Jones: "L'asturianu ye muncho más reconocíu anguaño n'Europa que nos 80"

La bandera d'Asturies lluz en Cymru

Elin Haf Gruffydd Jones dirixe l'Institutu Mercator, entidá qu'asesoró al Conceyu d'Aberystwyth (Gales) pa enxertar la bandera asturiana nel so paséu maritimu, xunto a la d'otres 19 minoríes llingüístiques y nacionales

Aberystwyth ye ún conceyu costeru del centru de Gales que ye consideráu por muncha xente'l centru neurálxicu de la cultura galesa. Nesta localidá d’unos 13.000 habitantes asitiada del condáu de Ceredigion alcuéntrase la Biblioteca Nacional de Gales y dende hai unos meses la bandera asturiana ondea nel son paséu marítimu xunto con otres 19 banderes de minoríes llingüístiques o nacionales.

Dientro de la Universidá d’Aberystwyth, una de les más importantes del país, enxértase’l Mercator Media Research Institute, del que ye directora Elin Haf Gruffydd Jones. El conceyu d’Aberystwyth, nel que tien mayoría absoluta  Plaid Cymru, el partíu nacional galés, pidió-y un informe l’añu pasáu al Institutu Mercator p’anovar les banderes que ondeen nel paséu marítimu de la localidá.

Gruffydd Jones, amás de directora del Institutu Mercator, ye profesora de medios de comunicación ya industries creatives na Universidá d’Aberystwyth y nesta entrevista p’Asturies.com coméntanos la historia de les banderes del paséu marítimu n’Aberystwyth y por qué ta ente elles la bandera asturiana.

¿Cuántu tiempu hai que qu’existen eses banderes nel paséu marítimu?

Punxéronse nel añu 1989 cuando, col asesoramientu de Mercator, escoyéronse 20 banderes con criterios que concasaben cola situación sociopolítica daquella. La escoyeta orixinal basábase en 20 naciones que pertenecíen a la XE y  que nun teníen estáu propiu, como Gales. Amás del nuestru país incorporáronse les banderes d’Escocia, Islla de Man, Cornualles, Bretaña, Alsacia, Córcega, Valle d'Aosta, Sud Tirol, Cerdeña, Frisia, Valonia, Flandes, Galicia, Paises catalanes, País Vascu, Estonia, Lituania, Letonia y el Pueblu Sami.

¿Por qué se decidió cambiales esti añu?

El conceyu comentónos l’añu pasáu que quería revisar les banderes y preparemos dende Mercator un informe. En xineru aconceyemos colos conceyales pa confirmar les 20 banderes pal paséu.

La situación política n’Europa cambió abondo nesti cuartu de sieglu cola entrada d’estaos nuevos na XE y la independencia d’otros como Letonia, Lituania y Estonia que taben representaos nel paséu marítimu. Tratábase d’actualizales acordies con esti contestu nuevu.

¿Qué criterios se siguieren nesta escoyeta nueva?

Foron criterios asemeyaos a los del  1989, naciones ensin estáu o con llingües propies que tuvieren dientro de la XE, col envís de reflexar la diversidá y la bayura cultural d’Europa.

Pero teníemos que presentar un argumentu pa la escoyeta, basáu en razones científiques y como namás hai 20 palos, tuviemos que facer una lóxica pa un conxuntu de 20 banderes. Amás queríemos que tuvieren presentes países rellacionaos con Aberystwyth y con Gales, polo que se fixo dalguna excepción.

¿Cuáles foron eses escepciones?

Pues, por exemplu decidióse da-yos relevancia a los países celtes, polo que s’incluyó la bandera de la Islla de Man, anque nun pertenez a la XE y Flandes qu’anque’l so idioma tamien se fala n’otru estáu tien abonda relación con Gales.

¿Foi abegoso escoyer namás 20?

Na primer escoyeta teníemos 29 banderes, y dexámosles en 20 desdexando, por exemplu les de países o minoríes con llingües que tienen un estatus discutíu como Silesia en Polonia, que tien una llingua que l’estáu polacu nun reconoz ente les que tán protexíes pola carta europea de les llingües minoritaries. Les islles Faroe nun s’incluyeron porque nun tán na XE, Sud Tirol o Valonia porque les sos llingües fálense n’otros estaos… Asina hasta quedar nes 20 finales.

¿Cuáles foron finalmente?

Quedemos con Bretaña, Cornualles, Islla de Man, Escocia, Gales, Flandes, Frisia, Sorbia, Casubia, Pueblu Sami, Córcega, Occitania, Cerdeña, Friul, País Vascu, Paises Catalanes, Galicia, Asturies, Pueblu Xitanu y Pueblu Aromanu

¿Cuála ye la razón de qu’Asturies nun tuviere na primer clasificación y agora sí tea?

Nel casu d’Asturies valoróse que ye un país dientro d’un estáu miembru de la XE y la reconocencia del asturianu como llingua, que ye abondo más visible agora de lo que yera nos años 80 del sieglu pasáu.

 Fonte: asturies.com

Un milió de parlants per a una llengua gal·lesa puixant

L'entitat Cymdeithas diu als partits que l'objectiu del proper govern gal·lès ha de ser duplicar el nombre de locutors de l'idioma · L'organització apunta a l'ús vehicular de la llengua a l'escola com a peça clau · Les properes eleccions gal·leses estan previstes per al 2016

La principal entitat en favor de la llengua gal·lesa, Cymdeithas, considera que a l'idioma li cal un objectiu "ambiciós". I li ha posat xifra: un milió de parlants. És el punt estrella del document que l'associació ha presentat aquesta setmana de cara a les properes eleccions nacionals gal·leses, previstes per al maig de 2016.

La xifra és gairebé el doble de l'actual: 562.000 parlants a Gal·les, d'acord amb el cens més recent, de 2011. Els sectors favorables a la promoció del gal·lès van rebre els resultats del cens com un gerro d'aigua freda, perquè suposaven una pèrdua de 14.000 parlants respecte del resultat de 2001 i, també, perquè l'idioma havia davallat de manera molt preocupant als seus bastions tradicionals de l'oest del país.

Segons els càlculs de Cymdeithas, la llengua gal·lesa perd actualment 3.000 parlants cada any.

Per a revertir la tendència i com a complement a l'objectiu del milió de parlants, l'entitat diu que els partits polítics s'haurien de fixar unes altres dues fites. Una, aturar l'emigració i garantir la sostenibilitat de les comunitats gal·lesoparlants. I dues, estendre l'ús de la llengua en tots els àmbits de la societat i "des del naixement fins a la tomba". I això no ho diuen perquè sí: el cens de 2011 va detectar que els gal·lesos fan un ús bastant intensiu de l'idioma mentre són a l'escola, però quan en surten, abandonen la llengua en grans nombres.

Per a aconseguir la fita del milió de parlants, Cymdeithas considera que estendre l'ús del gal·lès com a llengua vehicular a totes les escoles del país és crucial. L'entitat recorda que el 79% dels alumnes estudien en escoles on el gal·lès no és vehicular, i que "molt pocs" d'aquests aconsegueixen dominar la llengua.

Altres camps són importants, també. Per exemple, el del mercat laboral i el comerç, on Cymdeithas demana mesures per a garantir l'ús de l'idioma i el dret dels parlants a rebre informació en la seva llengua. L'entitat demana al govern que doni exemple i apliqui una política en què almenys una part dels treballadors de tots els ens públics siguin parlants de gal·lès.

Fonte: Nationalia

Iniciativa pol Asturianu solidarízase con asociaciones en defensa de llingües minorizaes n'Europa

Hai unos díes conocíase en País de Gales la política llingüística de la marca de supermercaos Lidl, que prohibía a los sos emplegaos facer usu del galés con otros trabayadores, incluyendo los descansos, y colos clientes, a nun ser qu'estos nun pudieren falar inglés, daqué que va a la escontra de la llegalidá vixente nel país británicu. L'asociación "Cymdeithas yr Iaith Gymraeg" foi la responsable de denunciar esta situación, algamando una rápida rempuesta de la cadena alemana, que dixo que revisaría les sos polítiques. Y agora Iniciativa pol Asturianu vieno de solidarízase con estes asociaciones en defensa de llingües minorizaes n'Europa. D'otra miente, esta selmana dábase tamién a conocer la multa de 66.000€ que'l Gobiernu español-y imponía a l'asociación valenciana "Acció Cultural del País Valencià" por da-y puxu a les emisiones de Catalunya Ràdio na Comunidá Valenciana, una situación asemeyada a la que nun hai muncho tuvieron espuestos, cuando se-yos condergó con otra multa de más de 400.000€ por una aición asemeyada con emisiones de la televisión pública catalana TV3, multa qu'agora'l Gobiernu tien orden de reembolsar a l'asociación. Nun comunicáu asoleyáu esti día, Iniciativa pol Asturianu afita qu'en dambos casos, "la Vocalía de Rellaciones Internacionales d'Iniciativa vieno acabante d'amosar el so fonderu sofitu a dambes organizaciones y a dambes comunidaes de falantes como exemplu de la so política y los sos entamos de solidaridá pa colos falantes de llingües minorizaes y en peligru nel mundu, dalgo qu'en dambos casos recibió una cálida bienllegada per parte de les organizaciones enantes mentaes". Fonte:  Asturnews

La principal organització en defensa del gal·lès farà una "campanya de desobediència" per la llengua

Cymdeithas creu que el govern de Gal·les no fa prou per l'idioma · El govern presenta un pla per a millorar els serveis a la ciutadania en la llengua pròpia del país · El Consell d'Europa recomana a les autoritats del Regne Unit més mesures a favor de les llengües minoritzades Cymdeithas, la principal organització en defensa de la llengua gal·lesa, ha decidit aquest cap de setmana d'encetar una "campanya de desobediència" amb l'objectiu de forçar el govern gal·lès a actuar a favor de l'idioma. Segons Cymdeithas, l'executiu de Cardiff no ha implementat diverses mesures que l'organització va proposar fa mig any, entre les quals hi havia una ampliació de l'educació en gal·lès, reforçar l'ús oficial de la llengua als organismes governamentals i destinar més diners per a fomentar l'idioma. El govern de Gal·les ha presentat aquest mes noves mesures sobre l'ús de l'idioma als organismes públics, orientats a millorar els serveis a la ciutadania en gal·lès. Les mesures podrien començar a implementar-se al final d'any. Però Cymdeithas les troba insuficients. L'entitat diu que les primeres "accions directes" es faran en començar el mes de febrer, i que continuaran durant l'Eisteddfodd juvenil, el mes de maig. La decisió de Cymdeithas arriba pocs dies després que el Comitè de Ministres del Consell d'Europa recomanés a les autoritats del Regne Unit l'aprovació de noves mesures a favor del gal·lès, del gaèlic escocès, de l'irlandès i del còrnic. Concretament, el Comitè de Ministres va recomanar que s'incrementés l'ús del gal·lès al sistema sanitari i a l'atenció social, i va demanar a les autoritats que les retallades pressupostàries no tinguin un "efecte desproporcionat" en la protecció de l'idioma. (Imatge: membres de Cymdeithas amb una pancarta que diu: "Govern de Gal·les: actueu". Fonte: Nationalia

Clamen por unes comunidaes de llingua galesa sostenibles

Sion Morgan
WALES must fight to ensure the Welsh language’s survival through the retention of its communities and local services, a new charter demands.

Welsh language campaign group Cymdeithas yr Iaith – aiming to outline a plan to safeguard the use of Welsh in all aspects of modern society – launched Siarter Tynged yr Iaith 2 at the National Eisteddfod.
It comes almost 50 years after language activist Saunders Lewis stirred the blood of the nation with his original Tynged yr Iaith speech.
The 1962 outpouring of emotion and anger on the BBC led to the creation of Cymdeithas and helped pave the way for the election of Plaid Cymru’s first MP, the creation of the Welsh Language Act of 1967 and later Radio Cymru and S4C.
Now Cymdeithas shares its vision of how to secure sustainable Welsh-speaking communities in the new charter.
Campaign chair Hywel Griffiths said: “The charter is a list of detailed and necessary attitudes and policies that need to change.
“Changes such as making the language accessible to everybody in Wales. That every community has the potential to be a Welsh-speaking community and there needs to be hasty discussions to change the planning system in this country to solve the challenges that face our communities, where the language is a natural part of daily life.
“The hope is that this charter will be a tool for communities to put pressure on their own local authorities and the Welsh Government to address their own needs.”
He added: “In the same way that past generations fought for the future of Wales we must also act to ensure a legacy in Welsh education, industry and broadcasting by battling in our own communities.”
The charter outlines the need to stop large developers overpopulating small Welsh communities where there is no need for mass housing and saving local shops, pubs, schools and post offices as well as giving young people more of a voice in our democratic processes.
It also stresses the need to improve Welsh provisions in tourism and transport.
Sel Jones, an avid supporter of the charter, said: “I like to think of our communities like buckets full of water, the water is our local economy and what we are seeing is huge developers and multinational companies putting holes in that bucket and draining away that money.”
He added: “In terms of housing, look at the example of South Wales where 32,000 houses are set to be built in the next 12 years, that is essentially creating a new Welsh county.
“Don’t try and tell me there is a need for that kind of accelerated mass development.
Lewis gave his famous radio speech responding to the 1961 census, which showed a decrease in the number of Welsh speakers from 36% in 1931 to 26%, out of a population of about 2.5 million.
Today the Welsh language remains alive although only 20.8% out of a population of nearly three million speak it.
In 1962, Lewis warned that Welsh would disappear as a living language by the start of the 21st century.
“Restoring the Welsh language in Wales is nothing less than a revolution,” he said.
“It is only through revolutionary means that we can succeed.”
Bethan Williams, chair of Cymdeithas yr Iaith Gymraeg, said: “It’s time to look afresh at the vision set out in Tynged yr Iaith. Saunders Lewis awoke people in Wales to the dangers that were facing the language; Cymdeithas yr Iaith Gymraeg’s intention is to present a challenge to our members and the public and rouse our communities.”

Fonte: WalesOnline.co.uk

La llingua galesa yá ye oficial

Foi la llexislación más complexa y llarga aprebada fasta agora pola Asamblea Nacional de Gales, pero’l pasáu día 7 el galés, la llingua celta mesma del país, pasó a tener l’estatus de llingua oficial, per primer vegada na hestoria del autogobiernu en Gales. La llexislación, una de les promeses del actual Gobiernu de coallición del Partíu Llaborista (LP) y del Plaid Cymru (PD), inclúi tamién una serie de midíes pa garantizar l’usu del idioma na vida pública.

De primeres, la llei crea un comisionáu pa la llingua galesa, que va sustituyir a la Welsh Language Board, y que va tener como oxetivu principal facer cumplir midíes que garanticen la proteición de los drechos de los falantes.
Tamién inclúi un sistema p’asegurar que los muerganismos públicos y dellos privaos ufierten servicios en galés. D’ente los privaos, trátase principalmente de compañíes llétriques, de gas y de telecomunicaciones, ente otros, les que tendrán d’axustar col comisionáu pa la llingua qué usu faen del galés.
Otros muerganismos creyaos de nuevu son un tribunal de la llingua galesa, nel que los falantes van poder recurrir cuestiones rellacionaes cola provisión de servicios nel idioma, sigún el Welsh Language Partnership Council, un muérganu consultor que va aconseyar col Gobiernu galés sobro la estratexa a siguir sobro la llingua.

Al pesar de que’l Gobiernu considera l’aprebación de la llei marcó "un día hestóricu" pa la llingua galesa, dellos seutores protestaron pola falta d’ambición de la midida. Cymdeithas, la cimera organización pa la llingua, ye’l principal esponente. Declararon que falta un principiu fundamental: la reconocencia de los drechos de los falantes. Argumenten que ye una llei que da poder a los funcionarios, pero non a la xente, y que lo que fai falta ye dar servicios llingüísticos "en llugar d’esperar que los falantes protesten" cada vegada que quieran utilizar la so llingua.
De fechu, ún de los diputaos del Plaid Cymru, Bethan Jenkins, presentó una enmienda a la propuesta de llei nesta llínia, que foi refugada por 32 votos a la escontra y 16 a favor. Jenkins proponía un cambéu qu’establecía drechos concretos pa los falantes, y tamién proponía que la oficialidá de la llingua fuera incondicional, yá que nel testu orixinal hai una llista d’esceiciones que condicionen l’estatus.

Fonte: Aruelu

Protestes pol proyeutu de llei del galés

Cymdeithas protesta pel projecte de llei de la llengua gal·lesa.
L'organització de defensa del gal·lès denuncia que la 'Welsh Language Mesure', l'esborrany proposat sobre la legislació lingüística, no estableix l'oficialitat de la llengua, ni garanteix el dret d'utilitzar-la, ni assegura la independència del nou Comissionat per la Llengua.

La celebració aquesta setmana de l'Eisteddfod, el principal festival de llengua, cultura i arts del país de Gal·les, ha coincidit amb el resorgiment de la qüestió de la llengua al debat públic. Cymdeithas yr Iaith Gymraeg (la Societat de la Llengua Gal·lesa) ha aprofitat l'esdeveniment per fer pública la seva crítica de l'esborrany de llei de llengües, la 'Welsh Language Measure', fet públic recentment.
Amb el seu habitual estil mordaç, els membres de Cymdeithas van irrompre al festival encapçalats per un senyor encadenat a una enorme bola de ferro. Representava el Comissionat per la Llengua, una nova figura prevista per la llei de llengües que substituiria l'actual Welsh Language Board. Segons Cymdeithas, però, aquesta figura neix amb massa poca independència respecte del Govern, per això anava arrossegava una bola amb les inscripcions "sense estatus" i "sense drets".
A banda de la falta d'independència del futur Comissionat, a Cymdeithas critiquen que l'esborrany actual no contempli de forma clara la declaració d'oficialitat del gal·lès, d'una banda, i que no sigui prou explícit a l'hora de fixar els drets d'ús de la llengua.
Les preocupacions de Cymdeithas coincideixen en bona part amb l'informe fet públic la darrera setmana de juliol per una comissió de l'Assemblea de Gal·les, integrada per membres de tots els partits i que va donar la seva opinió per l'esborrany de llei proposat pel Govern. A més de la qüestió de l'oficialitat -també troba a faltar una definició menys ambigua-, l'informe presentat per aquesta comissió demanava que el pressupost destinat a la regulació i promoció de la llengua fos monitoritzat anualment per un comitè designat per l'Assemblea.
Pel que fa al Comissionat, l'informe troba a faltar més participació de l'Assemblea. Segons la seva opinió, aquesta figura, proposada pel primer ministre, hauria de ser aprovada en última instància pel conjunt de la cambra parlamentària gal·lesa.

Fonte: Nationalia

Premios pa recompensar les firmes pa servicios de llingua galesa

by Sion Barry
An award scheme for companies which offer “excellent” Welsh language services has been launched by Cymdeithas yr Iaith Gymraeg (Welsh Language Society).
The initiative is a new direction for the society which has traditionally focused on campaigning against large corporations who provide no or very few bilingual services. Under the scheme, members of Cymdeithas yr Iaith Gymraeg will assess the standard of local firms’ services. Small companies who support local produce and provide a high standard of Welsh-language service will be eligible for the awards.

Broadcaster Angharad Mair joined members of the society to launch the awards in Carmarthen
Sioned Elin, chairwoman of the Carmarthenshire branch of Cymdeithas yr Iaith, said: “This is an exciting initiative and it’s part of our plan as a society to take more positive steps to promote the use of Welsh in the community. While there are many companies who ignore Welsh, especially big international businesses, it’s important that the small local companies who do think about the local community are rewarded.

“We have always organised events to promote the use of Welsh in the community, from gigs to other social activities, this is another way to push the agenda forward.
“We as a society are looking for other opportunities to support good practice in the future. The Welsh language is a treasure for everyone in Wales – whether they speak Welsh or not. So we want to make a positive effort to praise small local companies, who play a part in keeping the language alive.”

Fonte: WalesOnLine

L'alternativa europea de los lobbys llingüísticos. L'exemplu los dominios d'Internet

Fai un tiempo que sintieras de nós - non porque tuvieramos fuera, sinón porque hebio un tratu grande diendo p’alantre. Tuvimos en negociaciones averaes col Gobiernu de l’Asamblea, y ta esperando ser quién a facer una declaración nel futuru de la ufierta próximo. Fuimos muy animaos pol sofitu recién recibíu del Gobiernu de l’Asamblea, y ta mirando p’alantre pa ser quién de compartir la cadarma esauta de la ufierta con tolos nuesos siguidores.

Tamién algamamos el compromisu nel desendolcu d’una organización de paragües européu d’ufiertes culturales y llingüístiques por ámbitos d’estaya superior, el cualu sedrá'l lobby ICANN por cadarmes de costu separtáu pa les ufiertes culturales y llingüístiques, asina como un horariu separtáu pa tales ufiertes. Que son llibres de les complicaciones de marca que tán retardando el procesu más anchu d’espandir l’espaciu de nome del ámbitu y podría ser procesáu lloñe más apriesa y con eficiencia. ECLID, el cuerpu de paragües, el cualu inclúi fundar grupos de Gales, Bretaña, País Vascu y Galicia tamién comprometerá en lobby al Parllamentu européu pol so sofitu al espresar estes vistes a ICANN, asina como sofitu financieru práuticu por esta parte importante de la orde del día d’igualdá. Fuimos desendolcando’l nuesu modelu d’afiliación nel patrón de Glas Cymru, y creyemos que tenemos llograo númberos enforma pa usar dotCYM como miembru-organización. Fuimos mirando de cerca a los socios téunicos riquiremos pa ser quién l’ambitu .cym, y esperar tar nuna posición pa facer una anuncia formal dempués de que tengamos un alcuerdu llegal pola cadarma de financiación a llugar col Gobiernu de l’Asamblea.

N’ICANN l’horariu p’aceutar les ufiertes por ámbitos d’estaya superiores nuevos esbarió a avientu 2009, y lo que creyemos que ye probablemente que les aplicaciones reales nun sedrán feches fasta’l primer cuartu del 2010. Mientres muchos entenderán, ésto creya complicaciones estra pa dotCYM, pero los tenemos tratao pa ser estremadamente prudentes coles nueses finances, les cuales puen necesitar cubrir períodos más llargos de trabayu de proyeutu que’l que camentóse al entamu. Munches gracias pol vuesu sofitu. Miraremos p’alantre a dexate saber sobre los pasos próximos nesta ufierta tan ceo cómo tamos nuna posición pa facer aquella anuncia.

Consideraciones cálides,

Sion Jobbins

En nome de dotCYM Cyf