La Comunitat Sikh de Catalunya guanya el Premi Martí Gasull i Roig

L’escriptor, gramàtic i traductor Albert Jané ha rebut el Premi Especial del Jurat per la construcció d'un imaginari col•lectiu infantil en català

ACN Barcelona .- La Comunitat Sikh de Catalunya ha guanyat el 4at Premi Martí Gasull i Roig, impulsat per la Plataforma per la Llengua i que reconeix la trajectòria i les accions que han fet persones i entitats en la defensa i la promoció de la llengua catalana. El guanyador s’ha escollit a través d’una votació popular que ha rebut 8.219 vots. El president de la Plataforma, Òscar Escuder, ha destacat que la Comunitat Sikh “representa la gent que ha vingut amb voluntat d’integrar-se i la capacitat de la nostra societat d’acollir tothom que ha vingut”. L’escriptor, gramàtic i traductor Albert Jané ha rebut el Premi Especial del Jurat per la construcció d'un imaginari col·lectiu infantil en català.

La Comunitat Sikh de Catalunya procedeix del Panjab, la regió dels cinc rius del nordest de l’Índia, i rep cursos d’aprenentatge de català per arrelar-se a la societat catalana. Els seus membres són fàcils de reconèixer per la barba llarga que porten els homes i pel seu característic turbant. Tant homes com dones també porten un braçalet al canell dret que els distingeix com a tals. La comunitat considera que aprendre la llengua pròpia de Catalunya és molt important per mantenir la cohesió entre tots nosaltres.

A Catalunya, es calcula que hi viuen al voltant d’uns 12.000 sikhs, sobretot a Barcelona i a les comarques gironines. Arribats des dels anys vuitanta, el 1992 van crear el primer espai de culte, el gurdwara. Avui disposen de nou temples distribuïts en diferents ciutats on reparteixen el langar (menjar gratuït) i on s’han impartit classes de català. Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la Comunitat Sikh a Catalunya, ha recollit el premi satisfet de veure el valor que es dona al fet que un col·lectiu s’integri aprenent la llengua pròpia del país que els acull.

Els altres dos finalistes, la Bressola i Softcatalà, han rebut una litografia com a reconeixement i agraïment per la seva participació als premis i per la bona feina que fan a favor de la llengua catalana.

Un altre protagonista d’aquesta cita ha estat Albert Jané i Riera. Qui va ser director de la revista Cavall Fort i va traduir les vinyetes i capítols de la popular sèrie infantil Els Barrufets ha recollit el Premi Especial del Jurat, un nou guardó amb què se’l distingeix per la seva llarga trajectòria de fidelitat a la llengua catalana, pel seu paper en la construcció d’un imaginari col·lectiu infantil en llengua catalana i per la seva contribució acadèmica com a gramàtic al Termcat i a l’IEC, del qual forma part.

Albert Jané (Barcelona, 1930) ha centrat la seva vida en l'estudi i l'ensenyament de la llengua catalana, fet que l’ha convertit en un referent. A banda del Premi Martí Gasull, la seva trajectòria ha estat reconeguda, entre d'altres, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Nacional de Periodisme Escrit (1997) i el Premi Pompeu Fabra a la projecció de la llengua catalana (2010).

El president de la Plataforma, Òscar Escuder, ha destacat que “la llengua ha estat l’eix vertebrador de l’existència d’aquest poble que vol continuar viu”. Escuder ha assegurat que “l’estat espanyol i el francès no ens acceptaran mai com a ciutadans de primera; per tant, necessitem un estat propi que vagi a favor de la nostra llengua”. Escuder espera que “l’any que ve la situació del país sigui ja molt diferent” i, mentrestant, la plataforma seguirà treballant, ha dit, per aconseguir que el català “sigui oficial a Europa, que no sigui discriminada al cinema ni a la justícia i que no se l’ataqui constantment a l’escola”.

L’acte d’entrega dels IV Premis Martí Gasull i Roig s’ha fet al Teatre Poliorama de Barcelona. Hi han assistit més de 700 persones, entre les quals destaquen el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz; i els diputats de la Diputació de Barcelona Jaume Ciurana i Juanjo Puigcorbé, a més de la família de Martí Gasull i de representants del jurat dels premis.

Els guanyadors de les passades edicions del Premi Martí Gasull i Roig van ser l’Assemblea de Docents de les Illes Balears (primera edició), l’Escola Valenciana (segona edició) i Bon Preu - Esclat (tercera edició)
Fonte: Directe.cat

La llengua catalana entra al comerç xinès

Plataforma per la Llengua edita un "Manual de vocabulari bàsic per al sector del comerç" en edició trilingüe, català, anglès i xinès

La iniciativa inclou lèxic bàsic de roba, fruita i verdura i bars i restaurants

Xu Shang Wiei és un comerciant xinès establert a Barcelona. Regenta una botiga de roba a Ciutat Vella i sovint es troba que els clients no se li adrecen en català pel sol fet de ser estranger. De la llengua catalana en té només un coneixement molt bàsic, però no troba situacions per utilitzar-lo, i sobretot té una mancança notòria de lèxic especialitzat per a l'exercici de la seva feina. "No tinc gaire temps per practicar el català", assegura el comerciant, i els clients "em parlen molt poc en català".

Aquesta situació, però, pot començar a canviar gràcies a l'edició del Manual de vocabulari bàsic per al sector del comerç editat per la Plataforma per la Llengua en edició trilingüe, català, anglès i xinès, una iniciativa presentada aquest dijous com a eina per a "millorar el procés d'integració dels immigrants", amb l'objectiu de fer del català "la llengua comuna dels parlants de més de tres-centes llengües que tenim a Catalunya".

Aquest opuscle se suma al Manual de vocabulari bàsic per al sector del taxi, que es va presentar el passat més de juny, en edició en català, anglès i castellà i adreçat al sector del taxi, però aquest cop s'ha volgut focalitzar l'interès en la comunitat xinesa. Segons ha explicat Eulàlia Buch, responsable de l'àrea d'acollida de Plataforma per la Llengua, el col·lectiu xinès està format per "unes 60.000 persones a tot Catalunya, els quals regenten aproximadament uns 15.000 comerços". Per permetre "millorar el seu discurs oral en llengua catalana" s'ha editat aquest manual, que es començara a distribuir als districtes barcelonins de l'Eixample i Ciutat Vella.

Col·lectiu centrat en el comerç

Aquest col·lectiu es dedica principalment al comerç en els sectors de basar, restaurants, perruqueries, tèxtil i forns de pa, raó per la qual el manual, a més d'oferir traduccions de conceptes bàsics com ara fórmules de cortesia, els nombres i els principals adjectius, inclou també lèxic específic per a comerços de roba, fruita i verdura i bars i restaurants.

La primera edició és de 1.000 exemplars i segons la portaveu de l'ONG pel català ha de ser una eina útil per "al procés d'integració entre els comerciants de la comunitat xinesa". Per la seva banda, Xu Shang Wei ja es prepara per aprendre paraules com "faldilla", "pitet" i "xandall".

Fonte: Nació Digital

El català a les barriades

Editorial

La decisió del Govern Bauzá d'obrir la porta perquè els pares puguin triar llengua a les escoles ha tingut resultats prou aclaridors. El català és hegemònic als centres educatius de les barriades de Palma amb massiva presència de castellanoparlants. És el cas, entre d'altres, de Son Gotleu, Pere Garau i el Polígon de Llevant. Es tracta de zones on havia de tenir més força el missatge bilingüista del Consolat. No ha estat així.

Moltíssimes famílies castellanoparlants o que tenen el castellà com a primer idioma han elegit el català, és a dir, la definitiva integració. Són segments socials de treballadors conscients que ells i els seus fills han arrelat a Mallorca i volen per a ells un futur de plena identificació amb la comunitat a la qual pertanyen. El problema no és aquest. Rau en part a les escoles privades i entre segments de nouvinguts professionals universitaris que mantenen la fixació de la superioritat del castellà, de la seva superioritat.

Fonte: Diari de Balears

Llingua, cultura y desendolcu

JOSEP BAELLA ISANTA

Les llengües són l'ADN de les diferents cultures; una manera de parlar porta implícita tota la càrrega genètica i la manera de ser, de treballar i d'entendre el món d'una cultura.

Cultura castellana, llengua castellana; cultura catalana, llengua catalana; cultura anglesa, llengua anglesa; cultura alemanya, llengua alemanya, etc. Hi ha cultures al món amb un nivell de desenvolupament molt per sobre d'altres. Generen més riquesa i són receptores d'immigració. Si aquests immigrants s'integren en el país que l'acull (aprenent-ne l'idioma i altres aspectes), a mitjà termini es converteixen en un ciutadà més del país acollidor.

Per contra, si aquesta immigració no aprèn la llengua, no absorbeix la cultura i no s'integra, el resultat és el que tots coneixem. Catalunya, malgrat que no té un estat propi, és un país acollidor. De les quatre cultures esmentades, clarament n'hi ha una que hauria de fer un esforç més gran d'integració quan s'emigra, ja sigui als EUA o a Catalunya, entre d'altres. Per contra, els països receptors d'immigració, tenen el deure i l'obligació de facilitar el coneixement de la llengua i de la cultura del país als nouvinguts. No fer-ho comportarà els riscos de la guetització i el subdesenvolupament.

Fonte: Avui