrecen diversas formas para colaborar, recuerdan que "esta es una iniciativa popular que cuenta con un presupuesto inicial de cero euros".

Fonte: e-notícies

Perpiñán caltién el fueu

La llengua i la cultura catalana es defensen a Perpinya en una concentració que es fa coincidir amb la commemoració del Tractat dels Pirineus, el 7 novembre del 1659.
Un miler de persones s'han manifestat pels carrers de Perpinyà sota el lema "Llengua, cultura i llibertat" en la tradicional cloenda del Correllengua. La concentració es fa coincidir amb la commemoració del Tractat dels Pirineus, el 7 novembre del 1659, amb el qual les comarques nord-catalanes van passar sota sobirania francesa. Els manifestants han demanat la derogació d'aquest tractat per aconseguir "uns Països Catalans sense fronteres" i han llençat proclames en defensa de la llengua i la cultura catalana.

Entre els representants polítics que han assistit a la marxa hi havia els secretaris generals d'Esquerra i Solidaritat, Marta Rovira i Uriel Bertran, i Anna Arqué, de Democràcia Catalana. Els Maulets, amb una gran estelada, també han fet acte de presència a la concentració, que ha sortit de la plaça de Catalunya i ha recorregut el centre de Perpinyà tot passant per la prefectura francesa, on un pilar de castellers ha desplegat una bandera estelada i s'ha interpretat el Cant dels Segadors. La manifestació s'ha acabat al peu del Castellet amb la lectura d'un manifest a càrrec d'Hervé Pi, de la Comissió 350 anys, encarregada de l'organització.

Al vespre, una marxa amb torxes va portar els assistents fins a la Casa Musical, al barri de Sant Jaume, on va tenir lloc el concert amb Rauxa, les 100 Grams de Têtes i At Versaris.

Fonte: Nació Digital

El Consell General de la Cataluña del Norte demanda la oficialidá del catalán na Xunión Europea

L'Assemblea del departament dels Pirineus Orientals ha votat per unanimitat la moció presentada pel vicepresident Marcel Mateu per a recolzar la iniciativa dels eurodiputats catalans
- perpinyà -
Elna Perpinyà El Consell General dels Pirineus Orientals ha aprovat per unanimitat, en el seu ple d'aquest dilluns 18 de juliol, de demanar que “el català entri oficialment com a llengua de treball a les instàncies europees de Brussel·les, Luxemburg i Estrasburg”.

La moció votada per tots els consellers generals presents, de dreta i d'esquerra, ha estat presentada pel vicepresident socialista Marcel Mateu, conseller general de la circumscripció d'Elna i president de la comissió departamental de patrimoni i catalanitat. En la seva intervenció al ple Mateu ha assenyalat que “el català és la 13ena llengua de la UE en nombre de parlants” i que la parlen “deu milions de persones d'arreu del món”. Ha explicat que amb l'entrada de Croàcia a la UE “caldrà modificar el reglament per a que la llengua croata esdevingui la 24ena llengua oficial de la UE” i que, aprofitant l'ocasió, “els eurodiputats catalans han decidit de mobilitzar-se per a que el català entri també com a llengua oficial de treball a les institucions de la UE.

Carta del Català
El Consell General dels Pirineus Orientals va aprovar el 2007, també per unanimitat, la “Carta del Català” en la que la principal institució política de la Catalunya Nord reconeixia “l'Institut d'Estudis Catalans com a autoritat lingüística i Acadèmia de la Llengua per a tot el domini lingüístic català” i es comprometia a “garantir la transmissió del català i invertir la tendència de pèrdua de locutors, permetre la utilització per a cada habitant del català, assegurar la presència del català en els sectors de la vida pública i social i contribuir a la integració dels nouvinguts en el respecte de la personalitat lingüística i cultural catalanes”‘.

Fonte: Avui

A favor de la radio en catalán en Perpiñán

La CE troba “lamentable” la reducció de l'oferta lingüística arran del tancament del Grup Flaix a la Catalunya del Nord.

La CE respon a Tremosa sobre el tancament de ràdios catalanes a la Catalunya del Nord.
“Des del punt de vista de la diversitat lingüística és lamentable que es redueixi l'oferta de llengües addicionals en les emissions de ràdio”. Amb aquesta contundència ha respost la Comissió Europea a una pregunta parlamentària de l'eurodiputat convergent Ramon Tremosa sobre les cadenes Flaix FM i Ràdio Flaixbac, que van haver de tancar les emissions a Perpinyà a la tardor, acusades d'interferir les emissions de cadenes franceses. L'executiu comunitari reconeix, tot i això, que aquestes emissores “no tenen assignada una freqüència en territori francès” i que les limitacions de l'espectre radiofònic en la banda FM poden portar les autoritats a tancar una emissora.

Des del setembre
Les emissores de ràdio Flaix FM, Ràdio Flaixbac i RM Ràdio van desaparèixer de les ones de Perpinyà el 20 de setembre. A sol·licitud del comitè tècnic regional de Tolosa de Llenguadoc, el Consell Superior de l'Audiovisual francès va adreçar una carta formal a l'Estat a l'estiu, en què s'ordenava a les cadenes que no emetessin en territori de l'Estat francès, ja que, al·legaven, interferien les emissions de Radio Nostalgie i Radio Catalogne Nord. De fet, destaca ara la Comissió Europea, aquestes cadenes “no han sol·licitat al CSA una autorització per transmetre a França”. I és que totes les ràdios del Principat captades al Rosselló –i uns 40 canals de TDT catalana i espanyola– emeten des del pic de les Salines, a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), a menys d'un quilòmetre de la frontera.

Brussel·les “dóna suport a la diversitat lingüística i considera que els mitjans de comunicació poden vèncer les barreres lingüístiques i apropar als ciutadans la cada vegada major varietat de llengües i cultures presents a la UE”, explica en la resposta la comissària de Multilingüisme, Androulla Vassiliou, a Tremosa. “Els mitjans de comunicació poden ser també un instrument eficaç per a l'aprenentatge informal d'idiomes”, hi afegeix. Tot i això, la CE reconeix que les competències jurídiques sobre l'ús de les llengües als estats membres són “responsabilitat exclusiva” de cada estat.

Fonte: Avui

L'APLEC ye favoratible a la inmersión llingüística

El col.lectiu de professors de català defensa la immersió "tant a Catalunya Nord com a Catalunya Sud".

Per tancar l'any 2010, L'APLEC (Associació per a l'Ensenyament del Català de Catalunya Nord), ha volgut expressar en un comunicat el seu ple suport a la política escolar d'immersió lingüística en català de la Generalitat de Catalunya i es felicita que el nou president de Catalunya, Artur Mas, “hagi expressat la intenció de no canviar aquesta pedagogia que és garantia a la vegada de cohesió social i nacional al país, d'igualtat i no discriminació com també de preservar la llengua catalana.” L'APLEC dona també com exemple l'eficàcia de l'immersió lingüística al Quebec.

Al mateix temps l'APLEC reitera que a Catalunya Nord, les escoles que practiquen la immersió lingüística (Bressola, Arrels, Comte Guifré) van per bon camí: " És indispensable que se mantinguin i que se desenvolupin les classes en immersió lingüística perquè és la sola manera de compensar l'absoluta dominació del francès en tots els dominis de la vida social de Catalunya Nord. Per això les escoles bilingües de Bretanya, Alsàcia, País Basc tendeixen actualment a ampliar la paritat d'horaris a favor de la llengua 'regional'."

Malgrat això, L'APLEC lamenta el rumors segons el qual l'administració educativa pensi no obrir cap nova classe bilingüe a Catalunya Nord (on solament 6% de l'alumnat de primari rep l'ensenyament en català), tot els bons resultats obtinguts : "El desenvolupament de les escoles immersives catalanes pot permetre de compensar el fre a l'ensenyament bilingüe, a més de produir uns alumnes que tenen resultats escolars superiors a la mitjana."

Fonte: Avui

La sentencia del TS escontra'l catalán dende la Cataluña del Norte

Sentència del Tribunal Suprem contra el català (1) : Per Catalunya Nord, ens cal immersió al sud
Alà Baylac-Ferrer

Des de Catalunya Nord, sembla prou clara la situació de la llengua catalana a Catalunya Sud i doncs per ara encara a Espanya : els catalans defensen el seu model lingüístic (català llengua pròpia, oficial i preferent) i els espanyols també defensen el seu (català llengua regional cooficial de segona categoria que serveixi per a subtitular l’espanyol llengua oficial de primera categoria). El bilingüisme és per als catalans, el monolingüisme per als espanyols.

La sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística en català a Catalunya és un clar atac, segons els especialistes sociolingüistes, no segons els juristes o els polítics (eh que quan tens mal de queixal, no te’n vas a veure un mecànic !). Què fer ara ?Al pla jurídic, en la realitat quotidiana, no cal aplicar una decisió judicial improcedent, incoherent des del mateix punt de vista dels juristes. El que ens ensenya el dret és que és lluny de ser una ciència exacta i fins i tot se pot arribar a dubtar bastant sovint de si respecta el principi de racionalitat. O sigui que a Catalunya, l’escola en català, i prou. I no passarà res més que un punyat de procediments judicials que no desembocaran mai en res concret i que la Generalitat de Catalunya té els mitjans de gestionar. I és més : quants centenars i milers de lleis i decrets no s’apliquen sense que passi absolutament res ?Al pla polític, és una altra cosa : aquí la resposta cal que sigui contundent –i així ho esperem des de Perpinyà, des del mateix interès propi per la salut del català a Catalunya Nord, perquè les actituds lingüístiques al sud tenen un fort impacte al nord. Totes les forces polítiques (menys les ‘populistes’ és clar, en els dos sentits de la paraula) han de rebutjar una posició escandalosament –però lògicament– agressiva envers una llengua minoritzada, legítima, històrica, cohesionadora de la societat catalana. Els catalans –i els catalanòfons– no se poden permetre el luxe de prestar ajut al model lingüístic espanyol. Hi ha pressa ; la UNESCO preveu que aquest mateix segle XXI desapareixerà la meitat de llengües del planeta ; el català en fa part, l’espanyol, no. Des de posicions sobiranistes (autonomistes o independentistes), a Catalunya en català i prou. Si els espanyols són a favor del bilingüisme, me sembla bé ; que comencin d’aplicar-ho a les 13 autonomies hispanòfones encara monolingües.

Des de Perpinyà és força interessant veure com els espanyols miren de seguir el model francès. Altres sentències de l’alta autoritat judicial francesa (el 2002) ja prohibien la immersió en « llengües regionals »… Seguirà. Alà Baylac-Ferrer. Universitat de Perpinyà.

Fonte: Avui

Manifestación en Cataluña del Norte defende la llingua y cultura catalanes

Perpinyà ha estat escenari d'una manifestació en defensa de la llengua i la cultura catalanes, coincidint amb la commemoració del 351è aniversari de la signatura del Tractat dels Pirineus. A la protesta han acudit delegacions de partits independentistes de Catalunya, com ara Esquerra Republicana (ERC) o Reagrupament. També s'hi han sumat Unitat Catalana, partit de la Catalunya Nord agermanat amb Solidaritat Catalana per la Independència, i Convergència Democràtica. La convocatòria s'ha realitzat sota el lema Esborrem el Tractat dels Pirineus. Els manifestants, prop d'un miler, han cridat "Ni Espanya ni França, Països Catalans!", i han demanat escola i premsa en català.

Pel matí, unes 9.000 persones han participat en una nova mobilització contra la reforma de les pensions, ara ja validada pel Parlament francès. El seguici ha sortit a dos quarts d'onze del matí de la Plaça de Catalunya abans de retornar a la mateixa zona cap a migdia després de fer una volta sencera de les rondes de la ciutat. Amb l'acompanyament de cançons revolucionàries sud-americanes, de l'Estaca de Lluís Llach i de temes clàssics d'Edith Piaf, el seguici ha expressat el rebuig de la reforma, que apuja als 62 anys l'edat legal de la jubilació a l'estat francès, actualment fixada a 60 anys.

Fonte: e-notícies

El catalán yá ye oficial nel conceyu de Perpiñán

L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès
El català ja és llengua cooficial amb el francès a l'Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l'objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l'acord no es quedi en paper mullat.
Oficialitat del català a Perpinyà

Ús familiar i social de la llengua
Tot i que només una minoria culta s'adreci als seus fills en català, és principalment l'entramat de relacions familiars (encara que els matrimonis endogàmics hagin disminuït molt al llarg dels darrers anys) i el cercle d'amistats qui asseguren la transmissió i l'aprenentatge del català. Així, la gran majoria de la població catalanoparlant (prop del 90%) no ha decidit mai aprendre el català: ho han fet "naturalment". No obstant això, els parlants indiquen que el fet de saber parlar català continua tenint connotacions negatives des del punt de vista de l'estatus social.
Pel que fa a la religió, la llengua d'ús majoritària és el francès, excepte si els interessats ho demanen als casaments i als enterraments. Des del punt de vista lingüístic i cultural, l'Església ha tingut un paper tradicionalment ambigu: d'una banda, ha conservat la llengua catalana (sermons, cants corals, etc.) i ha contribuït al manteniment o a la recuperació de les manifestacions religioses en català, tot participant d'altra banda activament al procés d'aculturació a través de les escoles religioses i de les classes de catecisme. L'Ajuntament de Perpinyà accepta l'oficialitat dels casaments civils en català.
Quant a la vitalitat lingüística, l'opinió general de la població és més aviat pessimista: una proporció important de persones considera que l'ús del català és en regressió constant, tot i que 50% diu estar molt lligat a la seva llengua. De més a més, molt pocs joves no-autòctons demostren interès per aprendre el català.

UOC

Fontes: racocatala.cat,www.3cat24.cat,www.uoc.edu,TV3

Parlem Català fai énfasis na llingua catalana

Dempués de tres años, l’asociación Parlem Català da, nos meses de xunetu y agostu, los cursos de catalán nel Barcarès de la Cataluña del Norte al que lo deseya. Una iniciativa que nun ambiciona otro que proponer a los que tán de vacancies "compartir un momentu de convivencia descubriendo delles nociones de catalán." Los cursos, que tuvieron que ponese ente una hora y una hora trenta, permiten a los estudiantes descubrir el catalán nun ambiente n’efeutu d’estudiu pero tamién distendíu. Dempués de qu’estos últimos se familiarizaran con delles pallabres básiques de la llingua, ehí ta que les profesores proponen a los sos escolinos una "interrogación" oral: facer una pequeña fras en catalán. Y de fuercia ye constatar qu’esceutu l’énfasis, los discípulos deprenden rápidamente les bones pallabres de la fastera; el resultáu final ye más bien convincente.

Un aperitivu... catalán por supuestu.

El restu’l cursu desendólcase nel bon humor: dellos cancios catalanes tán nel programa y la convivencia ye más que nunca alitada. Dellos minutos enantes del meudía, el cursu s’apara y profesores y escolinos améstense pa compartir un aperitivu onde los productos llocales son puestos con tol honor (muscat, rosquielles...). ¡Bon provechu!.

Televisión en catalán na Cataluña del Norte

La Generalitat quier que la televisión de Cataluña puea vese al otru llau de los Pirineos.

La Generalitat ta trabayando coles autoridaes de la Cataluña del Norte pa que la señal de Tv3 aporte al otru llau de los Pirineos y asina fomentar l’usu del catalán. Asina lo anunciara la direutora xeneral d’Acció Departamental de la Vicepresidència de la Generalitat, demientres l’asamblea xeneral de la Mission Opérationnelle Transfrontalière que se cellebró la selmana pasada. Al alcuentru asistieron tamién el conseyeru de Gobernació i Administracions Públiques y representantes del Consell General pels Pirineus-Orientals.

Según desplicó la Generalitat, foron les autoridaes norte-catalanas les que tomaron la iniciativa p’algamar que la televisión de Cataluña pue vese tamién na so fastera de los Pirineos y nesi sen, la Generalitat collabora.

Na Cataluña del Norte hai unos 26.000 falantes de catalán como llingua materna. Y saben falalu unes 146.000 persones.