Actualment estem molt acostumats al fet que el final de l'adreça d'una pàgina web amb contingut català acabi en un ".cat". Però no era tan normal fa una dècada. El 16 de setembre del 2005, la comunitat internauta catalanoparlant celebrava que, per fi, la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN)
,l'organisme internacional encarregat de concedir els dominis de tota la Xarxa, havia acceptat el domini ".cat".
El fet no era menor perquè gràcies a la iniciativa privada de la comunitat catalanoparlant –una de les més actives al món des dels seus orígens- es va aconseguir una fita de gran transcendència. En aquell moment, la candidatura del domini ".cat" va rebre el suport explícit de 98 entitats i associacions, 2.615 empreses i 65.468 persones de tots els llocs de parla catalana i sectors de la cultura.
"Vam ser els primers al món que representaven una comunitat lingüística i cultural. Abans del .cat no existien altres dominis com el nostre", explica a
NacióDigital, Santi Ribera, el director de la Fundació.cat, una entitat privada sense ànim de lucre que gestiona els dominis .cat existents al món.
Aquest suport multitudinari mai abans s'havia aconseguit en cap altra candidatura, fet que ajudà significativament a la seva obtenció. D'aquells inicis hi ha tres noms que no ens podem oblidar: els dels impulsors de la campanya que va situar a Catalunya i la seva llengua en el món virtual, Manel Sanromà, Amadeu Abril i Jordi Alviñà.
Classificació de dominisEls dominis de pàgines web es classifiquen en diverses categories: els genèrics, que són els més coneguts d'Internet, formats per tres lletres i organitzats de manera conceptual (com ara .com, .info, .org, .edu, .net, .biz ); i els territorials o geogràfics, de dues lletres, concedits només a estats. "Si Catalunya esdevé un estat", explica Ribera, "passaria a tenir també domini territorial .ct, que coexistiria amb l'actual ".cat"".
Durant aquesta dècada, el .cat s'ha anat estenent i en aquests moments ja són més de 92.000 les pàgines que compten amb aquest domini genèric. El creixement ha estat regular durant tots els anys, registrant-se la pujada més forta el 2014, donant-se d'alta 23.534 nous dominis.
El 60% dominis .cat corresponen a empreses i autònoms localitzats a Catalunya. "Cada cop està més normalitzat el fet de tenir un domini ".cat"", afegeix Ribera. "Ara fa tres anys vam començar a ser molt actius en promoció i el resultat és que cada cop és més transversal, no es troba únicament en mitjans de comunicació o institucions".
Distribució dels dominis a Catalunya. Fundació Punt.cat
La llengua catalana a InternetEl català és força present al món virtual, segons indica el VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014), on es destaca com un dels millors exemples l’increment continuat de dominis .cat. Entre altres dades, l'estudi encarregat per Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua assenyala que el català és la dissetena llengua amb més articles a la Viquipèdia, que prop del 64% de les empreses i institucions amb seu als territoris de parla catalana tenen webs .cat i que ja hi ha més de 203.000 tuitaires que escriuen en català. A més, bona part del programari lliure està traduït a la nostra llengua gràcies a l'esforç de l'associació Softcatalà, entre d'altres. Les principals xarxes socials com Facebook i Twitter també tenen la seva versió catalana.
No obstant, ara la Fundació.cat explora ara altres territoris virtuals on encara queda situar el català, com la plataforma de contactes professionals LinkedIn, amb la qual estan en negociacions des de fa mesos.
Per celebrar el desè aniversari de l’obtenció del domini .cat, la Generalitat de Catalunya organitza un acte, avui 16 de setembre, a partir de les quatre de la tarda, en el marc del congrés IoT Solutions World Congress, a la Fira Gran Via. Els tres impulsors del domini català, Manel Sanromà, Amadeu Abril i Jordi Alviñà, seran presents per recordar la dificultat i satisfacció d'haver aconseguit el .cat.
