La Generalitat Valenciana fixa el català com a llengua vehicular de l’administració

El ple del Consell aprova un decret que regula l'ús prioritari del català a diferents nivells de l'administració

El ple del Consell ha aprovat avui el decret que estableix que el català és la llengua pròpia de la Generalitat i que la seva normativa lingüística és la que fixa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La vice-presidenta, Mónica Oltra, ha dit: ‘Trenta quatre anys després de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), és procedent i esdevé un exercici de responsabilitat per part del Consell l’aprovació d’una disposició que regule els usos institucionals del valencià.’

En les relacions amb la ciutadania, les notificacions i comunicacions es faran en català, i en castellà quan ho demani el destinatari. Per a l’àmbit de predomini del castellà, aquestes notificacions es redactaran en català i castellà. Per als destinataris de la resta de Catalunya i les Illes Balears es faran en català, i per als destinataris espanyols, en castellà.

El decret també estableix que el personal de l’administració que atén el públic començarà la comunicació en català, i els sistemes telefònics i telemàtics tindran el català també com a primera llengua; el català s’emprarà en els registres electrònics i en els certificats, i en les publicacions i la publicitat serà també la llengua prioritària. També serà així en documentació de l’administració com els contractes i els convenis, les escriptures, els estudis, projectes i treballs encarregats per l’administració; en tots aquests casos la llengua serà, com a mínim, el català.

I les comunicacions entre administracions (a nivell local o autonòmic) seran també en català.

Fonte: Vilaweb.cat

Compromís proposa crear una Oficina de Drets Lingüístics

L'òrgan s'encarregaria del compliment de la normativa i legislació en temes d'ús i drets lingüístic

El diputat de Compromís, Josep Nadal, ha presentat una iniciativa parlamentària a les Corts per a instar al Consell a crear una Oficina de Drets Lingüístics (ODL) que garantisca al País Valencià la possibilitat de qualsevol persona a dirigir-se en les dues llengües oficials en qualsevol àmbit. Segons la proposta de Nadal, l’Oficina de Drets Lingüístics s’encarregaria del compliment de la normativa i legislació en temes d’ús i drets lingüístics, resolent qüestions d’ús de les dues llengües oficials al territori valencià que puga plantejar la ciutadania i de facilitar l’accés a la informació i serveis relacionats amb la llengua, com ja ocorre a altres territoris.

‘Crear una oficina d’aquestes característiques és una necessitat perquè totes les persones al País Valencià puguen exercir els seus drets lingüístics sense por a ser menystingudes’, explica Nadal.

L’ODL seguiria la línia de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, aprovada com a convenció internacional pel Consell d’Europa l’any 1992 i ratificada per l’estat espanyol i en vigor des del 2001.

En aquest sentit, Nadal diu que ‘al cap i a la fi amb aquesta iniciativa no estem fent més que complir convencions europees, manaments de la constitució espanyola, l’estatut d’autonomia i la llei d’ús i ensenyament del valencià; totes, coses que ja s’haurien d’haver fet’.

‘Creguem que en la línia de l’actual Conselleria d’Educació i Cultura pel que fa al multilingüisme, hem aportat una iniciativa interessant per a garantir els drets de les persones valencianoparlants i, també, dels castellanoparlants, encara que la realitat demostra que els casos per discriminació lingüística estan recaient en el valencià. La legislació garanteix la protecció de tothom i el respecte a totes les opcions personals, incloent-hi la llengua en què cadascú s’expressa i es relaciona amb l’administració i per descomptat també dels castellanoparlants’.

Des de Compromís es recorda que l’estatut d’autonomia estableix que la Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dues llengües, i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar el seu coneixement, així mateix la LUEV diu que l’administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d’usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per a garantir l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià.

En aquest sentit Nadal explica que ‘no ens interessen les disputes en què ens volen fer caure sobre si valencià o castellà, el cas és que tenim l’obligació legal de garantir les dues llengües i la moral de protegir la llengua pròpia, davant d’aquesta tessitura treballem per a garantir els drets de les persones, de totes’.

Fonte: Vilaweb.cat

PxL destaca la relació entre el coneixement i ús de la llengua i l’ocupació

Les dades de l'enquesta Coneixement i ús social del valencià 2015, 'demostren que saber la llengua pròpia ofereix més oportunitats laborals'

“L’enquesta desmenteix les declaracions que va fer la líder de Ciutadans al País Valencià, Carolina Punset, quan afirmava que ‘el valencià no serveix per a trobar feina’”, retrauen des de la Plataforma per la llengua.

Arran dels resultats oferits per la Conselleria d’Educació i Cultura en l’enquesta Coneixement i ús social del valencià 2015, prèviament a haver analitzat les xifres, des de la Plataforma per la llengua, a través del seu portaveu Manuel Carceller, consideren que “l'enquesta demostra que saber valencià dóna majors oportunitats en el món laboral i facilita trobar treball, especialment als que busquen la primera ocupació”, segons es desprèn de l’apartat Coneixement del valencià per situació laboral.

Segons les dades, el 64,2% dels joves que busquen la seua primera feina parlen el valencià perfectament o bastant bé. A més, el saben escriure en les mateixes condicions el 57% i el saben llegir amb plena competència o bastant bé prop del 70%. En canvi, entre els aturats laborals que no cobren cap subsidi, només el 29% sap parlar perfectament valencià, el 25'9% el llig bé i el 17'1% l'escriu amb competència.

Davant aquestes dades, afirma la PxL que “l’enquesta desmenteix les declaracions que va fer la líder de Ciutadans al País Valencià, Carolina Punset, quan afirmava que: ‘el valencià no serveix per a trobar feina’”. Segons explica el portaveu de la Plataforma per la Llengua, “eixes declaracions de la Punset eren totalment interessades, falses i allunyades de la realitat econòmica valenciana”.

En l’enquesta es pot veure una relació directa entre els coneixements de valencià i la situació laboral dels enquestats. Segons les dades publicades, els grups amb ocupacions més estables presenten els percentatges més alts de coneixement del valencià: un 55% dels empresaris el sap parlar perfectament o bastant bé, així com un 55,5% dels autònoms i un 53,6% dels assalariats amb contracte indefinit, tots tres grups per damunt de la mitjana valenciana del 50,9%. En el grup d’assalariats temporals i els aturats, es pot veure com les proporcions de persones que parlen perfectament o bastant bé el valencià se situen per sota de la mitjana valenciana.

Si observem l’habilitat d’escriure, també podem observar que els enquestats que tenen feina tenen majors proporcions de competència escrita en valencià:

Per a Manuel Carceller, “les dades de l'enquesta demostren que els universitaris i la gent amb estudis mitjans i superiors són els qui valoren més el coneixement del valencià per al seu futur laboral”. El portaveu considera que “la capacitació en valencià és un bé per a totes les persones que viuen a la nostra terra i ha de ser una prioritat tant en les zones valencianoparlants, com en les zones de llengua pròpia castellana”. En aquest sentit, Carceller ha insistit en “la necessitat que s'apliquen mesures per garantir l'ensenyament del valencià al Baix Segura i a la resta de comarques castellanoparlants, per donar suport a la petició de la plataforma educativa El Sud trenca el silenci, que agrupa el professorat de valencià de la comarca del Baix Segura”.

“A banda de les oportunitats laborals que té el coneixement del valencià, el seu ús social suposa l’obertura de portes en molt altres àmbits, com el de l’administració i el de la cultura. També és positiu que tres quartes part de la població major de 15 anys assegure que entén bé o perfectament el valencià i que el 85% dels valencians valoren que s’hauria d’usar igual o més”. Per això, la Plataforma per la Llengua considera que “ara és un bon moment per avançar cap a la plena normalització de la llengua pròpia en tots els àmbits de la societat valenciana”, conclouen.

Fonte: La Veu del País Valencià

Política lingüística per a un país en construcció

Durant els darrers vint anys, el País Valencià ha estat el laboratori d’una política lingüística ben planificada, que perseguia un objectiu clar i correctament definit: exterminar el valencià de la vida pública. Per raons de conveniència electoral, aquest objectiu mai no s’ha expressat obertament. Ans al contrari, s’ha disfressat amb una pàtina de folklorisme regionalista amanit amb abrandades declaracions d’amor a la llengua (formulades la major part de les vegades en castellà), convenientment dosificades en els moments electoralment escaients. Essencialment, podem dir que el paper que els governs del PP reservaven per a la llengua dels valencians es restringia a cridar ‘Visca la Mare de Déu!’ i ‘Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà’. I, sempre que trobaven que podia servir per a atiar la discòrdia i el conflicte, a afirmar (de nou, habitualment en castellà) que valencià i català no són la mateixa llengua. Tota la resta de la vida pública i privada, estaven ben contents si transcorria íntegrament en castellà.

Han estat vint anys llargs d’aquesta medecina, i els resultats són ben visibles tant en el paisatge lingüístic de pobles i capitals valencianes, com en el panorama desèrtic dels mitjans de comunicació. No així en la llengua parlada, que -sorprenentment- manté una vitalitat perfectament audible si parem orella, i alhora, convenientment invisibilitzada per l’omnipresent norma de subordinació lingüística.

Amb el canvi polític, un dels aspectes que molta gent espera que canvie notablement és, precisament, el lingüístic. I això posa sobre la taula una sèrie de reptes, que m’agradaria resumir en 10 objectius, que proposaria com a prioritaris.

1. Recuperar el prestigi institucional. Una llengua que no parlaven pràcticament  mai les autoritats, difícilment pot tenir cap mena de prestigi. Recordem que tant l’anterior president de la Generalitat, com la batllessa de València o la d’Alacant no estaven capacitats ni per a pronunciar correctament una frase sencera. Els càrrecs electes d’aquest nou període tenen la responsabilitat de fer un ús correcte, digne i consistent del valencià, sense subordinar-se automàticament a la llengua dels interlocutors. Serà important que no cometen errors absurds com ara fer ells mateixos de traductors de les seues declaracions públiques. Fer això els rebaixa a ells i a la llengua, perquè  transmet  clarament el missatge que el coneixement del català és innecessari, i per tant, irrellevant.
2. Canviar la llengua d’ús normal en les administracions públiques. Amb el lideratge del partit castellanista, l’administració valenciana ha estat, quant al funcionament intern, indistingible de la vallisoletana. ”Tot en castellà i per al castellà” sembla que ha estat la màxima rectora dels darrers vint anys. Com a ciutadans, havíem de demanar explícitament (sovint, unes quantes vegades) que l’administració se’ns adreçara en valencià, per tal d’aconseguir comunicacions -sovint plenes de faltes d’ortografia- en la nostra llengua oficial. S’ha de normalitzar, i establir per defecte, l’ús de la llengua pròpia en les comunicacions internes i externes de les distintes administracions valencianes.
3. Transcendir l’àmbit educatiu. Un dels encerts dels exterminadors lingüístics ha estat inculcar la idea que ‘la llengua’ és un tema que afecta exclusivament l’àmbit educatiu (per a, després, intentar també minoritzar-la en aquest àmbit). Per a entendre la falsedat d’aquesta idea només cal comprovar com amb l’altra llengua oficial (l’única que és oficial de veritat: el castellà) no es produeix cap restricció d’aquest tipus. La llengua és precisament un dels elements més transversals de tota societat. Ni la sanitat, ni l’economia, ni l’urbanisme, ni cap altre aspecte de la vida social no es poden desenvolupar sense llengua: tot es fa en un idioma o en un altre, i el retorn del valencià a l’estatus de normalitat que li correspon no pot confiar-se exclusivament al sistema educatiu.
4. Ser transversal. Estic convençut que es farà molta i bona faena des de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, ubicada orgànicament en la Conselleria d’Educació Cultura i Esports. Caldrà, però, que totes i cadascuna de les accions de les institucions valencianes es facen amb perspectiva lingüística; és a dir, que sense ignorar que tot es fa en una llengua o en una altra, i que la responsabilitat dels governants és la d’avançar cap a la igualtat lingüística. Recordem que ja hi ha una part de la població valenciana, la que prefereix expressar-se en castellà, que té tots els seus drets lingüístics perfectament i efectivament reconeguts. Són els drets dels altres parlants, dels qui preferirien viure en valencià, els que cal defensar i impulsar per tal d’equiparar-los als dels seus veïns. Cap societat democràtica no hauria de tolerar l’existència de ciutadans de primera i de segona; i això és el que passa ara mateix al País Valencià.
5. Dignificar la toponímia. Els pobles castellans tenen un nom: el seu. Per contra, els pobles valencians en tenen dos: el seu i una versió convenientment castellanitzada. Les carreteres estan plenes d’absurditats com Elx/Elche, Sagunt/Sagunto o Benicàssim/Benicasim, que no aporten cap informació rellevant i, en canvi, transmeten clarament una imatge de subordinació indigna. Cada poble o ciutat ha de tenir un sol nom propi, que cada persona, en llegir-lo, pronunciarà tan bé com les seues habilitats fonètiques li ho permetran. La normativa que atorga a cada corporació municipal la facultat de decidir quina forma gràfica ha de tenir el nom del seu poble és un absurd que només pretenia contribuir a la desregulació i desprestigi de la toponímia valenciana. Això s’ha de corregir mitjançant una nova normativa aprovada per les corts.
6. Abandonar el bilingüisme supremacista. El principi rector d’aquesta perversió és: tot allò que està en català ha d’estar també en espanyol, però no a la inversa. No s’aplica exclusivament a la toponímia, i pretén transmetre la idea que la llengua pròpia és absolutament prescindible. Més encara, que no cal que ningú es contamine llegint-la. És per això que, convenientment, es proveeixen traduccions per a missatges tan difícils de desxifrar com  ara ‘Nord/Norte’ o ‘Direcció/Dirección’. És insultant, tant per al català com per a la intel·ligència dels lectors. Qualsevol persona capaç d’entendre què significa ‘Norte’ també sap què vol dir ‘Nord’, sense necessitat de traducció. Un multilingüisme eficient hauria de substituir aquesta pràctica: allò que siga important que molta gent entenga (per exemple, instruccions d’emergència o informació d’interès turístic) ha d’estar en diversos idiomes. I s’ha d’assumir institucionalment que, tal com explica perfectament el professor Moreno Cabrera, qualsevol persona que domina el castellà també està perfectament capacitada per a entendre instruccions escrites en català.
7. Arribar al sector privat. Un altre dels grans èxits de la política exterminacionista que hem patit és haver deixat en herència una legislació que desprotegeix absolutament el valencià en l’àmbit de l’activitat privada. Comerços, negocis o grans superfícies no tenen gens d’obligació legal de respectar els drets dels valencianoparlants. Tot queda, per tant, a mercè de la bona voluntat de les empreses. Fins i tot abans de modificar aquesta legislació descaradament pancastellanista, el poder polític pot influir molt en la proclivitat del sector privat a usar (i així prestigiar) el valencià.
8. Recuperar la col·laboració amb la societat civil. Els anteriors governs identificaven com ‘l’enemic’ el ric teixit associatiu valencià, i específicament, les associacions que treballen per la llengua i cultura valencianes. No sols les han ignorades sinó que les han combatudes amb tots els mitjans al seu abast (recordem, com a exemple, les multes milionàries –i finalment, declarades il·legals– contra Acció Cultural del País Valencià). Ara s’obri un període en què ajuntaments, diputacions i la mateixa Generalitat podran cooperar honestament amb la societat civil per tal d’assolir l’objectiu comú de restablir la normalitat cultural i lingüística que tota societat necessita.
9. Desconflictivitzar la llengua. Si cal identificar l’èxit més gran entre totes les polítiques antivalencianes que han perpetrat els governs anteriors, jo assenyalaria la conflictivització. Connotar com a conflictiu l’ús d’una llengua és una manera altament efectiva de reduir-ne l’ús i de desanimar tant els parlants actuals com els qui la podrien aprendre. Són molts els aspectes que s’han estigmatitzat per la via d’associar-los amb situacions conflictives (incloent-hi l’ús impune de la violència contra persones, pel fet de parlar en valencià). La palma, però, segurament se l’emporta el tema onomàstic: valencià o català? Els valencians hem dit i diem ‘valencià’ a l’idioma que parlem, des de fa segles. I probablement continuarem fent-ho així. No és un fenomen paranormal; ni tan sols estrany. Ho fan així, mallorquins, menorquins o eivissencs, en el nostre mateix àmbit lingüístic, andalusos o argentins en el de l’espanyol, o molts americans dels Estats Units, en l’anglòfon. I això no vol dir que ignoren o que neguen el nom amb què la seua llengua és coneguda internacionalment. Crec que aquest és un bon horitzó per al valencià; una denominació perfectament homologable que no implica cap negació d’identitat amb la resta de variants dels territoris catalanoparlants, i que no s’hi ha de contraposar de cap manera. Caldrà, per tant, reconèixer per llei l’equivalència de la doble denominació ‘català’ i ‘valencià’ a fi de superar definitivament l’ús interessat de la contraposició.
10. Generar models. No sols en l’àmbit polític o institucional s’ha de visibilitzar el valencià com un idioma d’ús normal i perfectament legítim. També cal que es facen visibles models en àmbits com la música, l’espectacle, l’esport, l’oci, les festes, etc. La transversalitat és precisament això. I és això el que dota de ‘normalitat’ l’ús d’un idioma; que ho facen els uns i els altres, en tota mena de registres, des dels més col·loquials fins als més cultes, i en tota classe de situacions. Els idiomes normals ja ho tenen, això. Sintonitzem qualsevol cadena de TV en francès, anglès o espanyol i ho podrem comprovar immediatament. La recuperació d’uns mitjans de comunicació propis i autocentrats serà un element central per a poder assolir aquest darrer objectiu.

Probablement n’hi ha més, i és segur que tots són interdependents, i que s’han d’aconseguir de manera sincrònica. Si cal resumir tots els objectius en un de sol, diria que la nova administració valenciana ha d’actuar, en totes i cadascuna de les seues iniciatives, amb perspectiva lingüística. Ço és, sense oblidar que tot allò que fem treballa en favor –o en contra– de la llengua que, tot i el caràcter oficial que té reconegut des de fa unes poques dècades, fa més de 300 anys que no ha tingut ni tan sols un mínim suport institucional. Avançar cap a la igualtat lingüística és un deure moral i democràtic, que el nou govern no ha de defugir en cap de les seues actuacions.

Fonte: Unilateral.cat

La GVA demana ‘resposta i solució’ a l'hospital NISA per discriminar el valencià

RedactaVeu / València.

Al gener del 2016 el pacient valencià Francesc Puertes va patir discriminació lingüística per parlar valencià a l'hospital Nisa 9 d'Octubre de València, un cas que va destapar La Veu. El metge del servei de traumatologia José Manuel Nebot Rodrigo “es va negar a atendre el pacient Francesc Puertes, en la consulta, perquè parlava valencià”.

Ara la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha traslladat la queixa de la Plataforma per la Llengua a la gerència de centre sanitari. En l'escrit del subsecretari de la Conselleria de Sanitat, Ricard Campos, es demana a l'hospital privat que done “resposta i solució al ciutadà afectat”. Igualment s'ha informat la Direcció General de Política Lingüística sobre la “discriminació” per usar el valencià en una visita a l'hospital Nisa de Valencia, per un prejudici ideològic del metge José Manuel Nebot.

El portaveu de Plataforma per la Llengua, Manuel Carceller, ha declarat que “ens congratulem de la gestió de la Generalitat Valenciana en la defensa dels drets lingüístics del valencià. Negar l'atenció sanitària a un ciutadà per parlar el valencià és un cas de discriminació que va en contra de la legalitat de l'Estatut d'Autonomia valencià, de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i fins i tot de l'article 14 de la Constitució Espanyola”. El valencià és llengua pròpia al territori valencià, i tots els ciutadans tenen dret a conèixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit, tant en les relacions privades com en les relacions amb instàncies públiques.

Fonte: La Veu del País Valencià

La programació de la nova RTVV serà íntegrament en valencià

L'esborrany de llei de la nova corporació de radiotelevisió garantirà el visionat dels seus productes en aquesta llengua, tant el contingut propi com l'adquirit

L'esborrany de la proposició de llei sobre la nova corporació de radiotelevisió valenciana avança i ja s'han començat a conèixer alguns detalls. Segons explica El Mundo, la nova televisió oferirà tots els continguts en valencià, tant els d'elaboració pròpia (informatius, debats, magazins), com els encarregats a productores valencianes, com els films estrangers adquirits.

D'aquesta manera, es preveu destinar el 35% del temps d'emissió anual a la difusió d'obres audiovisuals i cinematogràfiques de productes "valencians i independents i de producció original en valencià", segons destaca el mateix diari. Pel que fa als continguts comprats a l'estranger, que ja venen amb la versió original i doblada al castellà, s'hi afegiria també el doblatge en valencià. A més de dinamitzar el sector del doblatge al País Valencià, en crisi des de fa temps, l'espectador tindrà la possibilitat d'elegir el valencià entre les llengües de visionat del film.

Es preveu aprovar l'esborrany de llei, al qual ja han tingut accés els partits parlamentaris, els propers mesos per tal que la nova RTVV emeta amb aquestes directrius abans d'acabar l'any. La idea amb què treballa la comissió que elabora l'esborrany és tenir dos canals de televisió i dos de ràdio, però, a la vegada, també es vol buscar col·laboracions amb "serveis de ràdio i televisió locals" per a aprofitar "sinergies, reduir despeses i oferir més serveis i continguts de qualitat". La idea és, segons els impulsors de l'esborrany, donar una imatge més completa del que passa al territori.

Fonte: La Veu del País Valencià

La Generalitat Valenciana acorda que l'administració parli en valencià

La mesura s'acompanya d'una guia d'usos lingüístics i l'organització d'un pla d'acompanyament per als empleats públics, amb recursos i activitats formatives

La comissió interdepartamental per a l'aplicació de l'ús del valencià, presidida pel conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà, ha acordat aquest dimarts que les comunicacions internes de l'administració es facin en la llengua pròpia, el valencià. Segons la conselleria, l'acord es complementarà amb una guia d'usos lingüístics i l'organització d'un pla d'acompanyament per als empleats públics, que posarà a disposició dels funcionaris recursos i activitats formatives. L'acord s'implamentarà de manera gradual.

Marzà ha assenyalat que "el valencià és un patrimoni molt valuós que tenim el deure de preservar i que, a més, constitueix la porta d'entrada a l'aprenentatge d'altres llengües". En aquest sentit, ha afirmat que "cada vegada hi ha més gent que entén i parla la nostra llengua, però difícilment podem donar-li una continuïtat a la promoció del valencià si no comencem per casa nostra, impulsant el seu ús a l'administració".

A la comissió també hi ha assistit el director de política lingüística i gestió del multilingüisme, Rubén Trenzano, i els subsecretaris de les conselleries.

Fonte: Nació Digital

Més hores de castellà que de valencià, fins i tot en línia valenciana

Segons Escola Valenciana, el Decret de Currículum de Primària resultant de la LOMQE és "il·legal" i "ataca l'Estatut d'Autonomia"

Més hores de castellà que de valencià, fins i tot en línia valenciana. Sembla un trencaclosques però és, segons Escola Valenciana, l'escenari que s'obri amb el Decret de Currículum de Primària elaborat per la Conselleria d'Educació. L'entitat cívica ha elaborat un informe on es detallen els percentatges de sessions lectives setmanals que es poden impartir en valencià, castellà i anglès, tant en les línies en valencià com en les línies en castellà. I el resultat és revelador.

L'informe compta les 30 sessions setmanals de les diferents matèries educatives. Cada centre pot arribar a aquest percentatge si ho desitja, ja que les assignatures de Socials, Naturals i Cultura del Poble Valencià s'impartiran en la llengua que cada centre determine amb unilateralitat. A més, s'ha imposat que en la línia en valencià s'impartisca una matèria més en castellà respecte l'any passat. A la inversa no hi ha reciprocitat.
 

Atenent aquestes variables, cada col·legi podrà impartir en primer, segon i tercer de Primària de la línia en valencià un 36,7% de les classes en valencià, un 43,3% en castellà i un 20% en anglès. Un autèntic contrasentit en favor de la llengua predominant. Per contra, en la línia en castellà la proporció de matèries impartides en valencià mai no podrà superar el 23,4% al llarg de tot el cicle de Primària, davant el mínim del 56% estipulat per a les matèries en castellà.

Segons Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, la Conselleria d'Educació “no només està potenciant la supressió de la immersió lingüística sinó que està forçant la desaparició del Programa Plurilingüe d'Ensenyament en valencià”. L'entitat cívica, assegura Moreno, “farà tots els possibles en matèria jurídica perquè es retire un decret d’aplicació de la LOMQE que ataca els programes d’ensenyament plurilingües òptims, els que tenen el valencià com a llengua majoritàriament vehicular, els que han demostrat científicament cap on ha de caminar una bona planificació educativa basada en la riquesa i el coneixement de les dues llengües oficials i també d’altres llengües”.

Per a un hipotètic recorregut judicial, Escola Valenciana comptarà amb un informe de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la “marginació” del valencià en el sistema educatiu. Segons aquest informe l'aplicació pràctica de la LOMQE aprofundeix en l'arraconament de la llengua minoritzada. Segons Moreno, estem davant “un cas semblant” al del TIL de les Illes Balears.

Fonte: Nació Digital

Només un 10% dels valencians parlarà català l'any 2050

Segons un estudi universitari, el valencià avança "cap a la minoració i possible desaparició"

El valencià, en vies d'extinció. És la conclusió de l'estudi elaborat per la física Clara Miralles Vila partint de mètodes matemàtics. Segons sosté, si la llengua local queda sotmesa exclusivament a l'elecció individual i a les regles de mercat, el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10% l'any 2050. Si agafem com a referència l'últim baròmetre de la Generalitat Valenciana, eixe percentatge supera actualment el 30%.

L'autora ha utilitzat dues fórmules matemàtiques per a descriure la situació sociolingüística del País Valencià. Basant-se en el model d'Abrams-Strogatz, Miralles mesura la competició existent entre el valencià i el castellà i l'atractiu socioeconòmic d'una i altra llengua. La conclusió a què arriba és que el castellà, sense unes polítiques de compromís col·lectiu que defensen la llengua autòctona, exerceix una posició de domini clar. Perpetuat durant dècades, aquest escenari condemna una de les llengües a la desaparició davall la preponderància de l'altra.

"Tendència decreixent en l'ús del valencià"

El segon model utilitzat, el de J. Mira i A. Paredes, incorpora l'opció del bilingüisme. Segons Miralles, els bilingües perviuran en la mesura en què es mantinga la competició entre llengües. Però preveu un procés de fusió final basat en raons d'utilitat, pragmatisme i estatus social. Per una via o per altra, l'autora conclou que “hi ha una clara tendència decreixent en l'ús del valencià que condueix a la seua minoració i possible desaparició.”

Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, assegura que les polítiques aplicades des de la Generalitat generen “preocupació social” i “dubtes entre la comunitat científica”. Els atacs del govern autonòmic a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua no fan sinó incrementar eixa preocupació. Després de vint anys en el poder i malgrat els pronunciaments acadèmics, el Partit Popular persevera en la negació de la unitat de la llengua i utilitza l'anticatalanisme com a bandera electoral. Caiga qui caiga.  

Fonte: Nació Digital

Famílies de Poble Nou de Benitatxell no escolaritzaran els fills i filles si se'ls nega el dret a l'ensenyament en valencià

És el primer cas del País Valencià d’insubmissió a la LOMCE i també de l’Estat. Les famílies han iniciat diversos procediments mitjançant l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana.

Nou cas de discriminació lingüística per part del Govern Fabra. Es tracta del CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou de Benitatxell, a la Marina Alta.

 

Fins ara el centre comptava amb doble línia educativa, una en valencià i l'altra en castellà. Amb l'arranjament escolar per al pròxim curs, la Conselleria d'Educació ha obligat a suprimir la unitat de valencià en Infantil de 3 anys. Com a conseqüència, per al curs 2014-2015, la població es queda sense cap oferta possible d'ensenyament plurilingüe en valencià.

El procés d'admissió de matrícula ha quedat de la següent manera: 3 famílies sol•liciten ensenyament en valencià a l'escola per a 0 places; 15 famílies han sol•licitat ensenyament en castellà per a 30 places.

Aquest cas és perfectament equiparable a l'exemple del CEIP Pare Català de València però a l'inrevés. El pròxim curs la Conselleria d'Educació en el cas del CEIP Pare Català ofereix tres unitats en valencià per a 54 famílies i una quarta unitat en castellà per a quatre famílies que han sol•licitat aquesta opció en el centre. Cal tindre en compte que a València ciutat hi ha una àmplia oferta d'ensenyament en castellà i a Poble Nou de Benitatxell ha desaparegut l'oferta d'ensenyament en valencià i les famílies no tenen altres centres on puguen escollir aquest programa.

Un dels pares de les tres famílies afectades de Poble Nou de Benitatxell ha declarat: "M. José Català ha de tindre en compte que totes les persones som iguals davant de la llei i que els nostres xiquets i xiquetes, els que trien valencià, no són ciutadans de segona. Si hi ha diners per mantindre obertes unitats en castellà en altres llocs, també han d'haver-ne per a una unitat en valencià a Poble Nou. Alberto Fabra va tancar RTVV i ara està tancant unitats en valencià i escoles públiques".

Les famílies afectades de Poble Nou de Benitatxell han iniciat diverses actuacions mitjançant l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana, un servei gratuït que l'entitat posa a l'abast de totes les persones que sofreixen la discriminació per raó de llengua per part del Govern d'Alberto Fabra i de la consellera M. José Català.

Dues de les famílies de Poble Nou han pres la determinació de no escolaritzar per al curs 2014-2015 els seus fills i filles de 3 anys, si M. José Català comet la irresponsabilitat de vulnerar el seu dret a escollir ensenyament en valencià en l'única escola pública de la localitat. "La solució és ben senzilla, la Conselleria d'Educació ha de mantindre l'oferta de doble línia educativa en el CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou i aquest és l'exemple de què, en l'arranjament escolar, M. José Català, ha de tindre molt en compte el criteri lingüístic per evitar dilapidar, de forma generalitzada, unitats educatives en valencià, més enllà de les excuses de la davallada de la natalitat", s'ha declarat des de la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana.

A més, les famílies afectades no accepten que els seus fills i filles de tres anys siguen escolaritzats amb l'alumnat d'Infantil de 4 anys del centre per al curs 2014-2015, que encara conserva l'ensenyament en valencià: "En el CEIP Pare Català de València no ho han fet en el cas invers i en Poble Nou de Benitatxell, a més, no hi ha possibilitat de triar ensenyament en valencià en un altre centre educatiu, per la qual cosa està més justificat encara. No és això un atac a l'ensenyament plurilingüe en valencià de la consellera Català? Evidentment sí que ho és i té un nom: discriminació per raó de llengua", ha comentat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana.

Oficina de Drets Lingüítics d'Escola valenciana: 

Accions jurídiques que van a dur-se a terme

Els serveis jurídics d'Escola Valenciana han obert dues vies d'actuacions on s'argumenta en ambdues:

• La vulneració de diversos articles i disposicions de l'Estatut d'Autonomia, la Constitució i inclús de la LOMCE, on la Disposició Addicional trenta-huitena determina que "en les comunitats autònomes que posseïsquen, junt amb el castellà, una altra llengua oficial d'acord amb els seus Estatuts, les Administracions Educatives hauran de garantir el dret de l'alumnat a rebre les ensenyances en ambdues llengües oficials".

• Es compara el cas del CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou de Benitatxell amb el CEIP pare Català de València.

"De la mà de l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana prendrem totes les mesures jurídiques necessàries perquè els nostres fills i filles tinguen l'educació que es mereixen i la que hem volgut triar. Estem disposats a anar a tots els tribunals que calguen, autonòmics, estatals i europeus", ha declarat un dels pares afectats.

Aquesta mateixa setmana les famílies presenten una instància a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports per obrir un procediment administratiu amb l'argumentari esmentat i, paral•lelament, un document a la secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia valencià que complimenta el procediment contenciós-administratiu presentat fa uns mesos per Escola Valenciana i pel qual l'entitat sol•licita la suspensió cautelar de l'arranjament escolar per al curs pròxim. Aquesta nova prova se suma a l'Informe sobre els 21 punts negres de la manca d'oferta d'ensenyament en valencià que ja va presentar l'entitat al TSJ valencià la setmana passada.

Fonte: Escola Valenciana

Quan la llengua és un insult

«I, a la fi, acabà sent la llengua en via morta que és hui en dia, amenaçada de futur per la supressió de línies educatives i la manca d'oficialitat real»

Ximple, joguina, assolir, mot, tret, desar... Paraules comunes per als catalanoparlants, paraules socialment vedades per als valencians. Totes elles figuren al Diccionari Normatiu Valencià, però no trobareu al País Valencià una sola conversa “normal” (excloem delícies oratòries) i amb gent “normal” (excloem filòlegs i mentalitats obertes) en què l'ús d'alguna d'aquestes paraules no siga catalogada d'impostura o catalanisme. Els interlocutors ho diran o no, però ho pensaran amb tota seguretat. Qui és d'ací, ho sap: se'ns ha indigestat la normalització lingüística. No l'hem vist beneficiosa. Hem fet bandera de la limitació lèxica. En compte de sumar, hem restat. En compte d'obrir la porta, hem posat tres forrellats. Per un mal entès orgull patriòtic, per un no-assemblar-se-a-Catalunya, per una asfixiant contaminació ideològica, ... Què més dóna? En matèria lingüística hem acabat per no reconèixer-nos, ens hem perdut en el camí.

D'aquella RTVV que, encara en bolquers, renuncià als llargmetratges en valenciàperquè no tenien audiència i perquè a l'espectador se li feia estrany escoltar Humphrey Bogart dient-li “t'estime” a la xica... D'aquella RTVV, dic, als atacs perpetrats aquest cap de setmana per un grapat d'exaltats del no res cultural i el garrot, hi ha una evolució lògica, una explicació trivial. La nostra llengua ha estat sempre un article intercanviable i subjugable als càlculs polítics, ha estat la verge en sacrifici.

Superada la Transició, el PSPV de Joan Lerma va reivindicar la parla local com a símbol democràtic, i molts es varen adaptar: de Juan a Joan, de Vicente a Vicent, d'Emérito a Emèrit i de Cipriano a Ciprià. Però prompte es va descobrir que allò no funcionava, que allò generava sospites, que allò li permetia a l'oposició cavernícola articular un discurs, que allò restava vots. I s'abdicà. I va vindre el PP. I la graella de Canal 9 s'omplí de programes en castellà. I es destinaren diners a les associacions del no res cultural, del patriotisme paranoic, del tot-abans-que-catalans. I el PSPV caigué en la trampa. I un secretari general, que per a més inri provenia de l'Horta, ja no es va dir Jordi sinó Jorge. I l'ús del valencià passà a ser un recurs estètic, una concessió graciosa...

... I, a la fi, acabà sent la llengua en via morta que és hui en dia, amenaçada de futur per la supressió de línies educatives i la manca d'oficialitat real. Segons un baròmetre recent elaborat per la Generalitat, i en conseqüència de qüestionable valor sociològic, els valencianoparlants que “sempre o quasi sempre” som valencianoparlants suposem el trenta per cent de la població. La resta el parlen “en ocasions”, “l'entenen” o ni això. Un govern com cal adjuntaria a la presentació del baròmetre una bateria de mesures en favor de la llengua autòctona. Però aquest govern  -que a la mínima surt en defensa de “la lengua de los valencianos”- no és com cal. És, de fet, el responsable dels majors crims comesos. La poda lèxica realitzada durant anys a la Radiotelevisió Valenciana exemplifica com de  ximple es pot arribar a ser, com un mitjà públic es converteix en joguina a mans de quatre ineptes professionals, com es poden assolir les cotes més altes del servilisme intel·lectual, com els mots es converteixen en trets, com els trets t'acaben afectant els òrgans vitals i com es desen 1600 famílies a l'escriptori de l'oblit. Després de 23 anys a la RTVV, els meus i jo som allà també.   

Alficòs, alipàparo, abelutxo, barsagues, òbila, tararot... Expressions polisèmiques de la meua terra –algunes registrades i altres ves-te'n a saber- perfectes per a definir aquells que ens han sumit als valencianoparlants en la irrellevància. I sense insultar, tot i el dret a fer-ho.

Fonte: Nació Digital

Oposición y entidaes sociales ven nel pieslle de Catalunya Ràdio un "ataque" a la llingua y a la llibertá d'información

COMPROMÍS Y EUPV ANUNCIAN INICIATIVAS PARLAMENTARIAS VALENCIA, 21 (EUROPA PRESS) Grupos políticos de la oposición y entidades sociales han denunciado este martes el cierre de Catalunya Ràdio que consideran un "ataque" a la lengua y a la libertad de información. Así se han expresado después de que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) haya acordado el cierre "inmediato" de las emisiones de Catalunya Ràdio y Catalunya Informació en la Comunitat tras la decisión del Ministerio de Industria, Energía y Turismo de incoarle un expediente que podría acabar con dos multas de hasta un millón de euros por dos infracciones de la Ley General de Telecomunicaciones. Así, la secretaria de Política Lingüística del PSPV, Carmelina Pla, en un comunicado, ha asegurado que "una vez más la Generalitat Valenciana actúa en contra del fomento del valenciano", al tiempo que ha apuntado que "no ha tenido suficiente con el cierre de RTVV, ahora quiere acabar con la única radio de ámbito autonómico que emite en nuestra lengua". Pla ha reiterado que es "un ataque más a nuestra lengua, el valenciano" al tiempo que ha denunciado que "el PP intenta crear un problema cuando no existe". Al respecto, ha recordado que Catalunya Ràdio emite desde hace muchos años y "no habido ningún problema hasta ahora, sino todo lo contrario, ya que "constituía una herramienta de enriquecimiento de nuestra lengua". Por estos motivos, la dirigente socialista considera que ahora el PP quiere "crear este problema con la intención de tapar sus problemas con la Justicia, la corrupción, Gürtel, Bárcenas, los sobrecostes, su nefasta gestión". Asimismo, el portavoz de Compromís en las Corts, Enric Morera, considera que la actuación del Gobierno central, "obligando a cesar las emisiones de Catalunya Ràdio en el País Valencià, responde a una actuación totalmente cavernaria y sin sentido y demuestra que el Consell de Fabra no tienen ningún interés en que exista ningún medio de comunicación de nuestra lengua". Por este motivo, Morera, en un comunicado, ha anunciado que Compromís preguntará en las Corts y en el Congreso, tanto al Consell como al Gobierno central, "si han actuado con la misma diligencia con las más de 300 radios piratas que existen y emiten" en la Comunitat". El diputado de la coalición ha manifestado que la Delegación del Gobierno y el Consell "tienen diferentes formas de actuar y ampliar la ley y, según con quién o con qué, se actúa de una manera o de otra, demostrando que la ley no es igual para todos". Asimismo, el portavoz adjunto de EUPV en las Corts Valencianes Ignacio Blanco, en un comunicado, ha manifestado que "es muy revelador que la denuncia inicial venga de la Generalitat y de un grupúsculo de extrema derecha que no es el PP". Blanco ha anunciado que la formación de izquierdas presentará varias iniciativas en el Congreso de los Diputados contra este "ataque a la libertad de expresión. A su juicio, "Alberto Fabra está atacando la normalización de nuestra lengua". Para Ignacio Blanco, "la censura a mediados de comunicación es un fenómeno único en la Unión Europea propio de Gobiernos autoritarios que es en lo que se está convirtiendo el ejecutivo autonómico de Fabra". Además, considera que Fabra es un "hipócrita mayúsculo" porque cuando era alcalde de Castellón "criticaba abierta y públicamente el cierre de TV3 en el País Valenciano". EUPV ha denunciado la "deriva autoritaria" de los Gobiernos de Alberto Fabra y de Mariano Rajoy y, en este caso, "su connivencia con grupúsculos de extrema derecha que hacen del anticatalanismo su bandera". "Queremos Catalunya Ràdio en el País Valenciano, como queremos también TV3 y, por supuesto, vamos a recuperar la RTVV que el PP nos ha robado", ha concluido Blanco. Por su parte, la Unió de Periodistes Valencians ha manifestado su "contrariedad y rechazo" por el cierre de la señal de Catalunya Ràdio y Catalunya Informació, "una medida, adoptada por el Gobierno de España, que vuelve a atentar contra la libertad de información de nuestros ciudadanos que han recibido la programación de la radio pública catalana por diferentes diales del territorio valenciano". "DERECHO IDENTITARIO Y VERTEBRADOR" Este colectivo ha destacado que en un comunicado que "esta apagón de la señal en la geografía valenciana de iCAT y Catalunya Radio se suma al cierre de RTVV y de numerosas radios y televisiones locales, que utilizaban el valenciano en la difusión de sus contenidos". Al respecto, considera que este hecho "demuestra la nula la preocupación que tiene el actual Gobierno español y autonómico para conservar nuestro principal derecho identitario y vertebrador, nuestra lengua". La Unió de Periodistes Valencians entiende esta acción como "un ataque reincidente en contra de la pluralidad informativa y un recorte más en el derecho a la información de la ciudadanía". Del mismo modo, Intersindical Valenciana ha denunciado que justo al día siguiente que 'Enllaçats per la Llengua', que aglutina "diversas entidades de todo el ámbito lingüístico catalán", solicitara a la Generalitat de Cataluña el restablecimiento de la señal de todos los canales de TV3 en la Comunitat, el Gobierno central "ordena el cierre de las emisiones de Catalunya Ràdio en el País Valencià". "SIN NINGÚN MEDIO EN NUESTRA LENGUA" Intersindical ha interpretado esta decisión como "un nuevo ataque al derecho a recibir emisiones en catalán en el País Valencià y, por tanto, un nuevo ataque a nuestra lengua". Así, considera que "esta nueva acción se enmarca en la política de dejar al País Valencià sin ningún medio de comunicación en nuestra lengua". El sindicato ha exigido la paralización "inmediata" de esta decisión y el retablecimiento de las señales en la Ccomunitat, así como la paralización "inmediata" del Expediente de Regulación de Empleo (ERE) de extinción de Radio Televisión Valenciana (RTVV) y "la apertura inmediata de la radio y la televisión de los valencianos". Fonte: La Vanguardia

L'allugamientu del catalán nes Baleares y el País Valencianu

Manifestació en defensa de la llengua a Artà (Mallorca)
El programa ÀGORA analitza la salut de la llengua catalana fora de Catalunya, després de les darreres reivindicacions. També es parlarà de la desaparició de les caixes d'estalvi catalanes.

Aquest dilluns, Xavier Bosch parla de l'estat del català fora de Catalunya. Després de la manifestació de diumenge passat a Palma de Mallorca sota el lema "Sí per la nostra llengua", i de les reivindicacions del País Valencià per promoure des de l'escola l'ús del valencià, el programa analitza la salut de la llengua en aquests punts. Hi seran com a convidats Maria Isabel Cerdó, vicepresidenta de l'Obra Cultural Balear, i Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana.


Fonte: tv3

fueya web del programa Àgora

enllaz al vidiu