El nombre de parlants d'aranès cau un 20% en els darrers deu anys

Desenes de persones s'han mobilitzat aquest diumenge a la Vall d’Aran en una jornada lúdica, esportiva i reivindicativa per defensar l'ús social de l'aranès. L'eix central és la cursa Aran per sa Lengua, que ja ha arribat a la vint-i-quatrena edició. Tres grups de participats s'han trobat a la plaça de l'església de Vielha. Les últimes dades de l'Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana constaten que creix el nombre de persones que escriu i llegeix en aranès però els parlants s'han reduït un 20% en els 10 anys d’oficialitat de la llengua.
 

La cursa, organitzada per l'associació Lengua Viua, ha començat a les dotze amb sortides des de Les i Montgarri i un tercer grup que ha triat l'opció més dura, la de passar el port del Vielha. Segons la portaveu de l'entitat, Angelina Cases, entre els participants hi ha veïns de la Vall però també turistes i occitans que se sumen a aquesta iniciativa per defensar la llengua i la identitat aranesa. Cases assegura que la jornada manté cada any el nivell de participació amb gent de totes les edats i destaca la implicació dels joves.

La portaveu de l'entitat admet que "a la Vall d'Aran, com que és una zona turística, hi ha molta immigració, i això dificulta que l'aranès es parli al carrer, ja que la gran majoria de parlants es passen al castellà". No obstant això, confia que la llengua no es perdrà precisament perquè "els joves la coneixen i se la senten seva, i quan surten fora de colònies o a festivals la continuen parlant".

Els actes acabaran han acabat al vespre a Vielha amb la lectura d'un manifest i un concert del prestigiós grup occità Nadau. A la plaça de l'església de la capital aranesa s'hi solen reunir cada any un miler de persones. També s'entregarà el premi Lengua Viua, creat per lloar el treball de persones, col·lectius o institucions en defensa de l'aranès. Aquest 2017 es premia un mitjà de comunicació, Aran TV.

Fonte: NacioDigital.cat

Toc d'alerta per la caiguda de l'ús del català a la Franja

Preocupació entre els filòlegs per la disminució de l'ús del català a l'Aragó en l'àmbit particular i social. Segons les conclusions de l'Enquesta dels Usos Lingüístics en la Franja de les comarques catalanoparlants de l'Aragó, el català cada vegada es parla menys a la Franja, mentre el castellà s'imposa dominant al territori. 

Els aragonesos que reconeixen parlar català no arriben al 50% i, segons l'estudi, hi ha dos motius clars: la presència de més residents estrangers a la comunitat i, també, el descens de la transmissió de la llengua de pares a fills. Però, també, el factor que no sigui una llengua cooficial, ni d'obligat estudi a les escoles, està comportant que aquells que realment tenen interès per aprendre'l es llancin a la lectura i escriptura en català. Molts d'ells, acaben venint a estudiar a Catalunya.

L'investigador Javier Giralt, professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, posa damunt la taula en aquest sentit que "ve a ser el mateix" que a Catalunya o Balears si es fa referència a "l'ús real de la llengua", el problema és que en aquesta comunitat "no és cooficial", ni és llengua d'ensenyament obligada a les escoles.

Canviar el rumb

Precisament per això, Giralt ha reclamat "un reforç institucional perquè tot pogués funcionar d'una altra manera", però, tot i així, ha mostrat la seva preocupació per la situació del català a l'Aragó d'aquí a 10 anys. El filòleg, però, no ha estat l'únic a demanar un reforç en aquest sentit.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, ha posat de manifest que "si troba la manera d'atorgar a la llengua que és pròpia d'aquest territori l'estatus jurídic que li correspon com a llengua pròpia, com a mínim també oficial, seria bo per al territori i per al conjunt del domini lingüístic". Domini lingüístic que, ha opinat, és millor que sigui de dues llengües o més, que no només d'una.

Les llengües "mai s'exclouen entre elles" i poder dominar dos és sempre millor que dominar només una. "Aquí hi ha moltes persones que poden parlar català i algunes que no poden encara", ha dit.

Més política

Franquesa, al contrari que Giralt, s'ha mostrat "optimista" respecte al resultat d'aquest estudi, que dona "molt bons resultats en relació amb el coneixement de la llengua" en la Franja i ha valorat la percepció existent que es parla "una única llengua" que rep diferents noms segons el territori, però que comparteix amb Catalunya, País Valencià i Illes Balears.

I ha explicat que les crítiques realitzades per plataformes o partits polítics que consideren que s'imposa el català "van més enllà de la política lingüística i són més política" quan el que es pretén és "la cooperació perquè la llengua tingui un present i un futur més sòlid i més fort", que "no té res a veure amb la catalanitat que un sent ni amb sentiments identitaris".

En resposta a la possibilitat llançada per Franquesa que el català sigui cooficial a l'Aragó, el director general de Política Lingüística de l'executiu aragonès, José Ignacio López Susín, ha asseverat que "l'Aragó té el seu propi govern i la seva pròpia direcció general" i qui porta a terme la política lingüística en aquesta comunitat "és el Govern de l'Aragó".

Fonte: ElNacional.cat

Una "inquieta" Mercedes Fernández afirma que "nun se podrá facer la especialidá ensin cooficialidá"...

...y Javier Fernández respuende-y que "el so oxetivu ye confundir"

Mercedes Fernández y Javier Fernández

   La presidenta del PP d'Asturies entrugó al presidente pola so postura sobre la cooficialidá y afirmó que "nun se podrá crear la especialidá" ensin declarala. Acusó a "los comunistes" de querer introducila "ensin tener los votos pa ello".

  Na sesión plenaria d'esta mañana na Xunta Xeneral, Mercedes Fernández treslladó al presidente del país si "la promoción de la cooficialidá llingüística ye una prioridá", esixendo una "respuesta diáfana" al respeuto. Javier Fernández reseñó'l so discursu d'investidura, "onde nun taba la cooficialidá".

  Tres esta rápida respuesta, Mercedes Fernández entamó una intervención con descalificaciones y continues referencies a "los comunistes" cuando falaba de los diputaos d'Izquierda Xunida, qu'al terminar les intervenciones sacaron unos cartelos nos que se lleía 'Dexáinos emplegar la llingua asturiana", siendo reprendíos pol presidente de la Xunta Xeneral, Pedro Sanjurjo. N'Asturies.com facemos una esbilla de les frases más llamatives:

• "Agradezo la concreición na so respuesta. Hai acontecimientos y compromisos del so Gobiernu inquietantes".
• "El conseyeru na materia fixo declaraciones nos qu'apuntaba que la cooficialidá yera un oxetivu en sí mesmu".
• "Los sos socios de gobiernu, los comunistes, trataron d'introducir la cooficialidá pela puerta d'atrás. Pretenden modificar l'Estatutu d'Autonomía ensin tener los votos".
• "La vocera comunista nun viviera n'Asturies d'aquella, por eso quiciabes cuesta-y dicir frases n'asturianu/bable, cuando Xuan Xosé Sánchez Vicente puxó pol compromisu reglamentariu del artículu 4 del Estatutu d'Autonomía  nel Gobiernun nun taben nin los socialistes nin los comunistes, sinón el PP".
• "El PP ye contrariu abiertamente, ensin paliativos, a la cooficialidá".
• "Pa qu'haya especialidá tien qu'haber cooficialidá. Nun sé podrá facer la especialidá".
• "Toi inquieta cola idea que tienen de convertir l'asturianu en llingua vehicular. Nun tien amparu llegal nengún. Defendemos les costumes, pero siempre dientro l'amparu llegal. Los consensos son pa otra cosa, non pa eludir los que diz el reglamentu de la Xunta Xeneral o lo que diz l'Estatutu".
• "L'únicu amparu llegal —en referencia a la Llei d'Usu— nun lo fixeron nin los comunistes nin los socialistes. Y el voceru de Ciudadanos d'aquella debía tar nel PSOE".Fonte: asturies.com

Guanya la cooficialitat del cors a les Regionals de França

Poder legislatiu i cooficialitat del cors

El programa conjunt d'autonomistes i independentistes diu que els consellers de Per Còrsega treballaran per la consecució d'un poder legislatiu propi per a Còrsega -fins ara només l'Assemblea Nacional francesa pot aprovar lleis- i per la consecució de tota una sèrie de decisions prèvies de l'Assemblea de Còrsega. Entre aquestes hi ha la cooficialitat de la llengua corsa, la redacció d'un estatut de resident, un estatut fiscal propi i l'amnistia dels presos polítics.

El govern francès s'oposa a aquestes mesures, argumentant que són anticonstitucionals.

En tot cas, aquestes qüestions s'hauran de debatre durant els propers mesos. L'Assemblea de Còrsega que s'acaba d'escollir durarà tan sols dos anys. El 2017 l'Assemblea es fusionarà amb els dos consells departamentals de l'illa, en una nova Assemblea amb més atribucions i pressupost. Per Còrsega espera poder arrencar de França tanta autonomia com sigui possible en les negociacions prèvies a la creació d'aquesta nova Assemblea única.  Fonte: Nationalia

L'Assemblea de Còrsega aprova un pla d'ordenament que reconeix el poble cors i la cooficialitat

El PADDUC posa d'acord autonomistes i independentistes corsos i els partits de l'esquerra francesa a l'illa · El pla aprovat ara substitueix el de 2009, que ecologistes i nacionalistes corsos consideraven molt lesiu per al medi ambient i per a la societat illenca · La proposta queda pendent d'una votació final a la cambra corsa

El grup principal del nacionalisme cors a l'Assemblea de Còrsega (Femu a Corsica, 11 diputats de 51) ha qualificat de "victòria política del poble cors" l'aprovació del Pla d'Ordenament i Desenvolupament Sostenible de Còrsega (PADDUC, sigles en francès). El PADDUC va tenir 38 vots a favor, d'un total de 51, a la sessió de la cambra corsa del dia 31 d'octubre. A banda dels autonomistes de Femu a Corsica, hi van votar a favor els independentistes de Corsica Libera i gairebé tots els diputats dels partits de l'esquerra francesa a l'illa, que tenen la majoria relativa a la cambra. La dreta francesa es va retirar de la votació, argumentant que el pla és irrealitzable i que aturarà el desenvolupament de Còrsega.

El pla fixa les línies mestres del desenvolupament econòmic, social, cultural i turístic de Còrsega. L'objectiu de la proposta aprovada el dia 31 és fer compatible la preservació de l'entorn de l'illa, de la seva cultura i llengua i de la seva identitat, amb la urbanització i la gestió dels recursos naturals.

La proposta aprovada el dia 31 ara ha de ser analitzada per diverses instàncies públiques de l'illa, que podran donar recomanacions de modificació durant els propers tres mesos. Després, el pla tornarà a l'Assemblea de Còrsega, on es farà la votació definitiva.

Segons Femu a Corsica, hi ha quatre grans motius perquè el nacionalisme cors estigui satisfet amb el PADDUC aprovat: la inscripció de la noció de "poble cors" al si del text, l'esment de la cooficialitat del cors, una protecció ampliada per a zones agrícoles i espais naturals, i l'obertura "d'elements dinàmics de governança".

Per Corsica Libera, l'aprovació del PADDUC envia dos missatges. Un, cap a dins de l'illa: "No seran els especuladors i els mafiosos qui decidiran l'estratègia de desenvolupament", sinó "els representants escollits del nostre poble". I l'altre, cap a París: "Els corsos han demostrat que són capaços de decidir el seu futur ells mateixos".

Els partits nacionals corsos consideren que ara el govern francès hauria de respondre a aquestes demandes. La cooficialitat és un dels punts importants de discrepància. El maig de 2013, l'Assemblea corsa va votar una proposta a favor de la cooficialitat del cors i el francès, que ara repeteix al PADDUC. Però la cambra corsa no té capacitat legislativa, i el govern francès ha replicat que atorgar-li al cors caràcter de llengua oficial -cosa que s'hauria de fer a l'Assemblea Nacional francesa- "és impossible".

Fonte: Nationalia

Nun habrá cooficialidá nel parllamentu europeu pa les llingües ensin estáu

Europa prioriza el español sobre las lenguas cooficiales

El presidente del Parlamente Europeo (PE), Jerzy Buzek, se mostró ayer abierto a aumentar el número de idiomas que se utilizan en la institución, pero defendió el uso del español frente a las lenguas cooficiales del Estado español, por ser la lengua que conocen todos los españoles”. Buzek respondió así a una pregunta sobre la propuesta del ejecutivo para facilitar el uso del catalán, el gallego y el vasco en la Eurocámara.
Aunque consideró que el abanico de lenguas con interpretación en el hemiciclo aumentará en el futuro, Buzek se refiriró específicamente a la próxima entrada de Croacia, que llevará a añadir un nuevo idioma al conjunto de lenguas del PE.

Fonte : EFE